«Clara y el hombre en la ventana», una història sobre llibres, amistats i coratge

«Limonero» és el nom d’una editorial argentina que he conegut fa unes setmanes. Són un equip de cinc persones i al seu web es defineixen així:

Limonero busca dar forma a un fondo editorial compuesto por títulos estimulantes, que presenten a los lectores textos –tanto traducciones como originales– de alta calidad, con propuestas gráficas sugestivas y novedosas.

«Limonero» em recorda que, algun dia, haurem de comentar abastament el perquè de determinats noms a les editorials i també a les llibreries. Resulta ben curiós i divertit.

Alguns dels títols d’aquest segell que he conegut i he pogut llegir tenen molt bon aspecte com, per exemple, «Bimbí», «Esa cuchara», «El ascensor» i el que avui comentem «Clara y el hombre en la ventana».

D’entrada, notem com la tipografia i tot l’embolcall està cuidat i fa venir ganes de tocar-lo i llegir-lo. A la coberta veiem a la nena Clara carretejant un cistell ple de roba neta i dirigint-se cap a una casa solitària, amb les finestres i la porta tancades. Ens anticipa de què va la història.

Obrim el llibre. Té format apaïsat i les primeres paraules que llegim són un advertiment de l’autora. Diu: Esta es la historia de mi madre y de su amigo Juan, de cómo ella descubrió los libros y él, la luz del día.

I veiem un paisatge que ens porta a èpoques passades, cinquanta o més anys enrere, en un lloc indeterminat. En un racó, més petita, llunyana, la casa que hem vist a la coberta i ocupant tot l’espai una desena de cases solitàries, algun cavall i algunes gallines. El punt de mira és elevat i ens situa perfectament en l’ambient que es vol descriure. Recorda les novel·les de Juan Rulfo, per exemple.

Les planes següents són uns zooms successius que ens acosten a la nena i a la seva mare. La mare renta roba, a mà, i la nena s’entreté dibuixant al terra, amb un pal.

Després llegim com la mare li diu que porti la roba a l’home de la casa gran i ens remet a la imatge de la coberta.
La nena, talment com si fos la caputxeta caminant i entretenint-se, es dirigeix a la casa gran. Els dibuixos són dolços i les pinzellades de color que emplenen les pàgines són suaus.

Seguim llegint embadalits la història de la Clara i l’home que no surt mai de la casa gran. Però ja sospitem que entre ells s’establirà una relació d’ajuda mútua i de complicitat. Un dia, l’home deixa un llibre de cobertes vermelles al costat de les monedes amb que habitualment paga la feina de la mare. I aquest fet es va repetint.

Van passant les setmanes i la nena va llegint els llibres que li proporciona l’home. Un cert dia li’n regala un.

—¿Qué libro te gustó más?
— El de la princesa
— Te lo regalo.

I quan l’obre podem llegir algunes paraules i sabem que es tracta de “la Durmiente”, de Maria Teresa Andruetto, precisament:

Ella tenía por padres a un rey y a una reina. Nació y sonaron en el mundo trompetas y tambores. Y hubo tiros de arcabuces y cañones. Ella dormía en una cuna de oro con ribetes de plata. Dormía y se inclinaban sobre la cuna las hadas. Eran tres hadas, las hadas. Tres gracias portadoras de dicha.

La relació entre els dos personatges és fantàstica perquè finalment, tal com ens ha avisat l’autora a l’inici del relat, l’home sortirà de casa i la nena estimarà els llibres que ha descobert i aprendrà una paraula, només una, la que defineix i resum aquest relat: Coratge.

Una lectura que m’ha agradat molt. Una història molt ben il·lustrada i que ens recorda els camins tan estranys que ens porten a esdevenir lectors.

LES DADES:
Títol: Clara y el hombre en la ventana
Autora: María Teresa Andruetto
Il·lustradora: Martina Trach
Editorial: Limonero
Pàgines: 48
Buenos Aires (Argentina), 2018

«En un pot de vidre», a l’Ofici d’educar

Ahir, diumenge 4 de juliol, vam fer el darrer programa de la temporada de “Llibres per somiar”. Acabàvem així la cinquena temporada. Ha estat un any complicat per les dificultats de gravació degudes a la pandèmia però estem contents perquè ens n’hem sortit i confiem que la propera temporada serà més tranquil·la.

Hem fet els programes de la millor manera que hem pogut. El darrer llibre que hem presentat ha estat «En un pot de vidre», de la Deborah Marcero, publicat per Astronave.

Aquest àlbum ens parla d’en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d’objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents.
Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l’Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n’hi regala un. ´Res l’inici ‘duna amistat i d’una col·lecció d’objectes compartits. Tot sembla trontollar quan l’Evelyn marxa a viure a una altra ciutat i en Liam es queda trist. Trobarà la manera de continuar en contacte amb la seva amiga?

“En un pot de vidre” és un àlbum que ens parla de records i d’amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys.

I, com cada programa regalem el llibre a un oient. El repte d’aquest concurs és:

Digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam.

Cal enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 11 de juliol.

La guanyadora del darrer concurs «Si vens a la terra» és la Laura. L’enhorabona!

