Disney

by

Alícia al País de les Meravelles, 150 anys de no-aniversaris

portada llibre aliciaQuan es va publicar a la Gran Bretanya el 1865, a l’època victoriana, ningú realment sabia quin impacte tindria aquest llibre de Lewis Carroll en la literatura infantil. Ara, en la distància ja sabem que es tracta d’un fenomen que s’ha colat a tots els àmbits culturals (adaptacions teatrals, pel·lícules, versions il·lustrades, segells, joguines, etc.)

Alícia al País de les Meravelles encara manté l’encant que va saber crear Lewis Carroll amb aquesta baixada al món de la fantasia del conill i del barreter boig, de les galetes màgiques i les portes secretes, un món que contrastava amb el món real de la superfície.John_Tenniel 2

La polèmica ha acompanyat sempre a aquesta obra. Segons el professor Will Brooker de la Kingston University de Londres “cada generació ha interpretat el text de manera que reflecteixi la seva cultura contemporània. A la dècada de 1930 va ser la psicoanàlisi, en la dècada dels 60 era la psicodèlia i les drogues, i en la dècada dels 90 la pedofília”.

La pel·lícula de Disney (1951) i la més recent i fosca adaptació de Tim Burton (2010) han popularitzat la història. El cert és que hi ha jocs de vídeo, atraccions als parcs temàtics i mercaderies inversemblants i inacabables.

Tenniel1Potser en un futur es trobaran altres significats ocults. És molt probable. Però, mentrestant, per als nens i nenes n’hi ha prou amb una història que conté el tema universal d’intentar donar sentit a a un món adult estrany.

Aprofitem el 2015 per fer-ne una relectura i gaudir de les innumerables exposicions que es faran arreu, especialment al Regne Unit.

by

les princeses Disney…vistes per Herr Nilsson

HerrNilsson1L’artista urbà Herr Nilsson, ha fet unes pintades amb algunes de les princeses de Disney revelant una altra cara, la seva cara més malèvola. En el treball d’aquest artista normalment es representen personatges agradables però vistos de manera inquietant i incòmoda perquè ens fan visibles la part més fosca de la realitat.
A Estocolm, es poden veure aquestes tres princeses (la Blancaneus, la Ventafocs i La Bella Dorment) disposades amb les armes i preparades a atacar el primer que passi pel davant.
Són motiu de reflexió, sens dubte.
Desde sempre, la factoria Disney s’ha preocupat d’oferir una imatge perfecta del que ha de ser un príncep i una princesa. Veieu sinó la imatge següent:

disney-kate.william
Però el món no és un conte de fades… i per això aquest artista que es fa dir com el mico mascota de la Pippi Langstrump i que s’amaga sota una màscara similar, presenta les princeses com lladregotes o assassines perilloses.
HerrNilsson3En Nilsson, aquest autor anònim de cara desconeguda, parla sobre la col·locació de les seves obres del carrer: “Una de les raons per les quals em vaig decidir a presentar les obres al carrer és que sóc capaç d’organitzar una escena al món real, on la peça es pot interactuar amb la gent i el medi ambient. He trobat que això és impossible de fer en una galeria d’art o un museu tradicional, ja que el públic sap què espera abans d’entrar. Quan una obra d’art és al carrer, aquesta obra parla directament a l’audiència sense la cuirassa protectora” .

HerrNilsson2
El podeu seguir al facebook
https://www.facebook.com/herrNilssonStreetart

Herr Nilsson Winnie Poohdinamita

by

Paperman

paperman_titlePaperman  és un curt d’animació que ens narra la història de George, un jove home de negocis del Manhattan dels anys 1950, que té una trobada casual amb la dona dels seus somnis en una estació de tren.

Aquell mateix dia, a la feina, la torna a veure a l’edifici del davant i fa tot el possible per cridar la seva atenció. Intenta fer-li arribar un avió de paper però és en va. Finalment, la sort s’alia amb ell i aquí és on comença la veritable màgia d’aquest conte de fades modern i urbà.

Ara que som a punt de començar un nou curs escolar està bé recordar que la nostra feina requereix un punt de màgia i que hem d’aconseguir que els nostres alumnes s’apassionin amb la feina que fan, que sentin quelcom que els captivi i que aquesta mateixa passió els faci entrar a les aules esperant que passi alguna cosa especial, cada dia.

Una bona manera de començar el curs és passant aquest film d’animació (és breu, poc més de sis minuts) i observar les seves reaccions.

En acabar els feu dir una paraula que expressi el que han vist i les aneu anotant a la pissarra o en un full continu. Després ja podeu iniciar el diàleg sobre el que els ha transmès la pel·lícula, sobre el seu missatge, etc.PAPERMAN

Si són de cicle mitjà o superior ja els podeu demanar si són capaços d’escriure la història de la pel·lícula. Bé, també podeu aprendre a fer avions de paper, escriure-hi els desitjos del curs i llençar-los per la finestra de l’aula.

Paperman va guanyar un dels premis Óscar en la darrera edició del 2013.

Bon curs a tothom!