L’Óscar Carreño és una de les persones més llegides que conec. Com a dinamitzador i conductor de clubs de lectura a les biblioteques de casa nostra és genial perquè condueix de manera exquisida els debats i modera de forma precisa les diverses opinions. D’ell guardo un dels seus llibres sobre com organitzar un club de lectura. Es titula «El eco de las palabras» i crec que no s’ha arribat a editar aquí. L’edició que conservo està feta a Santiago de Xile.

En algun lloc del capítol ”El silencio íntimo” vaig copiar algunes frases. Una és aquesta:
En rigor, para el nacimiento de un club de lectura no hace falta más que la voluntad de encuentro regular de un grupo de lectores que pretenden expresar y recibir las opiniones vertidas sobre una o varias lecturas. De esta voluntad surgen los elementos claves con los que esbozar una deficición de club de lectura: encuentro, regular, lectores y opiniones, son los términos con los que interesa fijarla.

Aquest preàmbul m’ha vingut al cap arrel d’una trobada extraordinària a la que vaig assistir el passat dissabte. A la Biblioteca Central de Terrassa durant aquest curs han organitzat tres clubs de lectura infantil i juvenil. Tres! Cadascun adreçat a infants de diverses edats. Un per als de 7-8 anys, un altre per als de 9-10 i el tercer per als de 11-12. Una trentena de joves entusiastes de la lectura que (alerta!, a través de les pantalles) s’han anat trobat durant l’any per comentar les obres triades.

La darrera trobada, però, va poder ser presencial i em van convidar a conèixer la seva experiència i, de passada, comentar què significa llegir. Ho vam acabar fent una joc relacionat amb els llibres i la lectura. Va ser formidable.

Agraeixo a les tres bibliotecàries, la Marta, la Roser i la Carme el seu ímpetu, les seves ganes de fidelitzar lectors i la cura amb que ho preparen tot.

Els de 7-8 anys han llegit llibres potents com Els secrets de la bibliotecària, La meravellosa medecina d’en Jordi, Edison i altres.

Els de 9-10 anys, s’han atrevit amb Pippi Calcesllargues, Un cocodril a sota el llit, Llop de sorra, etc.

I els més grans, els d’11-12 anys, s’han cruspit, com qui no vol la cosa La invenció de l’Hugo Cabret, La crónica de Ivo Cukar, La Liang dins del quadre i alguns més.

Em vaig quedar amb el pensament que, malgrat la pandèmia, es poden seguim fent activitats i que la constància, finalment, dona fruits.

Algunes fotografies de la matinal…