Dues hores de lectura al dia? Lectura, de què?

Un dels blogs que segueixo i del que aprenc moltíssimes coses és CLBE «Comprensión lectora basada en evidencias». De fet, aquesta és la quarta entrada que faig parlant del seu autor.

El gestiona Juan Cruz Ripoll, doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador al Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra). També és professor associat a la Universitat de Navarra.

Juan Cruz Ripoll és un savi i si encara no esteu subscrits al seu blog, us ho recomano perquè és molt didàctic, està ben estructurat i les informacions són fàcils de trobar. A més, és molt generós compartint totes les seves descobertes i els seus dubtes.

Juan Cruz Ripoll

Fa uns dies va pujar una entrada que em va fer pensar molt. La va titular «Estudiar Ciencias Sociales podría ser una buena forma de desarrollar la comprensión lectora» i venia a explicar uns estudis que s’han fet als USA (com no!) on s’indicava que per aconseguir pujar els nivells de comprensió lectora, el mètode d’emprar dues hores o més cada dia a l’ensenyament de la competència lectora no acaba de funcionar.

El citat estudi apunta que si ens centrem en els continguts escolars (i no en les habilitats i estratègies de lectura) dotarem els infants dels coneixements bàsics que necessiten per comprendre tota mena de textos i, de retruc, aconseguiran una veritable competència lectora.

En resum, dedicar més temps als continguts de ciències socials es relaciona amb millors resultats en lectura. Curiós, no?

Si voleu llegir tot l’informe, aneu al blog d’en Juan Cruz Ripoll i segur que us sorprendrà. Cliqueu a:
https://clbe.wordpress.com/2021/05/26/estudiar-ciencias-sociales-podria-ser-una-buena-forma-de-desarrollar-la-comprension-lectora/

“Comprendre la lectura, comprendre la vida”, una nova campanya de la Fundació Jaume Bofill.

Dissabte passat vaig participar, juntament amb més de 170 persones, en una jornada magnífic impulsada per la Fundació Bofill al voltant de la mentoria del Programa LECXIT i els elements per treballar el gust per la lectura i la comprensió lectora.
La jornada va aportar idees i estratègies per guiar a les persones mentores en la seva tasca d’acompanyament dels infants i ens vam aplegar mirades diverses i coincidents. Va estar molt ben organitzada perquè a més a més de la ponència inaugural hi va haver temps perquè tothom pogués expressar, opinar i intercanviar idees sobre com llegeixen els infants i com els podem acompanyar.
La primera part la podeu veure clicant a l’enllaç següent. La van gravar sencera i es va emetre en streaming.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=5959&v=aUmZKzrWjpc&feature=emb_logo

A continuació, ens vam repartir en diferents espais i a cadascuna de les sales vam enfocar un aspecte relacionat. A la que em va tocar a mi, es van fer aportacions molt valuoses. Vaig quedar content d’aquest model de Jornada en la què tothom pot opinar i no només escoltar ponència rera ponència.  Molt modern, molt “coffee word”.

En aquesta Jornada també es va presentar la nova campanya que han batejar com a “Comprendre la lectura, comprendre la vida” i té com a objectiu fer una crida al compromís de famílies, espais comunitaris, biblioteques, entitats i activitats extraescolars per garantir oportunitats de comprensió lectora a tots els infants de primària.
La Fundació Jaume Bofill impulsa, des del 2012, el projecte Lecxit amb l’objectiu d’impulsar l’èxit educatiu a partir de la millora de la comprensió lectora de l’alumnat de 4t a 6e de primària.
Per fer-ho ofereix cada any a 1550 infants un espai on desenvolupar el gust per la lectura a partir del compromís de més de 1.500 voluntaris/es. Setmanalment reben un acompanyament lector efectiu al llarg de 3 cursos, gràcies a la iniciativa de 213 escoles, biblioteques i entitats de 83 municipis.
Tot i que l’escola ensenya a llegir a tots els infants, per a assolir una suficient comprensió lectora que garanteixi l’èxit el seu desenvolupament educatiu i social cal el suport i acompanyament de la família i un entorn proper amb oportunitats: espais a la llar amb llibres, models d’adults lectors, acompanyar temps i hàbits…

