En Will, el guerrer, vol ser reina

Hi ha llibres que costen d’explicar perquè en la mateixa explicació et carregues la gràcia del relat. És el que passa amb aquest «Vull ser reina» de la Susana Peix i amb il·lustracions d’en Dani Torrent.

Mirem la coberta i la contracoberta, i què veiem?
Al davant, la cara d’un nen molt ben pentinat que ens mira amb uns ullassos enormes. A la mà sosté una flor de color rosa amb molta delicadesa. Va vestit amb un jersei de coll alt amb una granota blava, com els seus guants. Imaginem que és hivern perquè al darrera es veuen uns arbres sense fulles i a la contracoberta els camps estan encatifats de blanc com si fos neu.

El títol diu «Vull ser reina». És una pista? Creiem que sí, i llavors el nostre cervell comença a fer connexions i inferències sobre el contingut del relat. Pensem en un infant «trans», recordem altres àlbums de temàtica LGTBI, i en aquest punt decidim si continuem o ho deixem perquè entenem que la història és previsible.
Si el deixem és un error perquè les nostres deduccions no han estat del tot precises. Millor que l’obrim i veiem quina sorpresa ens espera.

Les il·lustracions d’en Dani Torrent són boniques de veres i estan fetes seguint la tècnica d’una altra joia, el «Viatge al poble de les trenta senyoretes» de la Mercè Rodoreda. Llapis de colors amb presència notable del rosa, plans que van del primer pla fins al panoràmic oferint-nos una varietat de recursos que ens recorden que cada pàgina és, per se, una petita obra d’art.

Lectura recomanable a partir de 6 anys i que ens ofereix diversos camins i diferents formes d’entendre el significat, o millor dit, els significats evidents i els ocults.

LES DADES:
Títol: Vull ser reina
Autora: Susana Peix
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Triqueta verde
Pàgines: 36
Vigo, 2021

SUPER-A contra les forces del mal

Estem vivint una edat d’or de l’àlbum il·lustrat que compta amb un nombrós grup d’il·lustradors amb molt de talent i unes editorials ben preparades amb especialistes en literatura infantil i juvenil, psicòlegs, grafistes i lingüistes que treballen per fer més fàcil l’accés a la lectura, atents a les respostes dels infants.

En les primeres edats és on l’àlbum ofereix unes possibilitats extraordinàries d’acostament a la lectura. La lectura de la imatge precedeix a la lectura del text i amb aquests tipus de llibres l’infant aprèn a passar les pàgines —bàsic— en sentit correcte, es familiaritza amb el temps particular de la història —pot aturar-se en una escena concreta, tornar enrere— i és un moment de reflexió, d’emoció, d’explorar la imatge, de fer-la seva o abandonar-la.

Si posem en mans dels infants una varietat prou àmplia d’estils i maneres de fer i de contar, els estarem ajudant a eixamplar el seu univers sensible, a llegir més enllà de l’evident i a valorar la realitat amb esperit crític.

Es tracta d’obrir el ventall a tot aquest món divers i extraordinari que ajuda al lector a prendre consciència de la història que s’explica i no encotillar-se en els estereotips visuals clàssics en els que les imatges sovint apareixen com a complement redundant del text.

Quan un text arriba a les mans de l’il·lustrador, les possibilitats de plasmació gràfica són múltiples, però hi ha uns codis comuns que activen la intel·ligència dels lectors. Els decorats se solen simplificar per facilitar la lectura, un senyal sol ser suficient per indicar-nos l’època de l’any o el lloc on passa l’acció (un parell d’arbres indiquen que estem al bosc, una oreneta que és primavera) i la tècnica emprada ens dona el to de la narració.

La imatge complementa allò que el text només insinua i afegeix detalls que fan més suggeridora la història que es narra. Aprendre a llegir les imatges, a interpretar el color i la forma, obre nous camins al coneixement i, també, a la fantasia.

Alguns autors per ressaltar la part còmica de la història juguen a dibuixar el contrari del que s’explica.

