Aquest estiu estic buscant lectures relacionades amb l’escola. Amb la Nora, que aviat farà set anys, hem llegit aquestes tires còmiques diverses vegades. El llibre són petites aventures de dues pàgines que fan de bon llegir i ens recorden el poder de l’amistat, les diferències, les enveges i tot allò que passa en un centre educatiu.
El protagonista és l’Avni i les primeres aventures el situen en els dies previs a l’inici de curs. Arriba a la nova escola primària d’Animalia i s’ha de situar i buscar el seu espai entre els nous companys. Fins aquí sembla tot normal però l’aspecte de l’Avni té a la resta d’alumnes desconcertats perquè no és un animal reconeixible: no és un os, ni un ocell ni una tortuga.
Per acabar-ho d’adobar té uns poders inversemblants que aviat el convertiran en l’atracció del pati del col·legi. L’Avni és un «animal veritablement no identificat» que es fa estimar i sedueix per la seva fantasia, innocència i singularitat.
A les pàgines finals hi ha uns jocs senzills que ens fan passar una bona estona.
Lectura recomanada per a infants a partir de 6 anys.
LES DADES Títol: Avni. Animal veritablement no identificat Autor: Romain Pujol Il·lustrador: Vincent Caut Traductors: David Domínguez i Marion Carrière Editorial: Astiberri Pàgines: 64 Bilbao, 2020
«Limonero» és el nom d’una editorial argentina que he conegut fa unes setmanes. Són un equip de cinc persones i al seu web es defineixen així:
Limonero busca dar forma a un fondo editorial compuesto por títulos estimulantes, que presenten a los lectores textos –tanto traducciones como originales– de alta calidad, con propuestas gráficas sugestivas y novedosas.
«Limonero» em recorda que, algun dia, haurem de comentar abastament el perquè de determinats noms a les editorials i també a les llibreries. Resulta ben curiós i divertit.
Alguns dels títols d’aquest segell que he conegut i he pogut llegir tenen molt bon aspecte com, per exemple, «Bimbí», «Esa cuchara», «El ascensor» i el que avui comentem «Clara y el hombre en la ventana».
D’entrada, notem com la tipografia i tot l’embolcall està cuidat i fa venir ganes de tocar-lo i llegir-lo. A la coberta veiem a la nena Clara carretejant un cistell ple de roba neta i dirigint-se cap a una casa solitària, amb les finestres i la porta tancades. Ens anticipa de què va la història.
Obrim el llibre. Té format apaïsat i les primeres paraules que llegim són un advertiment de l’autora. Diu: Esta es la historia de mi madre y de su amigo Juan, de cómo ella descubrió los libros y él, la luz del día.
I veiem un paisatge que ens porta a èpoques passades, cinquanta o més anys enrere, en un lloc indeterminat. En un racó, més petita, llunyana, la casa que hem vist a la coberta i ocupant tot l’espai una desena de cases solitàries, algun cavall i algunes gallines. El punt de mira és elevat i ens situa perfectament en l’ambient que es vol descriure. Recorda les novel·les de Juan Rulfo, per exemple.
Les planes següents són uns zooms successius que ens acosten a la nena i a la seva mare. La mare renta roba, a mà, i la nena s’entreté dibuixant al terra, amb un pal.
Després llegim com la mare li diu que porti la roba a l’home de la casa gran i ens remet a la imatge de la coberta. La nena, talment com si fos la caputxeta caminant i entretenint-se, es dirigeix a la casa gran. Els dibuixos són dolços i les pinzellades de color que emplenen les pàgines són suaus.
Seguim llegint embadalits la història de la Clara i l’home que no surt mai de la casa gran. Però ja sospitem que entre ells s’establirà una relació d’ajuda mútua i de complicitat. Un dia, l’home deixa un llibre de cobertes vermelles al costat de les monedes amb que habitualment paga la feina de la mare. I aquest fet es va repetint.
Van passant les setmanes i la nena va llegint els llibres que li proporciona l’home. Un cert dia li’n regala un.
—¿Qué libro te gustó más? — El de la princesa — Te lo regalo.
I quan l’obre podem llegir algunes paraules i sabem que es tracta de “la Durmiente”, de Maria Teresa Andruetto, precisament:
Ella tenía por padres a un rey y a una reina. Nació y sonaron en el mundo trompetas y tambores. Y hubo tiros de arcabuces y cañones. Ella dormía en una cuna de oro con ribetes de plata. Dormía y se inclinaban sobre la cuna las hadas. Eran tres hadas, las hadas. Tres gracias portadoras de dicha.
La relació entre els dos personatges és fantàstica perquè finalment, tal com ens ha avisat l’autora a l’inici del relat, l’home sortirà de casa i la nena estimarà els llibres que ha descobert i aprendrà una paraula, només una, la que defineix i resum aquest relat: Coratge.
Una lectura que m’ha agradat molt. Una història molt ben il·lustrada i que ens recorda els camins tan estranys que ens porten a esdevenir lectors.
