El lleó blanc, un amic especial

El Lleó blanc és un bonic llibre d’imatges escrit per Jim Helmore i il·lustrat per Richard Jones que tracta d’una nena que canvia de casa i de les dificultats que té  per trobar nous amics. El tema no és nou —recordem, per exemple, Canviem de casa de Marta Altés— però aquí està tractat amb calidesa i el personatge del lleó resulta força entranyable.
Comença amb una primera doble pàgina que mostra un cotxe avançant en la foscor de la nit envers la nova llar. No ens expliquem perquè canvien de casa ni d’on venen però la imatge de la nit il·luminada per una lluna plena i algunes finestres de les cases veïnes transmet la sensació de por que la Caro, la nena protagonista de la història, sent. És una imatge potent: la casa dalt del turó, el cotxe solitari carregat de maletes, una guineu i un cavall desproporcionats i irreals… mentre la mirada del lector avança d’esquerra a dreta i convida a passar a la següent pàgina.

La Caro, a continuació, comença a explorar la seva nova casa —tenia les parets blanques, els sostres blancs, i fins i tot les portes eren de color blanc— que disposa d’un munt de racons solitaris i misteriosos però el seus pensament no poden evitar voler «tenir algú amb qui jugar».
Un dia, descobreix, entre les brillants parets blanques, un lleó amable amb un pelatge blanc com la neu. Aquest lleó serà l’amic que jugarà amb ella a tota mena de jocs divertits com a fet i amagar, li oferirà la seguretat que necessita i l’encoratjarà a fer el pas de sortir a jugar amb els nens que hi ha al parc. Serà un primer pas que l’ajudarà a sentir-se segura i confiada en fer nous amics.

Allò que més m’ha agradat del conte són les il·lustracions d’un desconegut, per a mi, Richard Jones i els tons suaus, gairebé màgics dels personatges. Al seu web, ell mateix explica la gestació de l’àlbum amb aquestes paraules:
El Lleó blanc va ocupar moltes, moltes pàgines d’esborranys abans que jo estigués satisfet d’haver trobat el personatge. Tanmateix, tenia clar que les seves mides relatives (les del lleó i les de la Caro) serien importants per comprendre la seva relació: Un lleó massa gran semblaria esborronador, mentre que més petit, semblaria que no tindira les qualitats de suport que necessitava oferir-li a la nena.
Encara que la història suggereix que “les parets eren blanques, els sostres eren blancs, fins i tot les portes eren blanques …” no vam voler que els espais quedessin massa buits als ulls dels joves lectors.

Tot i que la casa estava nua quan arriben volíem mostrar que també era un lloc ple de possibilitats i diversió i que indiqués que algun dia es convertiria en una casa càlida i amigable. A mesura que la Caro comença lentament a tenir més confiança i veiem el lleó cada vegada menys, hem fet que el color es vagi introduint, oferint caràcter i un toc de confort a les pàgines sense desfer la trama de la història. Em va interessar, especialment, pintar catifes. Estic content de la que apareix estesa al terra a la pàgina on la Caro i el lleó estant junts per darrera vegada dins la casa.

El conte ens explica que la soledat i la tristesa són quelcom natural, però mai no perduren per sempre.
Amb els infants de cicle infantil es pot explicar què passa amb el lleó blanc i les parets també blanques si agafem diversos papers de colors i els fem observar en quines superfícies es percep bé el contrast i en quines el color a penes es distingeix. Així s’entendrà millor què ha passat amb el lleó quan juguen a fet i amagar. Es pot aprofitar per gaudir dels treballs inspiradors de l’artista japonesa Yayoi Kusama. Es poden observar algunes de les seves produccions plàstiques per entendre el concepte de contrast.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web http://www.paintedmouse.com/town-mouse-country-mouse-2/
I del web de l’editorial
https://andana.net/llibre/el-lleo-blanc/
Lectura recomanada per al cicle infantil, a partir de 4 anys.

