Liber 2016

liberLa fira del llibre Liber 2016 celebra la seva 34a edició. Tindrà lloc del 12 al 14 d’octubre al recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona.
En aquesta edició, hi haurà dues àrees on es presentaran les últimes novetats i innovacions tecnològiques aplicades al llibre per part d’algunes de les empreses que s’hi dediquen a l’edició digital.

image008Aquestes empreses estan entestades en apostar pel llibre en format app i diuen que es guanya interacció amb l’usuari i aporta informació complementària que enriqueix la lectura, però resulta curiós que a les darreres xifres que s’han conegut (corresponents a l’any 2015 als USA) el descens de consum i venda d’ebooks és de gairebé el 10 % mentre que el format paper augmenta en més d’un 8%.
Demà, dimecres, em passaré per la Fira a veure una d’aquestes presentacions, concretament la d’Edicions Parramón sobre el llibre d’Alícia en Terra de meravelles en realitat virtual… Seguirem informant.
Pel qui estigueu interessats en assistir a l’esdeveniment podeu consultar totes les dades a http://www.liber.es

 

De la Terra de les meravelles a Invernàlia

descargaEl dijous 14 de gener a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès vam tenir el plaer de fer un recorregut per les joves heroïnes de la literatura infantil i juvenil que ens han ajudat a créixer.

Convidats per l’Àlex Cosials que, com sempre, ens va fer una presentació amigable i generosa i amb la sala força concorreguda, la Màriam Ben-Arab i jo mateix vam conduir una conversa que va girar sobre alguns personatges femenins que ens han marcat, ens han fet reflexionar o han obert nous camins i enfocaments de la literatura infantil potser perquè han estat els primers… bo i sabent que cadascú de nosaltres té els seus mites, bo i sabent que no hi ha un cànon específic.

En el meu cas, hi ha alguns llibres infantils i juvenils dels quals en guardo un gran record, per quan els vaig llegir o perquè a l’escola els vam treballar especialment. Per citar-ne tres:
Recordo l’Anastàsia Krupnik, un llibre que narra les vivències quotidianes d’una noia de 10 anys, filla d’artistes excèntrics (pare poeta i professor de literatura i mare pintora), que anota els seus secrets i desitjos en un quadern que sempre porta a sobre i on fa llistes amb les coses que estima i les que odia de la vida, en un moment especial des que els seus pares li diuen que tindrà un germà.
L’autora, Lois Lowry, va crear un personatge amb el que et pots identificar i l’èxit del primer llibre (als EUA) va generar una saga de nou llibres publicats entre 1979 i 1995. I quina és la seva gràcia? Doncs que són, com es diu ara, políticament incorrectes. Als Estats Units les aventures de l’Anastasia encara divideixen als docents. Hi ha escoles que les analitzen i discuteixen i altres que directament prohibeixen als alumnes portar llibres de Lowry a les classes.

anastasia1 julie dels llopsUn altre llibre que em va marcar va ser Julie dels llops, la història d’una nena,
la Julie, que es perd en ple desert àrtic sense aliments ni brúixola. Filla de caçador, sap que l’única possibilitat de sobreviure consisteix en fer-se acceptar per Amarog, el gran llop negre.

I dels darrers que he llegit hi ha un àlbum il·lustrat que està molt bé. Es diu Salvatge i fa uns mesos li van concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat.
És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman.
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.

Els dies previs a la xerrada vaig preguntar als alumnes de l’escola quines noies eren les seves heroïnes, quines eren el seu model, quines els agradaven i admiraven. Pensava que em trobaria amb una resposta que em duria a personatges forts, amb caràcter violent, hipersexualitzades, femmes fatales, vampiresses, molt relacionades amb els còmics o amb els vídeo jocs. Pensava que em dirien Lara Croft, Supergirl, la princesa Mononoke, o alguna de les que Disney ha popularitzat. Però no. Van obrir les carteres i van treure uns àlbums de cromos i me’ls van ensenyar: “Això és el que ens agrada” i em van mostrar unes targetes amb dibuixos de noies sense nas i sense boca: les nines Gorjuss, dibuixades per l’anglesa Suzanne Woolcott. No m’ho esperava. Nines sense boca, com la popular Hello Kitty. Ho deixo aquí de moment perquè crec que mereix uns comentaris més exhaustius.