1 de cada 7 infants a Catalunya, quan acaba l’educació primària, té un nivell baix de competència lectora i per tant no entén allò que llegeix. No disposar d’un nivell comprensió lectora adequat no només és un factor que pot conduir al fracàs escolar, sinó que també els priva d’accedir a la cultura i de desenvolupar-se com a ciutadans
Promoure un nou espai Lecxit a una escola, biblioteca o entitat social que no en tingui promoguts com fins ara per les mateixes escoles, associacions de famílies, entitats socials, biblioteques o municipis.
El vídeo de la campanya és molt bonic. És aquest:

I vam acabar amb la foto de família i el resum del que vam consensuar.

Les fotografies d’aquesta entrada són gentilesa de la companya Désirée Grifé.

«El cotxe mai substituirà al cavall» i altres exemples d’inferències

Els mestres tenim referents pedagògics, cadascú els nostres. Alguns ens sentim identificats amb la gramàtica generativa de Chomsky, d’altres són fidels a les pràctiques del text lliure freinetià, al material manipulatiu de Maria Montessori, etc. Seguim les conferències de mestres com en Ken Robinson, David Bueno o César Bona perquè necessitem referents que hagin reflexionat una mica més que nosaltres.

Un dels personatges que més admiro és en Juan Cruz Ripoll i el seu web «comprensión lectora basada en evidencias» m’ha ajudat moltíssim per entendre com funciona la lectura. Ara, he llegit el seu darrer treball «Profe, eso no lo pone», on segueix explicant la importància de comprendre com funcionen les inferències en els textos escrits i ho fa d’una manera molt didàctica.

A la contraportada del llibre podem llegir:
Sabemos que la lectura es un proceso interactivo en el que el lector recibe información del texto mientras que él aporta sus conocimientos. Estos conocimientos sobre el lenguaje, sobre las cosas, las personas y sobre los propios textos ayudan a saber de qué o de quién se habla en cada momento, a relacionar ideas aparentemente inconexas, a anticipar información, a dar un sentido global a la lectura y a enriquecerla con detalles. Llamamos inferencias a toda esa información que no aparece de forma explícita en el texto y que aportan los lectores. Los modelos de comprensión lectora y la investigación psicolingüística ya han puesto de manifiesto que estas inferencias son una clave de la comprensión lectora. Sin embargo, la enseñanza de la comprensión inferencial aún está poco desarrollada.
Para ayudar a solucionar esa carencia, este libro ha reunido a Thomas Edison, a Nikola Tesla, a Mark Twain y a otros personajes que convivieron con ellos entre el siglo XIX y el siglo XX. Con su ayuda, el autor nos va a exponer qué son las inferencias, qué tipos de inferencias hay, cómo se desarrolla la habilidad inferencial y, sobre todo, qué estrategias y actividades han mostrado ser útiles para enseñar a construir inferencias. Tras el aire informal y hasta gamberro de este libro se esconde una revisión extensa y fundamentada de la didáctica de la comprensión inferencial.

Al seu web, Juan Cruz Ripoll, explica com va gestar aquesta obra i ens ofereix, amb la generositat que el caracteritza, l’embrió del que va ser després «Profe, eso no lo pone».
El podeu llegir clicant AQUÍ
Recomano que estigueu atents per si mai teniu l’oportunitat d’assistir a una de les seves conferències. No us defraudarà. I també li podreu preguntar qui va dir la frase referida al cotxe i al cavall que encapçala aquesta entrada.

Tota la informació la podeu trobar al seu web: https://clbe.wordpress.com/

Comprensió lectora, per saber-ne més.

Al web «comprensión lectora basada en evidencias» , l’autor, Juan Cruz Ripoll explica que és «doctor en Educación, psicopedagogo, maestro y orientador en el Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra) y profesor asociado en la Universidad de Navarra. Acreditado como profesor ayudante doctor por la ANECA.» Li falta afegir que és una persona generosa. Tot el que fa, tot el que sap, ho posa a la nostra disposició en aquest magnífic recurs.

