Una botiga de vides que es canvien


Els llibres arriben a les nostres mans de diverses maneres. De vegades van associats a circumstàncies divertides i abans o després de llegir-los ens remeten a moments, persones o esdeveniments concrets.

És el que m’ha passat amb «La botiga de vides», una novel·la que vaig comprar el dia 4 de juny. Buscava un àlbum il·lustrat concret i em vaig assabentar que a l’Abacus de l’Hospitalet el tenien. Cap allà que hi vaig anar, Mentre remenava per les lleixes es va acostar la llibretera i em va indicar on es trobava.

De llibreteres n’hi ha de bones i de molt bones. Aquesta és de les molt bones. De fet, ja havíem parlat en altres ocasions i sempre m’havia semblat una persona que estima la seva feina i que està al dia de les novetats, llegeix tot el que pot i té criteri propi. Molt professional. Si aneu a l’Abacus de la Rambla de l’Hospitalet la podreu reconèixer fàcilment pel tatuatge que porta al braç esquerra… fins aquí puc explicar!

Després vam parlar d’altres llibres i em va preguntar si coneixia el llibre de l’Adrià Aguacil, un dels nominats al premi Llibreter, i me’l va recomanar.

Es tracta d’una obra que presenta una circumstància curiosa i que també em va remetre a una altra persona que conec, un familiar que, de tant en tant, en aquells moments de benestar, alegria compartida i mirada enrere, sempre diu que li agradaria tenir una vida extra per poder gaudir de tot el que ha aconseguit, referint-se als valors immaterials, impagables, que ens ofereix el temps viscut.

«La botiga de vides» va d’això, precisament. És el relat d’una noia peculiar, la Júlia, que no accepta la seva vida ni el seu cos, i se sent marginada a l’Institut. A les primeres línies ja ens ho deixa clar. Escriu, en primera persona:

Si us dic: la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i sempre s’amaga darrere d’un llibre, de seguida us ve una imatge al cap, oi?
Doncs abans de comprar-me una vida nova, jo era aquesta: l’empestada de la classe de les pel·lis americanes d’institut
.

La seva vida és complicada però un dia descobreix una botiga on se’n pot comprar una altra. L’única cosa que ha de fer és deixar la seva a canvi. Sembla fàcil, oi? Doncs, la Júlia ho fa i compra la vida d’una noia més gran, a la que ella admira. A partir d’aquest moment les aventures es van creuant i les vides de la Júlia, la seva família i les seves companyes d’Institut viuran peripècies que ens faran pensar, i molt.

La novel·la és de lectura ràpida, amb molts diàlegs, bon ritme, i sorpreses sobrevingudes. M’ha agradat i crec que es una bona lectura per comentar a classe o a casa. Perquè, a veure, què faríeu si poguéssiu canviar la vostra vida? That is the question, com diria Shakespeare.

La novel·la va ser mereixedora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil l’any 2020.

LES DADES:
Títol: la botiga de vides
Autor: Adrià Aguacil
Editorial: Animallibres
Pàgines: 152
Barcelona, 2020

Premis SAMBORI i PISSIGANYA 2020

Falten pocs dies per a tancar el termini de lliuraments de narracions al Premi Sambori i de poesies al Pissiganya.
El Premi Sambori Òmnium és el premi escolar de narrativa que té per objectiu promoure l’ús literari del català a l’educació primària, secundària i post-obligatòria d’escoles i instituts del Principat, la Franja, Andorra i Catalunya Nord.
La convocatòria inclou la possible participació de tots els centres educatius d’aquests nivells.
Els treballs que optin a aquest premi de narrativa escolar en català es treballaran en els centres i hauran de ser individuals, originals i escrites en català o aranès.
La temàtica de la narració serà lliure.
La data límit de lliurament serà el divendres, 7 de febrer de 2020.

El Premi Sambori Òmnium consta de dues fases consecutives. En primer lloc es lliura el Premi Sambori Òmnium Demarcació. Les festes de demarcació es faran durant el mes de març. A l’Hospitalet i el Baix Llobregat, la festa de lliurament dels premis es farà a Cornellà el 27 de març.

Després, tots els textos guanyadors de cada demarcació passaran, amb un nou jurat, al Premi Sambori Òmnium Catalunya. El jurat escollirà un màxim de tres treballs per a cada categoria.

El veredicte dels escrits guanyadors de Catalunya es farà públic durant la festa del TINTER que tindrà lloc la segona quinzena de maig.
Animeu-vos a participar! Ens veiem al TINTER!

Tota la informació aquí
El qüestionari per participar el trobareu a https://sambori.omnium.cat/

 

«Tot plegat semblava una broma», una novel·la valenta i ben construïda.

A les escoles usem diverses estratègies per intentar combatre l’assetjament però algunes s’han mostrat clarament insuficients o, directament, contraproduents. Per exemple, és habitual organitzar assemblees de classe on l’únic que s’aconsegueix és enviar un mossatge als alumnes que interpreten que el problema no és gaire rellevant.
Una altra tàctica habitual és animar a l’assetjat i la víctima a parlar del problema, cara a cara, o amb un mediador. Sembla una bona idea, però tampoc funciona i, fins i tot, hi ha psicòlegs que apunten que fa augmentar l’assetjament escolar.
Les dades que de tant en tant apareixen als mitjans escrits parlen de que, almenys un de cada quatre estudiants han estat assetjats. Són molts, i ens fa pensar què estem fent malament i com ho podem aturar.
Una de les activitats que sembla que funciona bé és promoure classes anti-assetjament i fer lectures que plantegen situacions on tothom es pot veure emmirallat.
En aquest sentit, el llibre de l’Anna Vilar resulta una bona eina. La narració està adreçada als infants a partir dels 12 anys i explica la història de l’Àlex, una noia que ha estat víctima dels insults i assetjaments d’alguns companys de classe perquè és grassa. També planteja l’altra mirada, la d’un dels nois que li han fet mal. I encara una tercera veu narrativa ens mostra una situació dura per la que passa una altra noia.
La novel·la té un al·licient afegit i és la manera com està escrita. Són 28 capítols, no gaire llargs, escrits amb una prosa valenta i una mica exigent. Les paraules estan ben triades i la construcció del relat recorda aquell moment del dia quan comença a clarejar. No és com fer clic! i ja està, no! Les ombres de la foscor va donant forma, a poc a poc, com quan la boira s’esvaeix. Així, funciona aquest relat. A poc a poc, anem ajuntant les peces d’un trencaclosques que culminen en una descoberta que ens deixa glaçats.

