Anar a “Lectors, al tren!” sempre és una festa i més quan tens la sort de poder admirar els originals d’un llibre. I molt més encara quan és la Montse, la llibretera, qui t’explica fil per randa els detalls ocults de cadascuna de les làmines exposades.
“Lectors al tren!” és un espai còmode, estimulant i amb una bona tria de novetats que sempre tenen una exposició sobre algun llibre que val la pena de conèixer, amb especial atenció a les imatges.
He estat gaudint de “Gardinella y el gran viaje”, un àlbum que ens parla d’una nena, la Gardinella, que emprèn un viatge abandonant el desert dels Silencis amb el seu poble, els “citintos”.
Els citintos són un poble imaginari que podria ser qualsevol poble i per això, veiem com alguns se n’alegren d’emprendre el Gran Viatge, i altres no tant.
Entenem que és una diàspora fugint de no se sap ben bé què, però ens ho imaginem. Pel camí, han de cremar algun objecte personal, deixar alguna cosa enrere per aconseguir passar “a l’altra banda”. Ve a ser com oblidar el passat i els patiments i començar una nova vida.
És un viatge metafòric que utilitza el recurs de la fantasia per explicar una història universal plena d’emoció, utilitzant el color com a element narratiu.
A l’inici del relat, a les primeres pàgines predomina el blanc i negre (tintes), fins que la Gardinella i els citintos troben un oasi on establir-se. Aquí es produeix un canvi i apareix el color perquè sembla que han trobat una llar on viure i on podran viure les futures generacions.
Una història actual per explicar des de la perspectiva de la infància la realitat dels refugiats i les migracions.
He estat mirant amb detall totes les imatges i amb la Montse hem preparat el taller sobre aquest relat que farem el dijous 16 de març.
Si us interessa assistir, podeu escriure a montse@lectorsaltren.cat i us n’informaran de com participar.
LES DADES: Títol: Gardinella y el gran viaje Autora: Daniela Godel I·lustradora: Daniela Godel Editorial: Libre Albedrío Pàgines: 60 Barcelona, 2022
La Roser Capdevila va començar a il·lustrar llibres per a nens i nenes el 1980. Durant tots aquests anys, ha rebut molt premis i distincions —com ara la Creu de Sant Jordi— i ha dibuixat centenars de contes. Les seves il·lustracions han acompanyat a nombroses generacions de nois i noies que han gaudit, sobretot, amb les aventures de “les tres bessones”.
La Roser, a més a més de contes, també ha anat confegint un material ben curiós: «Els Rotllos», uns relats que s’expliquen com antigament feien els contadors de contes, els tale singers anglesos, el narradors de romanços de cec que anaven pels pobles contant i cantant auques i històries que anaven passant de pares a fills.
En els rotllos de la Roser queden plasmats relats basats en fets reals com el de “La Perla” aquella elefanta del zoo de Barcelona que va patir durant uns dies problemes d’estrenyiment, relats com “La gran patata” de l’autor francès Éric Battut, o contes populars que s’expliquen amb aquesta tècnica que ens recorda el cine NIC, però en gran.
A la llibreria “Lectors, al tren!” s’han pogut veure exposats aquests rotllos —hi seran fins al dia 27 de gener—, juntament amb altres materials inèdits que fan molta patxoca com “El circ” que presideix l’entrada amb els inefables ratolins articulats que es mouen com si fossin artistes de les pistes.
Dijous passat, vam fer un taller sobre l’exposició. És una activitat que organitzem a cadascuna de les exposicions i estic agraït a la Montse i en Carles per convidar-me a explicar com treballaria amb els alumnes les imatges i les idees dels quadres, escultures o, en aquest cas, els rotllos.
En aquesta ocasió, però, vaig tenir el privilegi d’estar acompanyat per la Roser i vam fer una sessió prou divertida. Vaig explicar com llegir històries en format rotllo, partint dels còmics tipus Tintin, Astèrix, Lucky Luke, etc., també vaig mostrar un parell de contes barret i un altre amb imants.
Per la seva banda, la Roser ens va explicar tots els contes que hi havia exposats i algun més de regal. Amb el seu estil expressiu i divertit ens va fer passar una bona estona.
