«Què s’amaga al cel de nit?», un llibre-regal

Els qui vivim en gran ciutats, quan obrim la finestra a la nit i mirem cap al cel, només veiem foscor i, potser, la llumeta d’un avió que passa. Si hi ha lluna, estem de sort perquè la podem admirar. Però de veure estrelles, poca cosa. Recordem, això sí, que quan arriben les vacances fem una escapada a la muntanya i, a la nit, caminem fins a un lloc on no hi hagi contaminació lumínica. És el moment de jeure mirant cap al cel, esperar que les pupil·les es dilatin i poder admirar l’espectacle del firmament curull d’estrelles. I tal vegada, en aquell moment, recordem alguna història com la dels indis iroquesos que van trobar l’Óssa major, cantem alguna cançó com “la Lluna”de Joan Amèric sobre un text de Vicenç Andrés Estellés, o recitem un poema d’Andreu Vidal…

M’estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és…
és un llac d’aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.

Mentre això no passa tenim els llibres. Un que ens acosta a aquest món misteriós és «Què s’amaga al cel de nit?» i està format per vuit escenaris, cadascun d’ells ens recorda un lloc del planeta, en un dia determinat.

Hi veiem, per exemple, una habitació d’Ouarzazate on hi ha dibuixats diversos elements amb tinta blava i nombrosos detalls que ens situen al Marroc. Hi ha també una finestra tancada que ens convida a obrir-la discretament i llavors Oh! un cel amb una constel·lació determinada.

També hi ha un joc que ens permet endevinar quina constel·lació és mitjançant una petita endevinalla. És probable que no tinguem ni idea. Llavors es tracta d’agafar una llanterna, passar-la pel darrera i, com si fos cosa de màgia apareix la figura de l’animal que representa la constel·lació en qüestió. Brillant.

A la última doble pàgina trobarem l’explicació de les vuit constel·lacions, a manera de resum.

Un llibre per regalar als infants d’entre quatre i set anys, o per a més grans afeccionats a l’astronomia.

LES DADES:

Títol: Què s’amaga al cel de nit?
Autora: Aina Bestard
Il·lustradora: Aina Bestard
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 24
Barcelona, 2021

El tràiler:

Infants de tot el món

Escrivia Gianni Rodari a «Contes per telèfon» un breu relat titulat «Un que n’eren set». que es va fer molt popular quan en Xesco Boix el cantava i també en Toni Giménez.
Potser el coneixeu. Fa així:

He conegut un noiet que era set noiets.
Vivia a Roma, es deia Paolo i el seu pare era tramviaire.
Però també vivia a París, es deia Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils.
Però també vivia a Berlín i es deia Kurt, i el seu pare era professor de violoncel.
Però també vivia a Moscou, es deia Iuri, com Gagarin, i el seu pare feia de paleta i estudiava matemàtiques.
Però vivia també a Nova York, es deia Jimmy i el seu pare tenia una gasolinera.
Quants n’he dit fins ara? Cinc. Me’n falten dos:
L’un es deia Txú, vivia a Xanghai i el seu pare era pescador; l’últim es deia Pablo, vivia a Buenos Aires i el seu pare feia de pintor de parets.
Paolo, Jean, Kurt, Iuri, Jimmy, Txú i Pablo eren set, però eren tanmateix el mateix noiet que tenia vuit anys, que ja sabia llegir i escriure i anava en bicicleta sense posar les mans al manillar.
En Paolo tenia el cabell negre, en Jean ros i en Kurt castany, però eren el mateix noiet. Iuri teni la pell blanca, Txú la tenia groga, però eren el mateix noiet. En Pablo anava al cinema en castellà i Jimmy en anglès, però eren el mateix noiet, i reien en una mateixa llengua.
Ara han crescut tots set, i ja no podran fer-se la guerra, perquè tots set són un sol home.

Un altre llibre formidable que ens parla dels nens que hi viuen arreu del planeta és «El món es casa meva»

Ens presenta un munt d’infants, un de cada país i ens explica les seves singularitats: la família, l’escola, a què juguen, quines festes celebren, quin són els seus menjars preferits i, sobretot, quins són els seus somnis.

