Qui soc, avui? o quan els somnis es fan realitat

La Júlia és una nena que viu en un centre d’acollida amb d’altres nenes. Cada matí, abans d’obrir els ulls es pregunta «Qui soc, avui?» i ella mateixa respon «Soc una princesa i visc en aquest castell», o «Soc el Pirata Huracá» i així viu feliç esperant que algun dia la seva mare trobi feina i puguin anar a viure totes dues a una casa pròpia.

En Ricardo Alcántara ens torna a emocionar amb una historia que plana per una realitat crua i ens ofereix alguns recursos per superar-la. El relat té un punt tendre però també ens fa vessar la llagrimeta perquè la realitat que ens explica la coneixem bé en algunes escoles i sabem que passa quan a l’aula tenim infants que hi viuen en centres d’acollida.

La Màriam, la Il·lustradora, li ha sabut trobar el punt exacte al relat i imagino que ha tingut prou temps per incorporar els elements simbòlics i màgics que juntament amb el seu traç precís i l’ús d’uns colors força bonics i dolços conviden a mirar i remirar una i altra vegada aquest preciós àlbum il·lustrat.

Si llegiu el conte amb els nens de cicle infantil feu-los notar els detalls que hi apareixen. Per exemple, en aquesta pàgina, que observin les cortines del llit i sobretot el reflex de les ombres sobre el terra i la pell del drac.

O que busquin per totes les pàgines les estrelles de colors i pensin quin és el seu significat. I ja posats, a veure si troben les flors magdalenes o perquè el drac, l’unicorn i el lloro de vegades semblen reals i d’altres són joguines.

Recomanat per a cicle infantil, a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Qui soc, avui?
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traducció: Laura Borràs
Editorial: El Cep i la Nansa
36 pàgines
Vilanova i la Geltrú, 2018

La coneixeu, aquesta? Diria que s’assembla a…

Trobada d’il·lustradors al Pla de Salmerón

Com cada Sant Jordi, des de fa 11 anys, l’Oblit de Casa Anita organitza una trobada d’il·lustradors de llibres infantils i juvenils, enguany amb la col·laboració d’Ekaré edicions. El Pla de Salmeron (Barcelona) és un escenari ideal per passejar una estona (a primera hora és formidable perquè encara no han arribat els grups escolars i pots conversar amb els convidats mentre et dediquen un dels seus exemplars).
Aquest Sant Jordi 2018 vindran  Yvan Pommaux, Marc Taeger, Ramon París, Carme Solé Vendrell, Mercè Galí, Liliana Fortuny, Gustavo Roldán, Beatriz Martín Vidal, Mercè López, Anna Llenas, Andrea Antinori, Ed Vere i Rocio Bonilla.
El cartell de la trobada conté una il·lustració d’en Ramon París.
A més de la trobada, el dia 24 d’abril a les 18:30 hores hi haurà una taula rodona a la seu del districte, amb la participació d’alguns dels il·lustradors convidats.

I si voleu saber una mica més de la feina dels il·lustradors no us perdeu el programa de «l’Ofici d’educar» del dimarts passat on van ser convidats l’Ignasi Blanch, la Màriam ben Arab i  l’Albert Arrayás.
El podeu seguir clicant a:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-illustracio-infantil/audio/998376/

Gegantíssima

gegantíssimaUna qüestió que preocupa als pares i mares és: Com explicar al fill o la filla que aviat tindrà un germanet?
Potser per això dins la literatura infantil trobem algunes idees de com enfocar-ho.
Un dels darrers llibres que en parlen es Gegantíssima. Així, tal qual, amb l’adjectiu superlatiu ens inviten a imaginar què li passarà a la nena que emplena la portada com si fos l’Alícia després de menjar-se una de les galetes que la fan créixer, perquè de créixer és del que va el llibre.
Els qui heu tingut més d’un fill ja sabeu que passa quan arriba el segon.
El primer, el que ocupava tot l’espai, totes les atencions i era “el petit” , de cop i volta el veiem gran, enorme.
Aquest és el tema del conte Gegantíssima: La història d’una nena que veurà com arriba un nou membre a la família.
La narració de la Bel Olid està ben escrita, amb un vocabulari dolç i entenedor per als infants.

