A la carretera, un Kerouac retrobat

Repasso mentalment les prestatgeries amb les novel·les que m’han acompanyat (algunes les conservo, d’altres van ser prestades i no retornades, n’hi ha que les vaig agafar en préstec a la biblioteca) i veig quin itinerari eclèctic he seguit durant la meva vida. Com altres persones, molts anem passant per etapes lectores influenciats pels amics o per les circumstàncies personals. Algunes novel·les s’obliden perquè no aporten res, d’altres, en canvi, deixen una petja inesborrable en la nostra memòria i conformen el nostre corpus particular. Allà estan entre altres El petit príncep, El llop estepari, Lolita, Rayuela, La fiesta del chivo, El senyor dels anells, Crim i càstig, Cims borrascosos, Assassinat a l’Orient Exprés, Una realidad aparte, El beso de la mujer araña, La plaça del diamant, Madame Bovary, Pedro Páramo i tantes i tantes històries que ens han fet passar bones estones.

La llista és llarga i possiblement no compartida. Això va a gustos però el cert és que algunes de les grans obres de tots els temps ho són perquè enceten un nou camí, una nova manera de narrar, o presenten temes inexplorats. T’agradin o no, són com aquells ports d’alta muntanya que pugen els ciclistes del «Tour» de França i que estan considerats «hors catégorie». Per poder-les jutjar cal situar-se en el context, en el moment en que van ser escrites.

Algunes editorials fan bona feina recuperant títols que només es podien trobar a les llibreries de vell o en algunes biblioteques. Ens n’alegrem quan es tornen a editar.

Kalandraka és una d’aquestes editorials que fa aquesta bona feina, encara que no t’acabi d’agradar determinada obra. M’ha passat amb algunes de les seves propostes però probablement són qüestions personals.

Ara acaben de publicar «A la carretera», una de les novel·les mítiques de Jack Kerouac i m’ha fet molt content perquè és una de les històries que recordo amb estimació perquè em va obrir els ulls a un moviment que es produí als Estats Units d’Amèrica: El fenomen de la «generació beat» (paraula que deriva de “beatífic”, curiosament).

El llibre descriu una sèrie de viatges frenètics que fan diversos joves a través dels Estats Units. El destí no importa, allò que és transcendental és el viatge en si, estar “a la carretera” sense aturador, enamorats de la vida, la bellesa, el jazz, el sexe, les drogues, la velocitat i el misticisme, defugint els horaris, les hipoteques i totes les recompenses tradicionals nord-americanes.

Jack Kerouc i Neal Cassidy (a la carretera)

«A la carretera» es va convertir en un text clàssic de la contracultura literària nord-americana. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, el relat del viatge d’en Sal Paradise a través d’Amèrica va representar la lluita per mantenir la llibertat del somni americà en un moment històric dur, auster i sobri. El viatge des de l’Est fins a la Costa Oest d’Amèrica, seguint la ruta 66, va ser clau de l’emergent cultura Beat, de la qual Kerouac —juntament amb figures literàries com Ginsberg i Burroughs— es convertiria aviat en un representant carismàtic.

Lectura recomanada per a joves que vulguin conèixer què va passar els anys 50 del segle XX als USA i per a estudiants de Batxillerat.

Podeu veure el què diuen des de l’editorial, clicant AQUÍ

LES DADES:
Títol: A la carretera
Autor: Jack Kerouac
Editorial: Kalandraka Catalunya
Traductor: Ferran Ràfols
Barcelona, 2020

«La noia ocell», volar amb les paraules.

Hi ha llibres que deixen petja i quan els acabes de llegir el deses a la prestatgeria dels especialment recomanats perquè saps que tindran un llarg recorregut i que estaran entre els tres millors de l’any. Un dels que segur en sentireu a parlar els propers mesos és «La noia ocell». L’he conegut a través d’una llibretera del grup de treball. Ens va enviar un correu on ens avisava que podria anar bé per a la recerca que estem fent enguany sobre «els ocells». Com que de les llibreteres te’n pots refiar perquè sempre l’encerten, el vaig comprar i vaig començar a llegir, a llegir sense parar, atrapat per la història. No sé d’on ens ve la fascinació que ens desperten els ocells. Potser és el simbolisme que genera el fet de volar, d’obrir les ales i deixar-se endur pel vent, planar, fer tirabuixons, picats i contrapicats, i notar l’oratge a la cara; o potser és que associem volar amb llibertat. Em va passar amb «Kulanjango» i ara m’ha tornar a passar amb «La noia ocell».

He notat la mateixa emoció que quan vaig llegir «l’arbre dels desigs» i he pensat que té la mateixa estructura: Són històries adreçades als nois i noies de cicle superior i que tenen un transfons, no explicitat, molt potent. Enganxen per l’aventura, però al seu darrera hi ha quelcom més que roman dins nostre i ens remou. L’autora és la Sandy Stark-McGinnis i empra una prosa molt poètica per narrar una història plena de temes difícils com la identitat i l’abandonament.

