Treu-te les sabates i comença a llegir «27 CASAS»

A la darrera tria de recomanacions de Sant Jordi vam incloure «27 casas. Poemas para entrar a vivir». El seu autor és Raúl Vacas. Pel qui no el coneixeu, en Raúl es dedica a escriure poemes, però sobretot a l’animació i gestió cultural. Juntament amb la Isabel Castaño dirigeix una projecte anomenat “De Vacas y Castaño” que vol fomentar el gust per la literatura. Organitzen tallers de creació i animació a la lectura a Rodasviejas, a prop de Salamanca.

Segons ell, el que fan és una mena croada poètica. Diu, a El Diario Montañés (Santander):

Estos años he podido comprobar que la poesía es la gran olvidada en los centros de secundaria. Muchos profesores se limitan a cacarear contenidos trasnochados. El libro de texto, en este sentido, ha hecho mucho daño a la enseñanza. Hay un gran déficit de imaginación y de creatividad y muchos contrasentidos. En algunos centros hay grupos de lectura en el que no hay ni un solo profesor de Lengua y Literatura. Muchos incluso se jactan de no leer e incluso obstaculizan muchas actividades relacionadas con la animación a la lectura y la escritura. Ante ese panorama hay que posicionarse. Más de uno tendría que repasar el poema ‘La poesía es un arma cargada de futuro’ de Gabriel Celaya.

Ara, amb il·lustracions d’en David Pintor i editat per “la Guarida” ha vist la llum aquest poemari enginyós i divertit. Mireu què hi diu a la contracoberta.

Pasa al interior de llibro,
Descálzate antes de leer,
aviva el fuego en el hogar.
Què a gusto se està adentro.

I així ho fem. Ens descalcem, ens posem còmodes i comencem a llegir el primer dels 27 poemes que segueixen l’ordre alfabètic i ens van marcant cases, llocs on conviure o estar sol, arrecerats. El primer és AUTOCARAVANA I és un text que només té la vocal A.

Sara lava cada mañana la caravana blanca.
—Hala, al mar! Arranca.

La caravana
Anda,
Anda,
Anda.

Las alas altas, las patas largas.
Vaga hasta la mar.
Cansada arrastra a Sara a la playa.

Etc…


I després ve la Barraca, el Castell, i molts altres. Cadascun dels poemes ens permet veure com està construït i alhora ens convida a escriure’n de nous seguint la mateixa tècnica.

Vaig conèixer aquest llibre a indicacions de la Montse Marcet, que a la darrera tertúlia ens va fer llegir en veu alta “Estación espacial”:

Aquí estamos, encerra—2,
preparando el desay—1,
viendo a lo lejos Nept—1
y en órbita desplaza—2.

Con el ánim oport—1
a velocidad de cru—0,
avistamos un lu—0
Más lúcido que ning—1

Etc.

Rascacielos, Tipis, Dúplex, Loft, Jaima, Nido, Dacha, Guarida, etc. teniu a les vostres mans 27 poemes molt recomanables.

Les mestres que col·laboren amb l’Espai Llamps i Centelles ens han fet l’encàrrec de contactar amb en Raúl i veure la possibilitat que vingui a l’Hospitalet a fer alguna tertúlia o taller o recital o el que vulgui. Ens hi posem.

LES DADES:

Títol: 27 casas. Poemas para entrar a vivir
Text: Raúl Vacas
Il·lustracions: David Pintor
Editorial: la Guarida
Pàgines: 72
Salamanca, 2022

«CIRCO», l’espectacle més gran del món.

En alguna ocasió, als mestres se’ns passa pel cap canviar d’escola i veure altres maneres de treballar. Amb algunes companyes que conec, comentem com són de diferent les escoles urbanes que coneixem de les rurals, per exemple. Hi havia una mestra, a l’Hospitalet que tenia el somni de treballar en un circ. Ho explicava amb els ulls ben obert i brillants:

—T’imagines viure i seguir la caravana del circ i fer classe als nens i nenes fills dels actors i dels treballadors del circ? Ha de ser una experiència bonica de debò!

El circ té quelcom de màgic, és ben sabut.

L’editorial Kalandraka acaba de publicar «CIRCO», un poemari preciós que va ser mereixedor del Premi de Poesia Ciutat d’Oriola. L’he estat llegint aquests dies i, coincidint que a l’Hospitalet està instal·lat el “Circ du Soleil”, l’esperit del circ ens acompanya (millor, ens acomboia) tothora. Veiem els cartells a les parades del bus, albirem els pals de la carpa quan voltem per Bellvitge i en arribar a casa admirem altres llibres que han acollit en el seu racó a aquest CIRCO esplendorós.