DAVANTAL2

La xerrada la vam dividir en dues parts:
A la primera ens vam centrar en les generalitats, en entendre com, seguint a Anne Dafflon (Universitat de Ginebra) la literatura infantil instrueix en els valors i representacions transmeses als nens pels adults, en com, els llibres, són eines de formació, un mitjà d’accés a la cultura i un suport a la socialització.
Vam comentar també que a través dels llibres d’imatges és pot accedir a les representacions del masculí i femení que fan els autors i il·lustradors de contes infantils. Veiem-ne algunes característiques:
En general, les nenes i les dones són clarament identificables perquè porten sobretot roba i atributs exclusivament de dones (joies, accessoris per al cabell, etc.) A més, freqüentment apareixen amb atributs exagerats com poden ser pestanyes llargues o llavis vermells; en canvi, els nois, generalment es representen més asexuats.
Les noies estan representades, generalment, de forma més passiva, a casa, en companyia de la família, especialment dels seus germans més petits, amb els que duen a terme activitats maternals o domèstiques. En contrast, els nens estan representats de manera més activa, amb amics, a l’aire lliure i en llocs públics (parcs infantils, boscos), fent esports o jugant.DAVANTAL1

Els llibres infantils tenen una funció social: Han de desenvolupar l’estimació per la lectura i promoure la integració dels infants en la vida. Per tant, tota la literatura ha de ser un model. Sentiments com el coratge, la voluntat, la confiança en si mateix, les dificultats, el sentit de l’honor, la generositat, l’amistat,… tots els valors que hi apareixen narrats haurien de servir d’exemple per als lectors.

Vam passar una gràfica de unes estadístiques elaborades per Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtats (París) o es pot apreciar com encara (per sort, cada vegada menys) la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins i que si aquesta comparació la fem amb els còmics o amb les pel·lícules i jocs d’ordinador les diferències encara són massa grans.

DSC04176 DSC041751La segona part de la xerrada la vam dedicar a repassar les heroïnes imprescindibles. Va ser un recorregut per algunes de les més conegudes. Vam començar amb les angleses Alícia (en terra de meravelles) i la Wendy de Peter Pan, vam continuar amb les americanes Jo March de Donetes i la Dorothy de El Magic d’Oz i després ens vam centrar en la saga començada per la Celia, continuada per Antoñita la fantàstica i que en els darreres temps l’Elvira Lindo ha mantingut amb el seu entranyable Manolito Gafotas. Vam fer una referència a la Margarida de Lola Anglada i una passada ràpida per la Pippi Langstrump, la Momo, l’Alba del Mecanoscrit, l’Hermione de Harry Potter, la Matilda de Roald Dalh i ho vam acabar amb les noies potents de les sèries distòpiques com la Katniss dels Jocs de la Fam i la Tris Prior de Divergent.

antoñita Dorothy (1) h celia jo march

 

 

 

 

 

Mentre explicàvem totes aquestes lectures, la Màriam va anar dibuixant una d’elles que al final vam poder, amb l’ajuda de tothom, reconèixer com l’Arya Starck de la saga Jocs de Trons.

Després vam tenir una breu conversa on van aparèixer altres heroïnes com l’Anna de les teules verdes, la Chihiro, la Mafalda o les noies de la sèrie Crepúsculo.
M’ho vaig bé i vaig tenir la sensació que ens va faltar temps per llegir alguns fragments. M’hagués agradat llegir el darrer capítol de Pippi Calzaslargas (no quiere crecer) que és un dels fragments més emotius que he llegit.

DSC04182 DSC041781

24 d’octubre, dia de la biblioteca

cartel_dia_biblioteca_2015_540pxEl cartell del dia de la biblioteca ja circula. Molts mestres ja han començat a preparar activitats per als dies previs, sobretot per al 23 d’octubre.

M’agrada el text d’en Diego Arboleda, especialment les línies finals, allà on diu:

El Conill Blanc gairebé sempre té pressa. Corre perquè té por que la Duquessa i, sobretot, la Reina de Cors ordenin que li tallin el cap. Però vosaltres, que encara conserveu el vostre, concentreu-vos en aquest gairebé. És la clau, el secret millor guardat del País de les Meravelles.

Gairebé sempre. Quan no té pressa el Conill Blanc? Només quan visita un petit edifici amagat rere els arbres del bosc: la biblioteca.

El conill es pren el seu temps per tafanejar entre les atapeïdes prestatgeries. Té un llibre en ment però, quan s’acosta a agafar-lo, no pot evitar fixar-se en el volum que el precedeix, i en el de més enllà (i, com ja sabeu, en una biblioteca, el llibre de més enllà és al mateix temps el llibre de més ençà d’un altre llibre que està al seu costat…).
Massa opcions. Porta el seu temps triar un llibre. El conill sap que es troba a la llar de la lectura, i la lectura és un plaer que es gaudeix sense pressa. Encara que ningú hagi esmentat abans aquesta biblioteca secreta, no ho dubteu, hi ha una en aquest estrany món que va visitar l’Alícia. No pot ser d’una altra manera.

Un lloc mai podria anomenar País de les Meravelles si entre les seves meravelles no es comptés una biblioteca.

Genial, no?

