Guix, 40 anys amb l’educació!

Una de les fites d’aquest trimestre serà el dia 19 d’octubre, moment en que formalment es celebrarà l’acte de reconeixement a la feina feta per molts mestres durant els darrers quaranta anys i que, en bona mesura, s’ha anat recollint a la revista GUIX.
Serà a l’Espai Francesca Bonnemaison (Barcelona) i, en aquesta trobada, a partir de 10 de idees clau de l’educació que Graó ha defensat des dels seus inicis i que avui són més vigents que mai, s’aplegaran 10 professionals de prestigi en l’àmbit educatiu i escolar per parlar-ne i plantejar 10 reptes i 10 idees clau de futur. Allà hi seran en David Bueno, en Rafel Bisquerra, en César Coll, la Txus Martín, en Fernando Trujillo, en Paco Imbernón, la Marina Subirats, en Tonucci, l’Anna Manso, al Laura Lladós, en Jordi Canelles i altres sorpreses.
Però no només això… durant l’acte es compartiran les fotos que hem anat enviat mitjançant les xarxes a través del hashtag #Engraónat, gaudirem d’un pastís elaborat per l’Ada Parellada i, a més, obsequiarem als assistents amb una il·lustració exclusiva signada pel dibuixant Joan Turu.
Podeu descarregar-vos el programa oficial de l’acte fent clic AQUÍ
Si us hi voleu apuntar, només heu d’omplir el formulari que trobareu al web de Graó, a l’enllaç següent:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf_3LNwdPd4fQ_8jv_m3URNhAqtpOjVzEKpk5Gx8ONjFjoVqw/viewform
(feu una inscripció per a cada persona interessada).
Les places són limitades!

Bon curs a tothom!

Si no hi ha biblioteca, l’escola pateix

Les biblioteques escolars encara segueixen buscant el camí, el seu lloc al món, a l’escola. Es debaten entre la paradoxa de veure’s avalades per les recomanacions d’organismes internacionals i les lleis del nostre país per una banda i per la invisibilitat de la figura del bibliotecari escolar o la manca de pressupostos destinats al servei, per l’altra.

Al discurs d’agraïment del lliurament del Premi Nobel, en Bob Dylan recordava com li havia estat de beneficiós, a l’escola, el contacte amb les obres de Rudyard Kipling, Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway, i explicava la impressió que li produeix pensar que els seus llibres també poden estar a les biblioteques d’arreu del món.
Un altre escriptor, l’Emili Teixidor deia que «els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules» i lloava les virtuts de la lectura i l’escriptura en un magnífic assaig que és un referents per a molts mestres i una guia per a pares i mares. A La lectura i la vida es troben molts pensaments favorables a l’existència de les biblioteques i la tasca immensa dels bibliotecaris com a promotors de la cultura.
Encara un tercer autor, l’Eduardo Galeano recomanava acostar els llibres a l’oïda i sentir com respiren les seves paraules, perquè són contagioses —deia— perillosament, carinyosament contagioses.
Són només tres de les opinions d’alguns de referents literaris i pedagògics argumentant a favor de la necessitat de la lectura com a bé cultural —s’ha d’aprendre— que ens pot fer millors persones.
Quelcom de semblant succeeix respecte a la biblioteca escolar. En diferents països s’han realitzat estudis d’investigació on queda palès que a les escoles que disposen d’una biblioteca escolar de qualitat i un bibliotecari qualificat —com és el cas dels centres educatius amb batxillerat internacional— els alumnes tenen més oportunitats d’èxit i els seus resultats acadèmics són millors. Al darrer estudi «Impact of school libraries on learning» realitzat a Escòcia es comprova que els alumnes dels centres amb biblioteca escolar obtenen puntuacions més altes en les proves de lectura, llenguatge, història o matemàtiques, i reïxen en alfabetització informacional, treballs per projectes, augment de coneixement i desenvolupament de la lectura, actitud més positiva cap a l’aprenentatge, major motivació i autoestima, etc.
Un altre efecte positiu que es constata es produeix quan alguna Institució pública o privada, promou tertúlies o xerrades per debatre sobre les BE. Immediatament les places queden ocupades, com va passar a la Jornada que va organitzar el grup Bibliomèdia l’11 de març amb la mirada posada en el futur; o se superen totes les expectatives com al webinar organitzat per la Fundació Bofill sobre les biblioteques escolars com a facilitadores de la millora educativa. Són dos dels nombrosos casos que serveixen d’exemple per entendre: primer, que els mestres valorem el servei de BE com una bona eina educativa i, segon, que no és una reivindicació dels darrers anys ni cap demanda explícita.
Recordem que, fruit de la necessitat de regular les biblioteques dels centres educatius, un organisme internacional (la ONU) va promoure l’any 2000 un manament mitjançant l’UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) indicant quin ha de ser el funcionament, finançament, personal, serveis, etc. que ha d’oferir la biblioteca escolar. Es tracta d’un document molt ben detallat i regulat. Tanmateix la Constitució Espanyola indica que «les comunitats autònomes podran assumir competències en els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la comunitat autònoma» i les diferents lleis d’educació sempre han considerat com a beneficiós i recomanable el bon funcionament de la biblioteca escolar.
Amb aquest panorama, s’entén que la biblioteca escolar no és cap reivindicació, ans al contrari, és un dret irrenunciable, essencial, avalat per les lleis dels Estaments als quals pertanyem com a país. Sobre el paper no és una opció, es tracta d’un mandat regit per acords nacionals i internacionals.

