«Tots al bus!» a la revista Guix d’Infantil

Fa dos anys vam compartir la primera de les recomanacions de la secció «Menjallibres» amb el llibre “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”. Cada dos mesos hem anat alternant lectures que ens han donat bon resultat amb els alumnes de segon cicle d’educació infantil (3-6) amb lectures per als de primer cicle (0-3). Aquests darrers han estat redactats i provat per les companyes de l’Institut de la Infància de sant Cugat. Estem contents d’haver arribat a les deu publicacions i encara més contents encara de la confiança de la Cinta Vidal, editora de la revista GUIX D’INFANTIL, amb qui hem acordat un nou curs amb noves propostes.

«Menjallibres» és una secció que no ocupa més d’una pàgina i que aporta una experiència senzilla que pot inspirar a altres mestres que creguin en el poder dels contes com a eina afavoridora de la imaginació i el raonament.

En el darrer número d’aquest any presentem «Tots al bus!», un àlbum per comptar i jugar, escrit per ens recorda que el món està ple de referències numèriques que tenen utilitats i significats diferents. Els números que apareixen en un tiquet de compra ens indiquen el preu del producte, en una entrada de cinema ens marquen l’hora, la filera i la butaca, en un termòmetre ens diuen la temperatura, etc. Els números ens serveixen per mesurar, pesar, jugar i, fins i tot, cantar.

Al currículum d’Educació infantil llegim que convé iniciar els infants en les habilitats matemàtiques bàsiques i una bona manera és fer-ho amb el suport de llibres com «Tots al bus!». Es tracta d’un àlbum que té les pàgines de cartró amb les cantonades arrodonides i una mida idònia pels infants de 3 anys. A més, les imatges sobre fons blanc, ajuden a fixar l’atenció en els personatges principals.

La història es basa en el camí que fan cinc animals, de casa a l’escola, en autobús. A cada doble pàgina, puja un animal i es llegeix el número d’animals que hi ha. Després, el recorregut és a la inversa: baixen i s’inicia el compte enrere. A més, l’estructura repetitiva és idònia per interioritzar les fórmules de cortesia que hi apareixen (salutació i comiat).

La pràctica que plantegem i que hem provat amb infants de quatre anys es basa en un joc de taula que va molt bé per afavorir la memòria visual i també comentem com podem fer una dramatització. Ho podeu llegir al número 117 de la revista Guix d’Infantil corresponent als mesos de novembre i desembre de 2022. En castellà a la revista AULA DE INFANTIL.

Llibres i propostes per al confinament – 9 (Els disset cavalls)

Els jocs de cartes, a casa nostra, es començaren a jugar al segle XIV i es van fer molt populars. Jocs com el set i mig, la brisca o la botifarra són prou coneguts i, qui més qui menys, els ha jugat en alguna ocasió.

La baralla espanyola consta de 48 cartes repartides en quatre pals: els oros (simbolitzen les monedes, el poder econòmic), les copes (el poder eclesiàstic, en referència a la seva forma de calze), les espases (el poder militar) i els bastos (el poble treballador). Com que contenen figures (reis, cavalls, sotes) es fàcil que es puguin adaptar per a explicar rondalles, contes i facècies.

A l’escola s’explica, amb bon resultat, la rondalla «La princesa dels tres marits» (el text AQUÍ) —extreta de la «Rondallística» d’en Joan Amades, publicada per l’editorial Selecta l’any 1974— i abans de començar es proposa que imaginin què poden ser l’as d’oros (un pa de pagès? El sol?), el dos d’espases (les vies del tren? Dues idees contraries?), el tres de bastos (un feix de llenya? Tres camins que es creuen?) etc. Es tracta d’empènyer l’imaginari col·lectiu a la recerca de solucions creatives a imatges concretes. Es tracta d’entrar en el joc simbòlic.

Després s’explica el conte amb el suport de cartes (grans) de màgia.

En aquest mateix volum de la «Rondallística» hi ha una sèrie de rondalles que participen alhora del joc, d’endevinalla i de problema i que solen fer-se amb naips que representen els personatges. La part enigmística es fa més comprensible amb l’ajut de les cartes.

