22 gener 2021 by jcentell

L’últim viatge de Mitsumasa Anno

Mitsumasa Anno | © ANNO ART MUSEUM

Aquest dies hem rebut un parell de notícies sobre Mitsumasa Anno, un autor que feia temps que teníem oblidat. Recordo que, als anys 90, els seus libres de viatges tenien força acceptació entre els infants, especialment «El viatge d’Anno», una joia il·lustrada, un llibre sense text. En aquest viatge, l’autor ens feina recórrer diversos indrets i, a mesura que avançàvem pàgines, descobríem nous escenaris i referències a l’art, a la literatura i la història del país per on se suposava que transitava un genet, un personatge que anava muntat a cavall i que costava de trobar perquè era petitet i, talment com si fos Wally, s’amagava en racons insospitats.

Les il·lustracions d’Anno estan fetes amb molt de detall, a ploma, tinta i aquarel·les.

Mitsumasa Anno, segons la Wiquipèdia, va néixer el 1926 a Tsuwano on va viure els primers anys. Després de la Segona Guerra Mundial, va fer de mestre de matemàtiques durant deu anys a una escola primària de Tòquio abans de començar la seva carrera il·lustrant llibres infantils.
Va rebre el Premi Andersen l’any 1984 i hem sabut que va morir el mes de desembre passat de malaltia, a l’edat de 94 anys.
A casa nostra, els seus llibres, els va publicar l’editorial Joventut i ara crec que estan descatalogats. Es poden trobar alguns exemplars en algunes biblioteques, però n’hi ha pocs.

Sortosament, aquesta setmana, l’editorial Kalandraka ha publicat un dels seus llibres: «Ocultos en el bosque», un llibre sense text que també és un llibre-joc. Segons diuen al seu web:

“Un centenar de especies de fauna y otros insólitos elementos habitan en las páginas de esta obra exclusivamente visual que estaba inédita en español; sus páginas son un viaje -una de las pasiones de Anno, junto con las ciències y el conocimiento de otras culturas- por un intrincado
espacio natural donde la vegetación camufla la presencia de animales de todo el mundo: domésticos y salvajes; insectos, aves, reptiles, mamíferos, criaturas acuáticas… y donde no faltan los simios y la figura humana.
Para descubrirlos es necesario afinar la agudeza visual, aventurarse intuitivamente en el verdor de la arboleda, el follaje y los matorrales, escudriñar la rugosidad de la madera y adentrarse en las sombras para identificar la forma de tantos y tan variados animales”

Mireu aquesta imatge i, a veure si teniu sort i trobeu un mussol, una cabra, una cacatua, un colom, un cabridet, un llop marí o una grua.

És difícil, oi? Amb el llibre a la mà, una mica de paciència, anar girant el llibre fins observar el bosc des de tots els angles, allunyant-lo o acostant-lo, arriba un moment que els descobreixes i llavors cada vegada que tornes a mirar es fan visibles, inevitablement.

Lectura per a infants a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: Ocultos en el bosque
Autor i il·lustrador: Mitsumasa Anno
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2021

8 Mai 2020 by jcentell

Albertine, la il·lustradora del mes (maig 2020)

Albertine Zullo acaba de rebre el prestigiós premi HANS CHRISTIAN ANDERSEN 2020 en reconeixement a la seva trajectòria.

No és el primer premi que rep perquè, amb anterioritat, ja havia estat guardonada amb la Pomme d’Or de Bratislava pel seu álbum «Marta i la bicicleta», el Youth and Media per «Le rumeur de Venice» i el Witch Prize per «Els ocells». El 2016, també va rebre el 1r premi a la fira de Bolonya per «Mon tout petit». Molts d’aquests libres estan fets amb la col·laboració del seu marit Germano Zullo que li fa els guions.

Albertine va néixer en un poble suís el 1967. El 1990 va obrir un taller de serigrafia i des de llavors ha exposat dibuixos, serigrafies i molt més a Ginebra i arreu del món.

De tota la seva producció destaco els següents llibres:

ELS OCELLS
Per un paisatge desert veiem com s’apropa un camió que s’atura molt a prop d’un precipici. El seu conductor obre la porta del darrere i un munt d’ocells de colors emprenen el vol. Només un ocell petit, negre, tímid, roman immòbil.
Amb pocs elements ens explica una història que és una metàfora de la vida.

