«El lleó sobre la porta» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam recomanar aquesta novelassa d’Onjali Q. Rauf, publicada per laGalera i recomanada a partir dels 12 anys.

El lleó sobre la porta explica una història força curiosa. Se centra en un noi, en Leo, fill d’una família originària de Singapur i que viuen a Anglaterra. En una visita al museu dels aviadors, a Rochester, descobreix un nom en un memorial dedicar als herois oblidats de la guerra. El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms.

En Leo vol saber què va fer aquests heroi, comença a investigar i descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar i ajudar a guanyar la guerra. Soldats de més de quaranta països.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb la història del llibre i entre els participants fem una rifa i l’afortunat guanya el llibre en qüestió, gentilesa de les editorials que col·laboren. La pregunta del concurs actual és:

Els herois anònims del llibre, a quina guerra van lluitar?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de desembre.

La persona que va guanyar el darrer concurs i s’emporta el llibre «nosaltres, les persones» és la Raquel Pérez (i família).

El podcast del programa, clicant a :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-lleo-sobre-la-porta-donjali-q-rauf/audio/1153577/

En el mateix programa es va parlar de la Generació Alfa.

L’Elisabet Pedrosa, ha fet un extens resum que podeu llegir a continuació. També us passem l’enllaç al podcast, al final.

Sentir-se escoltats i cuidats: el clam de la generació alfa. Ni les famílies, sovint enfeinades o pendents del mòbil, ni els polítics, senten que els escolten i els dediquen prou temps, com si fossin fantasmes:

“Com que som nens, penseu que els adults penseu més i millor, però els nens també tenim una opinió vàlida, i sabem molt més que els adults dels infants.”

Quines són les prioritats de la generació alfa per estar contents? Tenir la família al costat, una casa on viure, menjar i roba, una escola on anar i aprenentatges, però també amics, extraescolars, natura, diners i joguines:

“Uns pares que et tractin bé, que no et peguin, no quedar-se sol a casa en un racó, no patir bullying: tots contra un, i que a casa no es pugui explicar i el mestre no se n’adoni, i sentir-se bé amb el propi cos.”

La seguretat, la protecció de la família i la satisfacció amb el propi cos, són bàsics per al benestar de l’Aina, l’Arlet, la Mònica, l’Alex, els Miquels, l’Iu, la Irene, la Ivet, el Marcel, l’Emma, l’Arnau i la Valentina, alumnes de les escoles Heura i Congrés Indians, que han participat en el programa “Parlen els nens i nenes” de l’Institut Infància i Adolescència impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Alumnes de l’escola Congrés Indians fan propostes per millorar el benestar dels infants (programa “Parlen els nens i nenes”)(Institut Infància i Adolescència)

Els infants tenen les millors respostes

Més de 5.000 infants de 3r a 6è de primària de 65 escoles diferents de Barcelona han respost a la 2a enquesta sobre com se senten i què els fa feliços. La pandèmia ha impactat de ple en el benestar de la infància, apunta la sociòloga i directora de l’Institut Infància i Adolescència Laia Pineda: de 9 sobre 10 de l’enquesta del 2017 s’ha passat a 8,7 el 2021:

“La primera de les preocupacions era la mort d’un familiar, i la segona, els diners a casa. Per les múltiples restriccions que han patit els 2 darrers anys i l’estrès de les famílies, un 10% dels infants estan poc o gens satisfets amb la seva vida.”

Com més grans, menys satisfets estan amb la seva vida. Hi ha més insatisfacció entre les nenes que entre els nens, que ells mateixos expliquen per l’exigència a ser perfectes i la tirania del cos, que fa que algunes noies deixin de menjar i posin en risc la seva vida, i perquè senten que tenen menys drets. Per Laia Pineda:

“Sorprèn i ens ha de fer reflexionar la consciència de la generació alfa sobre les desigualtats entre homes i dones i que les nenes són més vulnerables a patir abusos i violència.”

I això que els infants responen amb el biaix de l’optimisme vital, aclareix la sociòloga:

“Un infant, a la mateixa pregunta respon de manera més positiva que un adult, per tant el que diu, que està poc o gens satisfet amb la seva vida, és una alarma que ens ha de preocupar.”

