14 gener 2022 by jcentell

«Què s’amaga al cel de nit?», un llibre-regal

Els qui vivim en gran ciutats, quan obrim la finestra a la nit i mirem cap al cel, només veiem foscor i, potser, la llumeta d’un avió que passa. Si hi ha lluna, estem de sort perquè la podem admirar. Però de veure estrelles, poca cosa. Recordem, això sí, que quan arriben les vacances fem una escapada a la muntanya i, a la nit, caminem fins a un lloc on no hi hagi contaminació lumínica. És el moment de jeure mirant cap al cel, esperar que les pupil·les es dilatin i poder admirar l’espectacle del firmament curull d’estrelles. I tal vegada, en aquell moment, recordem alguna història com la dels indis iroquesos que van trobar l’Óssa major, cantem alguna cançó com “la Lluna”de Joan Amèric sobre un text de Vicenç Andrés Estellés, o recitem un poema d’Andreu Vidal…

M’estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és…
és un llac d’aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.

Mentre això no passa tenim els llibres. Un que ens acosta a aquest món misteriós és «Què s’amaga al cel de nit?» i està format per vuit escenaris, cadascun d’ells ens recorda un lloc del planeta, en un dia determinat.

Hi veiem, per exemple, una habitació d’Ouarzazate on hi ha dibuixats diversos elements amb tinta blava i nombrosos detalls que ens situen al Marroc. Hi ha també una finestra tancada que ens convida a obrir-la discretament i llavors Oh! un cel amb una constel·lació determinada.

També hi ha un joc que ens permet endevinar quina constel·lació és mitjançant una petita endevinalla. És probable que no tinguem ni idea. Llavors es tracta d’agafar una llanterna, passar-la pel darrera i, com si fos cosa de màgia apareix la figura de l’animal que representa la constel·lació en qüestió. Brillant.

A la última doble pàgina trobarem l’explicació de les vuit constel·lacions, a manera de resum.

Un llibre per regalar als infants d’entre quatre i set anys, o per a més grans afeccionats a l’astronomia.

LES DADES:

Títol: Què s’amaga al cel de nit?
Autora: Aina Bestard
Il·lustradora: Aina Bestard
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 24
Barcelona, 2021

El tràiler:

19 Mai 2021 by jcentell

Infants de tot el món

Escrivia Gianni Rodari a «Contes per telèfon» un breu relat titulat «Un que n’eren set». que es va fer molt popular quan en Xesco Boix el cantava i també en Toni Giménez.
Potser el coneixeu. Fa així:

He conegut un noiet que era set noiets.
Vivia a Roma, es deia Paolo i el seu pare era tramviaire.
Però també vivia a París, es deia Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils.
Però també vivia a Berlín i es deia Kurt, i el seu pare era professor de violoncel.
Però també vivia a Moscou, es deia Iuri, com Gagarin, i el seu pare feia de paleta i estudiava matemàtiques.
Però vivia també a Nova York, es deia Jimmy i el seu pare tenia una gasolinera.
Quants n’he dit fins ara? Cinc. Me’n falten dos:
L’un es deia Txú, vivia a Xanghai i el seu pare era pescador; l’últim es deia Pablo, vivia a Buenos Aires i el seu pare feia de pintor de parets.
Paolo, Jean, Kurt, Iuri, Jimmy, Txú i Pablo eren set, però eren tanmateix el mateix noiet que tenia vuit anys, que ja sabia llegir i escriure i anava en bicicleta sense posar les mans al manillar.
En Paolo tenia el cabell negre, en Jean ros i en Kurt castany, però eren el mateix noiet. Iuri teni la pell blanca, Txú la tenia groga, però eren el mateix noiet. En Pablo anava al cinema en castellà i Jimmy en anglès, però eren el mateix noiet, i reien en una mateixa llengua.
Ara han crescut tots set, i ja no podran fer-se la guerra, perquè tots set són un sol home.

