Els jocs de cartes, a casa nostra, es començaren a jugar al segle XIV i es van fer molt populars. Jocs com el set i mig, la brisca o la botifarra són prou coneguts i, qui més qui menys, els ha jugat en alguna ocasió.
La baralla espanyola consta de 48 cartes repartides en quatre pals: els oros (simbolitzen les monedes, el poder econòmic), les copes (el poder eclesiàstic, en referència a la seva forma de calze), les espases (el poder militar) i els bastos (el poble treballador). Com que contenen figures (reis, cavalls, sotes) es fàcil que es puguin adaptar per a explicar rondalles, contes i facècies.
A l’escola s’explica, amb bon resultat, la rondalla «La princesa dels tres marits» (el text AQUÍ) —extreta de la «Rondallística» d’en Joan Amades, publicada per l’editorial Selecta l’any 1974— i abans de començar es proposa que imaginin què poden ser l’as d’oros (un pa de pagès? El sol?), el dos d’espases (les vies del tren? Dues idees contraries?), el tres de bastos (un feix de llenya? Tres camins que es creuen?) etc. Es tracta d’empènyer l’imaginari col·lectiu a la recerca de solucions creatives a imatges concretes. Es tracta d’entrar en el joc simbòlic.
Després s’explica el conte amb el suport de cartes (grans) de màgia.
En aquest mateix volum de la «Rondallística» hi ha una sèrie de rondalles que participen alhora del joc, d’endevinalla i de problema i que solen fer-se amb naips que representen els personatges. La part enigmística es fa més comprensible amb l’ajut de les cartes.
Dues de les que més m’agraden són:
«El llop, l’ovella i la col» en que s’afileren totes les cartes del coll d’espases (excepte les figures) per tal de representar un riu i s’escullen quatre personatges més per representar el pagès, el llop, l’ovella i la col.
“Els disset camells” en que es disposen disset cartes qualsevol afilerades que simulen els camells que es deixen en herència. En faig una modificació i canvio els camells per cavalls.
Us les explico en els vídeos següents:
Proposta didàctica: Un conte amb cartes
Amb una baralla de cartes, unes tisores i un barra de cola podeu crear escenes o situacions d’algun conte conegut o inventat. Aquestes estan fets per infants de cicle mitjà:
Les dues següents formen part del conte “Els quatre fills del rei” que es va publicar a la revista Cavall Fort, l’any 1979.
I al conte «El barret de l’avi. La història més gran que mai s’hagi explicat» un llibre joc basat en una partida de l’Oca, apareixen alguns personatges de la baralla espanyola.
Va! Animeu-vos a fer les vostres propostes… i no us oblideu que podeu fer-ho en tres dimensions!
La invitació a la lectura 
Jaume!!! Aquesta proposta és una de les que més m’agraden. La vaig poder fer amb tu i altres companyes en una formació que tu imparties. En aquella ocasió vam utilitzar els contes/les històries de “El círculo de los mentirosos”. És estupenda. La tinc mig preparada a l’escola per poder proposar-la a un grupet de noies i nois. Tot arribarà. Ara trobaré la manera de poder-la dur a terme des del confinament. Gràcies! t’envio una abraçada forta!
Cristina, bon dia!
Gràcies pel comentari. Sí, les cartes són un bon recurs per treballar amb els infants. El resultat sempre és força efectiu i estèticament agradable. Prova de fer-ho a casa, amb les teves filles i, de passada, ensenya’ls-hi a jugar al «remigio», un gran joc per treballar el raonament, el càlcul, les famílies, etc. Ah! i a la taula procureu que hi hagi pipes de carbassa, crispetes o cireres. Una premissa bàsica és apagar els mòbils, amagar els rellotges i començar a jugar després de sopar, fins que el cos aguanti…
Abraçada!