selva

by

«Flores salvajes», un relat amb un final sorprenent (o no)

Quan veiem en una pel·lícula que el protagonista se’n va a dormir i tanca els ulls, ja sabem que el que vindrà després no és real, és el seu somni. És un bon recurs, una mica “sobat” però efectiu.

A la literatura infantil, darrerament he trobat un altre recurs que s’hi assembla. Ens expliquen una història més o menys estranya o surrealista i al final, a la darrera pàgina, de manera sobtada i sorprenent, el relat agafa una altra dimensió i llavors ho entenem tot. Em va passar amb el llibre «Vull ser reina» que vam comentar el mes de desembre passat https://jaumecentelles.cat/2021/12/22/en-will-el-guerrer-vol-ser-reina/ i m’ha tornat a succeir amb aquest «Flores salvajes».

El relat comença amb un accident d’avió que cau en una illa i del que només sobreviuen tres noies. Són germanes (dues aparentment grans i una tercera més petita amb ulleres i botes grogues). Com que sembla que no els afecta gaire perquè comencen a explorar i s’obliden de l’accident de seguida, com a lector et fas preguntes i no entens què esta passant. Com és que no estan afectades? On són la resta de passatgers?

Les tres germanes decideixen explorar l’illa que és una mena de jungla on troben plantes exòtiques, papallones i altres animals. Les plantes parlen, hi ha un goril·la de butxaca, un drac, etc. Són situacions una mica estrambòtiques fins que al final, ja ho hem apuntat, tot pren sentit. Llavors has de tornar a començar i gaudir de la lectura, d’una manera més relaxada i tranquil.la, sabent el perquè de tot plegat.

Les imatges són boniques, fetes amb tintes i aquarel·les i es pot seguir la història sense els diàlegs. És una bona lectura per als infants de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Flores salvajes
Autor: Liniers
Il·lustrador: Liniers
Editorial: Impedimenta
Pàgines: 40
Madrid, 2021

by

Temps de mones, temps de “Xocolata”

Aquests dies, a moltes llars, estem preparant les mones de Pasqua i la xocolata inunda amb la seva flaire tots els racons de la casa.
Recordo un dels contes més reeixits i amb el que més bones estones hem passat a l’escola. Es diu XOCOLATA. Me’l va presentar la meva companya Pilar i formava part de la magnífica col·lecció de llibres adreçats a infants d’entre tres i vuit anys publicats per l’editorial OQO.
Recordo que, en acabar d’explicar el conte de la hipopòtam, jugàvem a posar-li vestits. Repartíem una plantilla com aquesta i cadascú pintava, retallava i li enganxava el vestit a la Xocolata.

El relat explica com la Xocolata pren el seu bany diari amb les seves companyes. Són felices però un dia s’assabenten que a ciutat han obert una casa de banys, i la Xocolata decideix sortir de la selva amb la intenció d’anar-hi a veure com són, perquè a ella li agrada molt l’aigua. Per no semblar tan salvatge, es compra un xandall i unes sabatilles esportives amb llumetes, disposada a conèixer la vida a la ciutat.

En aquest relat, l’autora, Marisa Núñez, ens parla sobre les il·lusions, els desitjos, l’amistat i la importància de l’experiència i de valorar el que tenim al nostre voltant.

Les il·lustracions de l’Helga Banks, amb inspiració africana, són alegres i amb molts colors i afegeix altres personatges que anem descobrint a través de la lectura de les imatges.

Ho vam passar tan bé amb aquest relat que vam mantenir una correspondència amb l’autora. Els infants, ara adolescents, encara la recorden. Quines coses!

La col·lecció «Los cuentos del camino» va ser una iniciativa de l’editorial OQO on van adaptar amb diverses tècniques tots els contes de la col·lecció “O”. Aquí teniu el que correspon a Xocolata en castellà:

També podeu aprendre la cançó amb la veu d’Almudena Janeiro, amb l’edició que van fer PAI Música:

Una altra bona opció per nois més grans és “Charlie i la fàbrica de xocolata”, el llibre i la pel·li.

by

Contes fil per randa, de Kipling

Els contes que expliquem i que tenen més èxit entre els infants solen ser els populars però n’hi d’altres d’autor que a còpia de repetir-los, dramatitzar-los i explicar-los també esdevenen clàssics. És el que ha passat amb els contes de Kipling.
Ara, l’editorial Blackie Books ha fet una edició preciosa amb il·lustracions de la Marta Altés on podem tornar a gaudir de les aventures de la balena, del camell, del rinoceront, del gat i sobretot, sobretot, del petit elefantet, personatge mític dins la literatura infantil.
L’edició és molt acurada amb una portada espectacular, amb relleu —això de les portades amb relleu i amb disseny elaborat és una influència de les edicions americanes que estan fetes així per diferenciar-les d’una pràctica força habitual que és la pirateria perquè circulen edicions fotocopiades a baix preu i una manera de distingir si l’exemplar és copia o original és la portada— i uns dibuixos a color a cadascuna de les pàgines.
Els textos dels contes van ser escrits a principis del segle XX i publicats el 1902, amb il·lustracions del propi Kipling. Eren els contes que inventava per a la seva filla i van ser un homenatge perquè la nena havia mort feia tres anys a l’edat de set anys.
Kipling es conegut sobretot perquè va ser el primer anglès (va néixer a Bombai durant el “Raj britànic” l’època en què l’Índia, el Pakistan i Bangla Desh eren part de l’Imperi Britànic) en aconseguir el Premi Nobel i perquè una de les seves novel·les —El llibre de la selva— es va popularitzar moltíssim amb la versió disneyana.

Els contes fil per randa són històries breus protagonitzades pels animals de la selva. Són contes molt divertits que es presten a fer-hi veus i a dramatitzar-los amb els alumnes i/o els fills. Es basen en les típiques preguntes dels per què? ( Per què la balena té la gola que té? Per què el camell té el gep que té? etc.)
De les cinc històries que hi al llibre la més divertida és la de l’elefantet que pregunta Què, Com? Quan? i sobretot Per què? Per què? Resulta especialment espatarrant l’escena del cocodril estirant la trompa de l’elefant mentre la serp li agafa la cua.

Felicito a Blackie Books per l’edició tan delicada, i tant de bo en facin una presentació amb la Marta Altés i en Miquel Desclot que s’ha encarregat de la traducció.
Contes fil per randa (perquè els contes s’expliquen sempre igual, amb les mateixes paraules, fil per randa) és un bon llibre per ser llegit als nois i noies de P5 i també per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Contes fil per randa
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustradora: Marta Altés
Traductor: Miquel Desclot
Editorial: Blackie Books
96 Pàgines
Barcelona, 2018

El tràiler de l’edició anglesa: