«Barbiana», una bona revista sobre el món de la criança

Una revista digital que es presenta com a «l’educació que ens inspira» fa venir ganes de seguir llegint i, ara mateix, passades uns pocs mesos de la seva aparició, té un aspecte formidable.
Al darrere hi ha l’Associació Arae, entitat sense ànim de lucre formada per professionals de l’educació i la teràpia, amb el suport de professionals de la comunicació i entronca, pel que he pogut intuir amb una pedagogia a temps complet, unida a la idea de transformar la societat per transformar el món.

No és estrany, doncs, trobar un excel·lent article amb les opinions de l’André Stern, autor de «Yo no fui a la escuela», a qui vaig poder sentir dissabte passat a Valls, organitzat per les companyes del MEAC (Moviment Educatiu de l’Alt Camp) i que ens va sacsejar els fonaments pedagògics a més d’un dels assistents. Després, vam compartir una calçotada… que tot s’ha de dir!

També m’ha agradat trobar un article sobre pel·lícules inspiradores com la del “Capità fantàstic” que conté l’escena memorable de la celebració de l’aniversari d’en Chomsky o l’entrevista a en Jordi Mateu, un dels impulsors del CAIEV, que explica la seva idea d’Escola viva d’unas manera molt reveladora on recorda que l’educació viva és una actitud, una manera de relacionar-se.

Estic agraït a les persones de la Barbiana perquè m’han permès col·laborar amb un petit escrit sobre «Els beneficis de la lectura».

Si podeu, feu una visita a la revista clicant a https://revistabarbiana.com/ i si us associeu, la rebreu en format paper.

Copio alguns paràgrafs bonics de la presentació:

A Barbiana creiem que l’educació és acompanyament, que l’acompanyament és una relació entre persones, que el desenvolupament de les persones és el més important i que amb l’educació, totes (infants, joves, adults) creixem.

A Barbiana volem una educació que ens ajudi a desplegar el que som, que ens faci més lliures, més rics del que la vida ens pugui donar i que potenciï tot allò que ens fa humans: la consciència de les nostres emocions i de les nostres necessitats, la connexió amb el propi cos, els vincles d’amor i de confiança, la cerca de la bellesa, la curiositat per aprendre, la reflexió, el raonament i l’esperit crític, valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la cooperació o l’hospitalitat, l’impuls de la creativitat i del plaer, la responsabilitat, la comunicació, l’espiritualitat…

Els referents de Barbiana van des de la tradició pedagògica de l’Escola Nova i l’Escola Activa del segle XX, passant pels Moviments de Renovació Pedagògica, que traspassen les generacions, i l’Educació Lliure, l’Educació Viva i l’Escola Nova del segle XXI, així com la Pedagogia Crítica, l’Educació Popular, els moviments educatius del lleure (com l’Escoltisme i el moviment d’Esplai), els moviments que promouen l’aprenentatge sense escola o d’Escola a Casa, les Escoles del Bosc i altres moviments educatius o socials o que des de la Psicologia, la Sociologia, l’Art, l’Espiritualitat… dialoguen amb l’Educació. Pel camí, el saber fer, el saber pensar i el saber sentir de milers d’educadors i educadores i mares i pares, anònims o coneguts, que des de la pràctica o des de la teoria basada en ella han deixat la seva petjada i per tant, la seva llavor educativa.

 

En Raül Castillo, il·lustrador

La imatge que encapçalarà aquest any el blog és obra d’en Raül Castillo, il·lustrador del conte «El senglar té singlot».
En Raül viu al Baix Empordà i explica que des de ben petit li agradava dibuixar i que va estudiar Belles Arts i va fer cursos de còmic a l’escola Joso.
He tingut l’oportunitat de conèixer-lo gràcies al projecte «AcompanyArt» que té com a objectiu principal humanitzar la sanitat i on en Raül va crear el personatge principal, l’Aloa, que simbolitza tot allò que d’humanitat tenim les persones que ens dediquem a tenir cura dels infants, a l’escola, al centre d’atenció primària, a la família, entre els veïns, als esplais, etc.
En Raül diu que «l’art (en tots els sentits) pot curar o ser-ne un catalitzador important, perquè l’art estimula les capacitats pròpies de l’individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir millorar a escala personal. L’art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre» i opina que tota persona és capaç de ser creativa i és en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l’art.

