Núria Vouillamoz aposta per la biblioteca escolar i guanya el Premi de Pedagogia

A la foto, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, com a representant del Departament d’Educació fa l’entrega del premi a la Núria.

El primer dia de desembre vaig anar a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a fer costat a la Núria Vouillamoz que va ser guardonada amb el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia pel seu manuscrit «Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. La literatura com a diàleg en l’educació lectora». Imagino que és un títol provisional i que, quan publiquin el treball, li trobaran un altre més fàcil de recordar.

L’estudi recull les vivències d’hores compartides amb els infants de l’escola d’Educació Infantil i Primària Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès) al llarg de divuit anys a l’entorn de la biblioteca escolar.

La Núria va explicar que és un treball sorgit de l’experiència del dia a dia, el qual l’ha ajudat a reordenar la seva tasca, adonar-se realment del que està fent i compartir-ho a altres escoles. Va dedicar el seu discurs d’agraïment a fer un clam a impulsar les biblioteques escolars fins que esdevinguin el veritable cor de les nostres escoles, perquè “només així aconseguirem un món més sensible, solidari, respectuós, sostenible, inclusiu, i amb tot, un món més just”.

Vaig estar molt content perquè la Núria fa anys que brega a la biblioteca de l’escola on fa una feina extraordinària i, a més, la comparteix generosament amb tothom que li demana consell o assessorament. Mentre parlava vaig recordar algunes de les presentacions que hem fet en els darrers anys, com els combats de boxa literària o el campionat de «llibrescacs». Sempre hem buscat oferir en les presentacions models, maneres de fer que puguin ser extrapolables al dia a dia dels centres educatius.

Amb la Núria, la vida és molt més fàcil i divertida. Li agraeixo els desitjos pedagògics compartit i la felicito de tot cor, amb ganes de llegir el seu llibre i de continuar fent camí pedagògic amb l’esperança ve veure com algun dia les biblioteques escolars esdevindran una realitat al nostre país.

L’acte de dijous va estar conduit de forma propera per l’Elisabet Pedrosa i va recordar el moment que viu l’Associació, en el que cal repensar la seva necessitat i definir nous horitzons, tenint present la tradició de renovació pedagògica que l’ha portat fins als moments presents.

També es va premiar a l’Associació Punt de Referència i al fotogràf i documentalista Sergi Bernal amb els Guardons Marta Mata. Felicitats a ells, també.

Al web de l’Associació teniu un resum exhaustiu de l’acte i el vídeo de l’acte complet: https://www.rosasensat.org/xlii-premi-de-pedagogia-marta-mata-i-guardons-marta-mata-2022/

Podríem parlar de l’educació dels somriures?

A les publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hi ha diverses col·leccions. Algunes presenten pràctiques innovadores i que es poden aplicar directament a les aules, com és el cas de la col·lecció «Dossiers» i les revistes Perspectiva Escolar o In-fàn-ci-a, per exemple. També aposten per libres més teòrics i de reflexió sobre aquest món apassionant que és l’educació i, en aquest sentit, la col·lecció «Referents» és magnífica i inspiradora, amb noms tan potents com Philippe Meirieu, David Bueno o Pilar Benejam, entre d’altres.

Hi ha una altra col·lecció que a mi m’agrada molt, potser perquè per edat m’identifico amb els autors. És la «Testimonis» i allà els mestres que viuen o han viscut en contacte directe amb els infants ens expliquen les seves vivències, anhels, errors i encerts. Ho fan reflexionant en veu alta, amb fonaments, sense filtres, directes al moll de l’os. M’agrada llegir a en Jaume Cela, a Juan Sánchez-Enciso, a Sílvia Martínez i, en general, als diversos títols que configuren aquesta polièdrica mirada a les escoles.

L’últim que he llegit m’ha agradat especialment. Es titula «L’Educació i el Somriure dels Infants» i l’ha escrit la Maria Teresa Mas i Adell. Es tracta d’un assaig ben escrit i sobretot, ben documentat. M’han agradat molt dos dels capítols, el que dedica a la immersió lingüística i el que fa una lloança de la biblioteca escolar.

Comença el llibre amb un pròleg d’en Rafael Muñoz que li fa una pila d’elogis que ja ens indiquen quina mena de persona s’amaga darrera de cadascuna de les paraules de la Teresa. Per exemple quan diu en Muñoz que “ens trobem davant d’una de les millors anàlisis del nostre sistema educatiu i especialment pel que fa a l’eix fonamental de la nostra llengua”. Es refereix a l’episodi viscut per la Teresa l’any 1993 quan va rebre una demanda de sis anys amb suspensió de feina i sou. Imagino que aquell capítol de la seva vida la deuria marcar molt perquè hi dedica més de quaranta pàgines a explicar-nos què significa la llengua per a ella (per a tots nosaltres) i ho fa recordant-nos-ho amb dades, noms i dates cronològicament ordenades què ha passat a Catalunya des de les primeres aplicacions del Programa d’Immersió Lingüística a l’escola, el curs 1984-85, fins ara. És un gran capítol que mereixeria ser enquadernat a part i repartit a tots els mestres que comencen.

Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de tarragona

Però, des d’aquest blog hem de parlar del capítol 7: La lectura i la biblioteca escolar. La Teresa explica de manera didàctica com va organitzar la biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona i ho fa amanint anècdotes personals amb una acurada estructuració del que ha de ser una biblioteca escolar i els beneficis que suposa per als alumnes disposar d’aquest servei. Aquest capítol (50 pàgines) també s’hauria d’enquadernar a part i enviar-lo a qui correspongui del Departament d’Educació. No fa més que reforçar tot el que fa anys venim reclamant per poder-nos considerar una societat lectora. Una cosa tan senzilla i fàcil d’entendre com disposar d’un espai, un pressupost i una persona (amb hores) que dinamitzi la lectura. Algunes de les sentències de la Teresa:
«La lectura ens prepara per a la vida, per saber-nos desenvolupar, conviure socialment i no deixar-nos enganyar. La persona que té un alt nivell lector s’estalviarà molts problemes en qualsevol etapa de la seva vida; també en l’etapa adulta.»
«És imprescindible el suport específic i econòmic de l’Administració educativa, sense el qual és molt difícil disposar d’una biblioteca escolar de qualitat.»
«Què és una biblioteca sense bibliotecària? No té sentit, oi? Una biblioteca escolar no pot ser de cap manera una sala on hi ha molts o pocs llibres, revistes, DVD, que es deixen en préstec de tant en tant i ja està. No! Una biblioteca escolar ha de ser una eina viva, un recurs actiu, on hi hagi vida de lectura amb racons, animacions a la lectura, activitats lectores variades per als alumnes des d’educació infantil fins a sisè de primària, amb intervenció de les famílies,…»

D’aquest capítol, agraeixo molt que la Teresa hagi recordat les converses que hem mantingut vida email. Hem aprés i ens hem enriquit mútuament. M’agradarà saludar-la personalment el dia que es pugui fer la presentació del llibre.

«L’Educació i el somriure dels infants» és un lectura que no us deixarà indiferents. Segur que en tancar el llibre, esbossareu un somriure i agraireu les paraules sàvies de la Teresa, mestra compromesa, minuciosa, amable i generosa. Si encara no teníeu lectures per a l’estiu, aquesta és la vostra.

A la contraportada podem llegir:
Després de més de quatre dècades de mestra, Maria Teresa Mas Adell ens deixa el seu testimoni en aquest text viu, motivador i educatiu. L’autora repassa els principals temes que incideixen en l’educació com són la normalització lingüística, el dol, l’educació afectivosexual, els alumnes d’altes capacitats, la família, l’escola inclusiva, la biblioteca escolar…, sempre amb una mirada positiva i crítica. Un llibre amanit amb una pila d’anècdotes que il·lustren els darrers anys de l’educació al nostre país i mostren les seves llums i ombres amb la finalitat d’orientar el camí als actuals i futurs educadors. I és que, com diu aquesta mestra jubilada «viviu l’ensenyament amb un somriure, felicitat, alegria i sempre amb positivisme, i feu-lo viure als infants: tots sereu més feliços. Sí, crec que podem parlar de l’educació dels somriures!».

LES DADES:
Títol: L’Educació i el Somriure dels Infants
Autora: Maria Teresa Mas i Adell
Editorial: AMRS
Col·lecció: Testimonis, núm. 16
Pàgines: 208
Barcelona, 2020
El podeu comprar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (19 euros).

La jubilació de la Teresa, amb el suport de les companyes del claustre.

 

Nova col·lecció de Graó edicions: BIBLIOTECA 0-3

He llegit el primer llibre de la nova col·lecció «Biblioteca 0-3» que han encetat els de Graó edicions: Ser maestr@ en el 0-3
Són unes reflexions escrites amb molta passió. L’autora, la Laura Lladós, planteja nombrosos interrogants al voltant del dia a dia que com a mestra d’aquesta etapa li ha tocat viure. És un llibre que combina les qüestions pràctiques amb reflexions pedagògiques que de tant ens plantegem. Com a mestres ens haurien de permetre una aturada per no caure en errors o deixar-nos portar per les modes. Podem llegir, per exemple, unes reflexions on apunta que “Pedagogia Montessori, educació emocional, pedagogia de Reggio Emilia, aprenentatge personalitzat, pedagogia Waldorf, aprenentatge en espais exteriors (outdorlearning), teories neurocientífiques, pedagogia Freinet, comunitats d’aprenentatge…” són corrents o idees vàlides cadascuna d’elles, segur, però que sovint les seguim, abocats a un fer per fer que no se sap si és positiu o no.
Els capítols estan dividits seguint diversos fils argumentals. El primer és Educar en l’emoció i ens parla dels conflictes que sorgeixen a l’aula i com es poden afrontar amb èxit.; el segon versa sobre Educar en la presència i gira al voltant de l’empati a i l’escolta activa; el tercer porta per títol Educar en la calma i presenta casos pràctics i com resoldre’ls, el quart afronta les relacions amb les famílies i el cinquè comença amb la frase de Buda “Com prevenir que una gota d’aigua s’assequi? Poseu-la al riu o a l’oceà” i ens fa reflexionar sobre la necessitat del treball en equip.
L’edició és força acurada, amb fotografies a color i format agradable. M’ha agradat.

