A la biblioteca central Tecla Sala de l’Hospitalet fa més de deu anys que funciona un club de lectura en veu alta. Normalment llegeixen obres potents com Cien años de soledad o Guerra i pau i ho combinen amb d’altres més curtes com Pedra de tartera, per exemple. Durant una hora, els dimarts a les dotze del migdia, i amb la coordinació dels bibliotecaris, l’Olga i en Carles, van fent via, tranquil·lament, que és com es fan bé les coses. De tant en tant, en acabar el trimestre, els hi queden algunes sessions que aprofiten per llegir altres literatures més breus que es poden acabar en una o dues sessions. Aquestes dues setmanes han llegit Les galetes del Saló del Te Continental i van tenir l’amabilitat de convidar-me a la darrera trobada.

No cal ni dir-ho que va ser un plaer conversar amb persones que tenen uns records molt presents del que va ser la seva infantesa, una infantesa que, com la del protagonista del llibre, va viure i patir la Guerra Civil. Em va agradar sentir opinions sobre com, en realitat no es tracta de la Guerra Civil, o de la Segona Guerra Mundial, o de altres conflictes, del que es tracta és de la condició humana.
Per acabar-ho d’amanir l’Olga havia preparat unes galetes que, com en el llibre, estaven decorades en forma de lletres. Bé, i també un vinet dolç que ens va alegrar el dia.
Va ser un matí memorable perquè vaig veure persones amb ganes d’aprendre, de saber, de relacionar-se, de compartir, de divertir-se. Va ser un plaer i un honor que m’haguessin deixar entrar en el seu cercle virtuós i que em deixessin fer fotografies, algunes de les quals les he compartit en aquesta entrada.