Vam acabar fent entre els assistents un parell de rotllos. Un per a primària, partint d’un conte popular holandès que va recollir Albert Jané en el llibre “La volta al món en vuitanta contes” i es diu “Kannitverstan” i un altre per a infantil inspirat en una aventura de l’Inger i la Lasse Sandberg que es titula “En Martí i les galetes de coco”.
Va ser una tarda que recordarem i l’única cosa que em dol és veure com els mitjans audiovisuals (ràdios, teles i premsa en general) no se’n fan ressò, malgrat que se’ls convida i se’ls explica que l’ocasió s’ho val. Sembla que la cultura no ven. Això sí, de l’afer de la cantant i el futbolista sabem tots els ets i uts, ens interessi o no.
Un vídeo que recull alguns moments, a continuació:
He gaudit molt de l’exposició que han organitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Museu Blau del Fòrum. Ens parla de ciència i la seva relació amb contes coneguts. És una exposició que es va fer fa uns anys a Lisboa i que ara podem gaudir a casa nostra. Val la pena que li feu una visita. El preu és molt assequible, està ben muntada i passareu una bona estona, sobretot si aneu amb infants a partir de cinc anys.
Es fa un recorregut per diferents espais com el castell embruixat, el bosc laberíntic, la casa de xocolata de Hansel i Gretel, el mirall màgic de la Bruixa Malvada o una tija de mongetes que creix sense parar fins a tocar el nas d’un gegant.
Es tracta d’una exposició interactiva de ciència i tecnologia que explora fenòmens i conceptes de les ciències naturals, com la Física, la Química, les Matemàtiques, la Geologia i la Biologia, però també de les ciències socials i altres àrees del coneixement.
Podreu intentar construir una casa que resisteixi l’alè del llop, jugareu amb una màquina que desemmascara les mentides de Pinotxo, ajudar a Hansel i Gretel a trobar el camí a casa, etc.
Al bosc podreu escoltar una pila de rondalles breus, a la manera rodariana dels “contes per telèfon” (literal) on es poden escoltar rondalles com “la granota que volia ser bou” o “la cigonya i la guineu”.
Una exposició alegre, divertida i amb sentit de l’humor.
Mireu el dossier que han preparat i us engrescareu a fer una visita.
Hi ha dies que recordaré d’ací a molts anys. El de dimarts passat va ser un d’ells perquè vam poder inaugurar l’exposició que teníem preparada per celebrar els 30 anys de la publicació d’un dels àlbums infantils més llegits arreu del món. L’espera va valdre la pena.
El dia 24 de maig, pel matí, una delegació reduïda vam anar a l’aeroport a rebre en Werner Holzwarth. Ens acompanyava la Nieves Cano, la traductora, i la Talpeta que havíem fet per a l’ocasió. Com que en aquell mateix vol també hi havia infants, podeu imaginar la cara de sorpresa de les criatures en veure una talpeta de dos metres amb una caca al cap. S’atansaven, l’abraçaven i es feien fotos. Era la prova fefaent de la popularitat d’aquest petit mamífer de paper.
A la tarda vam fer la presentació de l’exposició a la sala infantil de la Biblioteca Tecla Sala, a l’Hospitalet, on més de cent persones ens vam aplegar per conèixer l’autor, sentir com es va originar el conte i altres peripècies viscudes durant aquestes tres dècades.
En Carles Ferrer, ànima del projecte, ens va explicar algunes curiositats sobre les diverses traduccions (33, com els anys de la talpeta) que allà estaven exposades. Les podeu seguir al seu formidable blog «Amics de la talpeta» https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/
Vaig parlar, a continuació, de curiositats dels talps, quants anys viuen, on els podem trobar, què mengen, com són de petits, etc.
Després en Werner Holzwarth amb l’ajuda d’en Patric de San Pedro que li feia la traducció simultània ens va explicar com va néixer la història.
Primer va començar dient que era un honor ser-hi allà per a parlar de caques, i després va explicar com un dia en un parc de Frankfurt un dòberman va deixar anar “allò” i com aquest fet va ser l’inici del relat.
