«Mites al cel», a L’Ofici d’educar

Ahir, a la secció Llibres per somiar vam presentar “Mites al cel”, un llibre que està a camí dels coneixements astronòmics i les llegendes i mitologies que pouaven de la tragèdia grega, amb unes il·lustracions prou encertades que fan molt agradable la lectura.

Aquests dies que estem sentint i veient imatges d’objectes estanys al cel (globus als EEUU, línies de llums que creuen el cel català) és fàcil entendre que, quan desconeixem el fenomen que ho provoca ens inventem històries. Sempre és així i si, per exemple, cau un llamp i no sabem quin és el motiu ens inventem que hi ha un Déu al cel que ens l’envia.

“Mites al cel” ens recorda algunes de les constel·lacions més conegudes i la llegenda que hi ha al darrera. Per exemple la dels carros (ossa major i Ossa menor) i què hi tenia a veure Zeus en tot plegat, la d’Orió i les noies convertides en coloms (Plèiades), la del lleó, la del cigne, la dels bessons, i moltes altres.

Els qui vivim a ciutat i patim la contaminació lumínica no hi estem acostumats a veure estrelles, si de cas la Lluna i algun que altre planeta i poca cosa més. Quan sortim del nucli urbà i anem a Montserrat, al Montseny o a algun indret on poder gaudir del paisatge, ens sentim com els mariners que es guiaven per la Polar i reconeixien el camí que els marcaven les estrelles més brillants.
De tot plegat en parla aquest magnífic llibre.

I com a cada programa plantegem una pregunta relacionada per participar al concurs de “Llibres per somiar”. En aquesta ocasió preguntem:

Com s’anomenen les figures que formen les estrelles més brillants?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de febrer.

La guanyadora del concurs anterior i que s’emporta el llibre “Paraules de caramel” és la Pilar Biescas. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast del programa si entreu a https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

«Què s’amaga al cel de nit?», un llibre-regal

Els qui vivim en gran ciutats, quan obrim la finestra a la nit i mirem cap al cel, només veiem foscor i, potser, la llumeta d’un avió que passa. Si hi ha lluna, estem de sort perquè la podem admirar. Però de veure estrelles, poca cosa. Recordem, això sí, que quan arriben les vacances fem una escapada a la muntanya i, a la nit, caminem fins a un lloc on no hi hagi contaminació lumínica. És el moment de jeure mirant cap al cel, esperar que les pupil·les es dilatin i poder admirar l’espectacle del firmament curull d’estrelles. I tal vegada, en aquell moment, recordem alguna història com la dels indis iroquesos que van trobar l’Óssa major, cantem alguna cançó com “la Lluna”de Joan Amèric sobre un text de Vicenç Andrés Estellés, o recitem un poema d’Andreu Vidal…

M’estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és…
és un llac d’aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.

Mentre això no passa tenim els llibres. Un que ens acosta a aquest món misteriós és «Què s’amaga al cel de nit?» i està format per vuit escenaris, cadascun d’ells ens recorda un lloc del planeta, en un dia determinat.

Hi veiem, per exemple, una habitació d’Ouarzazate on hi ha dibuixats diversos elements amb tinta blava i nombrosos detalls que ens situen al Marroc. Hi ha també una finestra tancada que ens convida a obrir-la discretament i llavors Oh! un cel amb una constel·lació determinada.

També hi ha un joc que ens permet endevinar quina constel·lació és mitjançant una petita endevinalla. És probable que no tinguem ni idea. Llavors es tracta d’agafar una llanterna, passar-la pel darrera i, com si fos cosa de màgia apareix la figura de l’animal que representa la constel·lació en qüestió. Brillant.

A la última doble pàgina trobarem l’explicació de les vuit constel·lacions, a manera de resum.

Un llibre per regalar als infants d’entre quatre i set anys, o per a més grans afeccionats a l’astronomia.

LES DADES:

Títol: Què s’amaga al cel de nit?
Autora: Aina Bestard
Il·lustradora: Aina Bestard
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 24
Barcelona, 2021

El tràiler:

Passejant per Mart de la mà del robot Curiosity

Tant és el lloc del món on siguis ara, jo sóc molt i molt lluny. Ni tan sols sóc al mateix planeta que tu. Sóc un robot de Mart. Sóc un rover, un vehicle robot, construït per explorar indrets remots: llocs massa llunyans o massa perillosos perquè hi vagin humans. Com vaig arribar fins aquí? Perquè m’hi van enviar? Aquesta és la meva història.
Així comença el llibre del robot Curiosity. Està narrada per ell mateix i ens explica els precedents i la construcció d’aquest enginy. També llegim amb fascinació el moment de llançament i la missió fins arribar al planeta vermell.
Tot i que és la primera obra d’en Markus Motum es nota que l’ha pensada molt i que ha trobat una manera entenedora i molt didàctica d’explicar als infants els detalls tècnics. Ho fa de manera genial.
Les il·lustracions són senzilles però efectives i el resultat és eficaç. Els dibuixos una mica geomètrics i les escenes de grans dimensions ajuden a comprendre la immensitat dels cels plens d’estrelles. El paisatge marcià vermellós és fantàstic i la forma del rover -braç, colze, ull- ens recorda molt, però molt, a l’entranyable ET cinematogràfic.
L’espai és un dels temes que captiven als nois i noies i de ben segur que amb aquest llibre de coneixements, creixeran els aspirants a astronautes.


El llibre està adreçat a infants a partir de sis anys però els adults descobrirem aspectes curiosos i respostes a preguntes que potser ens hem fet alguna vegada. Per exemple:
Si el fabriquen a Califòrnia, perquè el llencen a l’espai des de la costa est?
Perquè els treballadors que els construeixen han de passar per una càmera d’esterilització cada vegada que entren al laboratori?
Com és que li van posar aquest nom i qui en va ser la responsable?
Etc.

Per als amants de la ciència en general. Imprescindible.

Podeu entrar a la pàgina web de la NASA i seguir l’evolució de la missió del Curiosity clicant AQUÍ

Títol: Curiosity. La història d’un robot de Mart
Autori i il·lustador: Markus Motum
Traductora: Anna Llisterri
Editorial; Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, setembre de 2018

Per anar fent boca…