Així, sabrem que l’Akito viu al Japó i té una mascota que és un escarabat que dorm a la tauleta de nit, i que la Fatjatiana viu a Madagascar, allà on hi ha la papallona nocturna més gran del món, i que en Joy Malina viu a l’Àrtic on les temperatures poden arribar a 50 graus sota zero, etc.

El llibre és una mena de document que barreja coneixements i ficció i destaca especialment per unes il·lustracions molt acolorides de la Karine Daisay. El format és gran i són els nens els qui expliquen en primera persona la seva vida i el lloc on viuen.

Aquests dies l’he pogut compartir amb la meva neta i he comprovat com li ha interessat descobrir països i altres nens que, com ella, tenen somnis compartits, igual que al conte d’en Rodari.

Una bona lectura, recomanada a partir de sis anys.

Una curiositat sobre la Maïa Brami. Quan vaig llegir el seu cognom em va venir un flash molt gran perquè fa uns vint anys em va impressionar molt el llibre “Salva’t Elies!” escrit, precisament, per la seva mare, l’Elisabeth Brami. Quines coses!

LES DADES:
Títol: El món és casa meva
Autora: Maïa Brami
Il·lustradora: Karine Daisay
Traductora: María del Mar Vidal
Editorial Zahorí
Pàgines: 96 pàgines
Mides: 24 x 30 cm
Barcelona, 2020

El vídeo pujat per l’editorial:

«Robatoris de llegenda» a L’Ofici d’Educar

Ahir a «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio vam presentar “Robatoris de llegenda“, de Soledad Romero, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco, publicat per l’editorial Zahorí. Una joia de llibre basat en fets reals, que recrea alguns dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats de la història de l’últim segle; com per exemple el robatori de la Mona Lisa o el del tren de Glasgow.

Un llibre de coneixements recomanat per a infants a partir de tretze anys, que expliquen com es van planificar i fer aquests robatoris, i finalment la investigació de la policia i si van o no enxampar els lladres. Es llegeix amb interès i, per moments, resulta apassionant.

Com sempre, fem una pregunta relativa aI llibre i entre els participants al concurs, algú s’endurà un exemplar. Aquesta setmana la pregunta és:

De quants robatoris parla aquest llibre?

Si voleu participar, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Teniu temps fins diumenge dia 16 de maig. Repeteixo, de nou, la pregunta: De quants robatoris parla aquest llibre?

I al darrer concurs del llibre «La Carlota i el sentit de la vida», ha resultat guanyadora l’Ariadna i la seva filla Itzel. Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/robatoris-de-llegenda-de-soledad-romero/audio/1100441/

En aquest mateix programa es va convidar a tres experts a que ens parlessin sobre com veuen o imaginen el món quan passi la Covid.

La pandèmia ha disparat malestars i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu com les desigualtats, l’abandonament i la segregació. I mentre els centres educatius ajuden a pal·liar les conseqüències de la Covid, s’obren noves oportunitats per repensar l’educació i les relacions humanes.

A “L’ofici d’educar”, l’Elisabet Pedrosa parla amb César Bona, mestre i autor d’«Humanitzar l’educació»; José Ramon Ubieto, psicoanalista i autor d’«El mundo post-Covid», i Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ho podeu seguir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-sera-el-mon-i-leducacio-post-covid/audio/1100442/

Audàcia i enginy a «Robatoris de llegenda»

En els darrers anys s’ha popularitzat «La casa de papel», una sèrie televisiva que té com a leiv motiv un robatori a gran escala a la casa de la Moneda a Madrid.  Es tracta d’una ficció, naturalment, però en la base de la història subjau la idea robinhoodiana d’anar contra el poderós i no fer mal als febles. Imagino que per aquest motiu ens hem sentit atrets pels personatges i hem desitjat que el robatori acabés tenint èxit.

Un llibre que ens parla de robatoris que han emplenat pàgines de diaris i hores de ràdio i televisió és «Robatoris de llegenda» i també té aquest puntet de presentar com a herois els malfactors que van realitzar proeses que abans ningú no havia intentat.

