Andana

Anar de colònies amb el grup classe és una experiència genial. Comparteixes uns dies amb els teus alumnes, els pots conèixer millor i sobretot veus com es relacionen fora de l’aula. Especialment màgic resulta el moment d’anar a dormir. Treuen de la motxilla les seves mascotes, es posen els pijames divertits i passegen anant amunt i avall lluint-los. Després, quan ja són al llit, passes a explicar un conte que els convidi a descansar bé i els fas el petó de bona nit. Sempre hi ha qui s’enyora, plora una mica perquè vol “la mama” i l’has de consolar.
També hi ha alumnes que s’ha de posar el bolquer perquè encara no controlen el pipí. La majoria no tenen recança i se’l posen ells mateixos (els de 5 anys) i als altres (els de P3 o P4) els has d’ajudar. Però hi ha nens que pateixen i els fa vergonya. Tot depèn de com ho viuen a casa, naturalment.
Per tractar aquest tema a l’escola s’expliquen alguns contes. A mi m’agraden especialment dos. Un de Chema Heras que es titula “El Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis” i un altre de Manuela Olten “Tinc pipí”.

Ara, l’editorial Andana publicarà “El fantasma Pixallits”, una història que ha escrit l’Andreu Galán, de qui ja vam comentar l’anterior poemari, i ha dibuixat amb molta traça en Lluís Demano. El conte explica l’aparició del fantasma Pixallits al llit d’en Vicentet i tot el que això suposa. Les il·lustracions són generoses i el fantasma està molt aconseguit amb tons blaus, aquosos. El text és molt musical i segur que als nois i noies d’edats entre dos i vuit anys els agradarà.
L’Andreu ha volgut anar més enllà i acompanya el conte amb merchandising variat (tovallola, tassa, xapa, samarreta, pòster, etc.)
Els qui normalment col·laborareu amb projectes de crowfundig (micromecenatge) ja sabeu com va la cosa. Aquí hem finançat alguns, els uns han sortit bé i els altres no. Aquest de “el fantasma Pixallits” crec que val la pena. Vaig tenir la sort que l’Andreu en expliqués el projecte i ens mostrés algunes imatges a tota la gent que vam compartir curs a Can Butjosa fa uns mesos.

Pel qui no sabeu que és Verkami us ho explico:
Verkami és un web en què qualsevol persona que cerca finançament per al seu projecte (un film, un disc de música, un documental, un llibre, etc.), crea un usuari i “penja” el seu projecte a l’abast de tothom amb un termini limitat de 40 dies. Aquest projecte (El fantasma Pixallits) porta implícita una quantitat total de diners que es necessita per a poder-lo fer efectiu (4000 €). Llavors les persones que hi volen col·laborar, durant quaranta dies poden fer aportacions econòmiques a canvi de les quals rebran el llibre, film, documental, etc., que es vulgui publicar, un cop s’hagi assolit la quantitat demanada.

Si hi voleu participar o simplement donar-li una ullada podeu entrar a
http://www.verkami.com/locale/ca/projects/13071-el-fantasma-pixallits
El termini que han establert acaba el 22 de novembre. El conte es publicarà també en castellà (El fantasma Quememeo).
Enllaç en castellà:
http://www.verkami.com/locale/es/projects/13071-el-fantasma-quememeo

La poesia té tantes cares que és difícil de definir. Sí, és clar, el diccionari ens ho diu: Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora… I què més?
Segurament també és imaginar somnis impossibles, fer parlar les coses que normalment no parlen o una manera de comunicar la pròpia felicitat als altres.
La poesia té el seu propi llenguatge, un llenguatge diferent al que emprem a casa o a la feina. Utilitzem les mateixes paraules quan anem a comprar el pa, quan fem una declaració amorosa o quan escrivim un poema. La diferència està en com les combinem. Les mateixes paraules dites d’una altra manera.
Un bon llibre de poesia que s’ha publicat darrerament és “Qui no sap riure, no sap viure”. L’ha escrit l’Andreu Galan i l’ha il·lustrat Luis Demano.
Us transcric algunes dades extretes del blog de l’Andreu, company mestre i persona entusiasta i positiva.

Qui no sap riure no sap viure és un llibre escrit des de la il·lusió de mostrar als infants un ventall de bones raons per capgirar l’ordre de la realitat i veure el cantó positiu de la vida. L’esperit del recull pren força en la cultura popular: dites, embarbussaments, cançons, amb poemes que beuen de l’antigor i alhora participen de l’actualitat. Són 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l’eix comú de la rialla i la diversió, on es barreja el sentit de l’humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules.

Hi trobem poemes surrealistes com Bouesia, declaracions d’amor rimades, com la de Romanç del vell pollastre, aquelarres orquestrats per bruixes amb olor de pet, endevinalles amb molt de suc, un vampir que sorprèn el metge quan aquest li diu que li vol curar l’anèmia…i sobretot unes ganes inacabables de mirar-se la realitat des del joc d’infants. Un joc que, entre d’altres, és sobretot joc lingüístic: el de la creació.

Aquest poemari ha estat triat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) per optar al 10è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», en la categoria de 9 anys (http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Llibres-seleccionats) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.

El recull s’adreça a tots els públics: des de Cicle inicial de primària fins a Secundària. No té edat i les té totes alhora.
Si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a fer –vos un recital al vostre centre, ho podeu fer a través del seu blog http://www.andreugalan.cat.