Les dades:
Títol El lleó blanc
Autor: Jim Helmore
Il·lustrador: Richard Jones
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
València, 2017

Anuncis

La nena dels llibres. Perquè la imaginació és lliure

la-nena-de-llibres-portadaLa nena dels llibres és una història d’amor envers el món de les paraules i els contes.  Els autors Sam Winston i Oliver Jeffers ens submergeixen en un passeig pel país de la lectura i ho fan convidant-nos a seguir a una nena valenta amant dels llibres i un noi que dubta en fer la immersió al país de les lletres.

mqdefault

A les primeres pàgines veiem com la nena agafa el noi de la mà i suaument el guia a través de muntanyes imaginàries, descobrint tresors en la foscor, perdent-se en el bosc dels contes i fugint dels monstres dels castells embruixats. Finalment ambdós trobaran una sorpresa càlida i bonica.

El llibre és un homenatge als clàssics de la literatura, un homenatge afectuós i una invitació a descobrir els personatges que s’amaguen en els textos-cal·ligrames de totes les pàgines i que ens recorden a l’Alícia de la terra de les meravelles, a Gulliver, a les vint mil llegües de viatge submarí, a Frankenstein, etc.

nena
nenallibres_interior2
L’edició és molt acurada i el detallet de la clau que obre les portades dels llibres és realment magnífic.
Un agraïment a Andana Edicions per seguir apostant per les obres d’Oliver Jeffers.
Us deixo amb el vídeo de presentació i un pdf amb activitats (en anglès) per fer a l’escola. Cliqueu guia-de-lectura-la-nena-dels-llibres

Dades:
Autors: Oliver Jeffers i Sam Winston
Traductora: Anna Llisterri
Edat recomanada:+ 5 anys
Format: 26 x 26,5 cm. Tapa dura
Pàgines: 40 a color
Edició: Novembre 2016.

18 00083023-620x387

maxresdefault

 

6è Premi de poesia PISSIGANYA

pissiganyaEl premi Pissiganya 2017 ja està en marxa!
Els alumnes de primària o secundària a qui agradi la poesia, ja poden consultar les bases del Premi Pissiganya i participa en la sisena edició d’aquest premi.
Poden participar en dues categories: poesia i/o poesia visual, i s’ha de fer a través del web http://www.pissiganya.cat. (trobareu el formulari de participació que s’ha d’emplenar)
El termini acaba el 21 d’abril de 2017
El premi consisteix en un lot de llibres patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d’Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!
Els guanyadors, a més a més, podran recollir el seu premi durant la cerimònia de lliurament, que tindrà lloc la segona quinzena de maig a la festa conjunta dels premis Sambori Òmnium, de narrativa, i Pissiganya, de poesia.
Totes les bases les podeu consultar al tríptic següent:

triptico_2017

La notícia de la darrera edició a l’InfoK:

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/qui-ha-guanyat-els-premis-el-tinter/video/5604069/

Mitjanit, un poemari de Martina Escoda

Coberta_Mitjanit_webLa poesia és una forma de llenguatge d’una intensitat superior a la narrativa i ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos. Normalment és una crida a l’ésser humà que som i als sentiments que tenim.
Sempre que he llegit poesies als infants o he plantejat alguna sessió de lectura de poemes escrits per ells o d’autors reconeguts he notat que els envolta un sentiment que s’acosta molt al de les persones que veuen el món, les coses, per primera vegada. És fantàstic, perquè no estan contaminats per l’experiència que puguem tenir els adults i veuen els poemes com quelcom que no es difuminarà en el seu pensament i que els deixarà marca.
També he vist com els alumnes de cicle superior (imagino que a l’ESO passa alguna cosa semblant) s’enganxen amb molta facilitat a la poètica de les cançons dels cantants de moda, ja sigui de rock o de música pop i penso que és una bona porta d’entrada a la poesia. Conec mestres (pocs, tot s’ha de dir!) que treballen la llengua partint de les lletres de les cançons que agraden als alumnes… genial, no? Són mestres, la feina dels quals ha estat poc valorada.
Sortosament, ara estem començant a viure una bona època per a la poesia. Només cal veure la quantitat d’activitats de recitacions que es programen a les biblioteques, els festivals de poesia que s’organitzen, els certamens, el boom de l’Slam poetry, etc.
En canvi, paradoxalment, a les llibreries els llibres de poesia queden arraconats i es van emplenant de pols mentre llangueixen a l’espera de ser retirats i substituïts per altres llibres que, probablement, no deixaran la petja profunda que deixen els missatges poètics sobre la pell dels lectors. img132

Avui us presento una novetat que m’ha fet molta il·lusió de trobar a la llibreria. Es diu Mitjanit i l’ha escrit la Martina Escoda, persona que ha begut de les millors fonts i això es nota en la sensibilitat, la riquesa de vocabulari i la màgia de les imatges que ens ofereix.