Un dels objectius del programa és el retorn de l’enquesta amb els mateixos infants perquè coneguin les diferents vivències de la infància i fomentar l’empatia i la solidaritat amb els que no ho passen bé.

Nens i nenes de l’escola Heura reinvidiquen sentir-se escoltats i cuidats (programa “Parlen els nens i nenes”) (Institut Infància i Adolescència)

Quin futur espera a la generació alfa?

Reivindiquen temps de qualitat i entorns cuidadors, i si tenen un problema, que els ajudi la família i l’escola, i treballar l’autoestima i la satisfacció amb el propi cos.

Mostren una gran clarividència sobre els problemes pel futur del món: el 53% estan molt preocupats per la contaminació i el canvi climàtic, i el 49% per la falta d’aigua, aliments i energia. I tenen raó d’estar enfadats amb els adults, argumenta la Laia Pineda:

“No pot ser que els diguem que aquest problema l’hauran de solucionar ells, és un problema urgent de tots que no podem carregar a les seves espatlles; és imprescindible que puguin imaginar el seu futur des de l’esperança.”

Pel que fa a la tecnologia, explica la Laia Pineda:

“Sis de cada deu nens i nenes, a l’hora d’anar a dormir al llit miren el mòbil, i 4 de cada 10 no tenen un límit en el seu ús, segons l’enquesta, per tant els adults suspenem en l’acompanyament.”

I a la vegada, nens i nenes senten que les xarxes socials, amb fenòmens com el ciberbullying o la viralització de continguts, els fan la vida més difícil, i demanen més vigilància adulta.

L’agenda política dels infants

La generació alfa estan farts que els adults decidim per ells, i volen més espais on ser preguntats, com el programa “Parlen els nens i nenes”, i que el que diuen serveixi per millorar el benestar dels infants, l’escola i el món. No n’hi ha prou d’escoltar els infants, s’ha de fer un pas més endavant i a partir de les propostes dels nens i nenes, passar a l’acció, defensa Laia Pineda:

“Escoltar-los no és una anècdota, són capaços de connectar amb el que els passa i de proposar millores, que en mans dels adults s’han de convertir en canvis a l’escola, la família i les polítiques públiques.”

El resultat és l’Agenda Política dels Infants, que recull i sintetitza unes 5.000 propostes, i s’allunya de l’adultocentrisme, argumenta la sociòloga:

“El que diuen els infants no és cosa de nens, ni són ciutadans en construcció, sinó ciutadans de primera que tenen dret a ser escoltats i a intervenir en les decisions públiques i en l’organització social.”

Per Laia Pineda, és molt saludable escoltar els infants, perquè ens posen sobre la taula el que és més essencial per a la vida. I acabem amb una petició de la generació alfa als adults: que no oblidem que també vam ser nens i nenes.

Podeu sentit tot el programa, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/generacio-alfa-qui-son-i-que-demanen/audio/1153578/

«Nosaltres, les persones» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar el llibre de Dieter Böge a “L’ofici d’educar”. És un llibre preciós il·lustrat per Bernd Mölck-Tassel i publicat per Libros del Zorro Rojo. És una mena de catàleg ple de persones i amb il·lustracions agradables de veure.

“Nosaltres, les persones” parteix d’una premissa: tots som diferents, però també tenim molt més en comú del que ens pensem. Un llibre per pensar-nos i dialogar sobre el que ens uneix amb els nostres fills i alumnes i el que ens en separa.

Com habitualment, fem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és la següent:

A quin esport juguen les monges d’una de les il·lustracions del llibre?

Si voleu participar al concurs, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge vinent dia 20 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora deI llibre “Els iris”, la família del Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona!