No ho va tenir fàcil per trobar qui li publiqués un llibre de caques però finalment, amb les il·lustracions d’en Wolf Elbruch acabades, una editorial que estava gairebé en números vermells va apostar pel llibre i “voilà!” aquest fet la va reflotar.
Comparteixo algunes frases que podeu llegir a l’Hospitalet digital perquè us en feu una idea:
“Quan el meu fill tenia tres anys cada dia li contava una història, podien ser històries de princeses i dracs, i un dia em va dir, expliquem la història de la caca del gos, així va sortir la idea d’aquest conte”.
“El problema va venir quan el vaig presentar a les editorials, que em van dir això no li comprarà ningú, cap llibreter voldrà posar un llibre sobre caques al seu aparador, cap àvia comprarà al seu net un llibre sobre caca”
Però tot i les traves dels editors, la Talpeta va ser una realitat i ha arribat arreu del món amb un èxit aclaparador, com per exemple, amb més 2 milions i mig de llibres venuts a Alemanya.
L’endemà ens van visitar dos grups d’infants de tercer de primària de l’escola Patufet Sant Jordi que ho van xalar de valent amb sentint la narració del conte, les explicacions de l’autor i saludant la talpeta, com no!
Després vam fer una tertúlia amb un grup de mestres, bibliotecàries i lletraferits on, de manera informal, li vam poder expressar les nostres opinions i escoltar un bon grapar de coses simpàtiques que han passat aquests trenta anys, com les obres de teatre que s’han fet, el parc temàtic que hi ha a Suècia, el sentit filosòfic del relat i altres curiositats. Entre els assistents hi havia la Maria Antònia Justicia, periodista de la Vanguardia, que us dies després va fer aquesta crònica:
La historia, de tan simple, es sencillamente maravillosa. E hilarante. El miope señor topo, justo al salir de su madriguera, advierte que le ha caído sobre la cabeza algo similar a una salchicha marrón apestosa cuyo propietario no ha sabido reconocer. Así que se va animal por animal (vaca, cabra, cerdo, conejo…) para ver quién ha sido. En vista de que su investigación no está dando frutos, acude a las especialistas: las moscas, quienes le señalan al gran perro del carnicero, sesteando en esos momentos.
El señor topo quiere pagarle con la misma moneda, así que se coloca de manera que le suelta una pequeña cagarruta al perro, tan diminuta que este ni se inmuta. El topo está satisfecho, pero la comparación entre ambos resultados es sencilla y graciosamente ridícula.
“No es una venganza -resume el autor-. Es el hecho de que los niños no deben permitirlo todo”.
“Hay lugares del mundo donde no se aceptan las cacas con naturalidad. Imaginaos hace 30 años, era casi un tabú”, cuenta el autor alemán, publicista de profesión, que solo con la intuición de tener una buena historia entre manos se fue de editorial en editorial a vender su cuento durante la celebración de la Feria del Libro de Frankfurt. Nadie la compró.
Repitió al año siguiente y sólo una pequeña editorial se atrevió a hablar del tema si Holzwarth encontraba por su cuenta a un ilustrador. El entonces publicista fichó a un compañero de trabajo, un chaval que hacía las caricaturas en su empresa, un tal Wolf Erlbruch, que acabó ganando el premio Hans Christian Andersen de ilustración en 2006. El topo de la historia fue el inicio de una carrera meteórica, y el cuento en sí “el libro más robado de la siguiente edición de la Feria de Frankfurt”. Era 1989, recuerda su creador.
Pels que no conegueu la història, us deixem un vídeo en alemany, a continuació.
I encara vam poder compartir amb en Werner i el seu fill Julián alguns dinars, sopars i converses divertides, serioses, profundes i no tan profundes.
Un agraïment molt especial a totes els persones que han col·laborat en fer possible aquest esdeveniment: Carles Ferrer, Núria Vila, Nieves Cano, Patric de San Pedro, editorial Kalandraka, editorial Beascoa, llibreria Perutxo, els companys i companyes de la biblioteca Tecla Sala i els mitjans audiovisuals i escrits que se n’han fet ressó (LHdigital, Kalandraka TV i La Vanguardia).
Hem decidit que en Werner ens recordarà el dia en que va sortir publicat el primer exemplar per celebrar cada any “el dia de la talpeta”. Anirem informant.
