«La cuidadora de palabras». Un passeig per la vida de María Moliner

Estic agraït a l’editorial Kalandraka per fer-nos arribar la memòria viscuda de grans dones invisibilitzades que mai vaig poder veure en els llibres que estudiàvem a l’escola, a l’institut o a la universitat.

La col·lecció, escrita per l’Alejandro Pedregosa de manera entenedora i poètica, és d’aquelles que caldria tenir a les biblioteques escolars perquè ens aporten una part desconeguda de la nostra història. De moment han sortit tres volums i la previsió és que cada any s’en publiqui un altre.

El de María Goyri, el vam comentar en aquest blog: https://jaumecentelles.cat/2026/01/16/a-la-sombra-de-un-romance-la-vida-duna-dona-avancada-al-seu-temps/

Avui recomano el de la María Moliner, una altra dona que va fer una obra magna i que per a molts us sonarà el seu nom d’haver-lo vist als prestatge de la biblioteca escolar, a classe o a casa. El seu nom va associat al “Diccionario de uso del español”, un referent per a escriptors, lingüistes, traductors, etc.

El que no es coneix és la seva vida i el seu mètode de treball. En aquest llibre podem descobrir detalls biogràfics d’aquesta “cuidadora de les paraules”: les oposicions al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris als 22 anys, la participació en les “Missions Pedagògiques” durant la Segona República, la coordinació de la xarxa de biblioteques rurals per fer arribar la cultura als pobles més aïllats, etc.

No sabia (no m’ha sobtat, d’altra banda) que la RAE, malgrat la qualitat científica de la seva feina, va rebutjar la seva candidatura a formar-ne part. Eren altres temps, més foscos.

El relat d’en Pedregosa es centra i ens fa avinent com era el seu mètode durant els setze anys que li van ocupar, ordenar, escriure i publicar el diccionari.

En tornar de vacances, miraré de parlar amb Kalandraka Catalunya per veure com es poden traduir al català els tres volums i els que vindran. Estaria bé, crec.

Lectura recomanada a partir de deu anys i, especialment, per als joves de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La cuidadora de palabras. Vida de María Moliner
Autor: Alejandro Pedregosa
Il·lustradora: Virginia Ogalla
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 72
Pontevedra, 2023

«Paraules d’antes», records d’infantesa

Els qui vam néixer en l’època de la dictadura franquista, vam anar a l’escola en castellà i no teníem llibres, novel·les o tebeos en català. Els qui som de famílies provinents d’altres zones d’Espanya (en el meu cas dels país valencià) parlàvem (encara parlem) a casa amb la nostra llengua col·loquial i conservem paraules, expressions, frases fetes o referències locals que només nosaltres entenem.

I, és clar, de tant en tant, se’ns escapa algun barbarisme o diem “vale” quan hem de dir “d’acord” o “dos” en lloc de “dues” o les “nou i mitja” per “dos quarts de deu”. Ens n’adonem. Costa canviar.

Quan anem pel carrer llegim els rètols i les publicitats, la majoria en anglès, com passa amb les paraules relacionades amb la informàtica, i sembla que no ens importi sentir a les notícies “fake news”, “ bullying”, “coworking”, “spoiler”, etc.

Hi ha un llibre que m’ha agradat força i que l’editorial el recomana per a majors de 6 anys, però no sé si és per a infants. El seu títol “Paraules d’antes” ja ens informa de què va la cosa.

En format de relat amb imatges explica la història d’un nen, en Miquel i la seva àvia, la Remei, que li fa una bufanda i tot el que d’aquest fet es deriva.

A la contracoberta llegim:

Els avis d’en Miquel viuen en un poble tan petit que només hi ha un colmadu i un bart. Per això el dia que l’àvia Remei decideix fer-li una bufanda al seu nét Miquel, agafa el cotxe de línia i se’n va a ciutat perquè no té prouta llana verda.

Paraules d’Antes és un homenatge a la nostra llengua: als barbarismes, col·loquialismes i trets dialectals que sabem que no són correctes però que formen part dels nostres records d’infància i construeixen el nostre imaginari familiar.

Un regalu per llegir en família.

Llegim aquesta història farcida de les paraules que s’usaven (encara s’usen, malgrat siguin barbarismes, localismes, col·loquialismes o trets dialectals) i que ens fan somriure quan reconeixem alguna que deien les nostres mares o àvies.

Crec que és un llibre per regalar i llegir en família. I de passada, afegir les paraules d’antes que tenim a la família i que potser es perdran.

Ah! I no us perdeu la cançó que és molt pegadissa.

LES DADES:
Títol: Paraules d’antes
Autors: Ricard Farré i Àlex Pujols (duet musical Arribar i ploure)
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: Cossetània
Pàgines: 40
Valls, 2024

«Te llamaré papà», un llibre ple d’emocions

Fa molt de temps, un home caminava i es va trobar a un nen que també caminava. Ambdós havien fet un llarg recorregut i, tot i que no es coneixien, van decidir fer-se companys de viatge.

L’home anava pel món a la recerca de tresors i tots els que trobava els guardava en una maleta molt gran. El nen, en canvi, només duia a l’esquena una motxilla on anava guardant coses, talment com si fossin secretes.

Una nit, els ocells del bosc s’enlairaren i van desaparèixer enmig de la foscor. Tres lladregots van robar la maleta del pare i el que van trobar a dins els va decebre. En canvi, el contingut de la motxilla del nen els va deixar “sense paraules” perquè eren…


«Te llamaré papá» és un llibre tendre que ens narra la relació entre un adult i un infant que caminen junts. A mesura que la història avança anem descobrint què significa aquests camí per on ells passen i podem entendre el seu simbolisme.

Les imatges són de format gran i permeten gaudir dels detalls. Com que la il·lustradora és xinesa, ens mostra i reconeixem alguns animals com el “pangolí” que s’ha fet popular darrerament.

Un llibre per reflexionar sobre la paternitat i sobre com el tracte ens fa estimar a la gent amb la que compartim la nostra vida. M’ha agradat el seu to poètic i dolç.

A partir de vuit anys el podran gaudir i parlar-ne.

Al web de l’editorial hi ha un petit quadern d’activitats. El podeu descarregar clicant a  ficha_de_lectura_te_llamare_papa.pdf

LES DADES:
Títol: Te llamaré papà
Autor: Can Ran
Il·lustradora: Daishu Ma
Traductora: Ana Romeral
Editorial: Siruela
Pàgines: 40
Madrid, 2020

 

Pren la paraula! Jornades de poesia

cartellEl cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig se celebren a Abrera, població situada al nord de la comarca del Baix Llobregat les primeres jornades poètiques. Les han batejat amb el nom de Pren la paraula! i el programa és força atractiu.
Comparteixo la informació per si algú s’anima a fer un tomb qualsevol del tres dies (o els tres).

progrma