Juan Infante escribia al Diario de Jaen, a propòsit del Festival de las Palabras que es va celebrar del 16 al 19 de juliol a Valdepeñas de Jaen:

Recuerdo en mi infancia, en las calurosas noches de verano, aquella frase, tras la cena, de vamos a “tomar el fresco”. Esta expresión, de la costumbre tan arraigada en muchos pueblos de Jaén y Andalucía, de sacar las sillas a la calle, no solo era un remedio doméstico para aliviar el calor del verano, era una forma de buena vecindad y de convivencia.

Aquest “sortir a la fresca” a conversar ho recordo de quan la meva mare i les seves cosines es trobaven, cada vespre dels estius que passàvem al poble, al carrer, sempre al mateix lloc. Eren les seves xarxes socials, on es parlava de tot.

El 8 de juliol vaig fer una entrada en aquest blog on presentava el programa del Festival de las Palabras (https://jaumecentelles.cat/2026/07/08/a%c2%b7rrimando-las-sillas-bajo-las-estrellas/). Allà hi ha molta informació.

Amb dues companyes de l’Espai Llamps i Centelles —la Maria Bote i la Laura Lagunas— vam enfilar en un viatge de deu hores (Marededeu!) fins a Valdepeñas de Jaen que d’haver-lo fet jo sol no hagués arribat ni al Delta de l’Ebre, però com que ens anàvem canviant per conduir, es va fer prou agradable.

Les jornades van ser molt profitoses. Vam poder conversar amb l’Alejandro Pedregosa del seu treball sobre Maria Goyri, amb en Raúl Vacas del seu poemari “27 casas” amb la gran Victoria Gullón i la seva capacitat extraordinària per contar i cantar els “Romances”, amb la Nieves García i els Trobaversos que ens van presentar i dramatitzar les cançons creades per als més menuts, amb la Sara de la Fuente, la Bianca y Genio, la Isabel Bermejo, i altres companyes d’aquest mon de l’educació i la literatura.

De les Jornades ens queda un record inesborrable i unes amistats amb les que hem establert noves aliances amb la intenció d’anar creant vincles entre la bona gent que hi ha escampada per la península amb la intenció de deixar de ser com una mena d’arxipèlag en que cadascú va a la seva i així poder compartir i aprendre els uns dels altres.

Nosaltres vam poder participar en tres moments.

Un, al Museu del Molino on vam llegir un relat fet exprés per a l’ocasió —Donde viven las palabras, el van titular. No vam ser prou agosarats com per fer un “romance”.

També vam participar amb la lectura de poemes quan vam fer el recorregut poètic pel “pasaje de las Chorreras”, un entorn idíl·lic seguint el camí que fa el riu fins arribar al final del camí

I, el darrer dia vam presentar de les activitats que fem a l’Hospitalet.

Vaig tornar content i vaig pensar que ma mare s’equivocava quan em deia “Deixa’t estar de romanços” perquè els romances que vaig sentir formen part de la tradició d’un poble que explica com veu els lloc on viu i les persones que l’habiten.

Com escribia Juan Infante:

[…] un amplio abanico de actividades culturales, en las que tendrán especial protagonismo: presentaciones de libros, recitales, cuentos, música, teatro, y sobre todo romances. La presencia de poetas, escritores, músicos, trovadores, narradoras… convertirá, a la “Ciudad de los Jilgueros”, en el “Pueblo de los Romances”; y los vecinos volverán a sacar sus sillas bajo las estrellas.

Vam tornar amb l’esperança de repetir un altre any!