«Limonero» és el nom d’una editorial argentina que he conegut fa unes setmanes. Són un equip de cinc persones i al seu web es defineixen així:

Limonero busca dar forma a un fondo editorial compuesto por títulos estimulantes, que presenten a los lectores textos –tanto traducciones como originales– de alta calidad, con propuestas gráficas sugestivas y novedosas.

«Limonero» em recorda que, algun dia, haurem de comentar abastament el perquè de determinats noms a les editorials i també a les llibreries. Resulta ben curiós i divertit.

Alguns dels títols d’aquest segell que he conegut i he pogut llegir tenen molt bon aspecte com, per exemple, «Bimbí», «Esa cuchara», «El ascensor» i el que avui comentem «Clara y el hombre en la ventana».

D’entrada, notem com la tipografia i tot l’embolcall està cuidat i fa venir ganes de tocar-lo i llegir-lo. A la coberta veiem a la nena Clara carretejant un cistell ple de roba neta i dirigint-se cap a una casa solitària, amb les finestres i la porta tancades. Ens anticipa de què va la història.

Obrim el llibre. Té format apaïsat i les primeres paraules que llegim són un advertiment de l’autora. Diu: Esta es la historia de mi madre y de su amigo Juan, de cómo ella descubrió los libros y él, la luz del día.

I veiem un paisatge que ens porta a èpoques passades, cinquanta o més anys enrere, en un lloc indeterminat. En un racó, més petita, llunyana, la casa que hem vist a la coberta i ocupant tot l’espai una desena de cases solitàries, algun cavall i algunes gallines. El punt de mira és elevat i ens situa perfectament en l’ambient que es vol descriure. Recorda les novel·les de Juan Rulfo, per exemple.

Les planes següents són uns zooms successius que ens acosten a la nena i a la seva mare. La mare renta roba, a mà, i la nena s’entreté dibuixant al terra, amb un pal.

Després llegim com la mare li diu que porti la roba a l’home de la casa gran i ens remet a la imatge de la coberta.
La nena, talment com si fos la caputxeta caminant i entretenint-se, es dirigeix a la casa gran. Els dibuixos són dolços i les pinzellades de color que emplenen les pàgines són suaus.

Seguim llegint embadalits la història de la Clara i l’home que no surt mai de la casa gran. Però ja sospitem que entre ells s’establirà una relació d’ajuda mútua i de complicitat. Un dia, l’home deixa un llibre de cobertes vermelles al costat de les monedes amb que habitualment paga la feina de la mare. I aquest fet es va repetint.

Van passant les setmanes i la nena va llegint els llibres que li proporciona l’home. Un cert dia li’n regala un.

—¿Qué libro te gustó más?
— El de la princesa
— Te lo regalo.

I quan l’obre podem llegir algunes paraules i sabem que es tracta de “la Durmiente”, de Maria Teresa Andruetto, precisament:

Ella tenía por padres a un rey y a una reina. Nació y sonaron en el mundo trompetas y tambores. Y hubo tiros de arcabuces y cañones. Ella dormía en una cuna de oro con ribetes de plata. Dormía y se inclinaban sobre la cuna las hadas. Eran tres hadas, las hadas. Tres gracias portadoras de dicha.

La relació entre els dos personatges és fantàstica perquè finalment, tal com ens ha avisat l’autora a l’inici del relat, l’home sortirà de casa i la nena estimarà els llibres que ha descobert i aprendrà una paraula, només una, la que defineix i resum aquest relat: Coratge.

Una lectura que m’ha agradat molt. Una història molt ben il·lustrada i que ens recorda els camins tan estranys que ens porten a esdevenir lectors.

LES DADES:
Títol: Clara y el hombre en la ventana
Autora: María Teresa Andruetto
Il·lustradora: Martina Trach
Editorial: Limonero
Pàgines: 48
Buenos Aires (Argentina), 2018