Dues de les que més m’agraden són:
«El llop, l’ovella i la col» en que s’afileren totes les cartes del coll d’espases (excepte les figures) per tal de representar un riu i s’escullen quatre personatges més per representar el pagès, el llop, l’ovella i la col.
Els disset camells” en que es disposen disset cartes qualsevol afilerades que simulen els camells que es deixen en herència. En faig una modificació i canvio els camells per cavalls.
Us les explico en els vídeos següents:

Proposta didàctica: Un conte amb cartes
Amb una baralla de cartes, unes tisores i un barra de cola podeu crear escenes o situacions d’algun conte conegut o inventat. Aquestes estan fets per infants de cicle mitjà:

Les dues següents formen part del conte “Els quatre fills del rei” que es va publicar a la revista Cavall Fort, l’any 1979.

I al conte «El barret de l’avi. La història més gran que mai s’hagi explicat» un llibre joc basat en una partida de l’Oca, apareixen alguns personatges de la baralla espanyola.

Va! Animeu-vos a fer les vostres propostes… i no us oblideu que podeu fer-ho en tres dimensions!

Colossus és 417.893 cops més gran que tu

Hi ha llibres que, d’entrada, no et criden l’atenció però si algú de confiança (una llibretera, per exemple) te’l recomana, llavors l’agafes i el mires amb uns altres ulls. Són, segons Dan Ariely, «les trampes del desig» i és el que em va passar amb aquest COLOSSUS, un llibre diferent, una mica «gamberro», que sempre és d’agraïr.
Colossus és un gegant, molt gran, extraordinàriament gran, colossal, capaç de menjar cada dia 329.457 patates crues, 914.328 pastanagues i 90.845 plats d’espinacs amb cigrons, perquè us en feu una idea de la seva grandària.
El llibre ens explica tot el què fa, els llocs allunyats on pot arribar caminant, les possessions que té, etc. i a cada pàgina que passa veiem coses més i més increïbles fins a arribar a la més sorprenent de totes que està a la darrera pàgina. No us ho creureu!


L’autor d’aquest llibre és en Guridi i ell mateix diu:
“Colossus nace del problemón tan grande que yo tenía con las matemáticas”, confiesa el autor.
“Quería jugar con esas cifras inabarcables, que van a poner la mente de los más pequeños a tres mil por hora, para llegar con ese viaje por la imaginación a una idea sencilla: la importancia de los gestos y el concepto de que es más importante ser, y no tener”.

Al web de l’editorial Tres trigres tristes podem llegir:
Raúl Nieto Guridi (Sevilla, 1970) lleva más de diez años compaginando su trabajo de profesor de Dibujo con la ilustración; un campo que le ha llevado a publicar de manera ininterrumpida con editoriales españolas, como OQO, A buen paso, La Fragatina, Libre Albedrío y Tres Tigres Tristes; así como con sellos internacionales de Francia, Polonia o Australia.
I afegeixen que Guridi concibe su trabajo más como artista que como ilustrador.
“El ilustrador ha pasado de ser como un personaje muy escondido, que trabajaba para un público minoritario, a dar un salto más grande hacia transmitir lo que nos preocupa. En mi trabajo intento transmitir lo que la sociedad me cuenta, traducirlo a imágenes. Ya no se trata de acompañar, sino de contar con imágenes”.
Esta evolución le lleva a pensar que “el álbum ilustrado está viviendo un momento muy privilegiado. Es algo más que la sección infantil de las librerías. Es una manifestación artística muy potente, que está trabajando caminos más autobiográficos, más sociales. Estamos consiguiendo llegar a lectores de distintas edades con un tema común”.