Podeu sentir el podcast, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/nosaltres-les-persones-de-dieter-boge/audio/1152062/

En el mateix programa, la filòsofa Marina Garcès va presentar i va parlar del seu darrer llibre que ha titulat “Males companyies” i opina que les males companyies acostumen a portar-nos pel bon camí. És una invitació a no defugir l’estranyesa ni la incomoditat, i a viure’ns des del compromís i la llibertat impertinent. I durant el programa la van sentir reflexionant sobre algunes preguntes com:

• Per què diu Marina Garcés que l’escola és un invent preciós i perillós?
• Quin és el llegat de Carles Capdevila en la filòsofa?
• Quines són les lliçons per a la Marina de l’àvia Ció, que, gràcies a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella, va esdevenir invencible?
• Com creu la filòsofa que ens ajuda la filosofia a lluitar per un món millor?

El podcast de l’entrevista, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/marina-garces-lescola-es-un-espai-de-dignificacio-de-la-vida-pero-tambe-pot-ser-de-dominacio/audio/1152064/

«Cors de gofra» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’Ofici d’educar” vam parlar d’aquesta novel·la escrita per la Maria Parr, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada per Nórdica Libros, un llibre ple de sorpreses i aventures, divertit i molt premiat, ideal per a nens de cinquè, sisè i l’ESO.

Les aventures estan protagonitzades per dos nens que viuen en una cala noruega, en un entorn rural, tranquil i protegit.

El relat abasta des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període.

L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen.

Com a cada programa, fem una pregunta fàcil per al concurs dels «Llibres per somiar». La d’aquest programa és:

Quin és el nom del noi protagonista de la història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 9 d’octubre.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara Cervelló. Enhorabona!

Podeu sentir la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cors-de-gofra-de-maria-parr/audio/1147481/

En el mateix programa es va parlar de:

Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures

Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants.

Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador.

És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d’ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites?

Vam sentir els opinions de l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, la Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l’Institut Duerme feliz, la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de “La ciencia del sueño infantil”, i el testimoni de Roger Escapa.

El podcast, aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/dormir-missio-impossible-guia-basica-per-dormir-les-criatures/audio/1147483/

«Un estiu de luxe», a l’Ofici d’educar

Ahir vam començar la setena temporada dels “llibres per somiar” presentant aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin, una història romàntica, amb un rerafons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer: que, com la protagonista del relat, l’Ina, viu en un barri deprimit i pobre. Són els únics que no aniran de vacances enlloc.

La novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

No ho expliquem al programa, però la història d’amistat i bon rotllo em porta a pensar en la dels protagonistes de la pel·lícula «Voy a pasármelo bien», en David i la Layla. Us la recomanem, si voleu passar una bona estona i recordar les cançons dels Hombres G.

I com a cada programa llencem una pregunta que servirà per regalar el llibre a alguna de les persones que ens contestin. La pregunta, senzilla com sempre, és

A quin país nòrdic es desenvolupa l’acció?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 11 de setembre.

I també van recordar que al darrer programa va fer una pregunta sobre “Juguem a amagar-nos”. La guanyadora del llibre ha estat l’Anna Danés. L’enhorabona.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-estiu-de-luxe-de-marianne-kaurin/audio/1144595/

Al programa també sentirem “Com educo, amb la psicòloga Lara Terradas” i el “Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar” amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

I el monogràfic està dedicat a l’inic escolar perquè avui, les escoles obren les portes. Ho fan amb un controvertit calendari, nou currículum i falta de recursos per afrontar la diversitat a l’aula. El clam dels mestres per al nou curs reivindica més veu en les decisions, més inversió i recursos en educació i inclusió, i recuperar la normalitat i les famílies a l’escola. Hem sentit la veu de l’Alfons Espinosa, director de l’escola Drassanes de Barcelona, la Tere Torres, directora de l’escola rural Sagrat Cor de Solivella (Conca de Barberà), en Manel Rodríguez, director del Jacint Verdaguer (Tàrrega), i la Cristina Garcia, mestra a l’escola privada Montessori Palau Girona.

Podeu llegir el magnífic article escrit per l’Elisabet pedrosa i que ho resumeix, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/quina-es-lescola-que-volem-per-al-nou-curs/noticia/3182047/

«Capità Lluc» a l’Ofici d’Educar

Com que aquest és el penúltim dia de programa d’aquest curs, ens hem volgut fer la foto de família amb tot l’equip que fa possible els programes des de fa sis anys: la tècnica, la Rosa Sillué; la productora, la Núria Ventura, la directora i presentadora, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.