Un deixo algunes imatges d’aquesta setmana memorable.
Com a inici del Festival Acròbates, divendres passat es va inaugurar l’exposició ABECEDARI SOLIDARI. Homenatge a Miquel Martí i Pol.
Es tracta d’una exposició col·lectiva d’artistes visuals en la que cadascú, amb el seu estil personal, recrea un haikú del llibre que va escriure Miquel Martí i Pol «ABCEDARI. Una joia solidària»
A més a més dels artistes, a cadascuna de les lletres hi ha un text d’un escriptor o poeta que realitza la seva pròpia interpretació. L’exposició estarà al hall de l’Auditori Barradas (a la rambla Just Oliveres de l’Hospitalet) del 5 al 28 de novembre.
En arribar, abans d’entrar, ja et feien feliç projectant sobre el teu cos i recitant-te un poema d’algun poeta català. Jo vaig triar un d’en Vinyoli.
A dins de la Sala Barradas hi ha l’exposició i val la pena fer-li una visita i deixar-se seduir pels haikus del poeta i per la magnífica posada en escena dels quadres i altres instal·lacions plàstiques.
Hi van haver uns parlaments dels professionals que ho pensat i dissenyat i també em va agradar veure a en Ramon Besora, instigador del llibre original, que va explicar algunes de les anècdotes que van originar aquest “Abecedari”.
Si teniu oportunitat passeu a fer un tomb i si, esteu a prop de l’Hospitalet i us acosteu amb els vostres alumnes, segur que serà una visita emotiva i profitosa.
Què és el festival Acròbates? Una xarxa de les propostes pensades perquè arribin a tot tipus de públic: recitals poètics, espectacles inèdits pensats per presentar-se en centres culturals i teatres, espectacles de petit i gran format que tenen acollida al Teatre Joventut i a l’Auditori Barradas, concerts de proximitat a l’Oncle Jack i presentacions de llibres a la Llibreria Llavors, a més d’algunes activitats que es presentaran de manera virtual des de les xarxes socials del festival. Els vermuts poètics i les activitats de l’Acròbates Kids tindran seu a les diferents biblioteques de la ciutat.
Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.
De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse. Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.
Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.
M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).
La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).
Fa uns dies vaig anar a la llibreria «Lectors al tren». Han muntat una exposició amb originals de la Pilarín Bayés per celebrar algunes dades remarcables. Una és el nombre de libres que ha il·lustrat. Calculeu i penseu una xifra… segur que us quedeu a mig camí!
La Montse Marcet i en Carles Fort ens van mostrar els dibuixos i també ens van fer participar d’un joc de reconèixer personatges mítics i il·lustres dibuixats per la Pilarín Bayés (vam reconèixer a Tintín, a Picasso i altres artistes).
He tingut la sort de poder entrar a moltes escoles i sempre m’ha sorprès veure els dibuixos de la Pilarín als espais comuns o a les biblioteques escolars. A moltes, eh! Ves que no hagi anat a més escoles que llibres ha publicat! No m’estranyaria.
L’expo que han preparat a Rubí comença amb una fragment de la pel·lícula “La finestra indiscreta”. Si hi aneu, sabreu el motiu.
Gràcies al suport de l’Editorial Mediterrània es podrà gaudir durant dos mesos dels originals exposats: Hi ha quadres de personatges del circ, sobreel Servei Meteorològic de Catalunya i sobre altres “petites històries”.
Ep! El dia 18 de juny hi anirà la Pilarín a signar, a comentar les seves obres i a compartir vivències i anècdotes. Com l’aforament és limitat, recomanen que els feu un correu o passeu per la llibreria i us guardaran plaça.
Per als qui seguiu aquest blog des de fora de Catalunya potser us sorprendrà saber que la Pilarín és un dels referents de tota una generació (o de més d’una) i que va ser una de les pioneres de la il·lustració, amb el seu estil fresc, divertit, dinàmic, amb personatges riallers i entranyables.
Si voleu conèixer més de la Pilarín podeu entrar al seu magnífic web: https://pilarin.cat/ i trobareu molta informació sobre les seves obres i sobre la seva vida.
Il·lustradors de prestigi com l’Ignasi Blanch, la Noemí Villamuza i la Rocio Bonilla hi diuen la seva en el següent video:
Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.