Deixant de banda les escoles on ni tan sols es disposa de l’espai físic, ens trobem que a molts centres educatius el pressupost anual per compra de llibres i documents no arriba al 5% recomanat que apunta la IFLA/UNESCO, i la figura del bibliotecari és inexistent. Amb aquest panorama es fàcil entendre que si no hi ha llibres ni persona que s’hi dediqui, estem al final del camí.

Una idea que circula és que la biblioteca escolar és el lloc on es preserva el llibre enfront de les noves tecnologies. És un concepte equivocat perquè la biblioteca escolar (que no és com les  biblioteques municipals o públiques) és un espai obert a totes les tipologies textuals, a tot tipus de formes de lectura, ja sia en paper o en pantalla. La biblioteca escolar no és l’aldea gala de l’Astèrix i l’Obèlix; és un espai viu, comunicat amb la realitat més propera del barri, la ciutat, el país, el món, un espai on es promou la lectura en tota mena de formats, entenent que s’afavoreix el creixement personal, l’aprenentatge i el gaudi.

El mestre que mira al futur sap que els alumnes que hi ha ara a l’escola hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI i molts d’ells viuran l’entrada al segle XXII. Per tant, s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.
¿Com s’aconsegueix? Integrant el concepte d’escola literària en el projecte d’escola:
Per una banda, disposant d’una biblioteca escolar de qualitat, un lloc d’oportunitats per a tots els alumnes, amb recursos que els ajudin a esdevenir bons lectors, on es posi èmfasi en la comprensió lectora i en la recerca i l’ús de la informació per transformar-la en coneixement, un lloc que sigui un refugi on compartir, pensar i créixer.
Per una altra banda, amb la implicació de tothom (escola, família, mass media, etc.) Serem un país lector quan des de l’Administració educativa —principalment— es faci una aposta clara i decidida per les BEQ. No serveix adduir que des de l’inici de la crisi el 2008 hi ha menys diners i s’han hagut de fer retallades perquè, com s’ha apuntat més amunt, si les biblioteques escolars no es consideren una prioritat i un dret, si no s’inverteix en materials i personal adduint que la informació ja es pot cercar a internet, que la figura d’un bibliotecari escolar no és necessària, etc., els alumnes pateixen mancances, l’escola pateix.
Un aspecte bàsic és que la biblioteca escolar té una repercussió sobre els infants i joves que va més enllà dels aprenentatges, de potenciar el pensament crític, aprendre a trobar informació, ser competents en alfabetització mediàtica, etc. Alerta! Perquè la biblioteca escolar té un efecte —afecte— sobre la configuració de la memòria personal, és un espai de socialització, un cau com la cova d’en Batman on trobar-se, retrobar-se amb la paraula, amb el pensament, amb el coneixement, amb els altres, amb un mateix, amb la vida. La biblioteca és una finestra per mirar enfora però també per mirar endins —si voleu és un pensament poètic però també la constatació d’una realitat.