Diumenge passat vam presentar, aquesta novel·la per a infants a partir de vuit anys. Està escrita per Carles Sala i amb il·lustracions de Subi. Publicat per laGalera és l’últim Premi Folch i Torres.

Un llibre ideal per a l’estiu que ens parla d’una colla d’amics i les seves aventures.
És el darrer dia del curs, i els nens planegen amb l’ajuda de l’àvia i un fuster la construcció d’un vehicle, un carro vela, que els ha de portar al destí somiat.
Qui capitaneja aquesta història és un nen cec que vol fer realitat el seu somni

La pregunta del concurs dels llibres per somiar és:

Quin és el destí del viatge d’en Lluc i la seva colla?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 10 de juliol.
La guanyadora del darrer concurs és la Maria que s’emporta un llibre preciós, “Sunakay”, de Meritxell Martí.
Podeu sentir la secció clicant al podcast següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/capita-lluc-de-carles-sala/audio/1140101/

En el mateix programa es va parlar de cuina. Sota el títol de la frase de la Maria Nicolau “No cuinem, als 18 anys n’hi ha que no saben fer ni una truita”, sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d’autonomia, cultural, nodridora i plaent. A “L’ofici d’educar”, Maria Nicolau, cuinera, responsable del restaurant El Ferrer de Tall (de Vilanova de Sau), ens presenta “Cuina! O barbàrie”. El cuiner Joan Roca presenta “Les delicioses aventures dels germans Roca”. La cuinera Paula Alòs, “Manduka fina”, i la cuinera Eulàlia Fargas, de l’escola de la Boqueria, “Cuinem junts” i 5 contes sobre hàbits alimentaris d'”Una mà de contes”, de TV3 . Patricia Pérez ens presenta “Cocinando en família con Montessori” i la cuinera Ada Parellada el llibre “Receptes al rescat”.

El podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/maria-nicolau-no-cuinem-als-18-anys-nhi-ha-que-no-saben-fer-ni-una-truita/audio/1140103/

«Cuando brillan las estrellas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge, 22 de maig, vam parlar d’aquesta novel·la gràfica, de Victoria Jamieson i Omar Mohamed, publicat per Ediciones Maeva. Explica la història real de l’Omar Mohamed, que vivia a Somàlia i, per culpa de la guerra, va haver de fugir amb el seu germà a un camp de refugiats d’un altre país africà.
Ens relata el dia a dia al camp de refugiats de l’Omar durant 15 anys i com finalment va poder sortir-ne i anar als Estats Units, on va estudiar.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre en qüestió:
La pregunta del concurs dels Llibres per Somiar d’aquesta setmana és:

A quin país es troba aquest camp de refugiats?

Envieu les respostes via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de maig.

El podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cuando-brillan-las-estrellas-de-victoria-jamieson-i-omar-mohamed/audio/1135555/

Al mateix programa es va parlar de la relació entre germans i de com es pot gestionar la competència, l’amistat, la gelosia, la col·laboració, el joc i el conflicte.
Quina és la base d’una relació sana entre germans? Hem d’intervenir en els seus conflictes? Les seves baralles ens han de fer pensar que ho fem malament com a pares/mares? I els conflictes
Vam escolar les opinions expertes de la Milos Salgueda, psicoterapeuta sistèmica i constructivista, la Sílvia Palou, psicòloga des d’una perspectiva sistèmica, l’editora Pema Maymó, autora de “Supergermans”, en Joan Garriga, psicòleg, i l’experiència de Servi Vives, pare primerenc de bessones.

Tota la conversa a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/mai-es-tard-per-sanar-la-relacio-entre-germans/noticia/3164816/

“Gilan, la princesa de les serps” a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar “Gilan, la princesa de les serps“, de Maria Skiadaresi, publicat per Nandibú.

És un relat relativament curt, però intens, ideal per a a adolescents. Està inspirat en el mite de la reina de les serps. L’acció es sitúa a les terres del Pròxim Orient on, des de segles immemorials, els homes expliquen les gestes de Sahmaran, la llegendària reina de les serps.

