Sóc un admirador de l’obra de Roberto Piumini. Ara, l’editorial Animallibres ha publicat “L’estralaga” (l’exemplar que conservo és de l’any 2012 i el va publicar Estrella Polar).

D’aquest llibre us en parlaré més endavant perquè, per coincidències curioses, dissabte passat, l’Ignasi Blanch ens va fer una visita guiada a la magnífica exposició, comissariada per l’Àngel Burgas, que es pot visitar al Museu de Montserrat on podem gaudir d’una selecció d’obres del mateix Ignasi.

El títol fa referència a una idea que ens parla de portar al món allò que és tangible tot el que pertany a la imaginació, als somnis, als records. «Porta’m a la terra en un dibuix» vol dir això precisament i per a l’Ignasi Blanch té a veure amb “presències” (així les anomena) perquè tot el que ha viscut, escoltat, vist, imaginat, ho transforma en imatges.

Ens vam aplegar una vintena de persones que vam gaudir de les explicacions generoses i farcides d’anècdotes de cadascuna de les èpoques o etapes que, amb mota paciència i detalladament, l’Ignasi ens anava comentant. Un parell d’hores de gaudi complert en que vam poder comprendre el perquè de determinats colors, temes i persones que l’han acompanyat durant gairebé vint-i-cinc anys que és el període que ocupa la selecció de les obres.

Vam aprendre molt i vam entrar en el seu món oníric d’una manera tan preciosa que em va semblar que el cervell m’explotava d’emoció: pintures que en realitat són criatures i persones reals. La exposició té uns límits i, en acabar, vaig pensar que l’Ignasi podia haver emplenat parets i més parets, fins a l’infinit, del seu exhuberant mon.

En acabar, vaig reviure la presència del pintor turc de l’obra de Piumini, que d’una manera refinada i total, com ho fa en Blanch, transforma les seves pintures en obres poètiques.

La mostra la podeu visitar fins al 22 de novembre. Val la pena. Molt.