Comparteixo aquesta informació del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. Em sembla interessant. És pel matí i això limita però si us ho podeu organitzar, valdrà la pena.
Dia: Dijous 9 d’abril de 2026 Hora: de 9.45 a 13.30 h Lloc: Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz Organització a càrrec de: Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil
Llibreria convidada: La Petita
Cal inscripció prèvia
Presentació de les darreres novetats infantils i juvenils amb les editorials: Flamboyant, ING Edicions, Libros del Zorro Rojo, Nubeocho, La Topera, Yekibud.
També comptaran amb la presència de l’autora Catarina Sobral, que ens presentarà el seu procés creatiu, i concretament, el del seu darrer treball: Que estranya que és la gent, realitzat en col·laboració amb l’autor Victor D.O. Santos.
És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.
Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.
Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.
De què va? Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.
Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia: Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.
Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!
Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.
A la promo de l’editorial llegim:
Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.
Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.
No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.
Lectura recomanada a partir de cicle inicial
LES DADES: Títol: El misteri de l’eucaliptus Autor: Paul Cox Il·lustrador: Paul Cox Traductor: Xavier Valls Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 42 Barcelona, 2026
A moltes escoles de Catalunya, la ràdio és una eina que té un ús i uns resultats excel·lents. A més a més d’altres beneficis, permet treballar la comprensió lectora, l‘expressió escrita i la comunicació oral. També potencia l’autonomia, el treball en equip i l’anàlisi crític del món que els envolta.
De tant en tant se celebren trobades amb altres centres de la comarca per organitzar maratons de ràdio. Avui hi ha la 1a marató de ràdio escolar amb la participació de centres de sant Feliu i Molins de Rei. El leiv motiv d’aquesta trobada és el centenari d’Antoni Gaudí.
La Sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat es transformarà en un gran estudi de ràdio on alumnes de 6 escoles públiques —l’Escola Josep Monmany i Amat, l’Escola Nadal, l’Escola Salvador Espriu, l’Escola L’Estel, l’Escola L’Alzina i l’Escola Arquitecte Gaudí— que presentaran les seves recerques, pensaments, entrevistes etc. al voltant de la figura d’en Gaudí i la seva obra, tot vinculat a les seves “Situacions d’Aprenentatge” sobre la vida i obra de l’arquitecte.
Em fa especial il·lusió assistir com a espectador a l’esdeveniment i més que m’hagin deixat uns minuts per explicar un conte relacionat amb l’arquitectura. Narrare´una variable adaptada i amb referències a gaudí de “Los rascacielos” de Germano Zulo, un àlbum molt divertit amb il·lustracions d’Albertine, editat per Libros del Zorro Rojo.
La Marató comença a les 10:00 i dura un parell d’hores. La podeu seguir pels següents canals:
Segueix l’emissió en directe al canal de Youtube: ja.cat/1aMrBll
Directe des del canal de ràdio del CRP: ja.cat/CRPradiobll1
Emissió a radiosantfeliu.cat El divendres 13 de febrer a les 16 h al dial 105.3 FM
Precisament, a la meva petita col·lecció de cartells de cinema, en tinc un parell relacionats amb el món de la ràdio. Un és Dias de Ràdio i l’altre Solos en la madrugada.
Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.
«Topotip i Topotap» és una faula d’Isop però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives.
En Topotip és un ratolí de camp que convida en Topotap, a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats.
La visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla.
—M’estimo més tornar a casa —diu en Topotip amb la lliçó apresa— val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.
Igual que moltes de les faules d’Isop, la història del ratolí de camp i el ratolí de ciutat tampoc ha perdut vigència.
Com a tots els programes, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas “libros del Zorro Rojo”. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Topotip i Topotap» és:
Quina és l’amenaça més gran que troben en Topotip i en Topotap a la ciutat?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 2 de novembre.
I al darrer concurs la guanyadora del llibre «A, B,C i la Sra Smith» és la Família Calvet Pocurull L’enhorabona!
Agraïm moltíssim que hi participeu encara que hagueu guanyat en alguna ocasió i imagineu que potser no tornareu a guanyar, però ens fa molt contents rebre les respostes perquè significa que escolteu el programa i ens feu costat.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Baralles i gelosia entre germans: com gestionar-les?
Voler que els germans no es barallin mai és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, què podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l’arribada d’un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre germans bessons o entre germans de famílies reconstituïdes?
A “L’ofici d’educar”, estrenem “L’escola de pares” parlant de com tenir una relació sana entre germans amb la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual, autora d'”Amor de piel adentro”, “Criar i jugar”, “Maternitat invisible” i “L’ombra de la Clara” i psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia”. I sentirem també Tània Garcia, educadora social, pedagoga i investigadora en neurociència i socioeducació, i autora de diversos llibres d’educació i neurociència, entre els quals hi ha “Germans”.
Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants perquè s’interpreten com a masclistes, violents i altres adjectius. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.
Una de les faules d’Isop que vaig sentir de menut de llavis del meu avi Vicenç era la del “Ratolí de camp i ratolí de ciutat” i fa uns mesos veig veure la versió d’en Roberto Piumini amb il·lustracions gairebé hiperrealistes d’Irene Volpiano i vaig tornar a llegir l’extraordinari relat.
Topotip i Topotap és la mateixa trama clàssica però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives. És un llibre molt bonic. Una companya mestra, el va explicar als seus alumnes de cicle inicial i em va dir que els va interessar molt com estava il·lustrat. També li va servir per buscar amb els alumnes els avantatges i els inconvenients de viure a la ciutat o viure al camp.
Al web de l’editorial podem llegir el següent resum:
En Topotip convida en Topotap a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats. Però la visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla. M’estimo més tornar a casa, es diu en Topotip amb la lliçó apresa: val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.
Lectura recomanada a partir de cinc anys.
LES DADES: Títol: Topotip i Topotap Autor: Roberto Piumini Il·lustradora: Irene Volpiano Traductor: Emili Manzano Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 40 Barcelona, 2024
Una de les accions que he usat en nombroses ocasions amb els infants és la del barret foradat. Es tracta de sortir al pati de l’escola amb un o diversos barrets de palla foradats per la part de dalt i llançar-los lluny. Allà on caiguin, s’envia l’expedició d’infants (tres o quatre a cada barret) i s’estiren al terra, en silenci, observant durant cinc o deu minuts tot el que es veu a través del forat. Després, a l’aula, expliquen als companys tot el que han vist en aquell microcosmos. Resulta increïble la de detalls que expliquen (la forma de les pedres, un bri d’herba, potser una formiga, una aranya, una caca de colom, etc.) Són veritables observòlegs: pacients, curiosos, científics, exploradors. Sempre troben coses. Recorden als personatges de la sèrie televisiva “Detectoristes” que s’evadeixen de l’estrès de la vida real anant al camp a la recerca d’algun tresor.
Acaba de publicar-se un llibre sobre aquesta ciència de la mirada que és una joia. L’ha escrit i l’ha il·lustrat la Giselle Clarckson, que explica com li fascinen els detalls de la natura, especialment els petits invertebrats que troba al seu jardí una mica salvatge. En alguna entrevista que he pogut llegir, comenta que qualsevol de nosaltres pot ser observòleg i només es traca de fer petites expedicions científiques pels voltants del lloc on vivim i, de mica en mica, mentre anem caminant, trobarem coses inusuals. Ella guarda els tresors més petits en capses de llumins i els col·lecciona. Té per exemple una col·lecció de petites fustes amb forma de caps d’ocell.
El llibre té molt d’humor i les il·lustracions estan fetes a partir de fotografies que l’autora ha anat fent en les seves expedicions. És genial la idea d’incorporar petits insectes que parlen (com el cuc de la coberta) i ens expliquen tota mena de detalls curiosos.
Es tracta d’un manual per organitzar expedicions científiques molt curtes que ens explica com ser un bon observòleg trobant detalls interessants al nostre voltant i així ser experts en trobar diminuts animalons, plantes o fongs, i també sabrem que els cargols d’aigua llisquen cap per avall pel fons de l’aigua, que no totes les mosques tenen ales i que les papallones perceben el sabor amb les potes.
El llibre és un antídot contra l’avorriment, una invitació a sortir del món digital i del temps que ocupem davant les pantalles i observar a ull nu el nostre entorn amb atenció i curiositat.
Al web de l’editorial “Libros del zorro rojo” ho expliquen així:
El món que ens envolta és ple d’éssers vius molt petits, autèntiques meravelles de la natura que tan sols podem conèixer quan dediquem el temps necessari a contemplar-les amb atenció.
Aquest llibre, que és també un manifest a favor de la contemplació silenciosa, ensenya a mirar de prop les petites criatures amb qui compartim l’espai vital —papallones, cucs, cargols, abelles, formigues, mosques…— i a conèixer altres formes de vida i elements naturals —fongs, femta d’aus…— amb els quals convivim distretament, menystenint la seva capacitat de meravellar-nos.
Escrit de manera accessible i amena, i il·lustrat amb rigor científic i creativitat en el traç, juntament amb una imaginativa compaginació, Observologia col·loca sota un microscopi imaginari un centenar d’espècies animals i vegetals del món natural i ens ofereix les dades més interessants de cadascuna d’elles.