gegantíssima 3

Les il·lustracions de la Màriam Ben-Arab són molt xules. No sé com s’ho fa però és capaç de canviar de registre segons sigui la història. M’agrada. En aquest cas, ens fa veure les expressions de la protagonista valent-se del truc de fer-li el cap molt gran en proporció al cos, i això li dóna molta proximitat. A més, pensant en els infants de 0-6 anys, ajuda molt l’absència de fons,… tan sols uns núvols per generar la perspectiva adequada en alguna pàgina i res més.
M’agrada la última imatge. Sembla que s’ha posat de moda incloure un desplegable i està bé. Es un recurs que trobem en alguns llibres i als nens els agrada força obrir aquesta misteriosa pàgina. Penseu en “Pep el pollet” o “Papallona, papallona”.
Lectura recomanable per a infants entre dos i quatre anys acompanyats de l’adult.
Editat per Estrella Polar.
Pots veure les primeres pàgines clicant a l’enllaç següent:

http://static0.grup62.cat/llibres_contingut_extra/33/32019_Gegantissima.pdf

 

De la Terra de les meravelles a Invernàlia

descargaEl dijous 14 de gener a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès vam tenir el plaer de fer un recorregut per les joves heroïnes de la literatura infantil i juvenil que ens han ajudat a créixer.

Convidats per l’Àlex Cosials que, com sempre, ens va fer una presentació amigable i generosa i amb la sala força concorreguda, la Màriam Ben-Arab i jo mateix vam conduir una conversa que va girar sobre alguns personatges femenins que ens han marcat, ens han fet reflexionar o han obert nous camins i enfocaments de la literatura infantil potser perquè han estat els primers… bo i sabent que cadascú de nosaltres té els seus mites, bo i sabent que no hi ha un cànon específic.

En el meu cas, hi ha alguns llibres infantils i juvenils dels quals en guardo un gran record, per quan els vaig llegir o perquè a l’escola els vam treballar especialment. Per citar-ne tres:
Recordo l’Anastàsia Krupnik, un llibre que narra les vivències quotidianes d’una noia de 10 anys, filla d’artistes excèntrics (pare poeta i professor de literatura i mare pintora), que anota els seus secrets i desitjos en un quadern que sempre porta a sobre i on fa llistes amb les coses que estima i les que odia de la vida, en un moment especial des que els seus pares li diuen que tindrà un germà.
L’autora, Lois Lowry, va crear un personatge amb el que et pots identificar i l’èxit del primer llibre (als EUA) va generar una saga de nou llibres publicats entre 1979 i 1995. I quina és la seva gràcia? Doncs que són, com es diu ara, políticament incorrectes. Als Estats Units les aventures de l’Anastasia encara divideixen als docents. Hi ha escoles que les analitzen i discuteixen i altres que directament prohibeixen als alumnes portar llibres de Lowry a les classes.

anastasia1 julie dels llopsUn altre llibre que em va marcar va ser Julie dels llops, la història d’una nena,
la Julie, que es perd en ple desert àrtic sense aliments ni brúixola. Filla de caçador, sap que l’única possibilitat de sobreviure consisteix en fer-se acceptar per Amarog, el gran llop negre.

I dels darrers que he llegit hi ha un àlbum il·lustrat que està molt bé. Es diu Salvatge i fa uns mesos li van concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat.
És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman.
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.

Els dies previs a la xerrada vaig preguntar als alumnes de l’escola quines noies eren les seves heroïnes, quines eren el seu model, quines els agradaven i admiraven. Pensava que em trobaria amb una resposta que em duria a personatges forts, amb caràcter violent, hipersexualitzades, femmes fatales, vampiresses, molt relacionades amb els còmics o amb els vídeo jocs. Pensava que em dirien Lara Croft, Supergirl, la princesa Mononoke, o alguna de les que Disney ha popularitzat. Però no. Van obrir les carteres i van treure uns àlbums de cromos i me’ls van ensenyar: “Això és el que ens agrada” i em van mostrar unes targetes amb dibuixos de noies sense nas i sense boca: les nines Gorjuss, dibuixades per l’anglesa Suzanne Woolcott. No m’ho esperava. Nines sense boca, com la popular Hello Kitty. Ho deixo aquí de moment perquè crec que mereix uns comentaris més exhaustius.

DAVANTAL2

La xerrada la vam dividir en dues parts:
A la primera ens vam centrar en les generalitats, en entendre com, seguint a Anne Dafflon (Universitat de Ginebra) la literatura infantil instrueix en els valors i representacions transmeses als nens pels adults, en com, els llibres, són eines de formació, un mitjà d’accés a la cultura i un suport a la socialització.
Vam comentar també que a través dels llibres d’imatges és pot accedir a les representacions del masculí i femení que fan els autors i il·lustradors de contes infantils. Veiem-ne algunes característiques:
En general, les nenes i les dones són clarament identificables perquè porten sobretot roba i atributs exclusivament de dones (joies, accessoris per al cabell, etc.) A més, freqüentment apareixen amb atributs exagerats com poden ser pestanyes llargues o llavis vermells; en canvi, els nois, generalment es representen més asexuats.
Les noies estan representades, generalment, de forma més passiva, a casa, en companyia de la família, especialment dels seus germans més petits, amb els que duen a terme activitats maternals o domèstiques. En contrast, els nens estan representats de manera més activa, amb amics, a l’aire lliure i en llocs públics (parcs infantils, boscos), fent esports o jugant.DAVANTAL1