Aquesta i altres reflexions sobre les biblioteques escolars les pots llegir a la revista GUIX del mes de juny a l’apartat Reflexió.

Les imatges que acompanyen aquesta entrada són escultures fetes per JodyHarvey Brown a partir de llibres.

40 anys de la revista GUIX

EL mes de juny de l’any 1977 es publicava la primera revista Guix. Aquesta era la portada:

Una publicació en blanc i negre, gairebé artesanal, feta amb estimació i dedicant-hi moltes hores. Al primer editorial s’expressava un desig: «Fent i desfent, aprèn l’aprenent» , una declaració d’intencions que s’ha mantingut fins avui.
El proper juny farà quaranta anys i des de llavors, la revista ens ha acompanyat periòdicament. Alguns números els hem guardat perquè el monogràfic ens ha interessat o perquè s’explica alguna experiència que ens sembla reeixida o perquè senzillament apareix un article signat per nosaltres.
Personalment, estic agraït a les persones tan professionals que hi treballen. Han acceptat gairebé tots els meus articles i quan ha calgut m’han fet les esmenes amb elegància. No he comptabilitzat les col·laboracions que he fet amb ells però estan per sobre de les setanta, segur. Estic especialment content de la secció «viure la lectura» que he coordinat els darrers vuit anys i també recordo amb molt d’afecte un monogràfic que també vaig coordinar sobre la lectura a Europa i que em va permetre conèixer mestres d’altres països i una entrevista amb dos senyors escriptors, en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes.

Per celebrar-ho organitzaran diversos actes. El primer va ser la publicació d’un magnífic recull de les millors entrevistes que s’han reproduït a la revista. Es diu «15 diàlegs d’educació» i val molt la pena.

I ara veurà la llum un llibre que promet. Són reflexions d’en Francesc Imbernón i l’han titulat «Ser docente en una Sociedad compleja»
A la promoció hi diuen:
Aquest llibre analitza i desgrana amb minuciositat la figura dels i les docents i la seva situació actual, en una societat desigual, multicultural i complexa, tan diferent a la de fa unes dècades i tan diferent, sens dubte, a la qual ens depararà el demà . I també es qüestiona el rol docent en un moment en què el procés d’ensenyament és tan discutit, quan apareixen noves formes d’aprendre fora de l’escola.
El professorat és, doncs, l’autèntic protagonista d’aquest llibre. No es tracta de reproduir en aquestes pàgines el que diuen els informes nacionals i internacionals, amb estadístiques i dades quantitatives sobre com són o haurien de ser els docents, com si es tractés d’un producte més. El llibre pretendre valorar-los, a ells i a elles, i a la seva aportació, en la seva justa mesura, sense demonitzar-los, acusar-los o insultar-los com sovint es fa des d’algunes disciplines acadèmiques, per part d’alguns polítics i també, de vegades, des d’alguns mitjans de comunicació.
Amb una crítica constructiva molt ben fonamentada vers aquells aspectes que haurien de millorar en la professió docent, ja sigui en els ambients relacionats amb la formació inicial, la formació permanent o la cultura professional, entre d’altres, el llibre pretén que el professorat prengui consciència de la importància del seu compromís social, polític i educatiu en la tasca d’educar.
Al final de cada capítol es dona la paraula als protagonistes oferint testimonis de vida significatius del sentir docent.

L’índex és el següent:
¿Por qué este libro?
La sociedad, ¿premia o castiga al profesorado?
Ser docente en una sociedad desigual, multicultural y compleja
Desafíos y conflictos del nuevo siglo
¿Quiénes son los profesores y profesoras?
¿Cómo se llega a ser docente y quién los forma o los deforma?
La formación permanente del profesorado o, si se prefiere, la formación a lo largo de la vida
¿Cómo adquiere el profesorado su cultura profesional? ¿Y de qué culturas se trata?
¿Existe desarrollo profesional o carrera docente? El impacto de esa carencia
¿Las condiciones laborales del profesorado tienen alguna influencia en la enseñanza?
Epílogo: ¿hacia el futuro o hacia el pasado?
Referencias bibliográficas
Anexo: El profesorado y su formación como actores necesarios y comprometidos con la educación pública

els tres darrers números. Aquest any, les portades van de peus.

