Jon Klassen

by

«Les tres cabretes i el trol» Un nou Klassen (no recomanat per a trols)

Coneixia aquesta història popular gràcies a la versió que va fer l’Olalla González per a l’editorial Kalandraka, farà uns vint anys.

L’he explicat en diverses ocasions amb infants de cicle infantil i  és fantàstic veure com riuen i obren els ulls amb els“clop, clop!, clop, clop!” de les cabretes quan travessen el pont. Llegit en veu alta resulta fascinant perquè té un ritme i una musicalitat que s’encomana fàcilment.

Ara, la parella de genis que són en Marc Barnett i en Jon Klassen han fet una nova adaptació, amb el seu estil característic. El resultat manté l’essència del relat però s’afegeixen les il·lustracions divertides i hipnòtiques d’en Klassen.

Si expliqueu el conte a un grup potser els costarà veure els detalls, de lluny. En lectura individual o en petit grup, compartida, és millor perquè, per exemple, els ulls, ai, els ulls!, ja ho hem comentat en alguna ocasió, són expressius i et fan riure veient una pupil·la ben situada.

Mireu, per exemple, la primera de les imatges a pàgina sencera, on es veu el trol a sota del pont (un pont decorat amb una calavera!) assegut amb una forquilla i una cullera a la mà i un pitet al coll, esperant la primera de les víctimes. Al seu darrera, unes marques dels animals que s’ha menjat.

Quins aspecte més ferotge, oi? És clar, és un trol. I, ens anticipa el que pot passar quan girem full.

—Sóc un troll. Només penso a menjar. M’encanten com sonen les peülles i les potes, i les grapes i les urpes sobre la llamborda. M’anuncien el menjar que em duré a la boca!

I després ens explica la gana que té fins que sent els “clop, clop!, clop, clop!” d’algú que camina pel pont.

El trol s’enfila i puja al pont però el que troba és una cabreta enginyosa que li diu que si vol menjar millor que esperi a la seva germana que ve al darrera i és més gran i més bona. El trol la deixa passar.

Amb la segona cabreta es repeteix la situació.


Quan arriba la tercera, exageradament gran, i no podem fer altra cosa que riure. Potser una mica massa gran perquè ja ens ensumem que el trol no té res a pelar amb aquesta cabra gegantina.

El text és força divertit i enginyós, donant-li molt de protagonisme als pensaments del trol.  

Les il·lustracions, fetes amb aquarel·les i tintes, resulten efectives i creen l’atmosfera precisa que requereix aquest relat.

Lectura recomanada a partir de 4 anys

Podeu veure el tràiler que han preparat el de l’editorial Andana, a continuació:

LES DADES:

Títol: Les tres cabretes i el trol

Autor: Marc Barnett

Il·lustrador: Jon Klassen

Traductora: Marta Morros

Editorial: Andana

Pàgines: 46

Picassent (València), 2023

by

«La roca del cielo», un àlbum sobre la fatalitat

Si sou fans de la trilogia del barret d’en Jon Klassen, esteu de sort perquè acaba de sortir un àlbum de cent pàgines amb cinc històries d’amistat i de frustracions protagonitzades per una tortuga i un armadillo que us farà riure i pensar alhora.

Són cinc capítols que expliquen aventures de tres animals (tortuga, armadillo i serp) amb un humor hilarant i divertit que combina un suspens visual amb unes històries força originals. Recomanem llegir-les en veu alta.

A la primera història, es veu una tortuga que està contenta al lloc on està però quan arriba l’armadillo i li diu que té un mal pressentiment, ai! Discuteixen si el lloc on està és un bon lloc o és millor canviar a una altra zona. Bé, ja heu entès de què va la cosa. Si no ho heu captat, torneu a llegir el títol i ho entendreu…
La roca és el protagonista i augura un final fatal. De roques en coneixem algunes mítiques com la de Sísif o la de Prometeu però aquesta caiguda del cel ens ha robat el cor.

A la segona història, veiem a la tortuga caiguda al terra d’esquena però no vol admetre que necessita ajuda. Típic dels nens.

Al tercer capítol, l’armadillo i la tortuga s’imaginen com podria ser el futur, però l’arribada d’un extraterrestre ho complica tot.

A la quarta, l’armadillo i la serp gaudeixen de la posta de sol.

A l’última història, veurem perquè està enfadada la tortuga.

Són cinc situacions explicades de manera extraordinària, amb unes il·lustracions sublims que ajuden als infants a parlar del que estan veien.

Il·lustracions de mida gran i només amb una franja blanca al capdamunt on va el text.

Les històries recorden una obra de teatre perquè l’escenari no es mou i els diàlegs tenen una força narrativa i dramàtica fortíssima. De fet, Jon Klassen empra sovint en els seus llibres la tècnica teatral de la quarta paret on veiem sovint els seus personatges dialogant amb el lector, més o menys com altres llibres del tipus “No deixeu que el colom condueixi l’autobús” “El mur al mig del llibre” o “Un llibre”.

Una altra gràcia de l’àlbum és que permet a l’infant anticipar què passarà (o millor fer prediccions, encertades o no) del que trobaran quan passin pàgina. Per exemple, sabem que la roca caurà (ho diu el títol) però la cosa és saber quan i on caurà. I al damunt de qui.