«Gilan, la princesa de les serps», és un relat al·legòric, que parla del poder i del seu exercici, de l’amor, de la mort, de la cobdícia i en general de les relacions humanes. Dins d’aquesta història que ens recorda els escrits de Shakespeare i de Valle Inclàn, ens adonem de com es pot trobar el sentit de la vida. És la història de 3 reialmes que conviuen junts: el dels humans, el de les serps i el dels llops, i les aventures de la princesa adolescent.

I com sempre, regalarem un exemplar, gentilesa de l’editorial, entre algun dels encertants de la pregunta relacionada. Aquest cop la pregunta és ben fàcil:

En quina zona del món se situa l’acció de la novel·la?

Si envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat entrareu en el concurs. Teniu temps fins diumenge 20 de març.

Els guanyadors del darrer concurs que s’han endut «La meravellosa i horripilant casa de la iaia» són la Raquel Pérez i família, el Carles, l’Alba i el Daniel. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/gilan-la-princesa-de-les-serpsde-maria-skiadaresi/audio/1128080/

En aquest mateix programa s’ha parlat de la vaga convocada per aquests dies i del canvis per al curs vinent. L’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de «l’Ofici d’educar» ens en fa un resum molt exhaustiu al web del programa. Escriu:

Saps quan parlem davant dels nens com si no hi fossin? Així ens hem sentit.” La Núria, com una bona part del professorat de Catalunya, lamenta que ni docents ni alumnes hagin participat directament en el debat sobre educació abans de començar el curs.

L’anunci de l’inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l’esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa, i per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març es manté la vaga d’educació convocada pels sindicats.

“Ens han informat a través dels mitjans de comunicació, en un context d’esgotament total després de dos anys molt durs de pandèmia en què hem estat al peu del canó.”

El calendari de la discòrdia
Les vacances dels mestres sempre han estat a l’ull de l’huracà. En lloc de parlar de vacances, la Núria creu que s’ha parlar de quina és la feina d’un docent, què costa preparar un curs i quan es farà. Hi ha famílies que han celebrat la mesura d’avançar l’inici de curs, però també n’hi ha que no ho veuen clar, com l’Eli, autònoma i mare de dos fills.

“Quan ens diuen que és un benefici per a les famílies em sembla que ens prenen el pèl. És una mesura per ofegar més les famílies i privatitzar més els serveis educatius.”

El canvi de calendari és una decisió del Departament d’Educació. Segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, és fruit de 5 informes del Consell Escolar per a una racionalització del calendari per protegir els alumnes que durant 3 mesos de vacances no accedeixen a activitats de lleure. L’avançament de 5 dies lectius no toca la jornada del professorat, segons Educació.

“Es regularà com a laborable el mes de juliol per preparar el curs. S’ha de tenir en compte que només un 10% del professorat fa formació al juliol; per tant, un 90% ho podran fer.”

I al setembre es farà matí lectiu i tarda no lectiva però gratuïta per afavorir la conciliació familiar, explica Núria Mora.

El currículum, l’ADN del sistema educatiu

Diversos docents han posat el crit al cel perquè l’esborrany de currículum per al curs 2022-2023 proposa la desaparició d’assignatures com la Filosofia o la Tecnologia de secundària.

El currículum ve donat pel ministeri sota el paraigua de la LOMLOE, i des d’Educació s’ha fet un esborrany, explica la secretària de Transformació Educativa. Núria Mora assegura que per primera vegada en la història d’aquest país s’ha donat l’esborrany a consulta de docents, centres, grups de recerca i entitats. Han rebut moltes esmenes individuals i de grups, i algunes s’incorporaran segur al currículum definitiu
Pel que fa al currículum de Madrid, que redueix totes les matèries, explica que Catalunya té marge de decisió.

“Tenim un 50% d’autonomia per decidir i, sobretot, per donar la màxima autonomia als centres perquè triïn què posar al currículum. I faig un espòiler: la filosofia torna al currículum perquè és una visió de país i de pensament crític.”

Reconeix, però, que el temps és curt -al juny o juliol ha d’estar fet el decret i l’1 de setembre ja ha d’arribar als centres- i que potser no és el millor moment per als canvis després de dos anys de pandèmia.

