confiança

Mires la coberta i penses que és poc atractiva, i que un noi no se sentirà atret per aquests tons sèpia.
Comences a llegir les primeres pàgines i, de seguida, fas connexions perquè té força enginy, ens recorda a Arnold Lobel i la seva sèrie «Sapo y Sepo», i també a la pel·lícula «La extraña pareja». De mica en mica, vas entrant en aquest món de contrastos que ens ofereix l’Amy Timberlake, l’autora, amb el complement de les il·lustracions de Jon Klassen (recordeu la trilogia dels barrets) i uns dibuixos que recreen una atmosfera curiosa amb llapis i tintes.

Els personatges són dos animals, una mofeta i un teixó.

El teixó viu tranquil·lament dedicat a la seva “Importantíssima Investigació Mineralògica” i un dia arriba a la seva casa la Mofeta, impactant directament contra la seva vida i capgirant tota la seva rutina.

La mofeta és lliure, divertida, una mica esbojarrada, sap parlar amb les gallines, i sobretot és molt sociable.

Els diàlegs són divertits i la trama ens porta a un final que podem imaginar. La novel·la ens parlar d’amistat, de confiança, de vèncer la por al desconegut, d’il·lusió, d’empatia, de compassió. Te un punt estrambòtic que agradarà als lectors de cicle mitjà i superior.

L’editorial recomana que es llegeixi en veu alta. Em sembla bona idea. Al seu web podem llegir:

«Ningú vol una mofeta a prop. No se li obre la porta, a una mofeta. No se la convida a passar. I encara menys si a la casa s’hi desenvolupa una «Importantíssima Investigació Mineralògica». I, per descomptat, mai de la vida s’hauria de permetre que s’hi mudés. Però en Mofeta ha arribat a can Teixó per quedar-s’hi. I sembla que en Teixó s’hi haurà de resignar, encara que en Mofeta li capgiri l’existència.
El primer títol de la sèrie on coneixerem a Mofeta i a Teixó, dos oposats destinats a ser amics i a compartir el mateix sostre.»

LES DADES:
Títol: Mofeta i Teixó
Autora: Amy Timberlake
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 152
Barcelona, 2021

Ara que les mestres i els mestres aviat començaran a pensar i preparar el curs, és bo recordar que els alumnes tenen potencial i capacitat d’arribar ben lluny, més del que no ens pensem. Per estimular-los i fer-los adonar que amb esforç i dedicació poden aconseguir més coses que no pas si es lamenten i es tanquen en el negativisme, tenim un llibre preciós, genial: El punt.
El va escriure i il·lustrar Peter Reynolds, l’any 2003 i el podeu trobar fàcilment perquè encara es reedita. Explica la historia de la Vashti, una nena que, quan acaba la classe de dibuix, continua amb el cul enganxat a la cadira. Sobre la taula el full en blanc.
Quan la mestra s’acosta, es mira el full i li diu:

“Oh, un ós polar enmig d’una tempesta de neu!”

Després la nena diu que no sap dibuixar i la mestra somriu i li contesta:

“Fes el primer que et surti, a veure què passa.”

És una invitació a expressar-se, però la nena continua enfadada. Agafa el retolador de mala gana i colpeja el full deixant coma única senyal un punt.

Aquest punt és el començament d’una aventura sorprenent d’autodescobriment de les pròpies capacitats.

El punt és un llibre senzill, entranyable i que mostra com de creatius podem ser tots nosaltres.
En acabar de llegir-lo, les possibilitats plàstiques i de conversa que se’ns obren són nombroses. La més fàcil és convidar als infants a fer punts a la manera de la Vashti, però també poden emprar altres figures. Els materials, colors i textures que siguin variats.