Mitjanit és un poemari adreçat als alumnes de cicle superior. A la contraportada podem llegir:
En l’univers oníric d’aquests poemes obrirem la porta a la fantasia, amiga de tot infant, i viatjarem pel món màgic de les paraules i l’espai ple de misteri de la mitjanit. Els somnis ens meravellen i ens desvetllen la imaginació. De vegades amaguen secrets o desperten desitjos per inventar noves vides i, fins i tot, nous mots amb què jugar… Els deixem passar?
Mitjanit és un recull poètic escrit per Martina Escoda (Barcelona, 1980) amb il·lustracions de Sonja Wimmer (Munic, 1974) que convida a somiar a l’hora d’anar a dormir.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora i/o voleu contactar amb ella podeu visitar el seu web: http://www.martinaescoda.cat/
El web de Sonja Wimmer: http://sonjawimmer.blogspot.com.es/

DADES:

Autora: Martina Escoda
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Andana Editorial
Col·lecció Vagó de versos, núm. 10
ISBN:978-84-16394-33-3
Idioma: Català / valencià
Format: 20 x 15 cm.
Pàgines: 40 a color
Edició: 1ª abril 2016

img133

 

Una llegenda de Sant Jordi

CobertaSanJordiCrec que no sóc l’únic a qui agrada mirar les guardes interiors dels llibres i comparar-les. Sovint estan molt ben pensades i aporten informació sobre el conte.
Unes de les més originals i més ben treballades que he vist darrerament són les de la versió de la llegenda de Sant Jordi que acaba de publicar Andana. El disseny de la guarda posterior, especialment, és espectacular.

DSC04631
La història és una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.

DSC04635

La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:

Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

DSC04634 La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

LES DADES:
Autor: Joan Portell
il·lustrador: Sebastià Serra
Fotògraf: Carles Serra
Edat recomanada: + 5 anys
ISBN: 978-84-16394-28-9
Idioma: Català
Format: 24,5 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 38 a color.
Primera edició: Març 2016

El fantasma Pixallits

Anar de colònies amb el grup classe és una experiència genial. Comparteixes uns dies amb els teus alumnes, els pots conèixer millor i sobretot veus com es relacionen foraolten de l’aula. Especialment màgic resulta el moment d’anar a dormir. Treuen de la motxilla les seves mascotes, es posen els pijames divertits i passegen anant amunt i avall lluint-los. Després, quan ja són al llit, passes a explicar un conte que els convidi a descansar bé i els fas el petó de bona nit. Sempre hi ha qui s’enyora, plora una mica perquè vol “la mama” i l’has de consolar.
També hi ha alumnes que s’ha de posar el bolquer perquè encara no controlen el pipí. La majoria no tenen recança i se’l posen ells mateixos (els de 5 anys) i als altres (els de P3 o P4) els has d’ajudar. Però hi ha nens que pateixen i els fa vergonya. Tot depèn de com ho viuen a casa, naturalment.
Per tractar aquest tema a l’escola s’expliquen alguns contes. A mi m’agraden especialment dos. Un de Chema Heras que es titula “El Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis” i un altre de Manuela Olten “Tinc pipí”.

