La primera de les frases que he subratllat en llegir el darrer llibre de la Gemma Pasqual és aquesta. A la pàgina 15 diu:
Els likes atorgaven una puntuació a cadascun dels ciutadans en funció dels seus hàbits cívics, socials i de consum, les seves amistats i el seu compliment dels deures econòmics. Així mateix, la ciutadania també tenia el privilegi d’atorgar o treure likes als seus veïns, un fet que, a la pràctica, només podien fer els benestants, ja que la gent humil els necessitava per subsistir.
I tres línies més avall:
El nombre de likes marcava la posició dels ciutadans en l’escala social…
La novel·la està pensada per a un públic jove, té un ritme narratiu força fluid, amb un vocabulari entenedor i amb alguns apunts que els faran buscar l’origen de determinades frases o idees.
Si sou dels que disfruteu amb la ciència-ficció segurament trobareu elements que us recordaran a novel·les clàssiques d’Asimov, Huxley o Stanislav Lem però també a altres més moderns com els llibres de la Veronica Roth (sèrie «Divergent») i per descomptat a pel·lícules com «Blade Runner», «El show de Truman» i especialment a «In time». Si ho mescleu tot us sortirà «Like Blau»
Si no heu llegit ciència-ficció, potser us costarà entendre les primeres pàgines però de seguida quedareu atrapats en aquesta distòpia.
De què va «Like Blau»? Se centra en un període la vida de la Kas (Kassandra), una jove que viu en un món futur, anomenat de “la Reconstrucció”, sobrevingut després que la Terra passés per diversos cataclismes mediambientals i sanitaris.
Sota el comandament únic d’un tal Magnus, la societat es regeix per una normativa rígida (només hi has dos colors permesos —blau i blanc—, mengen barretes energètiques i batuts, no hi ha música, ni llibres, ni es poden mirar a la cara.) Naturalment els gestos d’afecte (petons i abraçades) no són ben vistos i tothom disposa d’un aparell anomenat rein que és com telèfon mòbil. La Kas, a més, té un robot que li fa d’ajudant, una espècie d’R2D2 d’Star Wars, anomenat Robbie (un robot de la sèrie T-245 descatalogat, en forma d’esfera, ampla i aplatada a la base, amb la superfície abonyegada i ratllada per l’ús. El cobria una fina capa d’un esmalt blau elèctric. Dues pantalles Il·luminades que semblaven els ulls l’humanitzaven. Feia olor d’oli de màquina.)
Un cert dia, es veu embolicada en un assumpte prohibit que la portarà a restar tancada durant tres mesos en un centre de reeducació. Serà aquí on coneixerà a altres persones que també estan recloses i el contacte amb elles farà que la seva vida canviï definitivament. Sabrà què està passant amb la gent gran que és enviada al “Paradís”, coneixerà un moviment anomenat “la Resistència” (com els maquis de la Guerra Civil) i ordirà un pla per despertar consciències.
El final m’ha descol·locat. Potser he vist massa pel·lícules… Si algun dia tinc ocasió de parlar amb la Gemma, tindrem un bon debat, segur.
Novel·la recomanada per a alumnes de segon cicle de l’ESO.
LES DADES:
Títol: Like Blau
Autora: Gemma Pasqual
Editorial: Barcanova
Pàgines: 192
Barcelona, 2020
La invitació a la lectura 
Bon dia, Jaume, ara he llegit el teu blog.
A llegir el que posaves sobre el llibre, m’ha vingut al pensament la novel·la 1984 d’Orwell, imatges de diferents pel·lícules i un reportatge esfereïdor que van fer a la televisió: “Ciutadans per punts” on involucra a la ciutadania a denunciar els actes d’incivisme o de comportament deshonest contra el règim i com segons la puntuació, podies tenir uns privilegis o no. Sense oblidar que en aquest país estan les càmeres de reconeixem facial.
Reconstrucció es podria dir que és el que estem vivim els humans ara amb la lluita acèrrima contra la pandèmia. Uns busquem una reconstrucció interior: valorar i reflexionar la nostra vida, veure quines són les nostres necessitats, desitjos i nous valors . I intentar filar l’agulla amb altres fils el què ens agradaria canviar. I estan els TODO PODEROSOS”, subtils, a vegades invisibles que aprofitant els febles moments que viu la societat per guanyar terreny de control sobre nosaltres. Van creant una addicció psíquica seductora a la joventut sobretot. Sí, resulta tan atractiva la imatge d’un cor, com a representant de LIKE que ens deixem embadalir quan la veiem en les diferents xarxes socials.
Desitjo que aquest llibre desperti moltes consciències.
Abraçada gran, amic,
Désirée
Bon dia, Désirée!
Gràcies pels comentaris. M’agradarà conversar la novel·la amb tu, quan l’acabis, perquè hi ha “tema”.
Com bé dius, a la Xina ja fan quelcom de semblant i fa feredat, la veritat.
El llibre m’ha agradat i penso que per als joves pot ser una bona lectura. Es llegeix de manera lineal i el vocabulari és força entenedor i actual. Imagino que hi haurà segona part.
A més a més, pel que tinc entès, la Gemma el va escriure abans de la pandèmia, la qual cosa el fa més valuós perquè no és un llibre que s’aprofita del moment que estem vivint.
Seguim en contacte. Cuideu-vos!