Els llibres infantils tenen una funció social: Han de desenvolupar l’estimació per la lectura i promoure la integració dels infants en la vida. Per tant, tota la literatura ha de ser un model. Sentiments com el coratge, la voluntat, la confiança en si mateix, les dificultats, el sentit de l’honor, la generositat, l’amistat,… tots els valors que hi apareixen narrats haurien de servir d’exemple per als lectors.

Vam passar una gràfica de unes estadístiques elaborades per Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtats (París) o es pot apreciar com encara (per sort, cada vegada menys) la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins i que si aquesta comparació la fem amb els còmics o amb les pel·lícules i jocs d’ordinador les diferències encara són massa grans.

DSC04176 DSC041751La segona part de la xerrada la vam dedicar a repassar les heroïnes imprescindibles. Va ser un recorregut per algunes de les més conegudes. Vam començar amb les angleses Alícia (en terra de meravelles) i la Wendy de Peter Pan, vam continuar amb les americanes Jo March de Donetes i la Dorothy de El Magic d’Oz i després ens vam centrar en la saga començada per la Celia, continuada per Antoñita la fantàstica i que en els darreres temps l’Elvira Lindo ha mantingut amb el seu entranyable Manolito Gafotas. Vam fer una referència a la Margarida de Lola Anglada i una passada ràpida per la Pippi Langstrump, la Momo, l’Alba del Mecanoscrit, l’Hermione de Harry Potter, la Matilda de Roald Dalh i ho vam acabar amb les noies potents de les sèries distòpiques com la Katniss dels Jocs de la Fam i la Tris Prior de Divergent.

antoñita Dorothy (1) h celia jo march

 

 

 

 

 

Mentre explicàvem totes aquestes lectures, la Màriam va anar dibuixant una d’elles que al final vam poder, amb l’ajuda de tothom, reconèixer com l’Arya Starck de la saga Jocs de Trons.

Després vam tenir una breu conversa on van aparèixer altres heroïnes com l’Anna de les teules verdes, la Chihiro, la Mafalda o les noies de la sèrie Crepúsculo.
M’ho vaig bé i vaig tenir la sensació que ens va faltar temps per llegir alguns fragments. M’hagués agradat llegir el darrer capítol de Pippi Calzaslargas (no quiere crecer) que és un dels fragments més emotius que he llegit.

DSC04182 DSC041781

Màriam Ben-Arab, la il·lustradora del mes (juny 2015)

mariam ben arab

cliqueu sobre la imatge!

A Espanya s’editen, actualment, més de seixanta mil llibres anuals (68.378 l’any 2014). D’aquests prop de 70.000 títols, el 12% són de literatura infantil (8.400 títols cada any). Només a Espanya. I una bona part d’aquests 8400 estan il·lustrats. És una bona notícia per als lectors i per als il·lustradors, i és una tendència que va creixent poc a poc des que es tenen dades fiables.
Davant d’aquesta allau de títols ens trobem que no sabem ben bé per on començar a triar i llavors hem d’anar a demanar ajuda als llibreters de confiança, als especialistes que fan ressenyes en determinades revistes o deixar-nos guiar pel nostre instint i/o experiència.
En aquesta secció hem anant comentant els treballs d’alguns grans autors, des d’Emily Gravett, que va ser la primera, passant per noms consagrats com Jutta Bauer, Anthony Browne o Roberto Innocenti i descobrint a Melánie Rutten o Anna Laura Cantone, entre d’altres.
He tingut la sort de conèixer personalment a alguna d’aquestes persones però mai m’havia passat el que ara us explicaré i que em servirà per introduir a la il·lustradora d’aquest mes.
DSC02421Amb la gent amable, la bona gent de Cruïlla, estem treballant sobre un projecte que, si tot va com ha d’anar, veurà la llum el 2016. Són sis contes que hem escrit conjuntament amb l’Andrea Pozo, sota la supervisió de l’editora Núria Hervada. Quan vam tenir els contes més o menys acabats ens van presentar la persona que, segons l’editorial, tenia el millor perfil com a il·lustradora. Es tractava de la Màriam Ben-Arab i vam quedar un dia amb ella per fer una sessió de treball, una mena de brainstorming per acabar de polir i fer-li avinent com estava enfocada la sèrie. La Màriam ens va passar alguns esbossos del que havia interpretat i imaginat i els ulls se’ns van posar com a taronges. Una divinitat, ho podeu creure!