Ondiñas veñen…

novoaAl darrer número de la revista MiBilioteca (núm. 47), a la secció Opinión he llegit un article de la Cristina Novoa (Asesora técnica de bibliotecas escolares en la Consellería de Cultura, Ediucación e Ordenación Universitaria de la Xunta de Galícia) que recomano especialment. Es titula  Ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…  i està escrit des de la tristesa que suposa veure com s’estan anant en orris els esforços de molts mestres que ens vam creure que algun dia tindríem unes biblioteques escolars de qualitat, equiparables a les dels països que ens envolten, com les de Portugal o França sense anar gaire lluny.

La Cristina és bona coneixedora de la realitat i, en alguna ocasió ja havia comentat l’impacte positiu que tenen les biblioteques escolars sobre els  aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits. Opina que “són tan clars els arguments de tots els experts que s’han acostat a la realitat de la biblioteca escolar, tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s’activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre), que no sembla explicar l’absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars”.

En l’article que citem diu algunes frases demolidores que tots signaríem. Us el passo complet (amb el permís de l’autora), val la pena.

 

AQUÍ

1357557436dustonschool

imatge de la biblioteca escolar de la Duston School anglesa

Llibres per somiar a l’Ofici d’educar (Catalunya ràdio)

Catalunya_Radio Els dimarts a partir de les 19h. es pot escoltar, per internet, el programa l’Ofici d’educar. També els festius intersetmanals per Catalunya Ràdio (a les 12 del migdia).
“L’ofici d’educar” és un programa en la línia de “L’ofici de viure”, però centrat en l’educació: créixer educant, reflexions pràctiques per a pares/mares i educadors.

pedrosa

Elisabet Pedrosa

A la presentació podem llegir:
Va dir Nelson Mandela que l’educació és l’arma més poderosa que tenim per canviar el món; i aquest és el punt de partida de “L’ofici d’educar”. Podem contribuir a fer nens/nenes i joves del futur més feliços, i un món millor, gràcies a un educació més conscient i holística, que tingui en compte la persona en el seu conjunt: ment, emocions i esperit.
L’ànima del programa és l’Elisabet Pedrosa, periodista i escriptora que fa les funcions de guionista, productora, presentadora i realitzadora, amb el suport tècnic de l’Edu Arnas.
Cada programa tracta d’un tema concret amb especialistes convidats. Així, per exemple, a l’últim (interessantíssim i amè) titulat Pares compromesos i mares desacomplexades? Nous pares i mares hi havia com a convidats en Miquel Àngel Alabart, l’Anna Ramis i la Mònica Nadal.

bisquerra

Rafael Bisquerra

baulies i ardaniz

La Gemma Baulies i la Pilar Arlándiz amb l’Elisabet

Normalment, els programes s’inicien amb una reflexió de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB) i expert en educació emocional.

També hi ha una secció anomenada Escola d’Emocions, amb la pediatra Gemma Baulies i la psicòloga Pilar Arlándiz, que en cada programa ens expliquen com gestionar una emoció des de la perspectiva dels nens i també dels adults, amb el benentès que l’educació dura tota la vida.

Al final sempre hi ha una intervenció d’en Daniel Gabarró, psicopedagog, mestre d’escola i autor entre d’altres del llibre “La solució inesperada del fracàs escolar”.       

gabarro

En Daniel Gabarró

A partir d’aquesta setmana, hem iniciat una nova secció. L’hem intitulat Llibres per somiar i a cada programa presentarem un llibre de literatura infantil o juvenil que sigui reeixit i que aporti algun aspecte nou, educatiu o de lleure, tant pel que explica com per les il·lustracions o la manera com està escrit.
No cal ni dir-ho que estic molt content de poder col·laborar, però sobretot perquè s’obre un espai a la difusió i coneixement de la literatura infantil i juvenil com a element actiu que pot ajudar a créixer els nostres infants i joves.

a08a8e90-24a2-4c94-8c02-fd6364f6ea6aSi voleu sentir el programa podeu fer-ho clicant a http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/fitxa-programa/1647/
I si el voleu seguir per Catalunya ràdio, aquí teniu els dials:
http://www.ccma.cat/atencio/com-veure-i-escoltar/fm/

Gestionando hijos

vertic_880_0

El proper dissabte dia 7 de maig hi haurà a Barcelona  una nova trobada de la comunitat Gestionando hijos. En aquest encontre, experts en el tema com en Carles Capdevila, l’Eva Bach, en Fernando Botella i altres, proposaran als pares i mares assistents metodologies noves i creatives per educar els seus fills.

