13 Desembre 2021 by jcentell

L’Olivia es prepara per al Nadal, a “L’Ofici d’educar”

Ahir vam presentar una de les aventures de la gran Olívia, la saga d’àlbums il·lustrats per l’Ian Falconer i publicats per l’editorial Andana.
Un lectura per a nens i nenes a partir dels 2-3 anys, ideal per descodificar les imatges. Explica la història de l’Olívia i de la seva família preparant el Nadal i descobrint la màgia d’aquests dies.
Com a cada programa, vam fer una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. Aquesta és de les fàcils:
Quina mena d’animal és l’Olivia?
Les respostes les podeu enviar a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge vinent.

I els guanyadors del darrer concurs i que s’han endut el llibre d’en Darwin són en Tomeu, la Pili, l’Isaac i el Mevis de Ciutadella; l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast de la seccció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lolivia-es-prepara-per-al-nadal-dian-falconer/audio/1117589/

En el mateix programa es va parlar d’un tema força punyent. Un de cada 3 alumnes pateix bullying.
L’assetjament creix a les xarxes i persisteix a les aules, com un mal endèmic que no hem sabut eradicar. Els entorns on hi continua havent més assetjament són l’institut (33,6%) i l’escola (25,7%), seguits del carrer (25,3%) i a casa, a través de les pantalles (14%). On falla el sistema? Quin és el protocol que s’activa davant d’un cas de bullying? Com ho fa el programa TEI, de tutoria entre iguals, per posar fi a l’assetjament abans que passi?
Van participar de la conversa, la Rut Ribas, directora general d’Alumnat del Departament d’Educació, l’Andrés González Bellido, mestre, psicòleg i autor i coordinador del programa TEI, en Salvador Rovira, director de l’Institut Joan Salvat Papasseit, centre TEI, i la Carla Laubalo, autora de “Sé más tú: una historia de bullying con final feliz.”

El programa complet aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-de-cada-3-alumnes-pateix-bullying-es-una-tortura-diaria-i-et-sents-molt-sola/audio/1117590/

8 febrer 2021 by jcentell

Per Carnaval tot s’hi val!

Il·lustració: Marissa Morrón

Aquesta setmana comença el Carnaval, una festa que reuneix característiques de moltes altres celebracions: Hi ha teatre, hi ha dansa, hi ha crítica de la societat, hi ha diversió individual i col·lectiva. Es una festa oberta, una festa de carrer que també se celebra a les escoles.

A la meva infantesa, el carnaval ens era prohibit i no el vaig viure com tocava però l’he pogut gaudir com a mestre amb els nois i noies de l’escola. Segons la documentació que he trobat, abans del 1937, any es que es va prohibir, a l’Hospitalet hi havia constància de la seva celebració. Alguns documents de la societat “La Nueva Harmonia” en parlen i esmenten els balls de màscares que se celebraven al Casino, per exemple.

Bé, també hi havia detractors, persones o entitats que consideraven el Carnaval com una activitat impura, indecent i demoníaca. Això és el que es pot llegir en un full parroquial de l’església de Santa Eulàlia del 1923. Deia:

Carnaval!
Dies de corrupció, de follia, de passions immundes! Festes diabòliques, abominables al Senyor!
Ell ha dit: Res m’està amagat: la fosca de la nit és com la llum del dia. Déu veu tots els pecats! Déu judica els pobles! Déu castiga amb fam, amb guerra,… amb foc etern! Fugiu! Fugiu del Carnaval impur!

Però les coses van canviar a partir de l’any 1980. Des d’aquell moment, i amb el suport i l’impuls engrescador d’algunes escoles i de les Associacions de veïns, anàrem aprenent què era allò del Carnaval. Anàrem perdent la vergonya i començarem a passar-nos-ho bé, d’allò més bé, programant la festa, escrivint amb els grans de vuitè el pregó, confeccionant disfresses tronades amb papers de colors que sovint no aguantaven ni la passejada pel barri, gaudint.

Vam anar recuperant una festa que es perd en el temps, que ens arriba des del Neolític, i que ha anat variant i evolucionant malgrat els canvis socials i culturals, una festa que se celebra a França, a la Xina, a Tailàndia, a tot arreu.

M’agrada el Carnaval i, a part de la faràndula, també trobem contes que ens serveixen per explicar històries divertides o esbojarrades que tenen a veure amb les disfresses. N’hi ha de conegudes com la «Ventafocs» —«La Pell de ruc» a casa nostra—, «El vestit nou de l’Emperador», les facècies o contes humorístics com «els Destarifos», les Mataronades o altres aventures recollides a la Rondallística d‘en Joan Amades o Jordi d’es Racó.

Un dels contes que més bones estones m’ha fet passar amb els infants de cicle infantil i inicial és el que va escriure Antoniorrobles dins el volum «Cuentos de las cosas que hablan» editat per Espasa-Calpe, a col·lecció Austral Juvenil núm 12, l’any 1981. Es titula “L’endevinador de màscares” i el Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet ens va fer la traducció al català.
Us el passo tot seguit per si és del vostre interès.