Alguns dels casos els tinc ben presents perquè en el seu dia, també em van interessar, sobretot el que va fer popular a Ronnie Bigs, l’únic que va aconseguir escapar al Brasil després d’assaltar el tren que anava des de Glasgow a Londres. A casa, els pares i els tiets en parlaven i feien les seves pròpies càbales sobre el cas. Jo els escoltava sense entendre gran cosa fins que vam anar al cinema a veure “El gran robo”, recreació del cas citat. Era l’any 1968 i recordo que vaig disfrutar molt. En aquelles dècades, anar al cine era una de les distraccions habituals i, algunes pel·lícules ens marcaven i ens deixaven petja a la memòria.

Potser també us sonarà el nom de Dionisio Martínez, més conegut com «El Dioni», el que va desaparèixer amb la furgoneta de l’empresa de seguretat plena de diners. Això va passar l’any 1989.

«Robatoris de llegenda» és un llibre que recrea nou dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats. Estan organitzats temporalment, començant pel robatori de la Mona Lisa al Museu del Louvre l’any 1911 fins al túnel de 80 metres que van excavar a Fortaleza (Brasil) per buidar el Banc Central, l’any 2005. Aquest robatoris tenen com a armes l’enginy, la planificació, l’astúcia i una mica de sort. Com van deixar escrit els lladregots als murs del banc de Niça: Ni armes ni violència i sense odi.

Cada robatori està explicat seguint el mateix guió: Planificació, execució pas a pas, investigació policial i judici quan cal.

Un llibre de coneixements recomanat per als alumnes a partir de cicle superior. Es llegeix amb interès i per moments, resulta apassionant. Una bona lectura per iniciar un projecte (geografia, història, matemàtica, observació, fotografia, etc)

LES DADES:
Títol: Robatoris de llegenda
Autora: Soledad Romero
Il·lustrador: Julio Antonio Blasco
Traductora: Diana Novell
Editorial: Zahorí
Pàgines: 64
Barcelona, 2020

El vídeo promocional:

Jo i el món, un llibre de coneixements

«Jo i el món» és un llibre fet seguint la tècnica infogràfica de creació i tractament d’imatges digitals.
La infografia s’usa per produir imatges en un entorn tridimensional i se solen generar amb un programari informàtic especialitzat. Normalment les produccions infogràfiques van acompanyades d’uns breus textos de suport.
Solem trobar les infografies en les revistes i/o els diaris perquè ajuden a entendre de manera visual i molt ràpida què es vol explicar.
«Jo i el món» es centra en la vida d’una nena, la Martina, que fa de fil conductor del món que l’envolta i serveix per oferir-nos dades del nostre planeta, en general.

A la contraportada llegim la presentació següent:
Hola! Em dic Martina i visc amb els meus pares, el meu germà i el meu gos a Barcelona. M’agrada jugar amb els meus amics, practicar esport i anar de vacances!
També vaig a l’escola i faig deures, és clar… Com la majoria de nens.
A cada pàgina hi ha una explicació de la Martina i una gran infografia que relaciona el que ens ha dit amb la resta del món. Per exemple, a la pàgina 10 ens explica que “l’altre membre de la família es diu Taca i és el nostre gos de raça Beagle. Moltes famílies tenen mascotes però els gossos són els animals més populars.”
I a tota plana veiem els 10 gossos més populars i també el percentatge de famílies que tenen mascota al món i quin tipus de mascota és (gossos, gats, ocells, peixos, altres).


El llibre abasta temes variats: demografia, habitatge, alimentació, estudis, internet, esports, llengua, cultura, etc. i les dades estan contrastades i provenen de diverses fonts internacionals (UNESCO, OCDE, CIA, New York Post, The Washington Post, etc.) com s’explica a la darrera pàgina.

Un llibre curiós i que val molt la pena. El recomanem a partir de cicle mitjà.

LES DADES
Títol: Jo i el món
Autora: Mireia Trius
Il·lustradora: Joana Casals
Editorial: Zahorí books
Mides: 24 x 30 cm
64 pàgines
Barcelona, 2019