Sígrid Martínez Peña, la il·lustradora del mes (octubre 2017)

La Sigrid Martínez és una il·lustradora nascuda a Barcelona, on viu en l’actualitat, i que va estudiar a l’escola d’art Pau Gargallo de Badalona i també a la Francesca Bonnameison.
Les seves primeres feines van ser dins del món tèxtil fent estampats i dissenys variats però actualment es dedica a il·lustrar llibres per a infants, tant de text com de ficció.
He tingut la sort de compartir un projecte amb ella. Són Els contes d’en Piula, un petit drac entremaliat que viu en un bosc misteriós de la Vall de la Ginesta. Les seves aventures estan adreçades als infants de tres anys i són el fil conductor del treball de llengua del projecte Cric Crac de l’editorial Cruïlla.

La gestació dels tres contes —En Piula al bosc, En Piula a la granja i en Piula al forat de fum— ha estat un treball d’equip perquè hem anat adaptant els textos i les imatges fins aconseguir un resultat prou lluït. He explicat els contes a infants d’aquesta edat i sobretot recorden el segon, el de la granja, on els personatges dels porquets els són més coneguts.
Els contes estan editats, de moment, en format gran (29×42) per ser explicats a l’aula seguint les orientacions de la lectura compartida.

Les il·lustracions estan resoltes de forma magnífica; per exemple, al tercer conte hi ha una imatge de la baixada a casa del drac en un contrapicat espectacular o una altra imatge on es presenta als pares del drac a través de la seva ombra projectada a la paret —ah! Plató i el mite de la caverna!— M’agrada també com s’ha resolt el pas del temps mitjançant el sol i les ombres.
La Lourdes Ribé, editora de Cruïlla, ens ha ajudat força. Li agraïm els seus consells i la visió global dels tres contes. Tant de bo, el proper curs els puguin editar en format petit i individual, com va passar amb els de l’anterior projecte Rialles.

Si voleu saber més de la Sigrid podeu entrar a la pàgina de Boolino: https://www.boolino.es/es/libros/autor/sigrid-martinez/
O a la de la seva agència IMC:
http://iemece.com/es/ilustrador-ilustraciones/129/sigrid-martinez


I per conèixer el projecte de Cruïlla cliqueu a CRIC CRAC

Anuncis

La flor de bambú

Em dic així: Julia. I la meva tia també, la tia Julita.
El nostre poble es diu Los Barrancos, però no hi ha cap barranc. És un poble del nord, petit i estret, com molts altres pobles. Però Los Barrancos es especial. I no solament per la gent que hi viu. És especial perquè és l’únic a tota la comarca que té un bosc de bambú.

Aquest és l’inici d’una història atemporal que succeeix en un poble qualsevol i que comença quan una dona gran torna al poble després de molts anys. És la tia Julita i sembla que guarda un secret que té a veure amb un bosc de bambú que diuen que està amagat dins d’un altre bosc de faig i roures que envolta el poble. La gent del poble ho neguen però la Julia (dotze anys) i la seva germana petita, la Nandi (9 anys) estan disposades a descobrir el secret i a trobar el bosc de bambú perquè creuen una llegenda que circula pel poble: Quan el bosc floreixi la tia Julita morirà.
L’autora, la Mónica Rodríguez, ha bastit una història força emotiva que entronca amb el realisme màgic si partim del punt de vista de la narradora, la Julia, ple de imatges oníriques, pensaments i suposicions que va extraient de retalls de converses recollides aquí allà i que li fan imaginar un passat amb una tràgica història d’amor.
La narració és molt fluida, dividida en 34 capítols més o menys breus on anem veient els diferents punts de vista i com, segons qui expliqui la història, els fets es veuen d’una o altra manera.
Les repeticions d’algunes frases ajuden a situar els personatges, uns homes i unes dones ben peculiars com l’Antonio, el fruiter, que va deixar caure la caixa que transportava quan va veure la tia Julita i el poble s’ompli de taronges i la seva aroma ho esvalotà tot o com l’Amancio —el meu preferit— el boig, aquell que corria en calçotets durant els nits de lluna plena i refilava com un rossinyol o com l’àvia, la germana de la Julita, o els homes que juguen a dòmino al bar d’en Gustavo, o el senyor alcalde i el seu pare, o el senyor Marcelino, o el capellà o els nens, o…
La flor de bambú és una novel·la recomanada especialment per als nens i nenes de cicle superior, ideal per ser llegida i disfrutada però també pot servir per aprofundir en el món de les plantes perquè en acabar de llegir has aprés una pila de coses sobre el bambú, els rizomes i les flors.
Un llibre amb amor, secrets i misteri, que potencia valors com la solidaritat, l’estima cap als nostres avis o la cooperació.
Felicito a l’Alba Besora i l’equip de Nandibú, perquè de mica en mica està bastint una col·lecció de títols imprescindibles que defugen de les moralines i les modes i aposten per la literatura en majúscules.