El llibre ens explica una part de la vida d’una nena d’onze anys, de nom December Lee Morgan que té un passat complicat i que va rebotant d’una casa d’acollida a una altra.
A la noia li encanten els ocells i està convençuda que li sortiran unes ales perquè a l’esquena té unes cicatrius i ella pensa que s’obriran i es desplegaran les ales, permetent-li volar i sobreviure pel seu compte, allunyada dels records de la seva vida humana. La noia s’enfila als arbres i salta des de dalt de tot esperant enlairar-se, alarmant els seus pares d’acollida. També menja llavors de gira-sol, llegeix obsessivament un llibre, «Guia completa d’ocells (Volum I)» regal de la seva mare, i escriu un diari de la seva vida, «La història extraordinària de la noia ocell», un diari que no ha llegit ningú.

La December veu amb cert perill apropar-se emocionalment a qualsevol persona, de manera que es manté a distància, sense confiar gaire en ningú. Les coses comencen a canviar quan arriba a una nova casa d’acollida on viu l’Eleanor, una dona amant dels ocells, taxidermista i especialista en rehabilitació d’animals. L’Eleanor li dona llibertat i confiança per ser ella mateixa i també li dona l’oportunitat de cuidar un aligot cua-roig ferit anomenat Henrietta. A mesura que la noia estreny lligams amb l’aligot i amb l’Eleanor, descobreix un nou sentit a la seva vida i experimenta un intens desig de romandre al mateix lloc per primera vegada a la seva vida i anirà descobrint que el camí cap a la curació no és fugir del passat sinó trobar persones que t’estimen, t’accepten i et donen un lloc segur per viure.

Al relat hi ha altres personatges potents com la Cheryllynn, una companya transgènere de qui anirem coneixent algunes coses a mesura que llegim.
«La noia ocell» és un llibre trist, però molt recomanable perquè planteja una història d’esperança, de confiança i d’amistat, una història que ens recorda que cal seguir els nostres desigs i no renunciar a ells.

Ah! I si no sou experts en el tema “ocells” no patiu perquè el llibre us mostrarà aspectes de la ciència del vol, de l’anatomia dels ocells i del seu comportament, que us agradaran.
Especialment recomanat per a cicle superior i primer de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La noia ocell
Autora: Sandy Stark-McGinnis
Traductor: Xavier Pàmies
Editorial: Blackie Books
Pàgines:184
Barcelona, 2020

«22 segundos», una novel·la brillant i oportuna

Al recull de premsa d’avui, elaborat per la Federació de Moviments per a la Renovació Pedagògica de Catalunya hi ha un article sobre una realitat preocupant: Els insults LGTBIfòbics entre els alumnes d’Instituts. Diu que «un 80% de l’alumnat d’instituts ha presenciat insults a persones LGTBIfòbiques i un 12% reconeix haver-los fet, segons un estudi de l’Observatori contra l’Homofòbia amb 300 estudiants de centres de Manresa (Barcelona)

Es constata que la LGTBIfòbia entre nens i adolescents és el principal motiu per a l’insult, la burla o el rebuig als centres educatius, no només a Catalunya sinó a Europa. També s’indica que es disposen de poques dades sobre l’assetjament sexual per orientació sexual, identitat o expressió de gènere, cosa que dificulta millorar les polítiques de lluita.

Relacionat amb aquesta problemàtica, s’acaba de publicar una novel·la sobre la transsexualitat. Es titula «22 segundos», l’ha escrita l’Eva Mejuto i crec que pot ser molt útil per als joves perquè visualitza una realitat que ha estat oculta durant molts anys.

A la contraportada del llibre podem llegir el següent:

«Lo que no se dice es como si no existiera, le había dicho el abuelo un día. Y ya era hora de existir. Álex, hasta ese momento, solo había vivido de puertas adentro. Ahora ya no había marcha atrás. La cámara encendida le pedía que hablase.
Soy Álex, un chico transexual. Abro este Vlog para compartir con vosotros mi vida. Quien me conozca y vea este vídeo entenderá muchas cosas, o incluso no comprenderá o no querrá comprender nada. Lo distinto asusta, da vértigo porque nos obliga a cuestionarnos tantas cosas… Por eso hago este vídeo, porque no quiero tener miedo ni vergüenza de ser quien soy.
Antes de que le diese tiempo a pensar, conectó la cámara al ordenador. Veintidós segundos. Ese fue el tiempo que tardó el archivo en subir a la Red.»

L’autora explica l’evolució de la nena protagonista des que neix fins que decideix pujar un vídeo a la xarxa per explicar la món la seva realitat i d’aquesta manera alliberar-se d’una càrrega que la té tancada en el seu món i les seves lluites internes.
El pas que fa el protagonista no és només un canvi de gènere, sinó una cerca de llibertat d’una noia que, des de ben petita se sent noi.
El llibre, explicat en primera persona, és de lectura àgil i ens va mostrant les preocupacions, les discriminació pel fet de ser dona en àmbits com jugar a futbol al pati de l’escola, haver de portar faldilles o el cabell llarg, trets que influeixen en la formació d’una personalitat.
Alguns dels personatges que l’acompanyen són molt potents, com l’avi que l’ajuda a ser com és, una mare que no l’accepta d’entrada però que anirà mutant la seva percepció de la realitat i una amiga que serà, també, determinant en la decisió de la noia.

«22 segundos» és una novel·la que agradarà molt als joves perquè està ben escrita i mostra qüestions com la sexualitat i el gènere que són formes de llibertat.
Molt recomanable a partir de 12 anys.

LES DADES
Títol: 22 segundos
Autora: Eva Mejuto
Editorial: Lóguez
Pàgines: 140
Salamanca, 2019