30 Octubre 2020 by jcentell

Llegim? Campanya per motivar la lectura en família

Ja es pot consultar tot el material de la magnífica companya que va dissenyar fa uns mesos l’editorial Bromera.

«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.

Al seu web (https://llegim.org/) trobareu idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família.

Els objectius estan clars:

Hi ha un apartat amb consells pràctics del tipus “Com organitzar la jornada lectora”, “els carrers de la ciutat” “com motive a escriure creativament” etc.
Us els deixo a continuació en format pdf.

També, si sou centres educatius, centres culturals, biblioteques o ajuntaments podeu demanar en préstec l’exposició «Vacuna’t amb la lectura». La cessió de l’exposició és GRATUÏTA durant 15 dies. L’entitat sol·licitant es farà càrrec del transport, tant d’anada com de tornada.

La mostra està integrada per:
16 panells enrotllables (100 × 200 cm) amb il·lustracions de Xulia de Vicente i textos de l’escriptor Pasqual Alapont.
Una revista en paper de 32 pàgines amb el còmic «Vacuna’t amb la lectura» i consells pràctics per a fomentar la lectura en família.

Teniu accés a la revista LLegim?, un recurs gratuït, útil i senzill per a fomentar la lectura.
Omplint un formulari podeu demanar a la Fundació Bromera un exemplar en paper d’aquesta publicació accessible, amena i pràctica que us ajudarà a transmetre l’amor per la lectura en l’àmbit familiar.

Ah! I també us podeu fer un test per saber si sou una família lectora:

Bé, i molta, molta més informació que trobareu al web https://llegim.org/ Feu-li una ullada, val la pena!

Estic content d’haver participat d’aquesta campanya i agraït per la confiança a la gent de Bromera.

El vídeo promocional de la campanya:

20 Mai 2019 by jcentell

Amb la B de Bromera

Recentment he assistit a la Jornada formativa «Com potenciar la lectura en un entorn digitalitzat» organitzada per la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura i he pogut conèixer la bona gent que allà hi treballa.
M’ha agradat veure la professionalitat amb la que han organitzat aquesta trobada.
Hi ha hagut dos aspectes que voldria comentar i que durant el viatge de tornada em ballaven pel cap de manera insistent.
Un, referit a l’aposta que fan per la formació dels mestres i professors. No cal ser molt llest per veure que no hi guanyen calers, perquè el preu que paguen els assistents és simbòlic (12 euros) i un cop descomptades totes els despeses (materials repartits, lloguer del local, el sou del personal implicat, etc) es veu que organitzar unes jornades de formació és qüestió de militància, d’apostar per la cultura del país. I la comparació amb el que paguem a d’altres Jornades formatives (no en totes, esclar) ens fa entendre perquè de vegades, hi ha poca matrícula.
La segona reflexió està referida a l’aposta que fan pel valencià com a llengua de comunicació, d’edició, d’arrelament i d’identitat. M’ha semblat extraordinària.

Al web de Bromera podem llegir «ens esforcem per oferir als lectors obres literàries de qualitat que fomenten el plaer per la lectura. El catàleg de Bromera està format per gèneres molt diversos i per col·leccions adreçades a totes les edats, combina l’experiència de trenta anys de trajectòria amb el dinamisme d’un equip jove que aposta per la innovació i l’ús de les últimes tecnologies en benefici del món del llibre i la lectura. La trajectòria de Bromera està històricament compromesa amb el món de l’educació i amb valors culturals, ecològics i solidaris.» És així, tal qual.

De la Jornada que vaig poder compartir, en vaig extreure pensament, idees i propostes de treball que són molt reeixides.

La conferència inaugural va anar de la ma d’en Jordi Adell, doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i professor titular de l’àrea de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat Jaume I de Castelló, que ens va il·luminar situant el moment actual de les TIC i ens va apuntar alguns camins per on creu que ens mourem en un futur immediat. El símil de les TIC com pastanagues a les que mai no arribem em va semblar una bona trobada. Va fer una defensa aferrissada dels mestres.

