Les il·lustradores Noemí Villamuza i Eva Sánchez, de visita a Cassà de la Selva

«Quan el sol es va pondre i s’expandí la fosca, s’ajagueren a reposar prop de les amarres de la nau. Però tan aviat com va aparèixer la deessa del matí, l’Aurora de dits de rosa, es feren a la mar vers l’extens campament dels aqueus.”

Així relatava Homer un fet que representava l’inici d’una nova etapa, una aventura que recomençava, silenciosa, emocionant com la vida mateixa. Aquella Aurora de dits de rosa, filla d’Hiperió i de Selene, simbolitzava el punt de partida d’un nou itinerari.

Extrapolant-ho a l’escola, la visita d’un il·lustrador pot ser, perfectament, el començament d’un nou camí, d’una nova vocació. La trobada amb la persona que il·lustra sempre és motiu de festa i es crea una expectació enorme.

He tingut l’oportunitat d’acompanyar bastants il·lustradors i autors a encontres amb infants de totes els edats. Generalment és un èxit, perquè les mestres ho han anticipat amb molta cura.

Fa un parell de setmanes, vaig poder estar a Cassà (Municipi Lector) amb la Noemí Villamuza i l’Eva Sánchez. Van ser dos dies atapeïts d’emocions, visitant vuit grups cadascuna, explicant la seva feina i proposant accions d’il·lustració amb nois i nois de cicle superior de primària i de primer cicle de l’ESO.

Convidar una il·lustradora a l’escola és una bona pensada. Si els alumnes coneixen la seva obra, el dia de la visita, després de les presentacions i explicacions, es fan moltes preguntes.

A demanda de la Biblioteca de Cassà també van fer una acció oberta a tothom on van proposar als nois i noies que dibuixessin amb elles, a quatre o sis mans. El resultat va ser espectacular, per inesperat. Em va agradar veure-les orientant els infants, felicitant-los pel seu enginy i per la seva traça, gaudint. La proposta era completar o continuar un esbós, imaginant contrastos, personatges estrafolaris i idees sorprenents.

De tot plegat, us passo unes fotografies.

“Tres llàgrimes”, un relat terapèutic

Tinc amb molta estima a en Ricardo Alcántara i el considero una persona sàvia i llegida. El seu darrer llibre, el que fa 234 de la seva extensa producció publicada, ens endinsa en els sentiments que es produeixen en la ment d’infant quan coneix la pèrdua de la seva àvia.

M’ha fet recordar la mitologia grega, en concret el mite d’Orfeu, quan Dionisos li explica com trobar el regne de l’Hades. Dionisos li conta que ha d’anar fins al lloc on hi ha una terra trista, estèril i allà hi ha la llacuna Estígia, el lloc on cinc rius aboquen les seves aigües: El dels infortunis, el de les lamentacions, els dos del foc i al final, al final, el més terrible de tots, el de l’oblit. El riu de l’oblit es diu Leteo i les ànimes de les persones mortes beuen de les seves aigües i obliden la seva existència terrenal.

Crec que en Ricardo s’ha inspirat en aquesta mitologia per explicar-nos que no ens hem d’oblidar dels éssers estimats i que convé recordar els moments alegres, entranyables i bonics compartits. Ningú no és mort mentre perduri el seu record.

El conte comença amb aquestes frases:

A les pàgines següents, el nen ens mostra els seus sentiments, parla amb les persones que com ell van gaudir de bons moments amb l’avia Amanda i, també, ens explica quins objectes i quines situacions li porten records bonics.

Un text senzill, sense floritures, que va directe a l’emoció i ens fa pensar que amb «tres llàgrimes» ja n’hi ha prou, i que és millor veure la vida en positiu.

Acompanyen els seus pensaments, unes imatges de la Noemí Villamuza on es veu el nen en diverses situacions i on podem albirar la presència de l’àvia amagada a la jardinera, a la lluna i a la flassada que embolcalla els somnis de l’infant. Destaca la presencia dels tons marronosos i uns primers plans de la cara del noi amb els ulls tancats, el cabell esbullat i la serenor del seu posat.