A la tria de Sant Jordi l’hem encabit a cicle inicial, però l’he explicat a infants de 4 anys i també l’han entès (bé, els números tan grans, no, però el concepte, sí)

Títol: COLOSSUS
Autor: Raúl Guridi
Editorial: Tres trigres tristes
36 pàginas
24 x 32 cm
ISBN: 978-84-947304-5-0
Sevilla, 2018

Pam a pam, un clàssic de Leo Lionni

S’acaba de reeditar un altre llibre de Leo Lionni, un dels imprescindibles a qualsevol biblioteca infantil, autor dels meravellosos «Frederick», «El Petit Blau i el Petit Groc» o «Neda-que-neda». Es tracta de «Pam a pam», un àlbum il·lustrat, una faula que ens narra les aventures d’una eruga apamadora prou llesta com per salvar la vida d’una sèrie d’animals que volen cruspir-se-la.

Un bon dia un pit-roig va veure una eruga apamadora de color verd maragda que passejava per una branqueta.
Quan era a punt de cruspir-se-la…
–No te’m mengis, que soc una apamadora –va dir l’eruga–. Faig molt de servei, mesuro coses…

I així, continua mesurant, ara la cua del pit-roig, ara el coll del flamenc, el bec del tucà, les potes de l’agró… fins que quan és a punt de ser engolida la petita treurà partit de la seva intel·ligència i la seva imaginació per sortir airosa d’una manera sorprenent.
Aquest llibre, que va guanyar la primera de les quatre medalles Caldecott de Leo Lionni, planteja la dicotomia entre el que es pot mesurar (el bec del tucà) i el que no (una cançó) «Encara que no té una lliçó explícita, convida a buscar significat», va afirmar leo Lionni, autor d’aquesta obra amb un component simbòlic prou evident.

Destaca la tècnica del collage, que es pot treballar fàcilment a l’aula, però sobretot es pot fer un exercici formidable amb els infants de cicle infantil (P5) i primer de primària. El següent:

Després de llegir el conte i observar les il·lustracions és fàcil caure en la temptació d’imitar l’eruga apamadora i voler mesurar-ho tot, amb tota mena d’unitats (amb les mans, sí!, però també amb els peus, colzes, llapis, etc.) Si ens fabriquem una eruga apamadora de paper, per exemple, podrem saber quantes erugues fa la taula, el company de classe, la pissarra, etc.

Recomanat a partir de 4 anys. Senzill i bonic.

Les dades:
Títol: Pam a pam
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka
32 pàgines
Barcelona, 2018
Llibre mereixedor de la medalla d’Honor Caldecott l’any 1961 i premi New York al millor llibre il·lustrat.

 

 

TANGRAM. Contes i geometria

Una mà de contes són uns programes de TV3 que ens conviden a endinsar-nos mitjançant uns contes molt ben elaborats en el món de l’art, de la música i els mitjans audiovisuals. Fa anys que s’hi dediquen i si accediu al seu web podreu recuperar algunes emissions mítiques i contes meravellosos. En trobareu de viatges, d’animals, de por, fets amb objectes quotidians, etc.


Els cinc darrers estan fets combinant les peces del TANGRAM, el conegut joc xinès de llarg historial d’aplicacions matemàtiques en l’àmbit de la geometria i l’exploració de l’espai.
Al web de la Televisió de Catalunya ens expliquen quina relació hi ha entre els diferents triangles i ens parlen de dobles i meitats successives. Apunten que podem demanar als infants que expliquin les relacions entre els diferents triangles que es poden construir a partir de les set figures per obtenir figures que mantenint la forma primigènia mostren àrees proporcionals a un triangle petit o són divisors d’un dels més grans.

En el camp de la numeració el TANGRAM ens ofereix l’oportunitat de treballar les fraccions, els percentatges i els decimals amb un material conegut anteriorment per la manipulació lúdica al qual podem adjudicar un valor.
Podem llegir que:
Els cinc contes presenten situacions que mostren un repte per als protagonistes i que impliquen esforç i transformació per la seva part. I serà precisament aquesta força transformadora que representa l’acció dels personatges dins de la narració, dins del conte, la que posi en evidència, amb la immediatesa de la expressió oral, des de la paraula, moltes de les possibilitats combinatòries del joc.
Prenent com el referent més habitual el cos humà, podem anar comprovant com determinades relacions entre les peces es poden correspondre també amb les proporcions del cos humà. I fins i tot com, aquesta relació entre parts es pot commutar amb altres figures. Una mena de metamorfosi geomètrica revelada precisament gràcies a lògica de la fantasia. La mateixa fantasia capaç de convertir un home en una papallona, una casa en un palau o unes muntanyes en un cavall amb no mes set peces de fusta.