Per Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre, de l’Associació Rosa Sensat, aquest currículum és una oportunitat per acostar-nos a una nova manera d’entendre l’aprenentatge i l’avaluació, i se l’imagina com:

“Una xarxa de pescador. Els nusos són sabers, i les competències, fils que uneixen la xarxa. I el docent ha de triar quins nusos treballarà en funció del context, i, a l’estirar un fil, com que tot està relacionat, són múltiples els aprenentatges.”

I, pel mestre, en aquest nou paradigma l’avaluació ha de servir per ajudar l’alumne a aprendre.

Els docents com a facilitadors

El currículum dona més autonomia als docents, que són els que millor coneixen els seus alumnes. Per Núria Mora:

És el moment en què els docents poden excel·lir més en el que saben, la pedagogia, i facilitar, avaluar i regular els aprenentatges dels seus alumnes.”

Tot i això, la secretària de Transformació Educativa compren el malestar dels docents davant dels canvis, però recorda que és una llei estatal, i que no poden no aplicar-la perquè no som independents.

“Quan tinguem el currículum definitiu l’explicarem i formarem professorat i centres, treballarem les resistències i donarem un marge d’adaptació al setembre.”

La Núria, professora d’anglès, reconeix que hi ha divisió a la comunitat educativa entre tradicionals i més favorables als canvis, i demana temps, debat i reflexió sobre cap on anem. Per Pere Vilaseca, el malestar dels docents neix de la por als canvis, i demana al Departament d’Educació que ho entengui i ho acompanyi.

És el moment de fer un canvi radical d’educació, però per fer-ho possible calen polítiques valentes i la complicitat de tota la comunitat educativa.”

Protegir el català a l’escola i un batxillerat competencial

Des del Departament d’Educació continua l’avaluació de la realitat lingüística als centres perquè l’aprenentatge acadèmic és en català, però és evident que s’està perdent la presència social del català. D’aquí que ja s’hagi fet la primera sessió del Consell Lingüístic Assessor per afavorir l’ús social del català a l’escola i per respondre a la sentència del 25% del català.

“S’està treballant en un marc normatiu per protegir les direccions i acompanyar en els dos casos: quan la sentència és sobre tot el sistema, que recau sobre el departament, o sobre un alumne, que recau sobre el centre.”

La neurociència ens diu que molts joves als 16 anys no estan preparats per decidir el seu futur, explica Núria Mora. Es volen combinar matèries de diferents batxillerats perquè l’alumnat pugui triar el seu propi itinerari, i s’afegeix un nou batxillerat general més competencial de 3 anys, pilot, que doni més temps a l’alumne per decidir.

S’introdueix també convalidar idiomes, activitat esportiva o el voluntariat que facin fora del centre com a currículum optatiu, i per al 2024 es preveu ja una selectivitat competencial.

Si ho voleu sentir tot el programa a través del podcast, cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/la-filosofia-tornara-al-nou-curriculum-educatiu-perque-es-una-visio-de-pais/noticia/3150961/

«Un any de poesia» a l’Ofici d’educar

Ahir es va emetre a «L’Ofici d’educar» una entrevista al Conseller d’Educació, Josep González-Cambray, on es van respondre alguns dels dubtes que els pares i mares de grup de Telegram del programa havien plantejat. Val la pensa tornar-la a escoltar. Cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/josep-gonzalez-cambray-les-ensenyances-de-la-covid-son-una-oportunitat-per-transformar-lescola/audio/1110004/

També vam tenir la secció de “Llibres per somiar” on vam parlar de poesia i, en concret, ens vam referir al llibre «Un any de poesia» de l’editorial Bindi Books, amb il·lustracions de l’Albert Arrayás.

Podeu escoltar el programa, clicant a l’enllaç següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-any-de-poesia-poemes-refranys-i-cancons-per-gaudir-tot-lany/audio/1110003/

Ah! I les guanyadores dels llibres del concurs del programa de fa dues setmanes han estat la Carmen («Un tributo a la tierra») i la Margarida («La mestra és un capità»). L’enhorabona a les dues.

