La poesia és una forma de llenguatge d’una intensitat superior a la narrativa i ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos. Normalment és una crida a l’ésser humà que som i als sentiments que tenim.
Sempre que he llegit poesies als infants o he plantejat alguna sessió de lectura de poemes escrits per ells o d’autors reconeguts he notat que els envolta un sentiment que s’acosta molt al de les persones que veuen el món, les coses, per primera vegada. És fantàstic, perquè no estan contaminats per l’experiència que puguem tenir els adults i veuen els poemes com quelcom que no es difuminarà en el seu pensament i que els deixarà marca.
També he vist com els alumnes de cicle superior (imagino que a l’ESO passa alguna cosa semblant) s’enganxen amb molta facilitat a la poètica de les cançons dels cantants de moda, ja sigui de rock o de música pop i penso que és una bona porta d’entrada a la poesia. Conec mestres (pocs, tot s’ha de dir!) que treballen la llengua partint de les lletres de les cançons que agraden als alumnes… genial, no? Són mestres, la feina dels quals ha estat poc valorada.
Sortosament, ara estem començant a viure una bona època per a la poesia. Només cal veure la quantitat d’activitats de recitacions que es programen a les biblioteques, els festivals de poesia que s’organitzen, els certamens, el boom de l’Slam poetry, etc.
En canvi, paradoxalment, a les llibreries els llibres de poesia queden arraconats i es van emplenant de pols mentre llangueixen a l’espera de ser retirats i substituïts per altres llibres que, probablement, no deixaran la petja profunda que deixen els missatges poètics sobre la pell dels lectors.

Avui us presento una novetat que m’ha fet molta il·lusió de trobar a la llibreria. Es diu Mitjanit i l’ha escrit la Martina Escoda, persona que ha begut de les millors fonts i això es nota en la sensibilitat, la riquesa de vocabulari i la màgia de les imatges que ens ofereix.

Mitjanit és un poemari adreçat als alumnes de cicle superior. A la contraportada podem llegir:
En l’univers oníric d’aquests poemes obrirem la porta a la fantasia, amiga de tot infant, i viatjarem pel món màgic de les paraules i l’espai ple de misteri de la mitjanit. Els somnis ens meravellen i ens desvetllen la imaginació. De vegades amaguen secrets o desperten desitjos per inventar noves vides i, fins i tot, nous mots amb què jugar… Els deixem passar?
Mitjanit és un recull poètic escrit per Martina Escoda (Barcelona, 1980) amb il·lustracions de Sonja Wimmer (Munic, 1974) que convida a somiar a l’hora d’anar a dormir.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora i/o voleu contactar amb ella podeu visitar el seu web: http://www.martinaescoda.cat/
El web de Sonja Wimmer: http://sonjawimmer.blogspot.com.es/

DADES:

Autora: Martina Escoda
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Andana Editorial
Col·lecció Vagó de versos, núm. 10
ISBN:978-84-16394-33-3
Idioma: Català / valencià
Format: 20 x 15 cm.
Pàgines: 40 a color
Edició: 1ª abril 2016