20 Març 2020 by jcentell

La felicitat ja és aquí!

DRING! DRING! El so d’una campaneta ens avisa que el venedor de felicitat està arribant. El veiem, muntat dalt de la seva furgoneta. És el senyor Colom que ven felicitat; la ven en pots petits, grans o fins i tot familiars!

El senyor Colom va vestit molt elegant i es mou amb molta facilitat entre les cases colgades d’arbres altíssims, asimètrics, on hi viuen les diferents espècies d’ocells: la Guatlla, el Cargolet, la Mallerenga, la Puput, el Mosquiter, el Faisà, l’Estornell i el Pit-roig.

Tots li compren una mica de felicitat. Hi ha qui compra un pot de felicitat per compartir amb els amics, amb la família o per tenir-lo guardat. També hi ha qui no en vol o qui demana un descompte.

—La felicitat en pot! Quina bestiesa!— exclama el senyor Faisà.
Però, més tard, n’encarrega un parell per internet.

Un llibre amb unes imatges precioses que recreen molt bé les diferents especies d’aus i que les situen en uns escenaris bucòlics que ens recorden el modernisme o el París de principis del segle XX. Unes cases espaioses que conviden a gaudir-les abastament. Veiem el venedor, el senyor Colom, anat de casa en casa, lliscant amb artilugis tan diversos com un helicòpter de plomes, un trenet o un cubell.

Tots els animals queden satisfets amb el seu trosset de felicitat, fins i tot el ratolí que, a la darrera pàgina, veu com un pot cau de la furgoneta i l’agafa per a donar-li utilitat…

M’ha recordat molt l’espectacle de la companyia francesa “Les irreals”

Molt recomanable per a totes les edats però especialment a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El venedor de felicitat
Autor: Davide Calì
Il·lustrador: Marco Somà
Traductor: Francesc Massana
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

El trailer de l’editorial:

7 Agost 2017 by jcentell

Juguem? un àlbum il·lustrat que reflexiona sobre els conceptes de plaer i felicitat

Si us pregunten «què és un álbum il·lustrat?» només cal que els mostreu Juguem? de l’Ilan Brenman i la Rocío Bonilla perquè concentra totes les qualitats que ha de tenir un bon àlbum per a infants d’entre 3 i 7 anys (tractament del color, repeticions, imatges boniques, narracions paral·leles, sorpreses, fantasia, imaginació, etc.)
A la portada veiem un nen —en Pere— envoltat del seu cercle d’éssers estimats (la seva germana ,el seu amic, els companys d’escola, la mare, el pare i els avis. Tots mirant-lo a ell, tots somrients, cadascú amb un objecte a la mà, disposats a compartir uns moments de joia i de joc amb el noi. Enmig del cercle veiem al Pere, seriós, concentrat, la mirada absorta a una tauleta. La il·lustradora ens el presenta sense color, (una picada d’ullet, potser, al mític Hombrecillo vestido de gris?).
Aquesta primera imatge és la que cal que els lectors interpretin i sapiguem deduir perquè no hi ha decorat, què vol dir que el nen no tingui color, quina mena de jocs li proposen els qui l’estimen.,,
El conte planteja una situació que es va repetint amb diferents personatges. Sempre es veu el nen amb un dispositiu a la mà (un mòbil, una tauleta, el comandament de la consola) i algú que li pregunta:
—Pere, juguem?
I ell que contesta:
—Però si ja estic jugant.
Paral·lelament al text (breu) veiem algun personatge, molt acolorit, vivint una situació de joc realment divertida: la germana jugant a la banyera, el seu millor amic construint una nau espacial amb caixes de cartró, els companys d’escola amb el monopatí, el pare investigant la natura, etc. A un costat, sempre en petit i en tons grisos, el noi, la majoria de les vegades amb els ulls tancats, com absent. La gràcia de cada situació (per repetida és esperada i ajuda a avançar la història, anticipant la resposta per part de lector) és un desplegable que s’obre i ens fa deixar anar un «oooh» de sorpresa en veure el desplegament, en espacial, el darrer, el que tanca la història de manera rodona.

M’ha agradat molt veure referències als còmics de Tintín, al berenar a casa del barreter de l’Alicia, a Star Wars i fins i tot, m’ha semblat intuir una picada d’ullet a la bufanda del Petit Príncep.
És un bon àlbum il·lustrat i el que s’explica no està tan allunyat al que malauradament certifiquen els psicòlegs i educadors. No sé si us heu trobat amb un cas semblant però és trist comprovar aquests infants que estan amorrats al dispositiu i ni tan sols et saluden quan et veuen. En aquest sentit, el llibre s’ha d’interpretar com un toc d’alerta. No vol dir que s’hagi de prohibir l’ús de la tauleta, sinó fer-ne un ús adequat i pensar que hi ha temps per a tot.
Molt bones les reflexions de l’Ilan al final del llibre, en una mena d’epíleg per als adults on diu:
—He preguntat a moltes criatures què els fa felices i en cap resposta he trobat les paraules mòbil, tauleta tàctil o videojoc. Ben al contrari, el que he escoltat és: «estar amb la família», «un berenar calentó», «jugar a pilota», «anar al a piscina», «jugar amb els amics», «dinar amb la mare i el pare», «viatjar» i «escoltar contes».

Les dades:
Títol: Juguem?
Autor: Ilan Brenman
Il·lustradora: Rocío Bonilla
Editorial: Animalllibres
Pàgines: 24
Maig 2017

29 gener 2016 by jcentell

Llegir ens fa més feliços?

He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata” “la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu, crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.

De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…

Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.

La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:

Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors

QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE VISTA… PER UNS MOMENTS

L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.

Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.

Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.

Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors

La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.