Ara, l’editorial Andana publicarà “El fantasma Pixallits”, una història que ha escrit l’Andreu Galán, de qui ja vam comentar l’anterior poemari, i ha dibuixat amb molta traça en Lluís Demano. El conte explica l’aparició del fantasma Pixallits al llit d’en Vicentet i tot el que això suposa. Les il·lustracions són generoses i el fantasma està molt aconseguit amb tons blaus, aquosos. El text és molt musical i segur que als nois i noies d’edats entre dos i vuit anys els agradarà.
llibre-amb-jirafa-i-osL’Andreu ha volgut anar més enllà i acompanya el conte amb merchandising variat (tovallola, tassa, xapa, samarreta, pòster, etc.)
Els qui normalment col·laborareu amb projectes de crowfundig (micromecenatge) ja sabeu com va la cosa. Aquí hem finançat alguns, els uns han sortit bé i els altres no. Aquest de “el fantasma Pixallits” crec que val la pena. Vaig tenir la sort que l’Andreu en expliqués el projecte i ens mostrés algunes imatges a tota la gent que vam compartir curs a Can Butjosa fa uns mesos.

2_Cat
Pel qui no sabeu que és Verkami us ho explico:
Verkami és un web en què qualsevol persona que cerca finançament per al seu projecte (un film, un disc de música, un documental, un llibre, etc.), crea un usuari i “penja” el seu projecte a l’abast de tothom amb un termini limitat de 40 dies. Aquest projecte (El fantasma Pixallits) porta implícita una quantitat total de diners que es necessita per a poder-lo fer efectiu (4000 €). Llavors les persones que hi volen col·laborar, durant quaranta dies poden fer aportacions econòmiques a canvi de les quals rebran el llibre, film, documental, etc., que es vulgui publicar, un cop s’hagi assolit la quantitat demanada.


9_CatSi hi voleu participar o simplement donar-li una ullada podeu entrar a
http://www.verkami.com/locale/ca/projects/13071-el-fantasma-pixallits
El termini que han establert acaba el 22 de novembre. El conte es publicarà també en castellà (El fantasma Quememeo).
Enllaç en castellà:
http://www.verkami.com/locale/es/projects/13071-el-fantasma-quememeo

 

La poètica de l’Andreu Galan

La poesia té tantes cares que és difícil de definir. Sí, és clar, el diccionari ens ho diu: Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora… I què més?
Segurament també és imaginar somnis impossibles, fer parlar les coses que normalment no parlen o una manera de comunicar la pròpia felicitat als altres.
La poesia té el seu propi llenguatge, un llenguatge diferent al que emprem a casa o a la feina. Utilitzem les mateixes paraules quan anem a comprar el pa, quan fem una declaració amorosa o quan escrivim un poema. La diferència està en com les combinem. Les mateixes paraules dites d’una altra manera.
portada_quinosapUn bon llibre de poesia que s’ha publicat darrerament és “Qui no sap riure, no sap viure”. L’ha escrit l’Andreu Galan i l’ha il·lustrat Luis Demano.
Us transcric algunes dades extretes del blog de l’Andreu, company mestre i persona entusiasta i positiva. Andreu Galan

Qui no sap riure no sap viure és un llibre escrit des de la il·lusió de mostrar als infants un ventall de bones raons per capgirar l’ordre de la realitat i veure el cantó positiu de la vida. L’esperit del recull pren força en la cultura popular: dites, embarbussaments, cançons, amb poemes que beuen de l’antigor i alhora participen de l’actualitat. Són 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l’eix comú de la rialla i la diversió, on es barreja el sentit de l’humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules.

Hi trobem poemes surrealistes com Bouesia, declaracions d’amor rimades, com la de Romanç del vell pollastre, aquelarres orquestrats per bruixes amb olor de pet, endevinalles amb molt de suc, un vampir que sorprèn el metge quan aquest li diu que li vol curar l’anèmia…i sobretot unes ganes inacabables de mirar-se la realitat des del joc d’infants. Un joc que, entre d’altres, és sobretot joc lingüístic: el de la creació.atrapallibres

Aquest poemari ha estat triat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) per optar al 10è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», en la categoria de 9 anys (http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Llibres-seleccionats) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.

El recull s’adreça a tots els públics: des de Cicle inicial de primària fins a Secundària. No té edat i les té totes alhora.
Si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a fer –vos un recital al vostre centre, ho podeu fer a través del seu blog http://www.andreugalan.cat.

Quinosap4

Quinosap2