Podeu descarregar-vos el cartell, clIcant AQUÍ

V Jornada de les Biblioteques Escolars de les Terres de Lleida

cartell_pinotxo_2L’ Alícia i el Pinotxo us esperen al Teatre de l’Escorxador!

Dissabte, 9 de maig, de 10:00h a 14h
Teatre Municipal de l’Escorxador
Adreça: Carrer de Lluís Companys, s/n, Lleida

La V Jornada de les Biblioteques escolars de les Terres de Lleida és l’acte final d’un curs en el que l’Alicia de Lewis Carroll ha format part de la vida de tota la comunitat escolar de la zona.
El projecte en comú de lectura sobre el llibre “Alícia al país de les meravelles” ha aplegat des de l’escola bressol fins a la universitat i ho volen celebrar de manera festiva amb un seguit d’actes adreçats a infants, joves, familiars, professorat, bibliotecàries i bibliotecaris i públic en general.

A més, aquesta trobada servirà per donar entrada al nou projecte sobre Pinotxo, que pren el relleu de cara al proper curs.

Al programa que han editat es pot llegir:

Durant tot el matí ens endinsarem en el món de l’absurd on veurem teatre, musica i serem partícips de tallers d’allò més divertits: contacontes, lectura en veu alta, pintura de màscares i disfresses, exposicions i jocs… entre altres sorpreses.

He tingut l’honor de ser convidat a explicar un conte a l’inici de la Jornada. No cal ni dir-ho… estic encantat de la vida!

Podeu descarregar-vos el programa clicant AQUÍ on també trobareu l’enllaç per inscriure-us.

I si voleu veure el projecte sobre Alícia que ara acaba el trobareu AQUÍ.

pinocchio1669a

Joc de l’oca elaborat per Sgrilli Roberto, l’any 1947 (extret de http://www.giochidelloca.it/scheda.php?id=1669)

 

 

 

Alícia al País de les Meravelles, 150 anys de no-aniversaris

portada llibre aliciaQuan es va publicar a la Gran Bretanya el 1865, a l’època victoriana, ningú realment sabia quin impacte tindria aquest llibre de Lewis Carroll en la literatura infantil. Ara, en la distància ja sabem que es tracta d’un fenomen que s’ha colat a tots els àmbits culturals (adaptacions teatrals, pel·lícules, versions il·lustrades, segells, joguines, etc.)

Alícia al País de les Meravelles encara manté l’encant que va saber crear Lewis Carroll amb aquesta baixada al món de la fantasia del conill i del barreter boig, de les galetes màgiques i les portes secretes, un món que contrastava amb el món real de la superfície.John_Tenniel 2

La polèmica ha acompanyat sempre a aquesta obra. Segons el professor Will Brooker de la Kingston University de Londres “cada generació ha interpretat el text de manera que reflecteixi la seva cultura contemporània. A la dècada de 1930 va ser la psicoanàlisi, en la dècada dels 60 era la psicodèlia i les drogues, i en la dècada dels 90 la pedofília”.

La pel·lícula de Disney (1951) i la més recent i fosca adaptació de Tim Burton (2010) han popularitzat la història. El cert és que hi ha jocs de vídeo, atraccions als parcs temàtics i mercaderies inversemblants i inacabables.

Tenniel1Potser en un futur es trobaran altres significats ocults. És molt probable. Però, mentrestant, per als nens i nenes n’hi ha prou amb una història que conté el tema universal d’intentar donar sentit a a un món adult estrany.

Aprofitem el 2015 per fer-ne una relectura i gaudir de les innumerables exposicions que es faran arreu, especialment al Regne Unit.

Els clàssics anglesos al nostre abast

BL LogoLa Biblioteca Británica posa a disposició de tots nosaltres 1200 “tresors de la literatura” a la nova secció del seu web. Hi podem trobar escrits de Charlotte Brontë , de Jane Austen i altres de Keats, Shelley, Dickens i Wilde així com diaris, cartes, retalls de la època victoriana i fotografíes. Per exemple, hi ha l’esborrany que va fer Oscar Wilde de la seva obra “La importància d’anomenar-se Ernest” i una gran quantitat de textos d’Austen. Tots els documents han estat digitalitzats perquè els poguem gaudir. carroll lewis alices 069034Si podeu, feu-li una visita tranquil·la i gaudiu dels originals d’Alicia en terra de meravelles. No fa gaire vaig tenir l’oportunitat de visitat aquestes magnifiques instal·lacions situades a tocar de l’estació de Sant Pancras i vaig sentir una certa enveja en veure com els anglesos cuiden els seus clàssics i fan el que calgui per donar-los a conèixer als estudiants. Tot aquest nou material es troba al seu web (http://www.bl.uk/). Cal anar a l’apartat Discovering literatura.

escanear0018