En Rodari també té algun conte que va molt bé aquests dies. Recomanen« El planeta de la veritat» que trobareu als ”Contes per telèfon”. Podeu sentir-lo al Jclic “Etern Rodari” amb veu de l’Adriana Beltran del Rio:

I «l’Olivia i les princeses» de l’Ian Falconer o “Sirenas” de la Jessica Love, també us poden inspirar i animar-vos a explicar històries relacionades amb el Carnaval.

Bona festa!

24 Novembre 2017 by jcentell

L’Olivia ha tornat!

Feia molt de temps que l’Ian Falconer no publicava una nova aventura de l’Olivia. Per als qui encara no coneixeu a la porqueta més entranyable de la literatura infantil, us explico que és un clàssic multipremiat que s’ha traduït a més de 20 idiomes i que fins i tot té una sèrie de televisió pròpia. Un dels vídeos:

El nou volum de les aventures de l’Olivia és titula L’Olivia l’espia i ens envia un missatge tant per als adults com per als infants.

En aquest àlbum, l’Olivia escolta les converses de la seva mare i malinterpreta algunes frases que sent. En concret, quan la mare diu d’enviar-la «a un lloc on li poguessin ensenyar a fer cas…» l’Olivia comença una investigació per saber a quin lloc la volen portar i s’imagina que la volen tancar en una institució sinistra com la presó, per exemple. Al final, la sorpresa serà gran quan s’adoni que la porten al teatre a veure una funció de ballet.

La història és divertida, com totes les de la sèrie. Les il·lustracions són impressionants i el missatge ens alerta dels perills d’escoltar d’amagat el que diuen els pares però també serveix de precaució per als pares.
Lectura recomanada a partir de cinc anys.

Les dades:
Títol: L’Olivia l’espia
Autor i il·lustrador: Ian Falconer
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 38
València 2017

7 Juliol 2014 by jcentell

Ian Falconer, l’il·lustrador del mes (juliol 2014)

L’il·lustrador que volem comentar aquest mes és un novaiorquès anomenat Ian Falconer, conegut sobretot pel seu personatge estrella, l’irresistible porqueta Olivia.

L’Ian Falconer va néixer l’any 1959 i va començar il·lustrant portades per a la revista The New Yorker. També es va dedicar fent dissenys de vestuaris i decorats de teatre per a diverses companyies com el l New York City Ballet, l’Ópera de San Francisco i el Covent Garden, entre altres. Això explica, en part, els homenatges que trobem (per exemple a Pollock i a Degas) en les diverses aventures de l’Olivia.
La característica principal dels llibres de l’Olivia és l’ús del color. Normalment els personatges (l’Olivia, els seus pares, els seus germans petits) estan dibuixats amb tons de grisos i només inclouen l’ús del vermell per destacar-ne alguns elements.
L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats a nombrosos idiomes (inclòs el llatí).
Alguna vegada hem comentat la diferència entre els autors europeus i els americans i hem qüestionat la poca imaginació que semblen tenir mar enllà, però l’Ian Falconer és una de les excepcions.
A casa nostra podem trobar els àlbums que ha editat Fondo de Cultura Económica:

Olivia. Aquest va ser el primer àlbum i es va publicar l’any 20001. És al carta de presentació de la porqueta i potser el més ben resolt, juntament amb Olivia i la seva banda.

Olivia salva el circ. El primer dia re retorn a classe a l’Olivia li toca explicar als seus companys què va fer durant les vacances. El relat de l’anada al circ amb la seva mare i el seu germanet Ian esdevé una fabulosa aventura, on la porqueta posa a prova totes les seves capacitats circenses però especialment tota la seva imaginació.

Olivia i la joguina perduda. A l’Olivia no li agrada el color verd del seu uniforme de futbol; així que, mentre la seva mare li fa un de vermell, l’Olivia surt a jugar amb el gat. En tornar, l’uniforme ja és a punt, però no troba per enlloc la seva joguina favorita.

Olivia en Venecia narra les vacances familiars visitant la plaça de Sant Marc, menjant gelats italians i gairebé naufragant mentre passegen en góndola.

Olivia i la seva banda. La mare de l’Olivia li diu que es prepari perquè aniran a veure els focs artificials de l4 de juliol. Llavors l’Olivia, boja d’entusiasme, exclama que a més podran escoltar la banda de música. La mare li diu que no, que no creu que hi hagi una banda musical. En aquell moment l’Olivia pren una decisió: formarà la seva pròpia banda amb els membres de la seva família.

Olivia recibe la Navidad. És la Nit de Nadal i l’Olivia està molt emocionada: hi ha tantes coses a fer! Decorar l’arbre, ajudar la mare a preparar el sopar, embolicar els regals, cantar nadales; en fi, tot el que es fa la nit de Nadal. Però l’Olivia no pot estar tranquil•la perquè hi ha alguna cosa que la preocupa i la manté inquieta: A quina hora arribarà el Pare Noel?

L’Olivia i les princeses. Aquest és el darrer dels seus àlbums il·lustrats publicats i ens explica que l’Olivia no vol ser una princesa com la resta de les seves amiguetes. Primer té una “crisi d’identitat” i no compren per què totes les altres porquetes es disfressen amb faldilletes lluentes, varetes màgiques i corones. Es qüestiona, a més, que sempre vulguin ser princeses ensucrades. Per què no pensen a ser unes princeses índies, tailandeses, africanes o xineses? L’Olivia no ho entén.