Ens ho expliquen en aquests vídeo:
Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.
Ja es pot consultar tot el material de la magnífica companya que va dissenyar fa uns mesos l’editorial Bromera.
«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.
Al seu web (https://llegim.org/) trobareu idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família.
Els objectius estan clars:
Hi ha un apartat amb consells pràctics del tipus “Com organitzar la jornada lectora”, “els carrers de la ciutat” “com motive a escriure creativament” etc.
Us els deixo a continuació en format pdf.
També, si sou centres educatius, centres culturals, biblioteques o ajuntaments podeu demanar en préstec l’exposició «Vacuna’t amb la lectura». La cessió de l’exposició és GRATUÏTA durant 15 dies. L’entitat sol·licitant es farà càrrec del transport, tant d’anada com de tornada.
La mostra està integrada per:
16 panells enrotllables (100 × 200 cm) amb il·lustracions de Xulia de Vicente i textos de l’escriptor Pasqual Alapont.
Una revista en paper de 32 pàgines amb el còmic «Vacuna’t amb la lectura» i consells pràctics per a fomentar la lectura en família.
Teniu accés a la revista LLegim?, un recurs gratuït, útil i senzill per a fomentar la lectura.
Omplint un formulari podeu demanar a la Fundació Bromera un exemplar en paper d’aquesta publicació accessible, amena i pràctica que us ajudarà a transmetre l’amor per la lectura en l’àmbit familiar.
Ah! I també us podeu fer un test per saber si sou una família lectora:
Bé, i molta, molta més informació que trobareu al web https://llegim.org/Feu-li una ullada, val la pena!
Estic content d’haver participat d’aquesta campanya i agraït per la confiança a la gent de Bromera.
He estat, aquests dies, per les belles terres del nord-oest i, a Santiago de Compostel·la, he visitat una exposició molt impactant sobre els refugiats.
L’exposició We refugees comença amb una imatge singular –Los ensacados- que pertany a una sèrie de Goya de principis del XIX coincidint amb l’exili cap a França d’aquells que havien col·laborat amb la monarquia napoleònica de Josep I, i l’exili dels liberals cap a Anglaterra. Una obra que ens sembla tan actual que fa feredat.
Al dossier de la mostra, referint-se a aquest quadre, podem llegir:
L’escena mostra un grup de homes que han estat ensacats, introduïts en un sac del qual només treu el cap: es mouen maldestrament per una platja en el que sembla el moment previ a un embarcament secret i nocturn camí del exili. El sac, que habitualment conté productes o mercaderies, degrada les persones, els impedeix el moviment i és així mateix un reflex de la privació de llibertat. Aquesta peça, que sembla marcar la representació del refugiat (polític) modern, estableix diàlegs creuats amb l’inquietant vídeo d’Adrian Paci en què un grup de persones espera a l’escaleta d’un avió enmig d’una pista d’aterratge a la qual no sembla que vagi a arribar cap vol.
We refugees pren el nom d’un assaig de l’Hanna Arendt que va ser publicat el 1943 amb la intenció de recordar el drama dels refugiats que en aquella època ja era ben evident. Si fa no fa, com ara.
En els últims mesos les notícies a la televisió i a la premsa han anat informant gairebé diàriament del flux de refugiats que arriben o intenten arribar a un altre país com si fossin una amenaça i obliden que la història del segle XX està marcada pel drama de milions de persones desplaçades, exiliades, expatriades i refugiades. Això és el que podem veure en aquesta exposició ben documentada i molt didàctica per entendre què està passant.
La visita m’ha fet recordar la pila de llibres, de bons llibres, que tenim al nostre abast per explicar als infants què significa l’exili, la fugida de la guerra, de la fam o de la misèria, a la recerca d’una vida millor. Llibres com «Cavall de guerra», «Sóc una nou», «Per què?»», «La maleta»», «Un llarg viatge», », «El diari d’Anna Frank»», «Emigrantes», «Quan el meu pare era un arbust» i tants i tants altres que serveixen per exorcitzar les guerres i que fora bo tenir-los a l’abast i ben visibles a la biblioteca escolar.
La invitació a la lectura 