La felicitat ja és aquí!

DRING! DRING! El so d’una campaneta ens avisa que el venedor de felicitat està arribant. El veiem, muntat dalt de la seva furgoneta. És el senyor Colom que ven felicitat; la ven en pots petits, grans o fins i tot familiars!

El senyor Colom va vestit molt elegant i es mou amb molta facilitat entre les cases colgades d’arbres altíssims, asimètrics, on hi viuen les diferents espècies d’ocells: la Guatlla, el Cargolet, la Mallerenga, la Puput, el Mosquiter, el Faisà, l’Estornell i el Pit-roig.

Tots li compren una mica de felicitat. Hi ha qui compra un pot de felicitat per compartir amb els amics, amb la família o per tenir-lo guardat. També hi ha qui no en vol o qui demana un descompte.

—La felicitat en pot! Quina bestiesa!— exclama el senyor Faisà.
Però, més tard, n’encarrega un parell per internet.

Un llibre amb unes imatges precioses que recreen molt bé les diferents especies d’aus i que les situen en uns escenaris bucòlics que ens recorden el modernisme o el París de principis del segle XX. Unes cases espaioses que conviden a gaudir-les abastament. Veiem el venedor, el senyor Colom, anat de casa en casa, lliscant amb artilugis tan diversos com un helicòpter de plomes, un trenet o un cubell.

Tots els animals queden satisfets amb el seu trosset de felicitat, fins i tot el ratolí que, a la darrera pàgina, veu com un pot cau de la furgoneta i l’agafa per a donar-li utilitat…

M’ha recordat molt l’espectacle de la companyia francesa “Les irreals

Molt recomanable per a totes les edats però especialment a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El venedor de felicitat
Autor: Davide Calì
Il·lustrador: Marco Somà
Traductor: Francesc Massana
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

El trailer de l’editorial:

«La noia ocell», volar amb les paraules.

Hi ha llibres que deixen petja i quan els acabes de llegir el deses a la prestatgeria dels especialment recomanats perquè saps que tindran un llarg recorregut i que estaran entre els tres millors de l’any. Un dels que segur en sentireu a parlar els propers mesos és «La noia ocell». L’he conegut a través d’una llibretera del grup de treball. Ens va enviar un correu on ens avisava que podria anar bé per a la recerca que estem fent enguany sobre «els ocells». Com que de les llibreteres te’n pots refiar perquè sempre l’encerten, el vaig comprar i vaig començar a llegir, a llegir sense parar, atrapat per la història. No sé d’on ens ve la fascinació que ens desperten els ocells. Potser és el simbolisme que genera el fet de volar, d’obrir les ales i deixar-se endur pel vent, planar, fer tirabuixons, picats i contrapicats, i notar l’oratge a la cara; o potser és que associem volar amb llibertat. Em va passar amb «Kulanjango» i ara m’ha tornar a passar amb «La noia ocell».

He notat la mateixa emoció que quan vaig llegir «l’arbre dels desigs» i he pensat que té la mateixa estructura: Són històries adreçades als nois i noies de cicle superior i que tenen un transfons, no explicitat, molt potent. Enganxen per l’aventura, però al seu darrera hi ha quelcom més que roman dins nostre i ens remou. L’autora és la Sandy Stark-McGinnis i empra una prosa molt poètica per narrar una història plena de temes difícils com la identitat i l’abandonament.

El llibre ens explica una part de la vida d’una nena d’onze anys, de nom December Lee Morgan que té un passat complicat i que va rebotant d’una casa d’acollida a una altra.
A la noia li encanten els ocells i està convençuda que li sortiran unes ales perquè a l’esquena té unes cicatrius i ella pensa que s’obriran i es desplegaran les ales, permetent-li volar i sobreviure pel seu compte, allunyada dels records de la seva vida humana. La noia s’enfila als arbres i salta des de dalt de tot esperant enlairar-se, alarmant els seus pares d’acollida. També menja llavors de gira-sol, llegeix obsessivament un llibre, «Guia completa d’ocells (Volum I)» regal de la seva mare, i escriu un diari de la seva vida, «La història extraordinària de la noia ocell», un diari que no ha llegit ningú.

La December veu amb cert perill apropar-se emocionalment a qualsevol persona, de manera que es manté a distància, sense confiar gaire en ningú. Les coses comencen a canviar quan arriba a una nova casa d’acollida on viu l’Eleanor, una dona amant dels ocells, taxidermista i especialista en rehabilitació d’animals. L’Eleanor li dona llibertat i confiança per ser ella mateixa i també li dona l’oportunitat de cuidar un aligot cua-roig ferit anomenat Henrietta. A mesura que la noia estreny lligams amb l’aligot i amb l’Eleanor, descobreix un nou sentit a la seva vida i experimenta un intens desig de romandre al mateix lloc per primera vegada a la seva vida i anirà descobrint que el camí cap a la curació no és fugir del passat sinó trobar persones que t’estimen, t’accepten i et donen un lloc segur per viure.

Al relat hi ha altres personatges potents com la Cheryllynn, una companya transgènere de qui anirem coneixent algunes coses a mesura que llegim.
«La noia ocell» és un llibre trist, però molt recomanable perquè planteja una història d’esperança, de confiança i d’amistat, una història que ens recorda que cal seguir els nostres desigs i no renunciar a ells.

Ah! I si no sou experts en el tema “ocells” no patiu perquè el llibre us mostrarà aspectes de la ciència del vol, de l’anatomia dels ocells i del seu comportament, que us agradaran.
Especialment recomanat per a cicle superior i primer de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La noia ocell
Autora: Sandy Stark-McGinnis
Traductor: Xavier Pàmies
Editorial: Blackie Books
Pàgines:184
Barcelona, 2020