Volem agrair la col·laboració de totes les editorials que ens han facilitat l’exemplar del llibre que hem rifat. Gràcies a Kalandraka, Kókinos, Libros dels zorro rojo, Takatuka,Tramuntana, Fanbooks, Joventut, Océano Travesía, Pagès, Nórdica, Apila, Sapristi, Viena, Ekaré, EntreDos, Zahorí, Edelvives, Shakelton, Astronave, Barcanova i Símbol.

I també un agraïment molt especial per a la Núria i la Rosa, que ens han fet molt fàcil gestionar la secció.

El podcast de la secció, aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/en-un-pot-de-vidre-de-deborah-marcero/audio/1105835/

En el mateix programa es va parlar de:
Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia

Podeu llegir el magnífic article de l’Elisabet Pedrosa, on resumeix el programa, entrant a
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/antidots-per-millorar-la-salut-mental-dels-fills-despres-de-la-pandemia/noticia/3107567/

SUPER-A contra les forces del mal

Estem vivint una edat d’or de l’àlbum il·lustrat que compta amb un nombrós grup d’il·lustradors amb molt de talent i unes editorials ben preparades amb especialistes en literatura infantil i juvenil, psicòlegs, grafistes i lingüistes que treballen per fer més fàcil l’accés a la lectura, atents a les respostes dels infants.

En les primeres edats és on l’àlbum ofereix unes possibilitats extraordinàries d’acostament a la lectura. La lectura de la imatge precedeix a la lectura del text i amb aquests tipus de llibres l’infant aprèn a passar les pàgines —bàsic— en sentit correcte, es familiaritza amb el temps particular de la història —pot aturar-se en una escena concreta, tornar enrere— i és un moment de reflexió, d’emoció, d’explorar la imatge, de fer-la seva o abandonar-la.

Si posem en mans dels infants una varietat prou àmplia d’estils i maneres de fer i de contar, els estarem ajudant a eixamplar el seu univers sensible, a llegir més enllà de l’evident i a valorar la realitat amb esperit crític.

Es tracta d’obrir el ventall a tot aquest món divers i extraordinari que ajuda al lector a prendre consciència de la història que s’explica i no encotillar-se en els estereotips visuals clàssics en els que les imatges sovint apareixen com a complement redundant del text.

Quan un text arriba a les mans de l’il·lustrador, les possibilitats de plasmació gràfica són múltiples, però hi ha uns codis comuns que activen la intel·ligència dels lectors. Els decorats se solen simplificar per facilitar la lectura, un senyal sol ser suficient per indicar-nos l’època de l’any o el lloc on passa l’acció (un parell d’arbres indiquen que estem al bosc, una oreneta que és primavera) i la tècnica emprada ens dona el to de la narració.

La imatge complementa allò que el text només insinua i afegeix detalls que fan més suggeridora la història que es narra. Aprendre a llegir les imatges, a interpretar el color i la forma, obre nous camins al coneixement i, també, a la fantasia.

Alguns autors per ressaltar la part còmica de la història juguen a dibuixar el contrari del que s’explica.

Ara, gràcies a la bona vista i al bon olfacte per descobrir les petites joies que circulen per les llibreries, la Montse Marcet, m’ha fet descobrir SUPER A, un àlbum que també juga amb les contradiccions.

El text d’en Txabi Arnal explica les peripècies d’una jornada d’una superheroïna i totes les missions que ha de vèncer. Imagineu, per exemple, que ens vol dir quan escriu:

SUPER-A gira amb la velocitat d’un tornado i aconsegueix escapolir-se de les urpes de Peluda Bèstia. L’esforç ha estat titànic. Se sent engarrotada. La nostra heroïna estira els músculs, llença el seu crit de guerra, creua la Gran Cascada i s’enfunda dins l’uniforme de superheröina.

O la missió número 6, quan diu:
De tornada al cau secret, un agent camuflat sol·licitarà la teva col·laboració per a transportar una mercaderia extremadament perillosa. Ajuda’l però ves amb cura. Si la mercaderia caigués a terra, esclataria i provocaria un bany de sang.

O quan ha de llençar un carregament de residus radioactius a un lloc segur.

I quan veiem les imatges que hi ha a la pàgina senar no podem fer altra cosa que petar-nos de riure quan veiem que la «Peluda Bèstia» és el seu gos, la «Gran Cascada» és la dutxa, la « mercaderia extremadament perillosa» és una síndria, el «carregament de residus radioactius» és la bossa de la brossa i així tot. Una història enginyosa.

Una activitat divertida consisteix en tapar el text i demanar als infants que n’escriguin un altre només veient les imatges. Després només cal llegir allò que hi diu a l’original i comparar les diferents maneres de veure la història.

Lectura recomanada a partir de quatre anys.

Els de la editorial “La Guarida” ja estan tardant en fer i comercialitzar el ninotet de la SUPER-A.

LES DADES:

Títol: Super-A
Autor: Txabi Arnal
Il·lustradora: Mercè Galí
Traductora: Susana Peix
Editorial: la Guarida
Pàgines: 40
Salamanca, 2021