Durant l’any 2019 ens hem anat veient per donar forma al text i a les imatges del conte. Em consta que hi ha dedicat moltíssimes hores de manera desinteressada al projecte i, per això, s’ha guanyat l’admiració de tot l’equip.

 

Una de les coses més curioses que he vist del seu treball és comprovar com els primers esbossos els fa amb bolígraf BIC directament sobre qualsevol paper. Prova i torna a provar fins que troba allò que li agrada. Després ho escaneja i ho passa a l’ordinador on acaba el procés d’acolorir les imatges i quadrar les escenes.

Quina sort haver-lo conegut!

El moviment de renovació pedagògica de la República a “L’ofici d’educar”

Ahir es va emetre el darrer programa del 2019 de “L’ofici d’educar“. Va ser un programa que agradarà als mestres, especialment, perquè va estar dedicat a recordar una bona època pel que fa a la renovació pedagògica. Es va fer un salt al passat per conèixer els mestres de la República. Pels que es pensen que la innovació pedagògica és cosa d’ara, durant la República i uns anys abans, va néixer un moviment pedagògic no uniforme que volia transformar la societat a través de l’educació; un període que s’ha qualificat com «la República dels mestres» i l’edat d’or de la pedagogia catalana; una autèntica revolució estroncada per la Guerra Civil.

Però, com va ser aquella Escola Nova? Quins pedagogs la van inspirar? I com en van sortir beneficiats els alumnes i la societat? Si voleu tenir-ne coneixement només cal que escolteu el podcast del programa AQUÍ

L’escriptor Raimon Portell i l’historiador Salomó Marquès, autors d’«Els mestres de la República» fan les seves encertades reflexions i ens il·luminen sobre aspectes que no coneixíem. També intervé la Pilar Pérez Lozano, directora del documental «Las maestras de la República», Premi Goya al millor documental el 2014.Vaig presentar el llibre «Fill de rojo» un àlbum amb text d’en Joan Portell i il·lustracions de l’Ignasi Blanch que explica una historia en un poblet qualsevol de Catalunya els anys posteriors a l’acabament de la Guerra Civil. Ho podeu sentir AQUÍ

L’ofici d’educar és un programa que podeu seguir els diumenges al matí però si us els perdeu, sempre queden arxivats al web de Catalunya Ràdio. Són uns programes formidables.

Caminar per gaudir, tot somiant l’educació que volem…

Un grup de mestres de Valls s’han constituït en Moviment d’Ensenyants, amb els seus estatuts i tota la paperassa en ordre. Olé tu!
El MEAC, que així s’anomena el Moviment Educatiu de l’Alt Camp, sorgeix de la necessitat de crear un espai on compartir, reflexionar, i evolucionar sobre el tema principal que ocupa bona part de la seva vida: L’educació.
Estic content perquè m’han convidat a la inauguració que tindrà lloc el dia 23 d’octubre a les 18h al Teatre Principal de Valls.


Estic encara més content perquè m’han fet «Padrí del Moviment», un honor que no sé ben bé que em suposa, però em fa feliç. Si no hi ha entrebancs, el proper 23 d’octubre seré a Valls i podré abraçar a la (molta) bona gent que emplena les aules de la comarca de bona pedagogia, alegria i esperança. I, vés que no m’animi i digui algunes paraules o els expliqui algun conte! (aquí queda escrit)

Podeu seguir el MEAC:

a Twiter @meacvalls,

a Instagram: meacvalls,

a Facebook, Moviment Educatiu De l’Alt Camp

al bloc: https://blocs.xtec.cat/meac/

El tríptic per associar-se: AQUÍ

Gràcies, mestres! Gràcies Pilar Manzano, Montserrat López, Lídia Pons, Jeny Martín i Montserrat Montanyà.

