7 Abril 2021 by jcentell

«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor:

3 febrer 2021 by jcentell

Bambú, un gos poruc que esdevé un heroi

Bambú és la història d’un gos que passa de ser el més poruc dels gossos d’atura del Pirineu a convertir-se en un aliat imprescindible d’un infant amb qui estableix una connexió especial. Forma part de la col·lecció «lectura fàcil» de ING Edicions i m’ha cridat l’atenció perquè he reconegut el traç de la Noemí Villamuza.

Fa uns dies vaig poder admirar l’exposició que la Montse Marcet té a la llibreria “Lectors al tren” sobre una altra novetat de la Noemí il·lustrant un text d’en Ricardo Alcántara (“Tres llàgrimes”). Bé, de fet, l’estil de la Noemí és molt personal i característic, especialment quan dibuixa cares. Recordo que la vaig descobrir fa vint anys a “Óscar y el león de Correos” i ja vaig quedar atrapat en la seva peculiar manera de mostrar les expressions facials.

Aquests mesos pandèmics li han estat prolífics. A més a més de Bambú i Tres llàgrimes, ha il·lustrat «El cuento del otro día» amb text d’en Roberto Aliaga.

En aquest relat que comentem, fa tàndem amb la Marta Bercebal. Elles són Grillo en casa.

De «Bambú» no puc explicar gaire perquè la gràcia és anar llegint i fent inferències. Així, quan arribes a l’episodi en que el nen cau al riu, has de tornar enrere, tornar a començar i llavors entens perfectament el relat i les il·lustracions.

M’ha cridat l’atenció el nom del gos: Bambú. Aquí és una planta poc coneguda, però crec que a la cultura xinesa el bambú és portador de bons auguris i allunya els mals esperits (bona falta ens fa!).

Les imatges són senzilles, d’acord amb la idea de “Lectura fàcil”. En algunes pàgines hi ha absència de fons, la qual cosa facilita la lectura. Trobareu primers plans combinats amb panoràmiques. També va canviant el punt de vista, per moments a l’alçada dels personatges i quan convé pujant una mica per veure-ho des d’un pla inclinat.

Un bon relat per a iniciar en la lectura als infants de cinc a set anys. Escrit de manera entenedora. Per llegir juntament amb «La meva guia, el meu capità» d’en Gonzalo Moure.

A la promoció de l’editorial podem llegir:
Bambú y sus hermanos viven en los Pirineos, rodeados de praderas y bosques.
Son unos cachorros muy juguetones y les encanta ayudar a su madre a vigilar a las ovejas y a cuidar al rebaño.
¡Todos son muy felices aprendiendo a ser buenos perros pastores! Todos excepto uno… Bambú.
Y es que Bambú no es como el resto de hermanos: a él las ovejas le dan miedo, y no es feliz siendo un perro pastor. ¿Por qué es diferente? ¿Qué puede hacer para ser como los demás? Cómo puede conseguir ser un buen perro pastor?
Todo cambia el día en que Bambú es adoptado por un niño con quien establecerá una conexión muy especial… y descubrirá que él también tiene su lugar en el mundo.

LES DADES:
Títol: Bambú
Autora: Marta Busquets
Il·lustradores: Grillo en casa
Editorial: ING Edicions
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

4 Mai 2018 by jcentell

Apunts per viure al planeta Terra, segons Jeffers

He estat uns dies a Londres i he fet els recorregut típic dels lletraferits: Visita obligada al 84 de Charing Cross Road per recordar la Mark and Co., foto a l’andana 9 ¾ de King Cross, passeig per les sales de la Llibreria Nacional, cervesa a The Ten Bells i, com no? compres a Waterstone. Dels diversos llibres que m’he firat, n’hi ha un que buscava amb ànsia i que he pogut aconseguir. Una meravella anomenada «Here we are» i que no puc estar-me de comentar. És realment magnífic i estem de sort perquè aviat el veurem traduït al català per Andana edicions.
«Here we are» porta un subtítol —Notes for líving on planet earth— que ja ens indica de què va la cosa. L’autor és l’Oliver Jeffers (el de «Perdut i trobat», «l’Increïble nen menjallibres» «Atrapat», la sèrie «els Huguis», etc) i en aquesta ocasió s’ha superat.
El llibre explica com és el lloc on vivim, el nostre planeta i les seves singularitats. A les guardes llegim que és un regal que li va fer al seu fill acabat de néixer. El veiem representat en forma de capoll blau.
El llibre és una introducció al món on vivim tots nosaltres. Comença amb una visió d’astronauta mostrant-nos com és la Terra des de l’espai i després es centra en les coses boniques que hi ha al nostre planeta. A doble pàgina podem veure llocs tranquils i llocs sorollosos, el dia i la nit, el mar i les muntanyes. La pàgina on hi ha les persones és brutal perquè t’hi pots entretenir a veure com som de diferents: un lluitador de sumo, una monja a la seva esquerra, un punk a la seva dreta, dues dones que es casen, la reina, el pianista, l’àvia, el pallasso, la dona amb burka, el cuiner, etc., fins a més de vuitanta personatges singulars i quotidians.

La dedicatòria al seu fill Harland de 2 mesos diu: “Aquestes són les coses que crec que necessites saber”. A sota en caràcters petits una cita de J.M. Barrie sobre com he de procurar ser cada dia una mica més amables del que és necessari. I aquesta bondat és la que plana sobre totes les pàgines.

El final, amb tota la gent del món acompanyant el bebè, és espectacular. Quan el tinguem traduït al català en tornarem a parlar perquè el tractament dels colors és una altra història i convé que el tingueu a les mans per fer-vos una idea precisa.