La pregunta per al proper programa és:
Digueu el nom d’un dels poetes que apareixen en el llibre.

Si hi voleu participar al concurs, envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 26 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.

«Robatoris de llegenda» a L’Ofici d’Educar

Ahir a «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio vam presentar “Robatoris de llegenda“, de Soledad Romero, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco, publicat per l’editorial Zahorí. Una joia de llibre basat en fets reals, que recrea alguns dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats de la història de l’últim segle; com per exemple el robatori de la Mona Lisa o el del tren de Glasgow.

Un llibre de coneixements recomanat per a infants a partir de tretze anys, que expliquen com es van planificar i fer aquests robatoris, i finalment la investigació de la policia i si van o no enxampar els lladres. Es llegeix amb interès i, per moments, resulta apassionant.

Com sempre, fem una pregunta relativa aI llibre i entre els participants al concurs, algú s’endurà un exemplar. Aquesta setmana la pregunta és:

De quants robatoris parla aquest llibre?

Si voleu participar, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Teniu temps fins diumenge dia 16 de maig. Repeteixo, de nou, la pregunta: De quants robatoris parla aquest llibre?

I al darrer concurs del llibre «La Carlota i el sentit de la vida», ha resultat guanyadora l’Ariadna i la seva filla Itzel. Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/robatoris-de-llegenda-de-soledad-romero/audio/1100441/

En aquest mateix programa es va convidar a tres experts a que ens parlessin sobre com veuen o imaginen el món quan passi la Covid.

La pandèmia ha disparat malestars i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu com les desigualtats, l’abandonament i la segregació. I mentre els centres educatius ajuden a pal·liar les conseqüències de la Covid, s’obren noves oportunitats per repensar l’educació i les relacions humanes.

A “L’ofici d’educar”, l’Elisabet Pedrosa parla amb César Bona, mestre i autor d’«Humanitzar l’educació»; José Ramon Ubieto, psicoanalista i autor d’«El mundo post-Covid», i Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ho podeu seguir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-sera-el-mon-i-leducacio-post-covid/audio/1100442/

«La Carlota i el sentit de la vida», a L’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar de Catalunya Ràdio vam parlar del llibre “La Carlota i el sentit de la vida“, de Deborah Freedman, publicat per EntreDos. És la història de la Carlota que es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós. Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li agafa una certa angoixa, una crisi d’identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s’adona que no ho sap. Comença a arrossegar-se, i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un os, a un ratpenat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. El missatge és bonic, ecologista, i ens indica que tots tenim una contribució a oferir, a la vida, per molt petits que siguem.

Vam acabar amb la pregunta d’aquesta setmana del concurs dels llibres per somiar, com sempre relacionada amb el llibre que presentem. La pregunta és:

Quin animal és la Carlota?

Les respostes a loficicideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge.

I donem l’enhorabona al Marc i família, que han guanyat un exemplar del llibre “Astronautes” del darrer concurs.

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-carlota-i-el-sentit-de-la-vida-de-deborah-freedman/audio/1099012/

En el mateix programa es va parlar de Rap a les aules. Van ser molt aclaridores totes les intervencions. Va participar en Pau Llonch que fa més de 10 anys que ensenya rap a l’aula i ho ha sintetitzat al llibre “Rap a l’aula, aprenentatges d’una revolució en marxa“, on defensa que rapejar és una eina pedagògica, emocional, cognitiva, terapèutica, d’autoafirmació cultural i de reivindicació que contribueix a transformar l’escola i que no podem desaprofitar.

També hi van participar l’Alba Martínez, “Bittah” rapera, de Versembrant i del grup Ascensa Furore i Tribade, la Cristina Aliagas, doctora en Humanitats i professora de la UAB, la Carme Ramilo i la Mireia Casals, professores i tutores de quart d’ESO de l’Institut El Vern de Lliçà de Vall, i el testimoni del Blai i la Berta, alumnes del taller de rap.

Ho podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-rap-entra-a-laula-amb-pau-llonch-quan-un-jove-rapeja-esta-trobant-el-seu-lloc-al-mon/audio/1099013/