LOS RASCACIELOS
Dos homes molt rics, amb cognoms pomposos, s’embranquen en una esbojarrada cursa per veure qui es capaç de construir la casa més alta i més luxosa, però no hi comptem que les lleis de la gravetat són inexorables i l’aventura acabarà malament.
L’àlbum, amb un format vertical que simula un gratacels, planteja una visió de la modernitat que recorda la febre constructora de ciutats com la Nova York dels anys 30 i 40 del segle XX.
A mesura que passem les pàgines veiem com els dos edificis van pujant i pujant fins a emplenar tot el full, en un creixement paral·lel d’acord a les extravagàncies dels seus propietaris. Els arquitectes «els més cars del món» presenten construccions delirants com una sala de cinema, una piscina d’onades, un tigre de Bengala, una butaca de cuir de rinoceront blanc, un iot de luxe, etc.
Finalment una de les dues cases cau i l’altra queda dempeus però el propietari es queda tancat a la part superior de la casa. Divertit.
L’àlbum és en blanc i negre.

Trobareu la fitxa de treball clicant a los-rascacielos.

DADA
“Un genet i el seu cavall Dadà són campions de salt. Són gairebé invencibles perquè formen una parella perfecta. Però el dia de la competició internacional el cavall actua de manera estranya, cau, s’entrebanca… Van al metge, li fan una revisió completa, li donen vitamines i li recomanen descans. La causa del fracàs del cavall serà molt comú i molt fàcil de curar, n’hi havia prou de pensar-hi…

LA RUMEUR DE VENISE
Un pescador extreu un peix de les aigües de la llacuna veneciana, però no estem segurs que sigui un peix, més aviat sembla un monstre marí o una sirena. Tothom diu la seva i els rumors s’inflen i s’inflen… Un llibre curiós que es va obrint com un acordió.

LINEA 135
En aquest llibre, inspirat en un viatge al Japó, anem seguint la ruta d’una línia de monorail des del cor d’una megalòpolis al camp. Dins del tren, una nena petita que va a visitar la seva àvia. Els paisatges se succeeixen i els pensaments de la nena desfilen al seu ritme: barri de negocis, zona on viu la classe obrera, barris industrials, terra de ningú, bosc.
Un llibre sobre el temps i una crítica suau al nostre món modern, un món que va ràpid, massa ràpid, potser, provocant desigualtats, contaminació…
Dibuixos en blanc i negre amb només un toc de color per al monorail.

Felicitats a l’Albertine i un agraiment a les editorials que van apostar per les seves històries (Libros del zorro rojo, Ekaré, Calibroscopio, Siruela, etc.)

Altres llibres de l’Albertine són:

Més informació al seu web: http://www.albertine.ch/

9 Octubre 2019 by jcentell

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d’altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l’escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l’ Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s’inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l’aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l’enterren.

LA GRANOTA I L’ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ‘ Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ‘ alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l’accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se’n va a ca l’ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L’HIVERN
Ha arribat l’hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ‘ acabaven de posar d ‘ acord… A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

4 Març 2018 by jcentell

Jörg Müller, l’il·lustrador del mes (març 2018)

Aquest extraordinari i detallista il·lustrador va néixer el 1942 a Lausana (Suïssa) i va créixer a Küsnacht, prop de Zuric. Als catorze anys assistí al curs preliminar de l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric i després va fer formació a l’Escola d’Arts Aplicades de Biel (que és on viu en l’actualitat).
En acabar els estudis va marxar a París on va treballar primer en una agència de disseny i després com a artista gràfic independent. El 1968 va tornar i va començar un projecte, a partir del qual hauria de sorgir el seu primer llibre d’imatges –The Change of the Landscape– que el va fer popular a Suïssa i també a Alemanya, França, Països Baixos i Escandinàvia.

Des del 1974 ha il·lustrat diversos diversos llibres amb l’escriptor suís Jörg Steiner i també ha treballat en l’animació de pel·lícules de dibuixos.
El seu mètode és laboriós i per això necessita dos anys per a fer cada llibre
De tots els seus llibres el que em té més fascinant, sens dubte és la versió que va fer del conte d’Andersen «El soldadet de plom»
Els dibuixos d’en Müller són precisos i detallats. Les seves obres semblen reals i molt semblants a l’art de la fotografia.
M’agrada especialment la seva paleta de colors trencats, poc purs i sobretot és una característica seva els enquadrament tan originals i les perspectives gairebé impossibles, tan especials que aconsegueix un efecte únic.
A l’editorial Lóguez el valoren i es preocupen de reeditar els títols que s’exhaureixen ràpidament.