Però abans, com a bon manual, introdueix el petit aprenent d’observòleg en els principis teòrics de l’activitat, li explica quin és el millor moment per exercitar-la i descriu l’instrumental bàsic necessari (lupa, quadern de notes, càmera de fotos…) per treure profit de les expedicions quotidianes.
Lectura recomanada per al cicle superior.
LES DADES:
Títol: Observologia. Un manual per emprendre minúscules expedicions científiques. Autora: Giselle Clarckson Il·lustradora: Giselle Clarckson Traductora: Joana Castells Editorial: Libros del zorro rojo Pàgines: 176 Barcelona, 2025
Amb «Mai facis pessigolles al tigre» vaig conèixer l’obra de la Pamela Butchart. Anava d’una noia decidida, valenta i esbojarrada que va amb els companys d’escola al zoològic i tot el que allà succeeix. És mot divertit. Les il·lustracions d’en Marc Boutavant ajuden a passar una bona estona i riure amb les peripècies d’aquesta nena hiperactiva.
Ara, poc més de vuit anys després, es publica un altre àlbum d’aquesta parella i ens presenten una altra nena, la Peri, que tampoc pot parar quieta. En aquest cas, la seva passió és el ball i mou els peus i salta i gaudeix com ningú seguint el ritme a la seva manera, sense importar-li altra cosa que ser feliç.
Posant un llibre al costat de l’altre trobes algunes similituds a la portada, començant per títol. Veiem l’adverbi “mai”, també hi ha la presència d’un animal i una nena que és la protagonista, somrient, feliç.
En ambdues portades interpretem que les noies són transgressores. Una, perquè aguanta una ploma i ja sabem què es pot fer amb una ploma, i l’altra perquè directament està ballant amb un dinosaure. Resumint-ho en poques paraules, estan fent un Gandhi (de vegades allò que és correcte és desobeir).
El relat explica que la Peri, la protagonista, aconsegueix anar a l’acadèmia de dansa on va la Rita, la seva germana gran, i allà tindrà algunes dificultats per seguir les indicacions de la senyoreta Puntetes, la mestra de dansa. Quan la resta de nois i noies se’n surten i fan el que la mestra indica, ella balla al seu aire, lliurement i amb una empenta i vitalitat desmesurada.
Aquesta manera “salvatge” de ballar li portarà conseqüències. I aquí comença la veritable història. Tot plegar resulta una mica non-sense però no pots fer una altra cosa que deixar-te seduir veient amb quina gràcia balla la nena amb el dinosaure que se li apareix màgicament.
Les il·lustracions d’en Boutavant, especialment les imatges a doble pàgina, són divertides i, en una sessió de lectura modelada amb els infants de cicle infantil, a l’aula o la biblioteca escolar, us faran passar una bona estona.
Imaginació, música i dinosaure, un còctel que és garantia d’èxit.
La idea és acabar escoltant les propostes musicals que hi apareixen (rock, limbo, moonwalk, tango, piruetes, saltar) i sobretot fer unes ballarugues de claqué (escolar, esclar) Només cal enganxar un parell de monedes (o botons grans) a la sola de la sabata, amb cinta adhesiva, i a ballar.
Lectura recomanada per a cicle infantil
LES DADES: Títol: Mai ballis amb un dinosaure Autora: Pamela Butchart Il·lustrador: Marc Boutavant Traductora: Joana Castells Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 32 Barcelona, 2025
Aquesta guia és un llibre molt divertit que ens alerta de les petites tragèdies de cada dia perquè les coneguem, trobem maneres d’anticipar-nos i aconseguir que no ens afectin tant.
A cada pàgina s’explica una tragèdia i es marca la seva probabilitat amb una puntuació que va de l’1 al 5, així com la seva magnitud que pot arribar a 100.
També s’expliquen maneres de superar-la, es compara amb altres situacions semblants i n’apunten les possibles conseqüències.
Per exemple, si voleu agafar un trosset de cinta adhesiva, segur que us ha passat que no trobeu la vora on comença. Sol passar però no és una tragèdia molt gran tot i que la seva probabilitat sigui alta. També pot passar que quan l’estàs estirant es rebregui i s’enganxi a si mateixa o que s’acabi i et quedis a mitges. De totes les tragèdies que llegim en aquest llibre, moltes ens han passat en alguna ocasió. Per exemple, que ens empassem un xiclet, que ens caigui un mitjó per la part del darrera de la rentadora, que el paper higiènic s’acabi quan més el necessites, que comenci a ploure i no tens paraigua…
Les planes segueixen un ordre creixent pel que fa a la magnitud de la tragèdia, de manera que els primeres són assumibles però a mesura que anem avançant la cosa es torna més perillosa.