LES DADES: Títol: Clara y el hombre en la ventana Autora: María Teresa Andruetto Il·lustradora: Martina Trach Editorial: Limonero Pàgines: 48 Buenos Aires (Argentina), 2018
Ahir, diumenge 4 de juliol, vam fer el darrer programa de la temporada de “Llibres per somiar”. Acabàvem així la cinquena temporada. Ha estat un any complicat per les dificultats de gravació degudes a la pandèmia però estem contents perquè ens n’hem sortit i confiem que la propera temporada serà més tranquil·la.
Hem fet els programes de la millor manera que hem pogut. El darrer llibre que hem presentat ha estat «En un pot de vidre», de la Deborah Marcero, publicat per Astronave.
Aquest àlbum ens parla d’en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d’objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents. Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l’Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n’hi regala un. ´Res l’inici ‘duna amistat i d’una col·lecció d’objectes compartits. Tot sembla trontollar quan l’Evelyn marxa a viure a una altra ciutat i en Liam es queda trist. Trobarà la manera de continuar en contacte amb la seva amiga?
“En un pot de vidre” és un àlbum que ens parla de records i d’amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys.
I, com cada programa regalem el llibre a un oient. El repte d’aquest concurs és:
Digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam.
Cal enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 11 de juliol.
La guanyadora del darrer concurs «Si vens a la terra» és la Laura. L’enhorabona!
Volem agrair la col·laboració de totes les editorials que ens han facilitat l’exemplar del llibre que hem rifat. Gràcies a Kalandraka, Kókinos, Libros dels zorro rojo, Takatuka,Tramuntana, Fanbooks, Joventut, Océano Travesía, Pagès, Nórdica, Apila, Sapristi, Viena, Ekaré, EntreDos, Zahorí, Edelvives, Shakelton, Astronave, Barcanova i Símbol.
I també un agraïment molt especial per a la Núria i la Rosa, que ens han fet molt fàcil gestionar la secció.
Una tendència lectora que estan arrelant entre els preadolescents és la novel·la gràfica. Algunes de les novetats aparegudes són La col·lecció de Barcanova «Llegendes del pati (Campions del mon)» amb textos de El hematocrítico, «Destellos» de la Jen Wang, editat per Sapristi i «El consentimimento (para ninos)» de Rachel Brian editat per Océano, entre d’altres.
Una de les que m’han cridat l’atenció és «Cool Nata» de l’escriptora estatunidenca Maria Scrivan.
El títol original “Nat Enough” juga amb l’expressió “Not enough” (“no hi ha prou”) i és una pràctica habitual de l’autora que en una altra novel·la gràfica ho repeteix amb “Forget me Nat”.
«Cool Nata» és una obra que tracta de les amistats entre joves i de les ruptures d’aquelles amistats que semblaven inamovibles.
La Natalie és una noia que es canvia d’escola i el pas a l’Institut la té il·lusionada perquè continuarà anant amb la seva millor amiga, la Lily. Són amigues des de segon de primària, ho fan tot juntes, són inseparables, com dos pèsols d’una mateixa beina.
El canvi a l’Institut també comporta canvis de relacions i així, la Lily troba que la Natalie no és prou atlètica, ni prou artística ni prou cool i la deixa de banda per anar-se’n amb l’Alex, una altra noia molt popular, molt “estilosa”, la noia ideal, vaja.
Però la Natalie no vol perdre l’amistat de la Lily i farà el possible i l’impossible per recuperar-la, des de comprar-se un barret nou fins a fer-li tota mena de regals.
Pel camí la Natalie trobarà altres companys que l’ajudaran a ser ella mateixa, a veure els seus punts forts, a pujar-li l’autoestima, a convèncer-la que és molt bona dibuixant, etc.
Als EUA aquesta novel·la va ser premiada com una de les millors del 2020. El seu humor, un estil com de còmic de tira de diari i uns diàlegs atractius, ajuden a que els lectors sentin empatia amb la Natalie perquè es tracta d’una història que hem vist repetida a la vida real, a les escoles, en nombroses ocasions.
Una lectura que farà passar una bona estona als nois i nies de cicle superior.
LES DADES:
Títol: Cool nata
Autora: Maria Scrivan
Il·lustradora: Maria Scrivan
Traductor: Daniel Cortés
Editorial: Brúixola
Pàgines: 238
Barcelona, 2020
La primera de les frases que he subratllat en llegir el darrer llibre de la Gemma Pasqual és aquesta. A la pàgina 15 diu:
Els likes atorgaven una puntuació a cadascun dels ciutadans en funció dels seus hàbits cívics, socials i de consum, les seves amistats i el seu compliment dels deures econòmics. Així mateix, la ciutadania també tenia el privilegi d’atorgar o treure likes als seus veïns, un fet que, a la pràctica, només podien fer els benestants, ja que la gent humil els necessitava per subsistir.
