Tertúlia clandestina #7 «A tres bandes»

El passat dijous 23 de març vam fer la setena tertúlia clandestina i per a mi va ser força especial perquè m’acompanyaven dues persones a qui estimo i admiro, la Pilar Férriz i la Montse Marcet, llibreteres de capçalera, amb qui sempre ve de gust conversar sobre literatura en general.

Vam anomenar la trobada «A tres bandes» recordant un programa mític de TV3 que s’emetia un cop l’any el mes de desembre i tenia molta audiència. Potser recordareu «Nadal a tres bandes». En aquell programa gaudíem veient les filigranes i les caramboles impossibles dels professionals del billar. A la tertúlia clandestina vam emprar el motiu del billar per recrear l’ambient de les sales esportives on es troben (encara) els joves per jugar a billar i posar-se al dia de les novetats socials.

Vam començar la tertúlia recordant Ian Falconer, l’autor de la sèrie de llibres sobre una porqueta, l’Olivia. L’Ian ens va deixar, molt jove, fa un parell de setmanes. Una pèrdua per als qui hem gaudit llegint i explicat les aventures de l’Olivia, uns llibres que van començar a arribar a casa nostra fa uns vint-i-dos anys i des del primer moment ens van fascinar perquè trencaven amb la tendència del moment i presentaven unes il·lustracions minimalistes en blanc i negre amb esquitxades de color vermell amb un resultat espectacular.  A més, a tots els relats s’inclou una referència a l’art (pintura, dansa, etc.) que ens obre altres finestres al coneixement.

Després van venir uns agraïments a les persones que van col·laborar perquè la trobada fos possible. La Gemma de la Biblioteca Tecla Sala que ens va prestar alguns materials d’atrezzo, la Fali sempre atenta a tots els detalls, les companyes Désirée i Imma, que van fer una aportació gastronòmica de qualitat i els patrocinadors d’aquesta clandestina Juvé & Camps que ens van permetre tastar els seus nous productes, a la post-tertúlia.  

Com a la pel·lícula “El color del dinero”, malgrat que l’ambientació estava dedicada al món del billar, la tertúlia no anava de billar sinó de literatura infantil i juvenil. Aquesta és la consigna de les tertúlies. Es un acte de fe, podríem dir, perquè no se sap qui vindrà, però sí que se sap que gaudirem de l’experiència.

La idea era presentar novetats editorials pensant en l’esdeveniment del 23 d’abril, dia en que anirem a comprar llibres per a nosaltres i per a la gent que ens envolta. Com que s’edita molt (vam parlar de 22 obres cada dia) i resulta impossible llegir tot el que apareix, la saviesa de la Montse i la Pilar va ser d’una ajuda inestimable.

Saber quin llibre agradarà als infants no és fàcil. És una pregunta que ens fem sovint i no hi ha una fórmula màgica que determini si tal lectura serà adequada.

Cada infant té el seu ritme i les diferències entre ells (encara que siguin de la mateixa edat) són evidents quan ens referim als seus interessos i a les seves habilitats. També influeix l’entorn on viu, la seva personalitat i els seus gustos.

Tal com passa amb els aliments, és bo que hi hagi una dieta de lectures variada: llibres més exigents, llibres més senzills, llibres de poesia, còmics, de coneixements, etc.

Es tracta d’oferir lectures de qualitat, que enganxin, que plantegin històries emotives, que estiguin ben escrits, que la història tingui interès per als infants, que les primeres pàgines tinguin força narrativa i que el final tanqui els conflictes i ofereixi solucions positives.

Vam anar presentant alguns bons llibres i comentant què podem trobar a cadascun d’ells. Els 24 llibres que vam preparar són aquests:

Vam acabar amb una conversa a partir de preguntes de mares preocupades pel que llegeixen els seus fills, l’atracció que desperten les pantalles, les noves tendències, etc.

Va ser una tertúlia que ens va aportar criteris i de la que vam sortir amb la llista de llibres que buscarem i llegirem ben aviat.

Com sempre, un agraïment a les persones que ens fan costat habitualment i les que van venir per primera vegada a la tertúlia i van aconseguir el seu carnet VIP que les acredita com pertanyents al nostre club clandestí.