Després hi van haver dos tallers pràctics en els que ens van convidar a participar.

El primer a càrrec de la Pilar Garcia, doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, professora de Secundària i associada de la Universitat de València (UV) i l’Alícia Martí, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura que ens van fer una pràctica molt divertida amb les aplicacions QR i Instagram, al voltant de les llegendes valencianes.

El segon va ser conduit per en Luis Illueca, professor del Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat Cardenal Herrera que ens va parlar sobretot de lectura compartida i ho va exemplificar amb un text que vam debatre en petits grups per mostrar-nos com es pot fer de l’aprenentatge cooperatiu una metodologia activa, social i inclusiva.

Després, a dinar i a la tarda dues sessions més.

La primera em tocava a mi però no vaig poder assistir i en el meu lloc va anar el gran Emmett Brown que va fer un recorregut per la lectura i l’escriptura des de l’època mesopotàmica fins al futur proper.

Es va acabar la Jornada amb la xerrada de la Sandra Capsir, periodista, coautora del llibre Dones valencianes que han fet història i que actualment coordina el projecte Emociona’t amb la lectura. La Sandra ens va explicar com treure aprofitament pedagògic del youtube.

Si podeu, feu una ullada a les publicacions de Bromera entrant al seu completíssim web:
https://bromera.com/

24 gener 2018 by jcentell

La mèdium, una gran novel·la policíaca per a joves

—Moriràs —li va dir mentre estaven assegudes en els gronxadors dels pati de l’escola. Al seu davant altres nens feien cridòria i jugaven a pilota mentre Leiza, entristida, fixava la vista en els peus. Si posava els ulls en Aina, sentia com l’amiga perdia la vida.

La mèdium és una novel·la policíaca amb un rerefons inquietant. Parteix de la base que una nena pot predir el que passarà en un futur no gaire llunya. D’aquí el títol de La mèdium. Aquest do —a la contraportada escriuen «virtut» però crec que més aviat és una maledicció— li ha complicat la vida des de sempre. Al poble on viuen la consideren una bruixa i ella i la seva mare són rebutjades quan la població la culpa de la mort d’una altra nena. Han de fugir del poble però no poden evitar que la premsa escampi la seva història.
A més a més, hi ha altres persones interessades en fer-se amb els serveis de les seves visions i treure’n profit.
La novel·la, escrita a manera de cas policíac, compta amb una detectiu, la Sonya Bates, amb un passat complicat i marcat per la mort d’un noi quan ella investigava el seu primer cas i un periodista, en Mathias Tucker, que treballa per a una revista esotèrica. Ambdós s’alien per desfer-ne l’entrellat, trobar la nena i salvar-la d’ uns militars que tenen carta blanca per fer el que calgui per trobar i eliminar-la.
Hi ha alguns personatges extraordinaris i versemblants. La manera com estan construïts els capítols és enginyosa i recorda a les sèries americanes de lladres i serenos. La novel·la està molt ben tramada i mentre la llegeixes veus el què està passant i ets capaç de posar cara als personatges.
La mèdium, escrita per Silvestre Vilaplana, autor alcoià de novel·la juvenil, narrativa per a adults i poesia, és una molt bona lectura, ideal per llegir-la a l’ESO.
L’he disfrutada molt i m’ha obert nombroses preguntes sobretot al voltant de la idea de saber què pot passar l’endemà. Uff! Quin horror!
Se’m passen pel cap nombroses activitats relacionades per fer abans, durant o després de la seva lectura, especialment de producció escrita perquè els capítols breus permeten el seu anàlisi, la conversa sobre la trama o els personatges i les seves motivacions, etc.
Una bona activitat és repartir els capítols entre els alumnes perquè en facin una lectura sense conèixer els altres i posteriorment exposar als companys el que han llegit i mirar d’ordenar la trama, a manera de trencaclosques, actuant com autèntics detectius.
També és un bon exercici inventar títols per als diferents capítols que venen marcats amb números, recrear els escenaris on passa l’acció, així com fer unes il·lustracions a partir de les extraordinàries i detallades descripcions dels personatges.
Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ

