A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet fa quinze anys que funciona un club de lectura molt entranyable. És el club de lectura en veu alta que coordina en Carles Ferrer.

El seu funcionament és l’habitual. Cadascú té un exemplar del mateix llibre i van llegint una estona cadascú, en veu alta. Es troben els dimarts al matí, entre les 11 i 12.

Han llegit obres de tota mena. Algunes, clàssiques com el Quitxot, d’altres imprescindibles com Cien años de soledad i altres que aporten reflexió i saviesa a qui les llegeix.

Ara, en tornar de vacances s’atreviran amb els àlbums il·lustrats. Començaran amb “Els estels”, seguiran amb “La escoba de la viuda” i així aniran fent, un àlbum a cada sessió, analitzant el contingut i interpretant les imatges.

Dimarts passat van visitar l’Espai Llamps i Centelles i vam fer una primera aproximació a la qüestió dels àlbums.

Vaig començar explicant un clàssic que no s’ha arribat a traduir a casa nostra: «The wednesday surprise», un relat que explica com l’àvia i la seva neta, la noia que narra la peripècia, estan planejant una meravellosa sorpresa per a l’aniversari del pare. Cada dimecres, mentre la mare treballa fins tard, l’àvia ve amb una bossa plena de llibres i llegeix amb la neta.

El pare, que condueix un camió, torna a casa just a temps per al gran dia i porta regals per a la seva família: una pedra del desert per a la col·lecció de roques de l’Anna, un ram de flors silvestres per a la mare i una revista esportiva per al germà de la noia.

I dissabte, després de l’àpat li fan al pare el millor regal que es pugui imaginar. L’àvia agafa un llibre i comença a llegir. El pare no s’ho acaba de creure i li expliquen que cada dimecres la seva filla ha ensenyat a llegir a l’àvia. Aquesta és la gran sorpresa.

Després vam mostrar altres àlbums potents com “La lavandera de San Simón”, “Imagina”, “Emigrantes”, etc.

Va ser un matí genial que vam acabar amb unes galetes i una conversa sobre el nostre tema preferit: el barri de Sant Josep i com han canviat les coses en els darrers anys.

No vaig poder estar-me d’explicar que el meu pare, quan va arribar al barri, l’any 1950, va tenir la primera feina com a repartidor de gel i també els vaig contar la relació amb la tauromàquia que hi havia a l’Hospitalet. Tot molt emotiu. Em va agrada moltíssim retrobar-me amb la Maria, mare de l’escola Sant Josep i recordar els seus quatre fills que vaig tenir com a alumnes. La vida és una contínua sorpresa (agradable, això sí!).

Per saber-ne més: http://grupdelecturaenveualta.blogspot.com/