Es tracta d’un poemari que va seguint l’esdevenir d’un dia al circ, des que «con la primera luz se cuela el circo en las rendijas, entra en el cuarto,…» i passant pels personatges meravellosos que allà hi viuen, actuen i es relacionen. (el maestro de ceremonias, la equilibrista, el payaso, el niño bala, la tragasables, el funambulista, etc.).

Són 31 poemes que també amaguen detalls tipogràfics genials. Mireu…

A la segona o tercera rellegida fas altres interpretacions i potser, només potser, fas relacions amb familiars o coneguts que t’envolten.

Poemari molt recomanable per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Circo
Autora: Rosa Ureña Plaza
Il·lustradora: Rosa Ureña Plaza
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 56
Pontevedra, 2022

El podeu conèixer una mica més al tràiler que va fer Kalandraka TV:

https://kalandraka.tv/videos/circo/

«Els comences a comptar?», un llibre per mirar del dret i del revés

Coincideixo amb en Ramon Besora en que la poesia transmet coneixements gràcies a la seva rima, musicalitat, joc, respiració, oïda, metàfores, etc. que fan possible que amb paraules puguem intuir —la intuïció és una eina poderosa que ens obre camins— coses que s’assemblin a la realitat.

I per altra banda, coincideixo amb ell en la idea que la poesia és per a ser viscuda, no explicada i, en aquest sentit, caldria desescolaritzar-la una mica més.

En aquest sentit, diu en Ramon Besora que «l’escola ha de facilitar que els infants vegin en la poesia una expressió lliure, no el fruit d’una rigidesa normativa i s’adonin que un poema no és de cap manera una assonància o un nombre de síl·labes, sinó l’expressió d’un sentiment, d’una vivència, d’un pensament: és allò que l’autor veu, sent, experimenta quan acluca els ulls, quan vol escoltar els reflexos misteriosos del món»

En els seus poemes adreçats a infants petits, en Ramon demostra una precisió i una manera de fer sincera i emotiva que és de molt agrair.

Ara acaba d’aparèixer el seu darrer poemari que ve a ser la continuació de «Què veus, eriçó?». L’ha titular «Els comences a comptar?» i en realitat són dos llibres en un, units de manera enginyosa per un joc matemàtic que ens obliga a girar el llibre quan arribem a la meitat.

El poemari l’ha il·lustrat la Natasha Domanova que ja va col·laborar a “Què veus eriçó?” i està adreçat a infants de cicle infantil. Les rimes són fàcils de recordar i giren al voltant dels números. Per exemple, mireu aquesta pàgina:

Recomanat per a infants de cicle infantil.
Us rapejo la primera part…

LES DADES:
Títol: Els comences a comptar?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Pagès
Col·lecció: Petit Nandibú Nº 16
Pàgines: 36
Lleida, 2022

Quin embolic! Un recull de textos humorístics

Hi va haver una època (finals del segle XIX-inicis del XX) en la qual persones erudites van recollir i difondre la saviesa popular. Anaven pels pobles i ciutats, llibreta en mà, anotant els textos dels contes, cançons, cantarelles, llegendes, embarbussaments i tot el que feia referència als costums i creences que regien la vida de les persones. Valeri Serra i Boldú, Pau Bertran i Bros, Joan Amades, Jacint Verdaguer i d’altres esforçats folkloristes ens va deixar uns escrits que podem trobar en biblioteques especialitzades. Són textos que ens acosten a una vida que romania més o menys inalterable durant anys i panys, fins que es va iniciar el que es va denominar «desarrollisme» i que va suposar l’inici de canvis econòmics, socials i les migracions del camp a la ciutat.
De tant en tant, alguna editorial aposta per seguir oferint-nos llibres que mantenen l’esperit de recuperació d’uns contes que s’han anat transmeten de pares a fills des de fa segles. Una d’aquestes editorials és EUMO, adscrita a la Universitat de Vic.
El dissabte 9 de març, es va presentar el segon volum d’una sèrie que va en aquesta línia de recuperació del saber popular, mesclat amb textos d’autors actuals. El llibre en qüestió és «QUIN EMBOLIC!» i porta un subtítol explícit que hi diu «Poemes, contes i altres textos per llegir rient» on s’anuncia què hi trobarem.

Les compiladores són la Vanesa Amat, la Maica Bernal i la Isabel Muntañá i han aplegat més de cent textos agrupats en temes variats: Animals, gent, oficis, vida quotidiana, natura, univers, aliments, escola, jocs, etc. És una classificació curiosa que s’ajuda d’unes il·lustracions d’en Morad Abselam, en diverses games cromàtiques per a cada tema.
La presentació es va fer la llibreria «Pebre negre» del barri del Clot (Barcelona) i va ser prou divertida (com no podia ser d’altra manera). Les autores van llegir, recitar, dramatitzar i contar un bon nombre d’històries que ens van fer riure i ens van mostrar maneres de presentar-los a l’escola, als nostres alumnes.

