Una casa que creix i creix…

«La casa de Tomasa» és un àlbum il·lustrat dels que anomenem pop-up perquè té pestanyetes que s’obren i es tanquen i alguna que altra sorpresa, en volum.

La seva estructura repetitiva facilita la seva lectura i els rodolins, ben pensats, ajuden a memoritzar les parts significatives i a recordar els personatges. Té, també, un punt nonsense i absurd que agrada als infants.

La història va d’una nena, la Tomasa, que és molt hàbil amb les eines i decideix construir una casa ben bonica per a ella i per al seu gat. Li queda tan bé que els seus amics s’acosten a veure-la i li demanen si pot fer una ampliació.

El primer que hi arriba és en Juanito Glotón i li demana una habitació amb “una tarta y un rincón”

“Y éste es el cuarto con tarta y rincón
Aquí en esta casa que hizo Tomasa “

A continuació van apareixent altres personatges: La abuela Rosario, los tres gatitos, la pastora Aleja y su oveja, los tres osos, don Plato y doña Cuchara, etc. que van arribant i es van instal·lant a diferents estances que la Tomasa construeix per a ells.

Anem veient a cada pàgina com s’omple l’espai fins que al final la Tomasa i el seu gat han de prendre una decisió dràstica.

El llibre està ple de finestretes que s’obren i es tanquen (més de setanta) i a cada pàgina hi ha un munt de detalls deliciosos.

Les pàgines de l’esquerra tenen un fons blanc sobre el que hi ha escrit el text i la il·lustració dels nous veïns i un petit detall al racó de sota que ens indica l’ampliació de la casa. És una mena de plànol que ens ajuda veure com va creixent l’edifici.

Un llibre divertit, poètic i amb unes onomatopeies i rodolins ben traduïts.

Per a infants de cicle infantil.

La manera com vaig conèixer aquest llibre fa dotze anys va ser curiosa. Vaig anar a fer una formació amb els companys mestres de Logronyo i allà em vaig assabentar que havien format una associació que es diu així, precisament: La casa de Tomasa. Podeu veure què fan, entrant al seu recomanable blog: https://casadetomasa.wordpress.com/

LES DADES:
Títol: La casa de Tomasa
Autora: Phyllis Root
Il·lustradora: Delphine Durand
Editorial: Edelvives
Saragossa, 2005

Hi ha versió en català: «La casa de la Mei», editada per Baula el 2017, amb traducció d’en Miquel Desclot.

 

 

Llibres i propostes per al confinament – 8 (La història formidable d’un tap indomable)

A partir d’uns taps, l’autora italiana Anita Arrighi va fer un llibre sense fulls. El va titular «Il tappomondo».
Es tracta d’un concepte de llibre diferent. D’un recipient de forma cilíndrica que simula un edifici van sortint els personatges. Són vint-i-dos taps encadenats i units mitjançant un cordill. Entre tap i tap, un rodolí que anticipa el que vindrà a continuació.

És com el barret d’un mag. No saps què hi sortirà. Els personatges són taps que recorden homes, dones, nens i animals diversos que van apareixent. Així, trobem un tap amb vestit de primavera, una iaia amb una guineu que l’embolcalla, un gerro de flors amb pètals de mil colors, el tap barbut i saberut, etc. No us ho creureu però fins i tot està, arribat de l’India, el Maharajà. També un rei, una reina, una princesa rossa i una altra de morena, molt educada i gens estirada. És un món ben especial. El tenim a prop i potser no ho sabem.

LES DADES:
Títol: Il Tappomondo
Autora: Anita Arrighi
Il·lustradora: Sheila Stanga
Editorial: Ideeali
Milà (Itàlia) 2008

Proposta didàctica: La família tapets
Mitjançant la narració d’aquest enfilall de rodolins, els infants trobaran inspiració per crear els seus propis personatges i inventar mil i una històries.
Només heu de proveir-los de taps de suro (en el seu defecte, es poden emprar cartolines en forma de cilindre) i retoladors o pintures. Deixeu que facin volar la imaginació i quan tinguin els personatges creats, els podeu unir amb un cordill i amagar-los dins d’una caixa que simuli un edifici, una escola, un hospital, l’aeroport, el circ, el parc, etc. i ja tindreu el material per al joc simbòlic a punt.