Un conte per a la nit de Reis

Demà arriben els Reis de l’Orient i entre els regals més estimats hi haurà algun llibre, segur.
Un dels contes que acostumem a explicar aquests dies a la canalleta de la família és «En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis», una història molt divertida que ens explica els rituals i les emocions d’aquesta nit especial.
Comença amb la carta que fa un nen, en Martinet, on demana un tren amb una locomotora i tres vagons, el primer vermell, el segon blau i l’últim groc.


A la pàgina següent la mare li diu:
—Avui, has d’anar a dormir ben d’hora. Aquesta nit, vénen els Reis!
—No! Jo els vull veure! – rondina en Martinet.
—Però, què dius? No saps que els Reis no deixen cap joguina als nens que estan desperts? –li diu el pare.
—Doncs me’n vaig a dormir ara mateix!
En Martinet prepara tres gots de llet i nous per als Reis i tres cubell d’aigua per als camells i s’adorm somiant amb el tren. Però enmig de la nit es desperta perquè té ganes de fer pipí i sent unes veus que comenten on deixaran el tren.
En Martinet no pot aguantar el pipí i va corrents al lavabo. La imatge és fantàstica: el nen pujat dalt d’un tamboret, fent pipí, tremolant per si l’enganxen, quan de sobte algú (una ombra deformada que sembla un rei) li pregunta, amb veu fonda: «I tu, què hi fas aquí?». Aggg, pillat! En Martinet corre a amagar-se sota els llençols i l’endemà quan es desperta comença a buscar el tren.


La narració, humorística, reflecteix la innocència i complexitat de l’imaginari infantil. Les il·lustracions destaquen per la seva expressivitat, per la representació peculiar de les formes, les perspectives canviants i la seqüència de plans. Són difícils de llegir i convé aturar-se a analitzar amb els infants tots els detalls enginyosos que hi ha.
Lectura recomanada per a cicle infantil.
Hi ha una cantarella que es va repetint i que pot ser fàcilment cantada.
Al programa l’Ofici d’educar, el vam presentar dimarts passat. Podeu sentir els comentaris clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis
Autor: Chema Heras
Il·lustrador. Kiko Dasilva
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2015

Com podem fer créixer el gust per la poesia entre els més joves?

El programa «L’ofici d’educar» d’ahir va ser molt emotiu, dels més bonics que he sentit. L’Elisabet va aplegat tres cracks de la cosa poètica: El meu amic Andreu Galán, cofundador de la revista i el premi http://www.pissiganya.cat, i escriptor de poesia per a infants, juntament amb en Tomàs Nofre, professor de literatura i responsable de l’antologia de poemes de l’any de la Fundació Palau i Fabre i la Núria Albertí, poetessa, autora de 12 llibres de poesia per infants, editora de Tatami Books i fundadora de Rima riures, que uneix poesia amb intel·ligència emocional.
Entremig, les col·laboracions habituals i referències a “Veles e vents” d’Ausiàs March o cites de poetes com Ricard Bonmatí i sobretot els recordatoris a l’any de la Fundació Palau i Fabre.
Felicitats per un programa molt ben conduit!
Val la pena sentir-lo entrant a http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-podem-fer-creixer-el-gust-per-la-poesia-entre-els-mes-joves/audio/962748/

Despertar el gust per la lectura

ofici d'educar 02-06-2015

Amb en Joan Portell, la Carlota Bujons i l’Elisabet Pedrosa als estudis de Catalunya Ràdio

L’Elisabet Pedrosa, periodista de Catalunya Ràdio condueix “l’ofici d’educar” un programa amable, que en aquesta segona temporada i de manera monogràfica incideix en l’educació, entesa com a escola de vida. En els 14 monogràfics tracten temes sobre educació com créixer en el contacte amb la família; educar i aprendre de la diferència; despertar el gust per la lectura; potenciar el moviment corporal dels nens; descobrir als infants i joves el tresor que porten dins; preguntar-se fins a quin punt els fills són un mirall; entendre com fer filosofia amb nens; educar des de l’art; com podem alimentar els nens amb més consciència; i com podem posar les tecnologies al servei de l’educació, entre d’altres.

El dia 1 d’agost vaig tenir al sort de compartir un d’aquests programes, en concret el dedicat a Despertar el gust per la lectura, amb la companyia agradable d’en Joan Portell, pedagog, editor, escriptor i crític literari de mirada afinada sobre tot el que envolta la lectura. En Joan ha publicat diversos llibres per a petits i grans, codirigeix la revista de referència “Faristol”, és portaveu del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i coordina el programa de promoció lectora Municipi Lector. També hi era la Carlota Bujons, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i que forma part de l’equip directiu de l’Escola Projecte de Barcelona. la Carlota és coautora del llibre “Un lugar llamado escuela”.

Va ser una tertúlia de la que vaig aprendre algunes coses i em vaig quedar amb la idea que cal una major implicació de les famílies. Vam poder parlar de la Nancy Atwell, fundadora del Centre per l’Ensenyament i l’Aprenentatge de Maine, als Estats Units, i que ha guanyat el primer GlobalTeacher Prize. La Nancy ha aconseguit que els seus alumnes de vuitè grau llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any, mentre que el que és habitual als Estats Units és llegir-ne entre sis i vuit, partint de la premisa de deixar que els nens triïn el que volen llegir i sobre què volen escriure.

També vam poder debatre sobre les opinions del  profesor Rafael Bisquerra quan ens diu:

Un dels grans reptes pendents de l’educació és la lectura.
Si hi ha bons hàbits lectors. hi ha menys dificultats acadèmiques?
Per alguns adolescents la lectura és: un rotllo, un pal… Un sistema educatiu que produeix aquests efectes vol dir que no acaba de funcionar?
Bisquerra proposa la lectura emocional: suscitar les emocions necessàries per activar actituds favorables a la lectura ( i evitar comportaments d’evitació de la lectura)…
La lectura no només és patrimoni dels professors de llengua, tots hi estan implicats…

També vam donar les nostres opinions sobre com fomentar l’hàbit lector, les dificultats dels adolescents, les lectures obligatòries, l’informe PISA, la LOMCE i altres qüestions relacionades.

Com no podia ser d’altra manera no hi va haver polèmica. L’Elisabet va saber encaminar, de manera molt professional, el debat i el temps se’ns va fer molt curt.

Sempre critico el poc interès dels mitjans de comunicació per la literatura infantil i la poca presència en horari de certa audiència i aquesta possibilitat de conversar sobre llibres i lectura em va alegrar el dia. Molt.

Si teniu ganes de sentir el programa només cal aneu al web de L’ofici d’educar i allà trobareu els enllaços a aquest i a la resta de monogràfics.
També podeu accedir directament clicant AQUÍ.