I tres línies més avall: El nombre de likes marcava la posició dels ciutadans en l’escala social…
La novel·la està pensada per a un públic jove, té un ritme narratiu força fluid, amb un vocabulari entenedor i amb alguns apunts que els faran buscar l’origen de determinades frases o idees.
Si sou dels que disfruteu amb la ciència-ficció segurament trobareu elements que us recordaran a novel·les clàssiques d’Asimov, Huxley o Stanislav Lem però també a altres més moderns com els llibres de la Veronica Roth (sèrie «Divergent») i per descomptat a pel·lícules com «Blade Runner», «El show de Truman» i especialment a «In time». Si ho mescleu tot us sortirà «Like Blau»
Si no heu llegit ciència-ficció, potser us costarà entendre les primeres pàgines però de seguida quedareu atrapats en aquesta distòpia.
De què va «Like Blau»? Se centra en un període la vida de la Kas (Kassandra), una jove que viu en un món futur, anomenat de “la Reconstrucció”, sobrevingut després que la Terra passés per diversos cataclismes mediambientals i sanitaris.
Sota el comandament únic d’un tal Magnus, la societat es regeix per una normativa rígida (només hi has dos colors permesos —blau i blanc—, mengen barretes energètiques i batuts, no hi ha música, ni llibres, ni es poden mirar a la cara.) Naturalment els gestos d’afecte (petons i abraçades) no són ben vistos i tothom disposa d’un aparell anomenat rein que és com telèfon mòbil. La Kas, a més, té un robot que li fa d’ajudant, una espècie d’R2D2 d’Star Wars, anomenat Robbie (un robot de la sèrie T-245 descatalogat, en forma d’esfera, ampla i aplatada a la base, amb la superfície abonyegada i ratllada per l’ús. El cobria una fina capa d’un esmalt blau elèctric. Dues pantalles Il·luminades que semblaven els ulls l’humanitzaven. Feia olor d’oli de màquina.)
Un cert dia, es veu embolicada en un assumpte prohibit que la portarà a restar tancada durant tres mesos en un centre de reeducació. Serà aquí on coneixerà a altres persones que també estan recloses i el contacte amb elles farà que la seva vida canviï definitivament. Sabrà què està passant amb la gent gran que és enviada al “Paradís”, coneixerà un moviment anomenat “la Resistència” (com els maquis de la Guerra Civil) i ordirà un pla per despertar consciències.
El final m’ha descol·locat. Potser he vist massa pel·lícules… Si algun dia tinc ocasió de parlar amb la Gemma, tindrem un bon debat, segur.
Novel·la recomanada per a alumnes de segon cicle de l’ESO.
LES DADES:
Títol: Like Blau
Autora: Gemma Pasqual
Editorial: Barcanova
Pàgines: 192
Barcelona, 2020
Aquests dies, a moltes llars, estem preparant les mones de Pasqua i la xocolata inunda amb la seva flaire tots els racons de la casa.
Recordo un dels contes més reeixits i amb el que més bones estones hem passat a l’escola. Es diu XOCOLATA. Me’l va presentar la meva companya Pilar i formava part de la magnífica col·lecció de llibres adreçats a infants d’entre tres i vuit anys publicats per l’editorial OQO.
Recordo que, en acabar d’explicar el conte de la hipopòtam, jugàvem a posar-li vestits. Repartíem una plantilla com aquesta i cadascú pintava, retallava i li enganxava el vestit a la Xocolata.
El relat explica com la Xocolata pren el seu bany diari amb les seves companyes. Són felices però un dia s’assabenten que a ciutat han obert una casa de banys, i la Xocolata decideix sortir de la selva amb la intenció d’anar-hi a veure com són, perquè a ella li agrada molt l’aigua. Per no semblar tan salvatge, es compra un xandall i unes sabatilles esportives amb llumetes, disposada a conèixer la vida a la ciutat.
En aquest relat, l’autora, Marisa Núñez, ens parla sobre les il·lusions, els desitjos, l’amistat i la importància de l’experiència i de valorar el que tenim al nostre voltant.
Les il·lustracions de l’Helga Banks, amb inspiració africana, són alegres i amb molts colors i afegeix altres personatges que anem descobrint a través de la lectura de les imatges.
Ho vam passar tan bé amb aquest relat que vam mantenir una correspondència amb l’autora. Els infants, ara adolescents, encara la recorden. Quines coses!
La col·lecció «Los cuentos del camino» va ser una iniciativa de l’editorial OQO on van adaptar amb diverses tècniques tots els contes de la col·lecció “O”. Aquí teniu el que correspon a Xocolata en castellà:
També podeu aprendre la cançó amb la veu d’Almudena Janeiro, amb l’edició que van fer PAI Música:
Una altra bona opció per nois més grans és “Charlie i la fàbrica de xocolata”, el llibre i la pel·li.
Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s’endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?
El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats. Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.
LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019
La invitació a la lectura 