Ara, gràcies a la bona vista i al bon olfacte per descobrir les petites joies que circulen per les llibreries, la Montse Marcet, m’ha fet descobrir SUPER A, un àlbum que també juga amb les contradiccions.

El text d’en Txabi Arnal explica les peripècies d’una jornada d’una superheroïna i totes les missions que ha de vèncer. Imagineu, per exemple, que ens vol dir quan escriu:

SUPER-A gira amb la velocitat d’un tornado i aconsegueix escapolir-se de les urpes de Peluda Bèstia. L’esforç ha estat titànic. Se sent engarrotada. La nostra heroïna estira els músculs, llença el seu crit de guerra, creua la Gran Cascada i s’enfunda dins l’uniforme de superheröina.

O la missió número 6, quan diu:
De tornada al cau secret, un agent camuflat sol·licitarà la teva col·laboració per a transportar una mercaderia extremadament perillosa. Ajuda’l però ves amb cura. Si la mercaderia caigués a terra, esclataria i provocaria un bany de sang.

O quan ha de llençar un carregament de residus radioactius a un lloc segur.

I quan veiem les imatges que hi ha a la pàgina senar no podem fer altra cosa que petar-nos de riure quan veiem que la «Peluda Bèstia» és el seu gos, la «Gran Cascada» és la dutxa, la « mercaderia extremadament perillosa» és una síndria, el «carregament de residus radioactius» és la bossa de la brossa i així tot. Una història enginyosa.

Una activitat divertida consisteix en tapar el text i demanar als infants que n’escriguin un altre només veient les imatges. Després només cal llegir allò que hi diu a l’original i comparar les diferents maneres de veure la història.

Lectura recomanada a partir de quatre anys.

Els de la editorial “La Guarida” ja estan tardant en fer i comercialitzar el ninotet de la SUPER-A.

LES DADES:

Títol: Super-A
Autor: Txabi Arnal
Il·lustradora: Mercè Galí
Traductora: Susana Peix
Editorial: la Guarida
Pàgines: 40
Salamanca, 2021

La clau, una història d’amor

A la literatura infantil actual hi ha des de coneixements (trens, flors) fins a ficcions (aventures d’animals, amistats) però, tal vegada  perquè les modes marquen tendències i potser el negoci també hi té a veure, de vegades hi ha sobrecàrrega de temes o personatges. Està passant amb les guineus que envaeixen les llibreries o els llibres d’emocions. Potser són modes temporals.

El que no falta és el conte clàssic, el de tota la vida. Ah! Els tres porquets, el llop, l’aneguet lleig, etc. segueixen sent protagonistes de narracions i aventures.

Un dels llibres que ha begut en les fonts de la narració oral és «La clau», una història situada en un sense-temps i en un espai també indefinit (encara que les il·lustracions transpiren flaires orientals) que ens explica com guarir una princesa que té el cor tancat en una gàbia d’or.

Podem llegir al web de l’editorial Tramuntana:

En Ferran era el millor serraller del regne. Un matí, mentre treballava amb un ferro roent, tres soldats van entrar al seu taller. Havia d’anar urgentment a veure el Rei. Necessito una de les teves claus! -li va exigir el monarca-. Una clau que obri la gàbia d’or on hi ha tancat el cor de la princesa. Pots portar tantes claus com vulguis, però si no aconsegueixes la clau que l’alliberi del seu mal abans de la pròxima lluna plena, et tancaré per sempre a les masmorres del palau. Una clau que alliberés el cor de la princesa? Com compliria el serraller aquell encàrrec impossible?


El conte està adreçat a uns nens i nenes de cicle infantil que poden entendre el missatge que subjau per sota, disfrutar d’unes il·lustracions molt generoses i sorprendre’s amb el final del conte.
El llibre té un plus afegit que és la cuidadíssima edició: El tacte del paper, la clau que acompanya a manera de punt de lectura, el desplegable, les mides de les pàgines.
El dia que el vaig comprar vaig tenir la sort que la Susana Peix estigués per allà i me’l dediqués. Envejeta, oi?

Les dades:
Títol: La clau
Autora: Susana Peix
Il·lustradora: Cristina Serrat
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 34

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Tramuntana.