Els contes que podem veure explicats amb peces de Tangram són:
El somni de la papallona respon a la idea bàsica de la necessitat de treballar i d’aconseguir fer realitat un somni.
El tresor de Keiken parla de la capacitat de superació i de la saviesa dels vells que busquen en la vida allò que és essencial.
El dibuix del rei ens presenta una història entorn del pas del temps
Si no hi ha feina no hi ha menjar ens planteja un dilema. Hem de triar entre acceptar o renunciar a determinades condicions per poder obtenir el que volem. La família està preocupada per que no vol que l’avi es posi malalt de tant treballar, però si l’avi no treballa no és feliç, es posa trist i no vol menjar. Amb la qual cosa la família es torna a preocupar.
El terrissaire enamorat és un bon exemple per posar en relació magnituds, comparar característiques i mesurar forces entre diferents elements o accions.

A més a més d’aquest cinc contes en trobareu d’altres fets amb tècniques diferents que també estan relacionats amb les matemàtiques com El petit inuit, El rei i el savi, La caravana de la Júlia, La fàbrica de rellotges o Mentre es refreda el pastís.


Us animo a navegar per aquest extraordinari web a descarregar-vos les propostes didàctiques i a emprar-los com a recurs matemàtic!

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web citat.

El paraguas

el paraguas portadaA les recomanacions de Nadal que presentarem els propers dies hi ha un llibre que voldria comentar especialment. Es titula El paraguas.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat que no té text i que ens proposa un viatge a través d’uns escenaris coneguts, en un dia de pluja, a vista d’ocell.
Comença amb un pla picat en que es veu la part de dalt d’un paraigües que protegeix (i oculta) a algú que acaba de sortir de casa seva. El paraigües és grog i pel camí es troba amb un altre de color blau (homenatge a El petit grog i el petit blau de Leo Lionni?) A poc a poc, a mesura que anem passant pàgines (dobles, a sang) altres paraigües, tots de diferents colors, es van afegint al viatge. Van cap al mateix objectiu i l’amalgama multicolor passa per un parc, espera l’arribada d’un tren, circula entre els gratacels del centre de la ciutat, i finalment, en un pla que es situa al mateix nivell dels infants que porten els paraigües, arriba al seu destí: l’escola!
Aquest àlbum transpira una atmosfera molt plàcida i les pintures són originals, refinades i subtils.

paraguas3
El llibre va acompanyat d’un CD amb 13 peces musicals interpretades al piano. Són unes peces minimalistes que desperten els sentits i són genials per ressaltar cadascuna de les 13 pàgines. Si es mira l’àlbum amb l’acompanyament de la música les imatges adquireixen una nova dimensió.

paraguas2Voldria destacar l’equilibri de les imatges, sobre com fan moure l’ull de l’espectador. Aquest llibre és una composició genial perquè quan parlem de moviment de les imatges volem dir, precisament, allò que “el paraguas” explica a la perfecció. D’una manera plàcida, tranquil·la, entres en la imatge per l’esquerra, busques el paraigües grog, et fiques en el seu interior, camines al costat dels nens i després surts de forma agradable per la dreta. Vas seguint el camí dels paraigües d’una manera natural.
Si mirem el llibre amb els infants ens permetrà anar imaginant el que hi ha en la part inferior, als costats, etc.
Un llibre ideal per aprofundir en el coneixement dels colors i també molt útil per anar comptant els catorze paraigües.

Les dades:

EL PARAGUASparaguas6
Autor: Jae Soo Liu
Música de Dong Il Sheen
Editorial: Pastel de Luna
Col·lecció Lejano Oriente
Any: 2015
Pàgines: 36
Format: 225 x 270 mm.
Tapa dura
16 €

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Pastel de Luna.

el paraguas