L’Ofici d’educar es renova!

Hem estrenat una nova temporada de l’Ofici d’educar amb noves propostes i novetats. La més fantàstica és que el programa passa de l’ICAT a la programació estable de Catalunya Ràdio i es podrà sentir dins del programa “El suplement” el diumenges al matí i també els dimarts a les 18 h a Catradio.cat i els dimecres a les 3 h de la matinada a Catalunya Ràdio.
Pel que fa al a secció “llibres per somiar” enguany el repte és diferent perquè presentarem llibres associats al tema que es tracti al programa. Per exemple, si al primer programa es va parlar de la tornada a l’escola, vam recomanar “El petit Nicolas”. D’aquesta manera, en els programes que vindran, buscarem aquella lectura que pugui exemplificar el tema del qual es parla. Si és el suïcidi adolescent presentarem “la sopa de l’avi”, si és la sexualitat infantil, llavors serà el moment de parlar de “Montañas en la cama”, si el que es cou són els conflictes dins la família, llavors parlarem de “Els perfectes”, etc. Crec que és un encert vincular les lectures als temes.
Hi haurà alguns programes que no tindran la secció de recomanacions de lectures. Són els monogràfics dedicats a entrevistar a persones que, com en Ferran Adrià, en Natxo Tarrés i altres, explicaran com veuen l’educació, des d’àmbits allunyats de l’escola.
I el canal de telegram que està superactiu serà un bon punt de trobada de totes les persones interessades en la criança i l’educació. Seguiu-lo que val pena!
Al web de l’Ofici podem llegir:

L‘ofici d’educar estrena temporada amb nou format i també temes nous. Vivim un moment especialment potent i transformador pel que fa a les maneres com s’ha ensenyat i, en això, tots hi fem falta, perquè tal com diuen a l’Àfrica, és tota la tribu que educa. Per això, escoltem pares, mares, educadors, psicòlegs, filòsofs, científics, innovadors i propostes singulars al voltant de la criança i l’educació.
El programa manté les seccions “La resposta està en els clàssics”, “Llibres per somiar”, amb Jaume Centelles, especialista en literatura infantil i autor de la pàgina “La invitació a la lectura”, i la salutació inicial de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona. A més, estrenem dos espais nous:
“Quina és la pregunta?”
Cinc experts: Eva Bach Cobacho, pedagoga, Tomàs Navarro, psicòleg, Eva Piquer, escriptora, Carla Pedret, periodista, i Pau Rovira, “coach” integral, ens fan una columna sonora a partir d’un interrogant, i ens donen una resposta útil per a pares, mares, educadors, persones inquietes i curioses de la vida que segueixen creixent amb el pas dels anys.
“Torna-la a posar!”
Hi ha cançons que no ens cansaríem mai de tornar a escoltar. Amb el músic i tècnic de L’ofici d’educar, Josep Lluís Santiso, acabem cada programa amb una proposta musical per escoltar en família, al cotxe, a casa, al parc, per connectar generacions amb la música, i per escoltar tantes vegades com calgui.
La nostra tribu també existeix en format virtual. Tenim un grup de Telegram per compartir experiències personals i professionals, proposar programes, debatre i fer xarxa. Us convidem a formar-ne part. També ens podeu seguir a Facebook.

 

Nova col·lecció de Graó edicions: BIBLIOTECA 0-3

He llegit el primer llibre de la nova col·lecció «Biblioteca 0-3» que han encetat els de Graó edicions: Ser maestr@ en el 0-3
Són unes reflexions escrites amb molta passió. L’autora, la Laura Lladós, planteja nombrosos interrogants al voltant del dia a dia que com a mestra d’aquesta etapa li ha tocat viure. És un llibre que combina les qüestions pràctiques amb reflexions pedagògiques que de tant ens plantegem. Com a mestres ens haurien de permetre una aturada per no caure en errors o deixar-nos portar per les modes. Podem llegir, per exemple, unes reflexions on apunta que “Pedagogia Montessori, educació emocional, pedagogia de Reggio Emilia, aprenentatge personalitzat, pedagogia Waldorf, aprenentatge en espais exteriors (outdorlearning), teories neurocientífiques, pedagogia Freinet, comunitats d’aprenentatge…” són corrents o idees vàlides cadascuna d’elles, segur, però que sovint les seguim, abocats a un fer per fer que no se sap si és positiu o no.
Els capítols estan dividits seguint diversos fils argumentals. El primer és Educar en l’emoció i ens parla dels conflictes que sorgeixen a l’aula i com es poden afrontar amb èxit.; el segon versa sobre Educar en la presència i gira al voltant de l’empati a i l’escolta activa; el tercer porta per títol Educar en la calma i presenta casos pràctics i com resoldre’ls, el quart afronta les relacions amb les famílies i el cinquè comença amb la frase de Buda “Com prevenir que una gota d’aigua s’assequi? Poseu-la al riu o a l’oceà” i ens fa reflexionar sobre la necessitat del treball en equip.
L’edició és força acurada, amb fotografies a color i format agradable. M’ha agradat.

El segon llibre de la col·lecció es titula «Es mío», pegar, morder, molestar…Y otras formas de acercarse
L’ha escrit Elena Lobo i al web de Graó podem llegir:
El llibre aborda situacions de conflicte des de la realitat diària de l’escola que s’analitzen per intentar desvelar els processos emocionals i cognitius implicats en cada situació. El propòsit és poder comprendre millor els infants, les seves necessitats, frustracions, motivacions, capacitats, les seves empipades… No es tracta d’evitar els conflictes a tota costa, no d’intervenir precipitadament en cadascun d’ells. Per contra, es proposa un tipus d’intervenció que afavoreixi l’harmonia de les relacions, l’autonomia dels infants per resoldre les seves topades, i la construcció gradual de capacitats de relació social, com ara l’empatia, la compassió, l’ajuda, etc.

Aquest segon està pendent de lectura.

L’estiu també es moment de llegir que fan altres companyes i companys i comparar-ho amb la nostra realitat.

 

Cinc anys de l’Ofici d’educar!

Com qui no vol la cosa, ja fa cinc anys que s’emet “L’ofici d’educar“, el programa més divulgatiu i d’entreteniment sobre el món de la criança dels nostres fills i alumnes.
La singularitat d’enguany és la creació d’un canal de Telegram que no para de créixer: més de 450 persones amb interessos comuns i ganes de compartir experiències. De fet, de les opinions creuades, dubtes i neguits han sorgit idees per a programes que potser no estaven previstos. Una manera de fer ràdio que em sembla molt viva.
Ara, per celebrar-ho es fa una trobada a La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, el 8 de juny.
Podeu trobar tota la informació a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/lofici-deducar-bufa-cinc-espelmes-a-la-granja-escola-de-santa-maria-de-palautordera/noticia/2923429/

Al web de l’Ofici llegim:
El dissabte 8 de juny a partir de les 10.00 del matí, vine a La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera i no et perdis totes les activitats i el programa especial que hem preparat!
I després fa un recorregut per la història del programa i es presenta el program d’activirtats que estan programades per al dissabte 8.
Com convidats especials hi seran a Cristina Gutiérrez, directora de la Granja; Lara Terradas, psicòloga i mestra; Gloudina Greenacre, fundadora de Wild Me, experiències per famílies a la natura, i Marta Darnés, educadora social. Ens acompanyarà també l’humorista Oriol Dalmau i acabarem amb l’espai “Torna-la a posar” i amb una actuació en directe del músic Jose Luis Santiso.
Si voleu assistir al programa, només has d’enviar un correu electrònic indicant el número d’assistents a loficideducar@ccma.cat

“L’ofici d’educar” s’emet a +CatRàdio els dimarts, a partir de les 19.00, i a Catalunya Ràdio els dies festius intersetmanals, a les 8.00 del matí.
No hi podré anar, agggg! Un altre compromís em priva de la possibilitat única de conversar amb la bona gent telegramera que estima L’OFICI D’EDUCAR.