A els nostres llibreries podem trobar tres dels seus llibres:

El soldadito de plomo
Al web de Lóguez podem llegir:
¿Quién no conoce el cuento de “El soldadito de plomo? En la narración de Hans Christian Andersen, el soldado de una sola pierna se enamora de la bailarina del palacio, es arrancado de su pequeño mundo, comienza un viaje aventurero en un barco de papel y, finalmente, regresa a casa, donde se le depara un final agridulce.

El llibre dins el llibre dins el llibre
Tan bon punt desembolica el llibre, sent una veueta demanant ajuda. Una veueta que surt del llibre. No veu ningú, però s’adona que passa alguna cosa estranya. És idèntica a la nena que surt al llibre, però al seu costat hi ha assegut un conillet i no un gat, que és el que hi ha a la realitat. A part d’això, el llibre que surt al llibre sembla un mirall. I a la portada hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre… Deu continuar fins a l’infinit? La petita lectora s’endinsa al llibre i coneix l’autor en persona! En endinsar-nos en un llibre ens veiem transportats a un altre món. Jörg Müller s’agafa aquesta màxima al peu de la lletra, la plasma en imatges i fa aparèixer al bell mig d’aquesta confusa trama de múltiples capes el propi il·lustrador del conte.

El gran gris
Narra la fugida de dos conills que veuran com la vida en llibertat esdevé una malson per al conill gris. Al web de Lóguez llegim:
Aturdido por un mundo que ya no conoce, el de la libertad, le pide a su compañero de huida que regresen a la fábrica de conejos, a la jaula, donde él tiene todo lo que necesita y donde esperará hasta que los hombres lo lleven, ya pronto, al país de los Guardianes Blancos, de donde nadie ha vuelto y nadie sabe dónde se encuentra.

4 Abril 2014 by jcentell

Premi Andersen, el Nobel de la LIJ

El passat 24 de març, dins del marc d la Fira de Bolonya, es va fer públic el veredicte del Premi Hans Christian Andersen que atorga un Jurat de l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY).

Els guanyadors d’aquesta edició han estat:
Nahoko Uehashi del Japó guanyadora com a millor autora.
Roger Mello del Brasil guanyador com a millor il·lustrador.

El Premi Hans Christian Andersen és el més prestigiosos de la literatura infantil internacional , s’ha anat lliurant cada dos anys als autors des de l’any 1956 (per als il·lustradors des de 1966) per l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil. Se li concedeix a un autor i a un il·lustrador l’obra completa es considera que han fet contribucions duradores a la literatura infantil.

El jurat ha considerat que Nahoko Uehashi escriu novel·les de fantasia úniques des del punt de vista de l’antropologia cultural. Segons l’autora, la gent de tots els racons del món tenen en comú l’amor per explicar històries. Les seves històries van sobre l’honor, el deure, el destí i el sacrifici, i estan molt arrelades a la cultura japonesa. Els seus mons de fantasia es situen al Japó medieval, però alhora són mons de la seva pròpia imaginació.

Nahoko Uehashi va ser seleccionada entre28 autors nominats al Premi. Els cinc finalistes van ser Ted van Lieshout ( Països Baixos), Houshang Moradi Kermani (Iran), Mirjam Pressler (Alemanya), Renate Welsh (Àustria), i Jacqueline Woodson (EUA)

En castellà es poden trobar dues novel·les seves, per a infants més grans de dotze anys. Són:

El jurat també va considerar que les il·lustracions d’en Roger Mello ens mostren de manera directa la història i la cultura del Brasil. Els seus dibuixos ajuden als infants a viatjar a través de la imaginació d’en Roger.

Els viatges i els descobriments són aspectes importants de l’expressió artística de Mello i el ric contingut de les seves il•lustracions reflecteixen la seva passió pel folklore i l’exploració del món. Pel que conec són imatges molt acolorides. Crec que no hi ha cap llibrer seu al mercat nacional.

Mello va ser seleccionat entre 30 il·lustradors nominats al Premi. Els cinc finalistes van ser Rotraut Susanne Berner (Alemanya), John Burningham (Regne Unit) , Eva Lindström (Suècia) , François Place (França) i Øyvind Torseter (Noruega).

Els felicitem i animem als editors a fer-nos coneixedors d’aquests dos creadors.