En acabar vam fer un picoteo dolç-salat i una copeta de cava Juvé&Camps que sempre ve de gust.

La propera tertúlia serà el mes de maig. Anirem anunciant el dia i l’hora i la contrasenya per accedir si no teniu carnet VIP.

 Us deixem, a continuació, una pel·lículeta que recull alguns moments de la trobada.

«Els Rotllos de la Roser» a Lectors, al tren!

La Roser Capdevila va començar a il·lustrar llibres per a nens i nenes el 1980. Durant tots aquests anys, ha rebut molt premis i distincions —com ara la Creu de Sant Jordi— i ha dibuixat centenars de contes. Les seves il·lustracions han acompanyat a nombroses generacions de nois i noies que han gaudit, sobretot, amb les aventures de “les tres bessones”.

La Roser, a més a més de contes, també ha anat confegint un material ben curiós: «Els Rotllos», uns relats que s’expliquen com antigament feien els contadors de contes, els tale singers anglesos, el narradors de romanços de cec que anaven pels pobles contant i cantant auques i històries que anaven passant de pares a fills.

En els rotllos de la Roser queden plasmats relats basats en fets reals com el de “La Perla” aquella elefanta del zoo de Barcelona que va patir durant uns dies problemes d’estrenyiment, relats com “La gran patata” de l’autor francès Éric Battut, o contes populars que s’expliquen amb aquesta tècnica que ens recorda el cine NIC, però en gran.

A la llibreria “Lectors, al tren!” s’han pogut veure exposats aquests rotllos —hi seran fins al dia 27 de gener—, juntament amb altres materials inèdits que fan molta patxoca com “El circ” que presideix l’entrada amb els inefables ratolins articulats que es mouen com si fossin artistes de les pistes.

Dijous passat, vam fer un taller sobre l’exposició. És una activitat que organitzem a cadascuna de les exposicions i estic agraït a la Montse i en Carles per convidar-me a explicar com treballaria amb els alumnes les imatges i les idees dels quadres, escultures o, en aquest cas, els rotllos.

En aquesta ocasió, però, vaig tenir el privilegi d’estar acompanyat per la Roser i vam fer una sessió prou divertida.
Vaig explicar com llegir històries en format rotllo, partint dels còmics tipus Tintin, Astèrix, Lucky Luke, etc., també vaig mostrar un parell de contes barret i un altre amb imants.

Per la seva banda, la Roser ens va explicar tots els contes que hi havia exposats i algun més de regal. Amb el seu estil expressiu i divertit ens va fer passar una bona estona.

Vam acabar fent entre els assistents un parell de rotllos. Un per a primària, partint d’un conte popular holandès que va recollir Albert Jané en el llibre “La volta al món en vuitanta contes” i es diu “Kannitverstan” i un altre per a infantil inspirat en una aventura de l’Inger i la Lasse Sandberg que es titula “En Martí i les galetes de coco”.

Va ser una tarda que recordarem i l’única cosa que em dol és veure com els mitjans audiovisuals (ràdios, teles i premsa en general) no se’n fan ressò, malgrat que se’ls convida i se’ls explica que l’ocasió s’ho val. Sembla que la cultura no ven. Això sí, de l’afer de la cantant i el futbolista sabem tots els ets i uts, ens interessi o no.

Un vídeo que recull alguns moments, a continuació:

Taller “Els rotlles de la Roser” a la llibreria Lectors, al tren!

A la Llibreria Lectors al tren! (Rubí) hi ha una exposició d’originals de la Roser Capdevila, amb materials inèdits en forma de relats o anècdotes. Tenen format de rotllo.

La tindran exposada fons al 27 de gener i aquests proper dijous 19 farem un taller sobre aquesta tècnica que ens recorda els papirs egipcis, les pel·liculetes de cine NIC i els romanços de cec.

M’han convidat a participar i em fa molta il·lusió compartir aquesta estona amb la Roser parlant de les seves aventures. Si us hi animeu, inscriviu-vos a montse@lectorsaltren.cat. (Places limitades)

Un reportatge del dia de la inauguració, clicant a:

http://www.lectorsaltren.cat/roser-capdevila/