He arribat tard perquè…

img070He arribat tard perquè… és el títol del nou llibre de Davide Cali, amb il·lustracions de Benjamin Chaud (lligat definitivament a l’elefant Pomelo). Està editat per Andana i segueix el fil de l’anterior No he fet els deures perquè… i és un enfilall de situacions hilarants i boges explicades per un nen a la seva mestra, quan arriba tard a l’escola.

La narració comença amb el nen dormint al seu llit. Al terra hi ha un llibre obert, cap per avall, que és precisament el que tenim a les mans. Hi ha també un gos, que l’acompanyarà en tot moment, mirant sorprès el rellotge despertador que marca, aaagg!, l’hora de llevar-se. A partir d’aquí tot són corredisses i presses fins que arriba a l’escola i la mestra li pregunta:

Aleshores… Digue’m, per què has arribat tard?
Doncs… és una història ben llarga. —respon el nen.img071

I comença un regitzell superdivertit d’excuses que ens recorden el “nonsense” (sense sentit)  d’alguns llibres anglesos: Formigues gegants, ninges malvats, majorets espantoses, talps misteriosos… es confabulen per evitar que el noi arribi a temps a l’escola.

El llibre conté moltes referències i evocacions a altres històries. Per exemple a “Alícia en terra de meravelles” (El que em va passar és que tot just després em vaig encongir), a “La aventura formidable del hombrecillo indomable” (vaig haver de lluitar amb una esponja gegant), a “La caputxeta vermella” (vaig trobar una nena petita que em va demanar ajuda per trobar la casa de la seva àvia), a “Hansel i Gretel” (paràrem a fer un mos pel camí), a “El flautista d’Hamelín” (no vaig poder evitar seguir un nen que tocava una flauta màgica…), etc.

flautista ietiLes invencions del nen, a mesura que avança el conte, són cada vegada més esbojarrades. Diversos personatges com el Ieti, el Bigfoot o els marcians, finalment, no aconseguiran que el nen arribi tard… Bé, arriba tard perquè ha de tornar a casa a buscar la motxilla que s’ha oblidat. Però alguna cosa surt malament…

He rigut molt i m’ha agradat l’actitud pacient de la mestra que sembla animar al nen a seguir inventant excuses.

El llibre té molt bon ritme i es llegeix amb interès. Crec que els alumnes de segon o tercer de primària s’ho passaran d’allò més bé amb aquest llibre que, a més, obre la porta a continuar inventant excuses per arribar tard a l’escola.  També es presta a fer un anàlisi del vocabulari (especialment dels adjectius que usa l’autor).

Lectura recomanada.img072

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s