«A casa», a L’ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar aquest llibre de poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. El fil conductor és una nena que fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva.

En el primer poema: “A la boca” compara la porta amb una boca de fusta que s’obre com si badallés per donar-li pas a la nena que ens acompanya en tots els versos. Diu:

Poso un peu a dintre i la boca es tanca. Deixo escapar un sospir de tranquil·litat. Ja soc a casa.

Després va passant per totes les habitacions i va imaginant com són els objectes que hi ha, quins misteris guarden i ens fa descobrir detalls, idees extraordinàries que segur que tots hem tingut en alguna ocasió. Però ho fa amb ulleres de poeta.

Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

Les il·lustracions transmeten energia positiva. La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha fet una interpretació extraordinària i ha afegit detalls que no es mencionen, objectes com un porquet de peluix que acompanya la nena durant tot el poemari, un os, un mussol o un cavallet de fusta de joguina.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes, recitar-los i gaudir-los. Aprendrem a veure les coses que ens envolten amb uns altres ulls, imaginant formes, situacions, com fa la protagonista d’aquests poemes.

Com a cada rpgrma plantegen una pregunta (fàcil) per al concurs. En aquest cas és:

Quin peluix acompanya la nena per cada racó de la casa?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Akiara. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent: https://www.3cat.cat/3cat/a-casa-de-mar-carmen-aznar/audio/1291541

La guanyadora del anterior concurs del llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és la Margarita Nogués. L’enhorabona!

………………………………..

Al mateix programa es va parlar de com encaren els fills el ritme després de l’estiu: Canvi de classe, d’etapa o d’amistats; començar l’institut; tornar a les rutines; sortir sol de l’escola; assumir nous reptes…

Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? Al programa hem convidat per parlar-ne a l’Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de “De 0 a 3, res de pantalles?”, i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància”, a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares.

Podeu escolar tot el programa a: https://www.3cat.cat/3cat/claus-per-confiar-i-deixar-creixer-els-fills-sense-encomanar-los-les-nostres-pors/audio/1291544/

«A casa», un poemari bellíssim

La col·lecció “Akipoeta” arriba a la dotzena de bons títols. Aquest “A casa” és del tàndem M. Carmen Aznar i Raquel Catalina, que ja ens havien mostrat el seu talent amb “El jardí que habites”, dins d’aquesta mateixa col·lecció.

De què va?

Són poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. En aquesta ocasió, una nena fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva. Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

El llibre està feta amb paper de gran qualitat i els exemplars van cosits a fil vista per facilitar que s’obrin perfectament.

Les il·lustracions són magnífiques i tenen un halo màgic que transmet una energia positiva increïble.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes per recitar-los i gaudir-los.

El meu llit
El meu llit
és un llit per saltar
i fer tombarelles,
un ring de lluites
de coixins i pessigolles.
Un llit per escoltar contes i per inventar-ne…
els finals.
És un llit per abraçar peluixos i somnis,
per explicar secrets,
per beure poemes.
Un llit per tenir-hi sempre,
els ulls oberts.
Zzzzz.

El recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: A casa
Autora: M. Carmen Aznar
Il·lustradora: Raquel Catalina
Traductor: Josep Santaeulàlia
Editorial: Akiara books
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

«La meravellosa i horripilant casa de la iaia» a L’ofici d’educar.

A “L’ofici d’educar” vam presentar “La meravellosa i horripilant casa de la iaia” de Meritxell Martí amb il·lustracions de Xavier Salomó, publicat per Combel. És un llibre de pestanyes amb sorpreses i precioses il·lustracions, que explica la història d’un nen que una vegada al mes va a casa de la seva iaia, i hi fa un misteriós recorregut en el qual descobreix què fa l’àvia en realitat. Un llibre que ens permet parlar de la por.

La pregunta d’aquesta setmana és ben senzilla. De fet, demanem que ens digueu
Quina és la vostra por, la por més horripilant que teniu?

Podeu enviar les respostes a loficieducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge vinent, 6 de febrer.

La guanyadora del darrer concurs és la Maria José. Per a ella és el llibre de poemes “Bèsties, poemes i altres bitxos”. L’enhorabona!

En el mateix programa es va parlar d’un tema que té algunes famílies ben alterades. Hi ha tanta demanda d’atenció psicològica que les llistes d’espera creixen alhora que l’esgotament, la incertesa, la ràbia i la frustració de moltes famílies. Infants atemorits i limitats per les restriccions, joves que no es volen treure la mascareta, més intents de suïcidi i autolesions; i pares i mares desbordats i amb sentiment de culpa per no arribar a tot.

La dificultat per satisfer les necessitats de les famílies accentua les violències invisibles dins de la família, tal com apunten M. Ángeles Jové i Andrea Zambrano al llibre “El valor de cuidar, desterrar las violencias invisibles de la infància”, on aposten per fer un canvi al paradigma de les cures perquè curar, diuen, és revolucionari. Vam sentir també l’opinió de la psicòloga i terapeuta infantil i familiar Lara Terradas.

«La meva casa al bosc», un llibre-joc en forma d’acordió

«La meva casa al bosc» és un llibre dels que s’anomenen «Leporello», un llibre que es desplega com un acordió. No fa gaire, en vam presentar aquí mateix un altre, recordeu?: «La goteta»

Aquest és un àlbum de cartró que es desplega i ens convida a visitar la casa d’un narrador desconegut. Quan arribem a la darrera imatge la porta de la casa ens incita a entrar i continuar la visita pel seu interior, passant per totes les habitacions.

És genial perquè quan llegim el breu text que acompanya les il·lustracions de línia blanca trobem molts detalls que conviden a la conversa.

«La meva casa al bosc» és un objecte atractiu, bonic i que recorda les cases de nines on els infants poden construir la seva pròpia història, jugant amb els objectes que estan representants a cadascuna de les “pantalles” i que una mirada atenta permet descobrir. Ah! I el llibre va acompanyat d’una coberta que amaga a les guardes un joc de descoberta.

El viatge per arribar a la bonica casa de fusta que hi ha al bosc ens convida a baixar del tren, pujar a l’autobús i observar el poble, el riu i el bosc, en un viatge que és una oportunitat per descobrir animals, plantes i persones escampades al llarg dels quatre metres que ocupa el llibre desplegat.

A la part del darrera veiem la casa per dins. Hi ha mobles, objectes, joguines, però no apareixen humans i aquest detall ens obre la possibilitat a múltiples interpretacions: Qui hi deu viure? Què fan? Com són? Què els agrada?, etc.


Una proposta que es pot fer és dibuixar la nostra pròpia casa per fora (la façana) i per dins, a la manera de «La meva casa al bosc».

Amb el llibre desplegat podem fer joc simbòlic amb els ninotets que tinguem a casa o a classe. Ho xalareu!

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES
Títol: La meva casa al bosc
Autora: Laëtitia Bourget
Il·lustradora: Alice Gravier
Traductora: Andrea Rovira
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 34
Barcelona, 2019