LES DADES
Títol: La mèdium
Autor: Silvestre Vilaplana
Editorial Bromera
184 pàgines
Alzira, 2016

15 Setembre 2012 by jcentell

Tres recomanacions

L’estiu és moment de reflexions pedagògiques, també. Allunyats del brogit diari, amb temps per pensar i reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques, sobre allò que hem fet bé i, sobretot, sobre allò que podem millorar, l’aprofitem per buscar referents teòrics que ens reafirmin o recondueixin el nostre propi camí com a ensenyants. Perquè creiem que els nostres alumnes mereixen els millors mestres.
Al llarg de l’estiu que ara acaba he pogut capbussar-me en alguns llibres de pedagogia. He rellegit alguns clàssics (Freinet sobretot) i les darreres novetats. Voldria recomanar-vos-en tres que són les que més m’han agradat.
El primer libre, i el que recomano especialment, és el de l’Enric Queralt. Es titula Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de lectura. Es va editar el mes de juny a Lleida (Pagès Editors) i va ser l’obra guardonada als XXXII Premis Baldiri Reixac.
Amb paraules del propi Enric – aprofito per convidar-vos a visitar el seu bloc Amb els peus a terra– “Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”
A mi m’ha resultat molt útil i, en alguns passatges, m’ha emocionat la seva sinceritat i la manera com defuig de “marejar la perdiu” expressant les veritats que sovint sentim pels passadissos de les escoles.
Si voleu llegir l’índex i les primeres pàgines del llibre només cal que cliqueu AQUÍ.
Si voleu, també podeu llegir les propostes d’activitats LECXIT que, juntament amb la Mònica Badia, va elaborar amb el títol “LECTURA PER A ‘ÈXIT EDUCATIU”.

La segona recomanació és una publicació de la Gemma Lluc. Ha editat un llibre molt pràctic, amb moltes idees que ens poden ajudar en l’elaboració del Pla de Lectura de Centre. L’ha titulat La lectura al centre. Està editat per Bromera.

Per animar a iniciar el Pla de lectura, Lluch ens presenta diverses pràctiques de lectura per mostrar “que paga la pena fer de la lectura alguna cosa més”. Una pràctica ben dissenyada, acompanyada i avaluada, ben elaborada al fi i al cap, augmenta no solament la lectura de llibres sinó també la de premsa escrita i virtual, dels llibres informatius o de les pàgines webs. I és positiu en tots els àmbits socials, culturals i familiars. I, especialment, fa que els adolescents canvien la visió que tenen de la lectura. A més ara hem de canviar la nostra visió de la lectura, ja no solament al paper, sinó també a la pantalla, hem d’utilitzar totes les eines que ens aporten les noves tecnologies per fomentar la lectura.

Al llibre hi ha tota una sèrie d’experiències de lectura i escriptura que es poden aplicar a l’aula, a tot el centre i també material per a les famílies. A més d’una descripció de totes les eines d’Internet que es poden utilitzar al PLEC.

Si voleu llegir unes pàgines, entreu aquí.

I la tercera recomanació és un llibre publicat per Graó, a la col·leció Biblioteca d’Articles (núm. 183). L’ha escrit Daniel Cassany i l’ha titulat En_línia, llegir i escriure a la xarxa.

Bàsicament, són reflexions i propostes sobre com llegim a la xarxa.Ens pregunta:
A la xarxa, llegim i escrivim igual? Fem servir els mateixos escrits? Connectem amb l’autor i amb els lectors tal com ho fem en els llibres o amb una llibreta i un llapis? Entenem els continguts de la mateixa manera? Aprenem igual?, amb les mateixes tècniques i estratègies? Encara més: podem continuar ensenyant com abans?; segueixen sent útils els mètodes, els exercicis i els recursos en paper? Què ha canviat amb l’arribada d’internet? Com ens hi podem adaptar? Aquest llibre respon aquestes preguntes i ho fa adreçant-se a tots els docents, de primària fins a la universitat, d’aula o de plataforma digital, però també als interessats en la cultura i l’educació.