De camí a casa, vaig fer una parada obligatòria a la llibreria a comprar alguns dels llibres de la Màriam i a intentar entendre el seu estil, perquè té una varietat de registres que fa difícil dir si s’assembla a la Cristina Losantos (que sí, de vegades!), ens recorda a l’Oliver Jeffers (que també!), ens evoca Luke Pearson (força!) però sobretot ens recorda als camaleons, aquelles bestioles capaces d’adaptar-se a l’entorn (llegiu, capaces d’entendre el text, pescar la idea i aportar els colors, les perspectives, els moviments, etc., tot el necessari per transmetre les emocions que multipliquin l’aventura). Com molts dels il·lustradors les primeres idees les treballa a llapis i després les escaneja i continua polint la composició en pantalla. Però també podem veure que alguns dels seus treballs empren tècniques més convencionals com els llapis de colors o els acrílics.
La Màriam de seguida es va entusiasmar amb el projecte (cerc que s’apassiona fàcilment) i vull compartir en aquest blog el poc que conec d’ella. (bàsicament informació que podeu trobar al seu web http://www.mariambenarab.com/ i al seu blog https://mariambenarab.wordpress.com/ d’on he manllevat algunes de les imatges que us mostro.

La Màriam Ben-Arab va néixer l’any 1983 a la Roca i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i també a la Llotja. S’ha especialitzat en il·lustració infantil i juvenil. Ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils amb els seus dibuixos i còmics.
Ha il·lustrat, per exemple, els llibres infantils La llegenda de Sant Jordi (Empúries) i Opa ist überall (Edelkids, Hamburg), Endevinalles per jugar i Refranys per jugar (Vox). També ha il·lustrat Politik, una novel·la gràfica escrita per Emma Reverter i publicada per Roca Editorial.
Hi col·labora amb editorials com Ara Llibres, Barcanova, Casals, La Galera, Larousse, Teide i amb les revistes infantils Cavall Fort, El Tatano i Súpers! El 2009 va quedar finalista del Premi de Còmic Cavall Fort.

tatano

Imatge revista El Tatano

el jarí de les emocions

El jardí de les emocions

el vestit nou de l'emperador cruilla

El vestit nou de l’emperador

D’entre els seus treballs en destaco:
endevinallesEndevina quantes endevinalles endevinaràs, escrit per Nathalie Pons, ens presenta un seguit d’endevinalles i jocs de paraules que ens ajuden a enriquir el vocabulari. En els seus dibuixos introdueix algunes pistes per trobar les solucions.
la-llegenda-de-st-jordiLa llegenda de Sant Jordi, un conte que explica la coneguda llegenda però des d’un punt d vista una mica especial.
El meu primer llibre de la mona és un conte en cartoné, adreçat als infants més petits
Quin estiu! : diari de les meves vacances, escrit per l’Àngels Farré és com una mena de diari on els infants poden escriure els coses que els hi passen durant l’estiu. A més d’espais per escriure, també n’hi ha per enganxar fotos i, al final, una capseta per muntar i desar-hi els records de l’estiu.
Xiroi, el meu amic núvol, d’en Carles Sala, explica la història de la Berta que, una tarda de divendres, va amb la seva germana xiroigran al parc. Però tots els seus amics han marxat de cap de setmana. Seu tota sola a l’ombra d’un núvol i sent una veu que la saluda. Mira al seu voltant, però no hi ha ningú. Aixeca el cap, i només hi ha un nuvolet petit que li fa ombra i sembla que l’estigui mirant a ella. Pot ser que hagi estat el núvol?
el-meu-primer-llibre-LA-MONAEl misteri del caganer d’Antoni Dalmases presenta una situació en la qual els personatges del pessebre estan enfadats per la pudor que desprèn el caganer.
També ha publicat alguns contes a d’altres països que no estan traduïts a casa nostra. En destaco Dave the Dinosaur , una historia adreçada a infants de cicle infantil i inicial, que planteja els terribles hàbits alimentaris del dinosaure però en clau humorística i divertida. Tracta de potenciar l’alimentació saludable.

 

dave

I els tres llibres de la col·lecció d’educació emocional “El jardín de las emociones” amb textos d’Eulàlia Canal. Són preciosos!

El día en que Qanik rompió el hielo. 
Una noche muy oscura. 
Niebla en el bosque de los renos. 

el día niebla noche oscura

 

 

 

 

 

Si podeu, feu-li una ullada al seu portfoli:
http://www.mariambenarab.com/portfolio.html?lang=en&page=portfolio

equip

Amb la Màriam, la Núria i l’Andrea, superequip!