Silvestre Vilaplana

—Moriràs —li va dir mentre estaven assegudes en els gronxadors dels pati de l’escola. Al seu davant altres nens feien cridòria i jugaven a pilota mentre Leiza, entristida, fixava la vista en els peus. Si posava els ulls en Aina, sentia com l’amiga perdia la vida.

La mèdium és una novel·la policíaca amb un rerefons inquietant. Parteix de la base que una nena pot predir el que passarà en un futur no gaire llunya. D’aquí el títol de La mèdium. Aquest do —a la contraportada escriuen «virtut» però crec que més aviat és una maledicció— li ha complicat la vida des de sempre. Al poble on viuen la consideren una bruixa i ella i la seva mare són rebutjades quan la població la culpa de la mort d’una altra nena. Han de fugir del poble però no poden evitar que la premsa escampi la seva història.
A més a més, hi ha altres persones interessades en fer-se amb els serveis de les seves visions i treure’n profit.
La novel·la, escrita a manera de cas policíac, compta amb una detectiu, la Sonya Bates, amb un passat complicat i marcat per la mort d’un noi quan ella investigava el seu primer cas i un periodista, en Mathias Tucker, que treballa per a una revista esotèrica. Ambdós s’alien per desfer-ne l’entrellat, trobar la nena i salvar-la d’ uns militars que tenen carta blanca per fer el que calgui per trobar i eliminar-la.
Hi ha alguns personatges extraordinaris i versemblants. La manera com estan construïts els capítols és enginyosa i recorda a les sèries americanes de lladres i serenos. La novel·la està molt ben tramada i mentre la llegeixes veus el què està passant i ets capaç de posar cara als personatges.
La mèdium, escrita per Silvestre Vilaplana, autor alcoià de novel·la juvenil, narrativa per a adults i poesia, és una molt bona lectura, ideal per llegir-la a l’ESO.
L’he disfrutada molt i m’ha obert nombroses preguntes sobretot al voltant de la idea de saber què pot passar l’endemà. Uff! Quin horror!
Se’m passen pel cap nombroses activitats relacionades per fer abans, durant o després de la seva lectura, especialment de producció escrita perquè els capítols breus permeten el seu anàlisi, la conversa sobre la trama o els personatges i les seves motivacions, etc.
Una bona activitat és repartir els capítols entre els alumnes perquè en facin una lectura sense conèixer els altres i posteriorment exposar als companys el que han llegit i mirar d’ordenar la trama, a manera de trencaclosques, actuant com autèntics detectius.
També és un bon exercici inventar títols per als diferents capítols que venen marcats amb números, recrear els escenaris on passa l’acció, així com fer unes il·lustracions a partir de les extraordinàries i detallades descripcions dels personatges.
Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