El segon llibre de la col·lecció es titula «Es mío», pegar, morder, molestar…Y otras formas de acercarse
L’ha escrit Elena Lobo i al web de Graó podem llegir:
El llibre aborda situacions de conflicte des de la realitat diària de l’escola que s’analitzen per intentar desvelar els processos emocionals i cognitius implicats en cada situació. El propòsit és poder comprendre millor els infants, les seves necessitats, frustracions, motivacions, capacitats, les seves empipades… No es tracta d’evitar els conflictes a tota costa, no d’intervenir precipitadament en cadascun d’ells. Per contra, es proposa un tipus d’intervenció que afavoreixi l’harmonia de les relacions, l’autonomia dels infants per resoldre les seves topades, i la construcció gradual de capacitats de relació social, com ara l’empatia, la compassió, l’ajuda, etc.

Aquest segon està pendent de lectura.

L’estiu també es moment de llegir que fan altres companyes i companys i comparar-ho amb la nostra realitat.

 

Tres recomanacions

L’estiu és moment de reflexions pedagògiques, també. Allunyats del brogit diari, amb temps per pensar i reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques, sobre allò que hem fet bé i, sobretot, sobre allò que podem millorar, l’aprofitem per buscar referents teòrics que ens reafirmin o recondueixin el nostre propi camí com a ensenyants. Perquè creiem que els nostres alumnes mereixen els millors mestres.
Al llarg de l’estiu que ara acaba he pogut capbussar-me en alguns llibres de pedagogia. He rellegit alguns clàssics (Freinet sobretot) i les darreres novetats. Voldria recomanar-vos-en tres que són les que més m’han agradat.
El primer libre, i el que recomano especialment, és el de l’Enric Queralt. Es titula Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de  lectura. Es va editar el mes de juny a Lleida (Pagès Editors) i va ser l’obra guardonada als XXXII Premis Baldiri Reixac.
Amb paraules del propi Enric – aprofito per convidar-vos a visitar el seu bloc Amb els peus a terra– “Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”
A mi m’ha resultat molt útil i, en alguns passatges, m’ha emocionat la seva sinceritat i la manera com defuig de “marejar la perdiu” expressant les veritats que sovint sentim pels passadissos de les escoles.
Si voleu llegir l’índex i les primeres pàgines del llibre només cal que cliqueu AQUÍ.
Si voleu, també podeu llegir les propostes d’activitats LECXIT que, juntament amb la Mònica Badia, va elaborar amb el títol “LECTURA PER A ‘ÈXIT EDUCATIU”.

La segona recomanació és una publicació de la Gemma Lluc. Ha editat un llibre molt pràctic, amb moltes idees que ens poden ajudar en l’elaboració del Pla de Lectura de Centre. L’ha titulat La lectura al centre. Està editat per Bromera.

Per animar a iniciar el Pla de lectura, Lluch ens presenta diverses pràctiques de lectura per mostrar “que paga la pena fer de la lectura alguna cosa més”. Una pràctica ben dissenyada, acompanyada i avaluada, ben elaborada al fi i al cap, augmenta no solament la lectura de llibres sinó també la de premsa escrita i virtual, dels llibres informatius o de les pàgines webs. I és positiu en tots els àmbits socials, culturals i familiars. I, especialment, fa que els adolescents canvien la visió que tenen de la lectura. A més ara hem de canviar la nostra visió de la lectura, ja no solament al paper, sinó també a la pantalla, hem d’utilitzar totes les eines que ens aporten les noves tecnologies per fomentar la lectura.

Al llibre hi ha tota una sèrie d’experiències de lectura i escriptura que es poden aplicar a l’aula, a tot el centre i també material per a les famílies. A més d’una descripció de totes les eines d’Internet que es poden utilitzar al PLEC.

Si voleu llegir unes pàgines, entreu aquí.

I la tercera recomanació és un llibre publicat per Graó, a la col·leció Biblioteca d’Articles (núm. 183). L’ha escrit Daniel Cassany i l’ha titulat En_línia, llegir i escriure a la xarxa.

Bàsicament, són reflexions i propostes sobre com llegim a la xarxa.Ens pregunta:
A la xarxa, llegim i escrivim igual? Fem servir els mateixos escrits? Connectem amb l’autor i amb els lectors tal com ho fem en els llibres o amb una llibreta i un llapis? Entenem els continguts de la mateixa manera? Aprenem igual?, amb les mateixes tècniques i estratègies? Encara més: podem continuar ensenyant com abans?; segueixen sent útils els mètodes, els exercicis i els recursos en paper? Què ha canviat amb l’arribada d’internet? Com ens hi podem adaptar? Aquest llibre respon aquestes preguntes i ho fa adreçant-se a tots els docents, de primària fins a la universitat, d’aula o de plataforma digital, però també als interessats en la cultura i l’educació.

Si no coneixeu l’autor, podeu veure’l i escoltar algunes de les seves reflexions al vídeo següent.