És una de les pàgines webs que consulto sovint perquè sempre hi trobo evidències científiques i nombrosos exemples d’accions que ens poden anar bé a les escoles. Molt recomanable. Si teniu ganes d’aprendre molt, podeu començar per l’apartat «mis materiales de intervención». Segur que no us defrauda.
https://clbe.wordpress.com/mis-materiales-de-intervencion/

Recomano l’impresionant treball sobre inferències. Molt.

Un llibre d’aquest autor que podeu aconseguir al mateix web és:

Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes.

.

Los libros infantiles y juveniles en España 2014-2015

page_1_thumb_largeFa un parell de mesos es va publicar aquest estudi monogràfic que recull les principals dades i les tendències més significatives d’aquest subsector, un dels més consolidats i també un dels principals motors de la indústria editorial.

És un informe que ve de l’Observatorio de la Lectura y el libro, un organisme que depèn del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

En aquest tercer informe també s’analitzen les característiques de l’oferta editorial del llibre infantil i juvenil i la seva relació amb altres mitjans, a més de recopilar una selecció de diversos recursos especialitzats i d’abordar la situació de la lectura infantil i juvenil i la seva promoció al territori espanyol.
Segons les dades recollides en l’informe, es pot parlar de certa recuperació, almenys pel que fa a les vendes ja que després de 3 anys consecutius de caigudes, el 2014 la facturació del llibre infantil i juvenil va augmentar un 3% i va arribar als 275,2 milions d’euros en el mercat interior. També va pujar el nombre d’exemplars venuts, que va sumar 29,1 milions, un 3,1% més que el 2013. Pel que fa a la producció, en 2014 es van publicar 10.273 llibres infantils i juvenils, un 3,8% menys que el 2013, i es van editar gairebé 54,3 milions d’exemplars, el que representa gairebé una quarta part del total del sector.

infografia-LIJ2014

L’informe, extens, és interessant de llegir i està ben documentat, amb molts esquemes i gràfics.

L’índex és el següent:

Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digitaL

Si el voleu consultar, podeu clicar AQUÍ

La comprensió lectora vista per Juan Cruz Ripoll

En confeso molt fan d’aquest home i us convido a conèixer-lo una mica.

ripoll_blog_educacion

Imatge extreta del blog de l’editorial SM

Juan Cruz Ripoll és doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador en el Col·legi Santa Maria la Real de Sarriguren (Navarra) i professor associat a la Universitat de Navarra. Acreditat com a professor ajudant doctor per l’ANECA.

El seu blog “Comprensión lectora basada en evidencias” https://clbe.wordpress.com/ ofereix una gran quantitat de recursos per a comprendre com funciona la lectura, com avaluar-la i què fer en determinades situacions escolars.
Si voleu fer una passejada o guardar-vos el seu enllaç, segur que no us defraudarà.

I com a mostra, em prenc la llicència de copiar l’inici d’un article seu relatiu al MODEL DE LA CORDA, publicat el 28 de maig de 2014 i del qual molts de vosaltres probablement ni n’haureu sentit a parlar. Diu així:

Comprensión lectora: el modelo de la cuerda

Los modelos de comprensión lectora basados en la concepción simple de la lectura son, lamentablemente, poco conocidos en los países hispano-americanos. Es una lástima ya que bastantes años de investigación han mostrado que, aunque no expliquen completamente la comprensión lectora, son modelos válidos. Además son sencillos de entender y resultan útiles para la detección de problemas y la intervención.
Lo más lamentable no es que estos modelos estén poco extendidos, sino que habitualmente se trabaja sin ningún modelo, es decir: queremos que los alumnos mejoren la comprensión lectora sin saber qué es la comprensión lectora, qué factores influyen en ella y cuáles de esos factores se pueden mejorar. Vamos, que, en el peor de los casos, toda nuestra teoría didáctica sobre la comprensión lectora se reduce a “que saquen buenos resultados en PISA, en PIRLS y en las evaluaciones diagnósticas”.