Gestionando hijos és un projecte d’Educar es todo i té com a objectiu contribuir a col·laborar  en la tasca educativa. Són un equip de persones que vol dedicar la resta de la seva vida a millorar el nivell de la societat educativa, incidint en la idea que un dels pilars fonamentals d’una bona societat educativa són les mares i pares.

Estic encantat que m’hagin convidat i m’hagin deixat 10 minutets per parlar de la importància de la lectura en família.

Tota la informació AQUÍ

PONENTES

Programa_de la jornada_barcelona_2016

 

El poder dels contes

DSC04191Ahir es va emetre L’ofici d’educar, un programa de Catalunya ràdio conduit per l’Elisabet Pedrosa. Va per la tercera temporada i es va parlar d’“el poder dels contes”.
Vaig tenir la sort que em convidessin i sobretot, compartir taula amb la Teresa Duran, potser la persona que més en sap de contes, de folklore i de literatura infantil. La Teresa, és escriptora, il·lustradora, rondallaire i contacontes. Ha publicat més de 100 títols de literatura infantil i juvenil, com l’imprescindible “Setzevoltes”.

El programa es va iniciar amb una reflexió de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, i després l’Elisabet va fer la presentació del tema:

“Hi havia una vegada….” aquestes paraules són com una mena de sortilegi que ens transporta a mons imaginaris, però que podem sentir com a familiars; i màgicament ens trobem davant de la cova d’Alí Babà, a les entrades secretes de Harry Potter, a la taula dels set nans, o cara a cara amb el mirall de l’Alícia al país de les meravelles. A través dels contes l’infant desenvolupa la creativitat, perquè quan el nen llegeix o escolta un conte posa en joc el poder de la seva fantasia i, en el millor dels casos, aconsegueix reconèixer-se a ell mateix en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats; perquè els contes també poden aportar importants missatges a l’inconscient.
Amb els contes l’infant viu a través dels personatges valors i sentiments, com l’amor, la bondat, l’alegria, la por, el desig o la tristesa. El contes poden contribuir a resoldre els petits conflictes que sorgeixen entre els infants dins i fora de l’escola; ajuden a compartir, a respectar i a ser respectats; i a establir vincles amb l’adult i amb els seus iguals. I els contes ajuden també a desenvolupar el llenguatge. Llegim al llibre “Setzevoltes” de Teresa Duran, que ens acompanya avui, “Amb els contes l’infant memoritza paraules i a poc a poc les va fixant i enriqueix i millora el seu llenguatge. El conte és el primer i importantíssim pas que porta l’infant a la lectura, al conte escrit. Un nen que s’hagi afeccionat de petit a escoltar contes tindrà un interès molt gran per desxifrar què diuen els llibres”.
Explicar contes crea un vincle afectiu que cap mare/pare educador no s’hauria de perdre, diu la mestra d’educació infantil Teresa Nolla. Un conte narrat amb calma, però amb entusiasme i mirant als ulls de qui l’escolta, és una de les vivències més gratificants per al que l’explica perquè permet veure com es transforma la cara de l’infant seguint el fil de la narració. Diu el mestre Jaume Centelles, que també ens acompanya, que la paraula té una acció poderosa i excitant sobre la imaginació de l’infant, i que fa sorgir com per art d’encantament imatges extraordinàries….
Avui a l’Ofici d’Educar “Hi havia una vegada”…el poder dels contes!!

Després va estar comentant aspectes relacionats amb els contes a casa i també a l’escola. Ho vaig pasar genial i m’agradaria compartir-ho amb els qui no vau poder sentir el programa. Si voleu, podeu escoltar tota la gravació al web del programa, clicant a l’enllaç següent:

http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/fitxa-programa/1647/