Vaig tenir la sort de compartir una conversa amb els dos artistes i em van explicar algunes coses personals sobre el conte. No les puc reproduir, ja ho enteneu.

Un àlbum per llegir amb infants a partir de sis anys i comentar-lo després.

LES DADES:
Títol: Tres llàgrimes
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Noemí Villamuza
Editorial: Baula
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

El vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=gjuaa7OkLTk&feature=emb_logo

 

Bambú, un gos poruc que esdevé un heroi

Bambú és la història d’un gos que passa de ser el més poruc dels gossos d’atura del Pirineu a convertir-se en un aliat imprescindible d’un infant amb qui estableix una connexió especial. Forma part de la col·lecció «lectura fàcil» de ING Edicions i m’ha cridat l’atenció perquè he reconegut el traç de la Noemí Villamuza.

Fa uns dies vaig poder admirar l’exposició que la Montse Marcet té a la llibreria “Lectors al tren” sobre una altra novetat de la Noemí il·lustrant un text d’en Ricardo Alcántara (“Tres llàgrimes”). Bé, de fet, l’estil de la Noemí és molt personal i característic, especialment quan dibuixa cares. Recordo que la vaig descobrir fa vint anys a “Óscar y el león de Correos” i ja vaig quedar atrapat en la seva peculiar manera de mostrar les expressions facials.

Aquests mesos pandèmics li han estat prolífics. A més a més de Bambú i Tres llàgrimes, ha il·lustrat «El cuento del otro día» amb text d’en Roberto Aliaga.

En aquest relat que comentem, fa tàndem amb la Marta Bercebal. Elles són Grillo en casa.

De «Bambú» no puc explicar gaire perquè la gràcia és anar llegint i fent inferències. Així, quan arribes a l’episodi en que el nen cau al riu, has de tornar enrere, tornar a començar i llavors entens perfectament el relat i les il·lustracions.

M’ha cridat l’atenció el nom del gos: Bambú. Aquí és una planta poc coneguda, però crec que a la cultura xinesa el bambú és portador de bons auguris i allunya els mals esperits (bona falta ens fa!).

Les imatges són senzilles, d’acord amb la idea de “Lectura fàcil”. En algunes pàgines hi ha absència de fons, la qual cosa facilita la lectura. Trobareu primers plans combinats amb panoràmiques. També va canviant el punt de vista, per moments a l’alçada dels personatges i quan convé pujant una mica per veure-ho des d’un pla inclinat.

Un bon relat per a iniciar en la lectura als infants de cinc a set anys. Escrit de manera entenedora. Per llegir juntament amb «La meva guia, el meu capità» d’en Gonzalo Moure.

A la promoció de l’editorial podem llegir:
Bambú y sus hermanos viven en los Pirineos, rodeados de praderas y bosques.
Son unos cachorros muy juguetones y les encanta ayudar a su madre a vigilar a las ovejas y a cuidar al rebaño.
¡Todos son muy felices aprendiendo a ser buenos perros pastores! Todos excepto uno… Bambú.
Y es que Bambú no es como el resto de hermanos: a él las ovejas le dan miedo, y no es feliz siendo un perro pastor. ¿Por qué es diferente? ¿Qué puede hacer para ser como los demás? Cómo puede conseguir ser un buen perro pastor?
Todo cambia el día en que Bambú es adoptado por un niño con quien establecerá una conexión muy especial… y descubrirá que él también tiene su lugar en el mundo.

LES DADES:
Títol: Bambú
Autora: Marta Busquets
Il·lustradores: Grillo en casa
Editorial: ING Edicions
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

10è festival FLIC de literatures i arts

Ep! Ja ha sortit el programa del FLIC d’enguany. Se celebrarà els dies 13 i 14 de març a Barcelona. Serà la 10ena edició.
El FLIC és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. L’objectiu és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats.
Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.

L’any passat vam explicar la magnífica xerrada de la Suzy Lee en aquests mateix blog.