Ah! I els ulls dels animals són la cosa més increïble que fa en Klassen. Ens miren directament amb una expressió formidable, com si parlessin.
LES DADES:
Títol: La roca del cielo
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klasen
Traductor: Salvador Figueirido
Editorial: NubeOcho
Pàgines: 100
Madrid, 2022

by

2 de febrer: Dia de la lectura en veu alta

D’ací a una setmana, el dimecres 2 de febrer se celebra el «Dia Mundial de la lectura en veu alta». És un bon moment perquè des de les escoles, i a casa també, dediquem una estona a llegir i celebrar el poder de la lectura com a eina transformadora del mon. També recordem que avui en dia encara hi ha més de 265 milions d’infants que no estan escolaritzats i que cal defensar l’alfabetització com a dret fonamental.

Aquell dia, a molts llocs, lectors, escriptors i lletraferits en general es trobaran per compartir històries, conscients que la lectura obre nous camins, ens recorda que formem part del mateix planeta, i que els desitjos, anhels i emocions són compartits.

Busqueu un bon llibre, o deixeu que cada infant porti el que més el agradi, habiliteu un faristol a la biblioteca, a l’aula o al pati (si no fa gaire fred), i deixeu que, qui vulgui, llegeixi als companys. Serà una jornada entranyable, segur.

Algunes entitats, llibreries i editorials també participen organitzant esdeveniments similars. L’editorial Famboyant ha organitzat una lectura en veu alta i m’han convidat a llegir un capítol en companyia d’autors, il·lustradors, actrius, llibreteres i altres persones que estimen la literatura. Estic més que content.

A continuació, us comparteixo una mica d’informació que han penjat al seu web.

«Creiem que tothom hauria de tenir la oportunitat de compartir històries.» Sota aquest lema, l’associació sense ànim de lucre LitWorld va posar en marxa fa 12 anys una iniciativa a escala global per celebrar el poder de la lectura en veu alta com un mitjà per crear comunitat, amplificar noves històries i defensar l’alfabetització com un dret humà fonamental. El World Read Aloud Day ha reunit milions de lectors d’arreu del món per celebrar el poder de la lectura i de compartir històries.

Enguany, Flamboyant s’ha tornat a sumar a la iniciativa. Durant aquell dia, llegirem en veu alta Mofeta i Teixó, escrita per Amy Timberlake i il·lustrada per Jon Klassen. Pel matí en català, a partir de les 10:30 hores. Cadascú dels convidats llegirem un capítol. Crec que serà força divertit i emotiu.

Podeu llegir tota la informació relacionada entrant al web de l’editorial Flamboyant o clicant a:
https://www.editorialflamboyant.com/ca/actualidad/flamboyant-se-suma-al-world-read-aloud-day-amb-una-jornada-dedicada-a-celebrar-i-a-fer-valdre-la-importancia-de-la-lectura-en-veu-alta/

by

«Mofeta i Teixó», una parella ben estranya

Mires la coberta i penses que és poc atractiva, i que un noi no se sentirà atret per aquests tons sèpia.
Comences a llegir les primeres pàgines i, de seguida, fas connexions perquè té força enginy, ens recorda a Arnold Lobel i la seva sèrie «Sapo y Sepo», i també a la pel·lícula «La extraña pareja». De mica en mica, vas entrant en aquest món de contrastos que ens ofereix l’Amy Timberlake, l’autora, amb el complement de les il·lustracions de Jon Klassen (recordeu la trilogia dels barrets) i uns dibuixos que recreen una atmosfera curiosa amb llapis i tintes.

Els personatges són dos animals, una mofeta i un teixó.

El teixó viu tranquil·lament dedicat a la seva “Importantíssima Investigació Mineralògica” i un dia arriba a la seva casa la Mofeta, impactant directament contra la seva vida i capgirant tota la seva rutina.

La mofeta és lliure, divertida, una mica esbojarrada, sap parlar amb les gallines, i sobretot és molt sociable.

Els diàlegs són divertits i la trama ens porta a un final que podem imaginar. La novel·la ens parlar d’amistat, de confiança, de vèncer la por al desconegut, d’il·lusió, d’empatia, de compassió. Te un punt estrambòtic que agradarà als lectors de cicle mitjà i superior.

L’editorial recomana que es llegeixi en veu alta. Em sembla bona idea. Al seu web podem llegir:

«Ningú vol una mofeta a prop. No se li obre la porta, a una mofeta. No se la convida a passar. I encara menys si a la casa s’hi desenvolupa una «Importantíssima Investigació Mineralògica». I, per descomptat, mai de la vida s’hauria de permetre que s’hi mudés. Però en Mofeta ha arribat a can Teixó per quedar-s’hi. I sembla que en Teixó s’hi haurà de resignar, encara que en Mofeta li capgiri l’existència.
El primer títol de la sèrie on coneixerem a Mofeta i a Teixó, dos oposats destinats a ser amics i a compartir el mateix sostre.»

LES DADES:
Títol: Mofeta i Teixó
Autora: Amy Timberlake
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 152
Barcelona, 2021