Al web d’EUMO podem llegir que “la manera més divertida d’encomanar el gust per la lectura és a través del joc. Contes rimats, cançons, poemes, embarbussaments… ens atrapen amb les rimes i la música, amb el so i les repeticions. Quin embolic! Però quan comencem a estirar-ne el fil, se’ns afina l’enginy i la imaginació i voldríem que el joc no acabés mai.
A cada llengua hi ha textos literaris que, dits en veu alta o llegits, ens fan riure perquè formen un joc de paraules o de sons o bé perquè expliquen un disbarat, un fet esbojarrat. Amb la llengua ens hi podem «embolicar» i passar estones ben divertides. Aquest és el sentit d’aquest llibre, que combina creacions d’autors actuals amb textos de la cultura popular.
Quin embolic! és una invitació a llegir rient, a gaudir del joc que ens ofereix la literatura.”

Podeu fer un tastet clicant AQUÍ

Títol: Quin embolic!
Poemes, contes i altres textos per llegir rient
Autores: Vanesa Amat, M Carme Bernal i Isabel Muntañá
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: EUMO
ISBN: 978-84-9766-651-0
Pàgines: 96
Mides: 16,5 x 23 cm
Vic, febrer del 2019

Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç…

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle inicial.

Al web de l’editorial podem llegir:
Els contes són com les persones: et diuen algunes coses en veu alta i altres te les ensenyen sense paraules, perquè et conviden a descobrir-les o a imaginar-les. Si coneixes bé els contes, pots permetre’t el luxe de jugar amb ells mitjançant les paraules i les imatges: els pots desmuntar, desendreçar, barrejar de manera divertida; pots convertir-los en endevinalles, disfressar-los de poesia i, finalment, tornar-los a endreçar dins el teu cap. Veuràs que, quan hi hagis jugat, entendràs millor cada conte, et sorprendran amb les seves diferències i semblances, riuràs i aprendràs que, quan comprens allò que llegeixes i ho observes bé, el món és molt més entretingut.

LES DADES
Títol: Endevinacontes
Autora: Berta Inés
Il·lustradora: Virginia Donoso
Traductor: Dani Espresate
Editorial: Bellaterra
Pàgines: 42
Barcelona, 2019

El dissabte 2 de febrer, el vam presentar dins del marc de la Jornada “El plaer en l’educació. L’alegria de viure, l’alegria d’aprendre” i crec que el vam disfrutar.

La poètica de l’Andreu Galan

La poesia té tantes cares que és difícil de definir. Sí, és clar, el diccionari ens ho diu: Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora… I què més?
Segurament també és imaginar somnis impossibles, fer parlar les coses que normalment no parlen o una manera de comunicar la pròpia felicitat als altres.
La poesia té el seu propi llenguatge, un llenguatge diferent al que emprem a casa o a la feina. Utilitzem les mateixes paraules quan anem a comprar el pa, quan fem una declaració amorosa o quan escrivim un poema. La diferència està en com les combinem. Les mateixes paraules dites d’una altra manera.
portada_quinosapUn bon llibre de poesia que s’ha publicat darrerament és “Qui no sap riure, no sap viure”. L’ha escrit l’Andreu Galan i l’ha il·lustrat Luis Demano.
Us transcric algunes dades extretes del blog de l’Andreu, company mestre i persona entusiasta i positiva. Andreu Galan

Qui no sap riure no sap viure és un llibre escrit des de la il·lusió de mostrar als infants un ventall de bones raons per capgirar l’ordre de la realitat i veure el cantó positiu de la vida. L’esperit del recull pren força en la cultura popular: dites, embarbussaments, cançons, amb poemes que beuen de l’antigor i alhora participen de l’actualitat. Són 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l’eix comú de la rialla i la diversió, on es barreja el sentit de l’humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules.

Hi trobem poemes surrealistes com Bouesia, declaracions d’amor rimades, com la de Romanç del vell pollastre, aquelarres orquestrats per bruixes amb olor de pet, endevinalles amb molt de suc, un vampir que sorprèn el metge quan aquest li diu que li vol curar l’anèmia…i sobretot unes ganes inacabables de mirar-se la realitat des del joc d’infants. Un joc que, entre d’altres, és sobretot joc lingüístic: el de la creació.atrapallibres

Aquest poemari ha estat triat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) per optar al 10è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», en la categoria de 9 anys (http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Llibres-seleccionats) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.

El recull s’adreça a tots els públics: des de Cicle inicial de primària fins a Secundària. No té edat i les té totes alhora.
Si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a fer –vos un recital al vostre centre, ho podeu fer a través del seu blog http://www.andreugalan.cat.

Quinosap4

Quinosap2