El modelo
Hollis Scarborough es una psicóloga de Estados Unidos que trabaja en los laboratorios Haskins y está especializada en la investigación sobre la lectura. En 2001 publicó en un libro sobre enseñanza de la lectura un capítulo titulado Connecting early language and literacy to later reading (dis)abilities: Evidence, theory and practice, en el que se incluía un interesante dibujo. El que aparece aquí no es el original, ya que he traducido y, en ocasiones, he cambiado el texto original.

cuerda-esp

Imatge extreta del blog de Juan Cruz Ripoll

El modelo mirando de derecha a izquierda, el modelo muestra una cuerda que representa la lectura competente. Para que se produzca, es necesario que se unan dos grandes áreas:
La comprensión del lenguaje, que se tienen que hacer cada vez más estratégica, por ejemplo mediante el aprendizaje y práctica de estrategias de lectura, la adquisición de conocimientos sobre las características de los textos, las figuras literarias, o el incremento de vocabulario.
La descodificación (lectura correcta) que se tiene que hacer cada vez más automática, mediante la práctica de la lectura, basada en el conocimiento de las letras, reconocimiento de palabras, o la mejora de la entonación.
Cada una de estas áreas está compuesta por varios componentes que se entrelazan, de los que aparecen algunos especialmente importante a la izquierda del dibujo, pero que podrían ser más, y son los factores que influyen en la comprensión lectora…

L’article continua valorant els pros i els contras d’aquest model. Si teniu ganes de saber-ne més us podeu adreçar a les seves publicacions i/o al seu fantàstic blog: https://clbe.wordpress.com/

La seva pàgina a la plataforma lectyo: http://jcripoll.lectylabred.com/

 

Presentació del Programa Èxit Lector de l’editorial Cruïlla

img007


DSC09120DSC09123

L’editorial Cruïlla ha posat un marxa un nou programa anomenat Èxit lector. És un programa que està en fase d’experimentació. El passat dimecres, 26 de novembre, es va fer la presentació a una quarantena de mestres de primària de diferents escoles de la província de Barcelona.
Va ser un matí molt emotiu que va començar amb la benvinguda que ens va oferir l’Enric Masllorens, director de Cruïlla i després amb una presentació de la Lara Reyes, integrant de Gretel (grup de recerca de la Universitat Autònoma) i una de les autores de les guies de lectura. A continuació, l’Andrea Pozo i jo mateix vam explicar una part del programa que hem elaborat (els ludollibres). Per a nosaltres ha estat un plaer compartir aquesta experiència novedosa que posa l’accent en el treball a l’aula, enfocat a la comprensió lectora a partir de l’anàlisi literària dels textos i a través de la conversa i el suport digital. La gràcia del programa rau en que potencia la competència comunicativa, incorpora models orals, contribueix a millorar les produccions escrites dels alumnes i fomenta la motivació per llegir.
DSC09124
Tot seguit, un breu descans i després un parell d’experiències practiques (tallers) per poder tastar la manera de fer amb els llibres proposats.
Crec que tothom va quedat prou satisfet.
Si teniu l’oportunitat de conèixer aquest programa quan un visiti a l’escola el comercial de Cruïlla o si us animeu a investigar pel vostre compte, només cal que entreu a http://www.cruilla.cat, busqueu l’enllaç a Èxit lector i us registreu de franc.
Allà hi trobareu referències de les persones que hi hem col·laborat (http://www.exitlector.cat/que-es-exit-lector) , els llibres que s proposen per a cada cicle de l’educació primària: inicial (http://www.exitlector.cat/titols-per-cicle-inicial), mitjà (http://www.exitlector.cat/titols-per-cicle-mitja) i superior  (http://www.exitlector.cat/titols-per-cicle-superior), com moure’s per l’entorn web del programa (http://www.exitlector.cat/que-ofereix) i tota la informació relacionada. Animeu-vos!
Us deixo amb algunes fotos de la jornada:

El descans per conversar…

DSC09129 DSC09126

 

 

 

 

 

 

 

 

El taller per experimentar…

DSC09130

 

 

 

 

 

 

I les persones que vam presentar el programa, la Lara, l’Andrea, la Martina i jo mateix.

DSC09128

Melmelada demà i ahir

A la revista GUIX del mes de març (núm.383) trobareu l’article “melmelada demà i ahir” sobre el tractament del temps en els llibres de literatura infantil. Forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada “Només un segon” basada en el llibre de Sylvio Freites i Flavio Morais, amb aquest mateix títol. També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX.

Grup d'alumnes de sisè.