A les publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hi ha diverses col·leccions. Algunes presenten pràctiques innovadores i que es poden aplicar directament a les aules, com és el cas de la col·lecció «Dossiers» i les revistes Perspectiva Escolar o In-fàn-ci-a, per exemple. També aposten per libres més teòrics i de reflexió sobre aquest món apassionant que és l’educació i, en aquest sentit, la col·lecció «Referents» és magnífica i inspiradora, amb noms tan potents com Philippe Meirieu, David Bueno o Pilar Benejam, entre d’altres.

Hi ha una altra col·lecció que a mi m’agrada molt, potser perquè per edat m’identifico amb els autors. És la «Testimonis» i allà els mestres que viuen o han viscut en contacte directe amb els infants ens expliquen les seves vivències, anhels, errors i encerts. Ho fan reflexionant en veu alta, amb fonaments, sense filtres, directes al moll de l’os. M’agrada llegir a en Jaume Cela, a Juan Sánchez-Enciso, a Sílvia Martínez i, en general, als diversos títols que configuren aquesta polièdrica mirada a les escoles.

L’últim que he llegit m’ha agradat especialment. Es titula «L’Educació i el Somriure dels Infants» i l’ha escrit la Maria Teresa Mas i Adell. Es tracta d’un assaig ben escrit i sobretot, ben documentat. M’han agradat molt dos dels capítols, el que dedica a la immersió lingüística i el que fa una lloança de la biblioteca escolar.

Comença el llibre amb un pròleg d’en Rafael Muñoz que li fa una pila d’elogis que ja ens indiquen quina mena de persona s’amaga darrera de cadascuna de les paraules de la Teresa. Per exemple quan diu en Muñoz que “ens trobem davant d’una de les millors anàlisis del nostre sistema educatiu i especialment pel que fa a l’eix fonamental de la nostra llengua”. Es refereix a l’episodi viscut per la Teresa l’any 1993 quan va rebre una demanda de sis anys amb suspensió de feina i sou. Imagino que aquell capítol de la seva vida la deuria marcar molt perquè hi dedica més de quaranta pàgines a explicar-nos què significa la llengua per a ella (per a tots nosaltres) i ho fa recordant-nos-ho amb dades, noms i dates cronològicament ordenades què ha passat a Catalunya des de les primeres aplicacions del Programa d’Immersió Lingüística a l’escola, el curs 1984-85, fins ara. És un gran capítol que mereixeria ser enquadernat a part i repartit a tots els mestres que comencen.

Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de tarragona

Però, des d’aquest blog hem de parlar del capítol 7: La lectura i la biblioteca escolar. La Teresa explica de manera didàctica com va organitzar la biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona i ho fa amanint anècdotes personals amb una acurada estructuració del que ha de ser una biblioteca escolar i els beneficis que suposa per als alumnes disposar d’aquest servei. Aquest capítol (50 pàgines) també s’hauria d’enquadernar a part i enviar-lo a qui correspongui del Departament d’Educació. No fa més que reforçar tot el que fa anys venim reclamant per poder-nos considerar una societat lectora. Una cosa tan senzilla i fàcil d’entendre com disposar d’un espai, un pressupost i una persona (amb hores) que dinamitzi la lectura. Algunes de les sentències de la Teresa:
«La lectura ens prepara per a la vida, per saber-nos desenvolupar, conviure socialment i no deixar-nos enganyar. La persona que té un alt nivell lector s’estalviarà molts problemes en qualsevol etapa de la seva vida; també en l’etapa adulta.»
«És imprescindible el suport específic i econòmic de l’Administració educativa, sense el qual és molt difícil disposar d’una biblioteca escolar de qualitat.»
«Què és una biblioteca sense bibliotecària? No té sentit, oi? Una biblioteca escolar no pot ser de cap manera una sala on hi ha molts o pocs llibres, revistes, DVD, que es deixen en préstec de tant en tant i ja està. No! Una biblioteca escolar ha de ser una eina viva, un recurs actiu, on hi hagi vida de lectura amb racons, animacions a la lectura, activitats lectores variades per als alumnes des d’educació infantil fins a sisè de primària, amb intervenció de les famílies,…»

D’aquest capítol, agraeixo molt que la Teresa hagi recordat les converses que hem mantingut vida email. Hem aprés i ens hem enriquit mútuament. M’agradarà saludar-la personalment el dia que es pugui fer la presentació del llibre.

«L’Educació i el somriure dels infants» és un lectura que no us deixarà indiferents. Segur que en tancar el llibre, esbossareu un somriure i agraireu les paraules sàvies de la Teresa, mestra compromesa, minuciosa, amable i generosa. Si encara no teníeu lectures per a l’estiu, aquesta és la vostra.

A la contraportada podem llegir:
Després de més de quatre dècades de mestra, Maria Teresa Mas Adell ens deixa el seu testimoni en aquest text viu, motivador i educatiu. L’autora repassa els principals temes que incideixen en l’educació com són la normalització lingüística, el dol, l’educació afectivosexual, els alumnes d’altes capacitats, la família, l’escola inclusiva, la biblioteca escolar…, sempre amb una mirada positiva i crítica. Un llibre amanit amb una pila d’anècdotes que il·lustren els darrers anys de l’educació al nostre país i mostren les seves llums i ombres amb la finalitat d’orientar el camí als actuals i futurs educadors. I és que, com diu aquesta mestra jubilada «viviu l’ensenyament amb un somriure, felicitat, alegria i sempre amb positivisme, i feu-lo viure als infants: tots sereu més feliços. Sí, crec que podem parlar de l’educació dels somriures!».

LES DADES:
Títol: L’Educació i el Somriure dels Infants
Autora: Maria Teresa Mas i Adell
Editorial: AMRS
Col·lecció: Testimonis, núm. 16
Pàgines: 208
Barcelona, 2020
El podeu comprar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (19 euros).

La jubilació de la Teresa, amb el suport de les companyes del claustre.