Quan es va publicar a la Gran Bretanya el 1865, a l’època victoriana, ningú realment sabia quin impacte tindria aquest llibre de Lewis Carroll en la literatura infantil. Ara, en la distància ja sabem que es tracta d’un fenomen que s’ha colat a tots els àmbits culturals (adaptacions teatrals, pel·lícules, versions il·lustrades, segells, joguines, etc.)

Alícia al País de les Meravelles encara manté l’encant que va saber crear Lewis Carroll amb aquesta baixada al món de la fantasia del conill i del barreter boig, de les galetes màgiques i les portes secretes, un món que contrastava amb el món real de la superfície.

La polèmica ha acompanyat sempre a aquesta obra. Segons el professor Will Brooker de la Kingston University de Londres “cada generació ha interpretat el text de manera que reflecteixi la seva cultura contemporània. A la dècada de 1930 va ser la psicoanàlisi, en la dècada dels 60 era la psicodèlia i les drogues, i en la dècada dels 90 la pedofília”.

La pel·lícula de Disney (1951) i la més recent i fosca adaptació de Tim Burton (2010) han popularitzat la història. El cert és que hi ha jocs de vídeo, atraccions als parcs temàtics i mercaderies inversemblants i inacabables.

Potser en un futur es trobaran altres significats ocults. És molt probable. Però, mentrestant, per als nens i nenes n’hi ha prou amb una història que conté el tema universal d’intentar donar sentit a a un món adult estrany.

Aprofitem el 2015 per fer-ne una relectura i gaudir de les innumerables exposicions que es faran arreu, especialment al Regne Unit.