A la carretera, un Kerouac retrobat

Repasso mentalment les prestatgeries amb les novel·les que m’han acompanyat (algunes les conservo, d’altres van ser prestades i no retornades, n’hi ha que les vaig agafar en préstec a la biblioteca) i veig quin itinerari eclèctic he seguit durant la meva vida. Com altres persones, molts anem passant per etapes lectores influenciats pels amics o per les circumstàncies personals. Algunes novel·les s’obliden perquè no aporten res, d’altres, en canvi, deixen una petja inesborrable en la nostra memòria i conformen el nostre corpus particular. Allà estan entre altres El petit príncep, El llop estepari, Lolita, Rayuela, La fiesta del chivo, El senyor dels anells, Crim i càstig, Cims borrascosos, Assassinat a l’Orient Exprés, Una realidad aparte, El beso de la mujer araña, La plaça del diamant, Madame Bovary, Pedro Páramo i tantes i tantes històries que ens han fet passar bones estones.

La llista és llarga i possiblement no compartida. Això va a gustos però el cert és que algunes de les grans obres de tots els temps ho són perquè enceten un nou camí, una nova manera de narrar, o presenten temes inexplorats. T’agradin o no, són com aquells ports d’alta muntanya que pugen els ciclistes del «Tour» de França i que estan considerats «hors catégorie». Per poder-les jutjar cal situar-se en el context, en el moment en que van ser escrites.

Algunes editorials fan bona feina recuperant títols que només es podien trobar a les llibreries de vell o en algunes biblioteques. Ens n’alegrem quan es tornen a editar.

Kalandraka és una d’aquestes editorials que fa aquesta bona feina, encara que no t’acabi d’agradar determinada obra. M’ha passat amb algunes de les seves propostes però probablement són qüestions personals.

Ara acaben de publicar «A la carretera», una de les novel·les mítiques de Jack Kerouac i m’ha fet molt content perquè és una de les històries que recordo amb estimació perquè em va obrir els ulls a un moviment que es produí als Estats Units d’Amèrica: El fenomen de la «generació beat» (paraula que deriva de “beatífic”, curiosament).

El llibre descriu una sèrie de viatges frenètics que fan diversos joves a través dels Estats Units. El destí no importa, allò que és transcendental és el viatge en si, estar “a la carretera” sense aturador, enamorats de la vida, la bellesa, el jazz, el sexe, les drogues, la velocitat i el misticisme, defugint els horaris, les hipoteques i totes les recompenses tradicionals nord-americanes.

Jack Kerouc i Neal Cassidy (a la carretera)

«A la carretera» es va convertir en un text clàssic de la contracultura literària nord-americana. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, el relat del viatge d’en Sal Paradise a través d’Amèrica va representar la lluita per mantenir la llibertat del somni americà en un moment històric dur, auster i sobri. El viatge des de l’Est fins a la Costa Oest d’Amèrica, seguint la ruta 66, va ser clau de l’emergent cultura Beat, de la qual Kerouac —juntament amb figures literàries com Ginsberg i Burroughs— es convertiria aviat en un representant carismàtic.

Lectura recomanada per a joves que vulguin conèixer què va passar els anys 50 del segle XX als USA i per a estudiants de Batxillerat.

Podeu veure el què diuen des de l’editorial, clicant AQUÍ

LES DADES:
Títol: A la carretera
Autor: Jack Kerouac
Editorial: Kalandraka Catalunya
Traductor: Ferran Ràfols
Barcelona, 2020

2 pensaments sobre “A la carretera, un Kerouac retrobat

  1. “Les persones lliures mai podran concebre el que els llibres signifiquen per als qui vivim tancats”. Ana Frank.
    Sí, Jaume, jo també aquests dies, com suposo moltes persones, he fet ordre i una mirada més acurada als llibres que estan per casa i he rellegit fragments de Ana Frank, Lady Chaterley’s Lover, Confieso que he vivido… Envoltada dels records de quan els havia llegit.

    “A la carretera” he vist que ha estat valorat com un dels cent imprescindibles del segle XX per les revistes Le Monde i Time. Personalment el trobo molt interessant per conèixer una època de la cultura nord-americana i el moviment crític que va sorgir.
    Quina portada més preciosa del llibre amb la foto de Monument Valley, t’incita a agafar el cotxe i fer la ruta! Haurem d’esperar.

    Forta abraçada, amic,

    Désirée

    • Sí, Désirée, amb l’edat tornen els records llunyans de quan érem joves. Òstres, la gràcia és que els bons moments són més abundants que les agrors de l’època que ens va tocar viure a alguns.
      Lo dels cent imprescindibles és una opinió. No en facis gaire cas. Es refereix, probablement, als libres editats als Estats Units. Si haguéssim de fer nosaltres la tria, segur que inclouríem obres més properes a la nostra realitat. Segur que “Vida privada” de Josep Maria de Sagarra no està en aquesta llista i, per mi, és un top ten, per exemple. Tot és relatiu però comparteixo amb tu que hi ha libres màcula que no es poden puntuar. “Estan ahí”, com el Taj Mahal o el Machu Picchu i per això fa mal quan algú els qüestiona o els menysvalora. En fi, ja saps de què parlo, oi?
      Una abraçada i fins aviat!
      Jaume

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s