Un altre llibre formidable que ens parla dels nens que hi viuen arreu del planeta és «El món es casa meva»

Ens presenta un munt d’infants, un de cada país i ens explica les seves singularitats: la família, l’escola, a què juguen, quines festes celebren, quin són els seus menjars preferits i, sobretot, quins són els seus somnis.

Així, sabrem que l’Akito viu al Japó i té una mascota que és un escarabat que dorm a la tauleta de nit, i que la Fatjatiana viu a Madagascar, allà on hi ha la papallona nocturna més gran del món, i que en Joy Malina viu a l’Àrtic on les temperatures poden arribar a 50 graus sota zero, etc.

El llibre és una mena de document que barreja coneixements i ficció i destaca especialment per unes il·lustracions molt acolorides de la Karine Daisay. El format és gran i són els nens els qui expliquen en primera persona la seva vida i el lloc on viuen.

Aquests dies l’he pogut compartir amb la meva neta i he comprovat com li ha interessat descobrir països i altres nens que, com ella, tenen somnis compartits, igual que al conte d’en Rodari.

Una bona lectura, recomanada a partir de sis anys.

Una curiositat sobre la Maïa Brami. Quan vaig llegir el seu cognom em va venir un flash molt gran perquè fa uns vint anys em va impressionar molt el llibre “Salva’t Elies!” escrit, precisament, per la seva mare, l’Elisabeth Brami. Quines coses!

LES DADES:
Títol: El món és casa meva
Autora: Maïa Brami
Il·lustradora: Karine Daisay
Traductora: María del Mar Vidal
Editorial Zahorí
Pàgines: 96 pàgines
Mides: 24 x 30 cm
Barcelona, 2020

El vídeo pujat per l’editorial:

4 Mai 2018 by jcentell

Apunts per viure al planeta Terra, segons Jeffers

He estat uns dies a Londres i he fet els recorregut típic dels lletraferits: Visita obligada al 84 de Charing Cross Road per recordar la Mark and Co., foto a l’andana 9 ¾ de King Cross, passeig per les sales de la Llibreria Nacional, cervesa a The Ten Bells i, com no? compres a Waterstone. Dels diversos llibres que m’he firat, n’hi ha un que buscava amb ànsia i que he pogut aconseguir. Una meravella anomenada «Here we are» i que no puc estar-me de comentar. És realment magnífic i estem de sort perquè aviat el veurem traduït al català per Andana edicions.
«Here we are» porta un subtítol —Notes for líving on planet earth— que ja ens indica de què va la cosa. L’autor és l’Oliver Jeffers (el de «Perdut i trobat», «l’Increïble nen menjallibres» «Atrapat», la sèrie «els Huguis», etc) i en aquesta ocasió s’ha superat.
El llibre explica com és el lloc on vivim, el nostre planeta i les seves singularitats. A les guardes llegim que és un regal que li va fer al seu fill acabat de néixer. El veiem representat en forma de capoll blau.
El llibre és una introducció al món on vivim tots nosaltres. Comença amb una visió d’astronauta mostrant-nos com és la Terra des de l’espai i després es centra en les coses boniques que hi ha al nostre planeta. A doble pàgina podem veure llocs tranquils i llocs sorollosos, el dia i la nit, el mar i les muntanyes. La pàgina on hi ha les persones és brutal perquè t’hi pots entretenir a veure com som de diferents: un lluitador de sumo, una monja a la seva esquerra, un punk a la seva dreta, dues dones que es casen, la reina, el pianista, l’àvia, el pallasso, la dona amb burka, el cuiner, etc., fins a més de vuitanta personatges singulars i quotidians.

La dedicatòria al seu fill Harland de 2 mesos diu: “Aquestes són les coses que crec que necessites saber”. A sota en caràcters petits una cita de J.M. Barrie sobre com he de procurar ser cada dia una mica més amables del que és necessari. I aquesta bondat és la que plana sobre totes les pàgines.

El final, amb tota la gent del món acompanyant el bebè, és espectacular. Quan el tinguem traduït al català en tornarem a parlar perquè el tractament dels colors és una altra història i convé que el tingueu a les mans per fer-vos una idea precisa.