LES DADES
Títol: La flor de bambú
Autora: Mónica Rodríguez Suárez, Mónica
Il·lustrador: Adolfo Serra
Traductora: Tina vallés
Editorial : Pagès
Col·lecció: Nandibú +10 Nº 04
Lleida, setembre 2017
Podeu llegir l’Índex i el capítol primer clicant AQUÍ

Feridun Oral, l’il·lustrador del mes (desembre 2016)

feridun-kedili-fotograf1L’il·lustrador d’aquest mes el vaig descobrir en un viatge a Istanbul on, remenant per la secció de llibres infantils, vaig veure que n’hi havia un bon grapat d’àbums il·lustrats signats per ell. En vaig comprar alguns. En tornar a casa vaig comprovar que en català només n’hi havia un de traduït: La poma vermella. Vaig pensar que  la globalització es mou per paràmetres estranys.

A la seva biografia podem llegir que Feridun Oral va néixer a Turquia el 1961 i que la seva àvia li explicava molt contes. Sabem també que es va graduar en Belles Arts per la Universitat d’Istanbul Màrmara el 1985.
A més a més dels llibres per a infants, que són la seva activitat més coneguda, també treballa amb d’altres elements com els tèxtils, la ceràmica i la fusta.
A tots els seus llibres hi trobem una gran presència d’animals perquè creu que els infants s’estimen els animals i que d’aquest amor en podem treure ensenyaments per tal que els nens (i els adults, naturalment) aprenguem a respectar-nos i estimar-nos els uns als altres.
Els seus personatges es mouen entre el realisme i el surrealisme. Els animals que dibuixa són molt expressius i aquestes expressions ajuden els nens a identificar-se amb els protagonistes.
Feridun Oral usa colors càlids i acollidors que, al seu torn, desperten emocions càlides en els lectors. Utilitza les aquarel·les amb precisió per tal de donar detalls als seus personatges i al món que crea al seu voltant.
Ha guanyat diversos premis literaris, incloent el de Millor llibre il·lustrat de l’any el 2008 pel seu llibre La poma vermella.
3756El llibre d’en Feridun Oral que podeu trobar en castellà i català és precisament La poma vermella que explica com, un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava cobert de neu.
Finalment, va trobar una poma vermella en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que va saltar no hi podia arribar. Llavors va demanar ajuda a la musaranya i aquesta s’enfila damunt del conill però la poma encara està massa alta i no hi arribaven. La guineu els ajuda i intenta fer-la caure amb la cua però no ho aconsegueix. Ho proven enfilant-se els uns damunt dels altres però tampoc no hi ha sort. Després de molta estona de pensar com podien agafar la poma van sentir els grunys de l’ós que estava a la seva cova i li van explicar el cas.
Amb l’ajut de l’ós, s’enfilen l’un damunt de l’altre i quan ja són a punt d’agafar la poma, la guineu esternuda i cauen al terra, poma inclosa.
Van compartir la poma i després van dormir abraçats dins la cova del gran ós.

3755img1

3755img4

3755img7

3755img8

En francès i anglès en podeu trobar alguns altres.

tour-de-lapinTour de lapin
Que bons són els trèvols frescos! Com li agraden al conill! Quina delícia! Però, per què el gran gos els hi vol prendre cada matí? Per què? Senzill -pensa el gos- sempre ha estat així.
El conill intentarà resistir-se però el gos l’ataca dia rera dia… fins que el conill trobarà la manera de desempallegar-se del gos…

 

Une si longue nuit
une-si-longue-nuitEl petit conillet es desperta sobresaltat a la nit, després de tenir un malson. Intenta tornar a agafar el son però té gana. Se’n va a buscar menjar però tot està molt fosc. Gràcies a la lluna i la seva brillantor les coses seran més fàcils.

199 224 un-hivern

 

 

 

 

 

 

Si teniu oportunitat de viatjar a Istanbul i us passegeu per alguna de les llibreries, segur que en podreu comprar altres de bonics, d’aquest força desconegut autor-il·lustrador.

Les seves lecture són recomanades per a cicle infantil, entre tres i sis anys.

lluna