Una lectura per passar una bona estona. Si tot va bé, hi haurà una segona part amb tragèdies del tipus “t’has comprat un llibre i no entens ni un borrall”, “se t’ha escapat un pet a l’ascensor”, “el que menges no té el gust que esperaves”, etc.
Recomanat per al cicle inicial
LES DADES: Títol: Guia il·lustrada de les tragèdies de cada dia Autor: Noritake Suzuki Il·ustrador: Noritake Suzuki Traductora: Verònica Calafell Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 52 Barcelona, 2024
“Conillet de lluna” és el títol d’aquest àlbum que ens arriba de corea. Abans d’obrir-lo ens fa pensar en la “Sailor moon” dels anime i també en els “Mochis” una mena de dolços molt populars al Japó. Tot té una explicació perquè, de fet, els conceptes estan relacionats amb les creences populars que, sobretot a Orient però també a Mèxic i altres països, s’expliquen llegendes on la relació entre el conill i la Lluna és fruit d’imaginar la silueta d’un conill a la superfície de la Lluna. A partir d’aquesta imatge, les històries més inversemblants han anat circulant des de temps reculats.
En aquest relat, poètic, commovedor, ens narra què passa quan un bocí de Lluna cau a la Terra i queda molt trista, fins que un conillet farà tots els possibles per tornar-la a fer somriure lliurant-li el trosset de Lluna perdut.
La gràcia està en que el conillet es val dels jocs tradicionals per mirar d’arribar allà on és la lluna.
L’àlbum ens mostra unes imatges delicades, boniques de veres, que ens transporten als temes universals com l’amistat, el valor dels petits gestos i la determinació per aconseguir el que sembla impossible. A l’escola ens pot anar bé per introduir-nos en el mon dels jocs tradicionals, en l’art i les cultures orientals. Amb els infants de cicle infantil és perfecte per llegir les imatges, entendre com funcionen els àlbums i comparar les cases o els vestits coreans amb els nostres.
Recomanat per als cicles infantil i inicial.
LES DADES: TÍtol: Conillet de lluna Autora: Choi Young Ah Il·lustradora: Choi Young Ah Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 48 Barcelona, 2024
Ahir, a l’Ofici vam presentar el darrer llibre d’en Sydney Smith, recent premi Andersen.
Ens explica com un nen i la seva mare, dins el llit del nou apartament, intercanvien records. Alguns són idíl·lics, com un pícnic amb el pare, però d’altres són més reals com quan li regalen la bicicleta pel seu aniversari, l’olor d’una antiga llanterna d’oli de l’avi, o quan una tempesta va deixar sense llum la casa.
Ara només hi són ells dos, i la casa on van passar tots aquests records queden lluny.
Destaquen, en aquest àlbum, les imatges i l’ús que se’n fa dels colors, foscos al principi i clars quan arriben al final, quan l’entrada de llum per la finestra simbolitza una nova vida, un nou dia, un nou inici.
«I no teníem por ni preocupacions. Sabíem que estaríem bé.»
El llibre està basat en fets reals. L’autor, en una entrevista a un diari, ho va explicar així:
El que realment va passar va ser que els meus pares es van divorciar i la meva mare i jo ens vam traslladar lluny de casa nostra al país. Tot era incert i el meu món es va capgirar. La meva mare encara l’anomena el Gran Trastorn.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Libros del zorro rojo” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Te’n recordes?” la pregunta és :
Què li regalen al nen el dia del seu aniversari?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 23 de juny.
Al darrer concurs, el guanyador va ser en Lluc González i s’emporta un exemplar de «Mentrestant a la terra…». L’enhorabona!
Al mateix programa, la doctora Ibone Olza, directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora també de “Parir”, “Palabra de madre: el poder de la maternidad”, “Lactivista” i “Psicología del embarazo”, ens parla de gestació, d’embaràs i de part.
Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l’úter matern, i el que hi passa marca el nadó i la vida adulta, defensa la doctora Ibone Olza, referent europea de la salut mental perinatal, concepció, part i postpart. I, per tant, hem de conèixer i cuidar la gestació, l’embaràs i el part com un tresor.
Al llibre “Gestar”, Ibone Olza ens desvetlla que no és l’espermatozou campió que arriba a cops de colze per fecundar l’òvul, sinó que cooperen entre tots i l’òvul tria per qui es deixa penetrar. O que és a través dels petons i l’olor que les dones discriminen amb quin home tenen més possibilitats de procrear. O que les mares porten al cervell ADN dels fills i, per tant, també dels pares de les criatures. O que el futur de la reproducció passarà cada vegada més per un laboratori.
La invitació a la lectura 