Lectura recomanable per als nois i noies de l’ESO.

L’obra va ser mereixedora del «PREMI CIUTAT DE BADALONA DE NARRATIVA JUVENIL 2019»

LES DADES:
Títol: Tot plegat semblava una broma
Autora: Anna Vilar
Editorial: Animallibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2019

El proper dijous 12 de desembre, a l’Espai Betúlia de Badalona es farà la presentació. Estic feliç perquè l’Anna m’ha demanat que li faci els compliments. Si us animeu, les dades de l’acte són aquestes:


I si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

Premis Pissiganya i Sambori 2019

Ja han sortit les bases del Premi Pissiganya de poesia infantil 2019. Aquest premi té la intenció de difondre el gust per la creació poètica entre els alumnes de les escoles de primària dels territoris de parla catalana.
El premi, que es convoca des del 2012, contempla dues categories
-Poesia (acompanyada d’una il·lustració)
-Poesia visual (cal·ligrames, paraules en llibertat, collages, jeroglífics, etc.)
la data límit per lliurar els poemes és el 12 d’abril. Les bases les podeu consultar AQUÍ


També us recordem que hi ha un altre Premi, molt prestigiós, el Sambori, l’únic premi de narrativa en català dirigit als centres educatius dels Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.
Òmnium Cultural organitza i impulsa el Premi Sambori Òmnium a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià.
La participació, en aquest premi, ha anat en augment any rere any i en l’edició passada es va arribar a la participació total de 160.000 alumnes, una xifra que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.
Espavileu que la data límit de lliurament dels textos és l’1 de febrer.
Si voleu consultar les bases del Sambori, cliqueu AQUÍ

Lliurament dels premis Sambori i Pissiganya

El passat divendres 25 de maig al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar, organitzat per Òmnium, el Tinter de les Lletres Catalanes, la festa que agrupa els premis literaris escolars d’autors d’entre 6 i 18 anys amb més prestigi dels Països Catalans, per tal de potenciar la creativitat dels infants i joves i reconèixer els valors emergents de les lletres catalanes.
Es van lliurar els guardons del premi Sambori i del premi Pissiganya.


El premi Pissiganya va néixer fa 7 anys amb l’objectiu de difondre el gust per la creació poètica dels alumnes de les escoles de primària, secundària i batxillerat. Té dues modalitats: la poesia escrita i la poesia visual.
Vaig tenir l’honor de participar al jurat i també vaig poder lliurar alguns dels guardons juntament amb l’Amàlia Ramoneda, la Laia Serrano, en Quim Rubio, la Martina Escoda i l’Andreu Galán.
A l’acte també es va retre un homenatge a la poetessa Montserrat Abelló en el seu centenari: «T’has d’enamorar de les paraules», deia.


El fina va ser força emotiu perquè en Marcel Mauri va fer un discurs adreçat als infants que va estar molt ben portat i amb un to positiu i paraules d’agraïment per a tothom:
“El Pissiganya ja compta amb més de 200 centres de Catalunya i el Sambori, amb més de 460. I als Països Catalans, fins a 130.000 alumnes han participat al Sambori, fet que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.”
“Felicitem tothom qui posa el seu granet de sorra per fer possible el Tinter: mestres i alumnes, pares i mares, voluntaris i membres de les juntes d’Òmnium”
“En aquests moments tan foscos volem fer un homenatge als mestres, a tots els que ajuden els infants a ser més lliures”


Després la Montserrat Gimeno, va llegir una carta d’en Jordi Cuixart que entre altres coses deia:
“Voldria felicitar especialment als qui no teniu el català com a llengua materna però us la sentiu com a pròpia: la societat catalana s’ha construït gràcies a l’esforç de ciutadans com vosaltres. Catalans i catalanes ho som tots, vinguem d’on vinguem.”

Però ai!, la foto que volíem era la d’en Jordi a dalt de l’escenari recordant les paraules del conte d’en J. de Vidre:
La veritat és més forta que qualsevol altra cosa, més clara que el dia, més terrible que l’huracà.

la fotografia que ens hagués agradat fer…

 

Trobareu més informació al web d’Òmnium, en els propers dies i podreu veure un reportatge fotogràfic ben bonic.

Los hijos de los días

“Y si nosotros somos los hijos de los días, nada tiene de raro que de cada día brote una historia, porque los científicos dicen que estamos hechos de átomos, pero a mí un pajarito me contó que estamos hechos de historias.”
Aquest estiu no deixeu passar l’oportunitat de llegir Eduardo Galeano. Els seus llibres farcits de relats breus són una delícia. El seu darrer treball es diu “los hijos de los días” i si voleu, podeu sentir uns fragments llegits pel propi autor en la seva visita a la casa América de Madrid, el mes de maig de 2012, clicant a continuació.