Tota la informació de l’edició d’enguany (artistes convidats, xerrades, exposicions, venda d’entrades, etc.) la podeu trobar si cliqueu a:
http://flicfestival.com/es/charlas/

Alguns dels convidats:

Noemí Villamuza, la il·lustradora del mes (desembre 2018)

La Noemí Villamuza és una il·lustradora que fa vint anys que viu per la zona de Bacelona, coincidint amb la publicació del seu primer llibre il·lustrat L’Óscar i el lleó de correus una gran història que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La Noemí ens va mostrar en aquell primer treball el seu estil de dibuix molt elaborat, a llapis, acolorint-lo amb tons suaus i figures arrodonides.
L’Óscar i el lleó de correus parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta per on s’introdueixen les cartes. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre les deixa.
“Als sis anys, a l’Óscar li feien por dues coses: la criatura de la nit i el lleó de Correus. No l’espantaven les persones grans. Tampoc no li importava barallar-¬se amb uns altres nens, encara que preferia no fer-¬ho. Però quan pensava en la criatura de la nit o en el lleó de Correus, les dents li cruixien com quan s’estava massa temps dins de la banyera i l’aigua es gelava.”


Llegim a la Viquipèdia que «la Noemí Villamuza va estudiar la carrera de belles arts, especialitat de disseny gràfic, a la Universitat de Salamanca. Va començar la seva vida professional treballant per a diverses editorials de llibres educatius. Després es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat una trentena llarga de títols de literatura infantil i juvenil. Alguns s’han editat en altres països, com els Estats Units, Corea o el Japó.
En el curs 2000-01 va començar la seva tasca com a professora, impartint classes d’il·lustració a l’Escola Superior de Disseny BAU de Barcelona. Actualment imparteix també un Postgrau d’Il·lustració Editorial a l’Escola Massana. Així mateix dóna tallers i xerrades en col·legis i biblioteques i participa en diferents esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil. »

Hem aconseguit que faci un forat a la seva agenda i el mes de maig tindrem la sort de comptar amb el seu mestratge en unes xerrades per a alumnes de les escoles de Parets del Vallès.
Fa uns mesos, la Montse Marcet, llibretera, va comissariar una magnífica exposició que es va presentar a la Sala Claraboia de Rubí. Ho vam anunciar en aquest blog 

D’aquella exposició es va fer un petit vídeo que podeu veure a continuació i així sabreu més d’aquesta extraordinària artista.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat són:

Sempre t’estimaré, una història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seua vida.
Encendrer la noche amb un text d’en Ray Bradbury
¿Sabrá volar el mar? escrit per José Corredor Matheos
La merienda de Micaela
Lola trae regalos
Cuentos del mundo escrit per Ana María Shua
¡Aúpa! escrit per Agustín Fernández Paz
El bosque encantado escrit per Ignacio Sanz
El mar de Darío escrit per Antonio Ventura
Los animales de la ciudad escrit per Vicente Muñoz Puelles
Más allá escrit per Alex Shearer
De verdad que no podía escrit per Gabriela Keselman Porter
Me gusta escrit per Javier Sobrino
Julia tiene una estrella escrit per Eduard José

Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’autora i del blog de Lectors al tren!

Il·lustríssima Noemí Villamuza (exposició)

cartell

La Montse Marcet (lectors al tren!) torna a impulsar una altra exposició. En aquest cas de la il·lustradora Noemí Villamuza. Es podran veure els seus originals i també els llibres on es troben. Per fer-ho més bonic han organitzat lectures de relats, anecdotaris, i cants i balls de grafit (no sé que és però sona bé…)
Crec que també hi haurà algun raconet amb objectes personals de l’autora.
L’exposició només estarà deu dies o sigui que val la pena programar l’escapada fins a Rubí.noemc3ad-15
La Montse ens recomana especialment la presentació del dia 16 a les 19 h. Amb paraules seves: “La Noemí explicarà com treballa i ho regarem amb un Rioja boníssim! No falteu!”
Podeu seguir la informació que es generi al facebook Il·lustríssima Noemí Villamuza i també a Lectors al tren!

Recordeu:
Del 16 de setembre al 25 de setembre a La Claraboia (Carrer Sant Miquel, 9 Rubí)

Diria que també es podran comprar els originals, si hi esteu interessats, però no estic segur.

noemi-villamuza2

me-gusta